Bicentenari de Poe

El 2009 celebrem el bicentenari del gran escriptor de la novel.la de misteri i terror, Edgar Allan Poe. Què podría dir aquest col.lectiu que no s’haja escrit ja sobre ell?
La resposta seria cap cosa. Malgrat això, volem fer-li un petit homenatge dins del nostre blog ressaltant dos aspectes sobre la seua obra.
El primer aspecte seria la traducció: en aquest sentit ens agradaría destacar i difondre la tasca realitzada per l’escriptor Charles Baeudelaire en llengua francesa i la de l’escriptor Julio Cortázar en llengua castellana. Recomanem aquest últim autor que a l’editorial Alianza va traduir els contes de Poe i ens va permetre gaudir de les seues excel.lències literàries: “Cuentos 1” i “Cuentos 2”. Edgar Allen Poe. Editorial Alianza. Traducció Julio Cortázar.
Ens atrevim a asegurar que aquesta traducció segueix la línea metodológica emprada per Alfonso Reyes en la Il.líada: “ No he traduit paraula per paraula, no és la quantitat de paraules el que m’interesa, sinó el pés d’aquestes.”
El segon aspecte seria la il.lustració: de segur que molts han segut els artistas que han posat imatges als personatges i escenaris dels relats de Poe. Però, en aquest homenatge, volem replegar només als il.lustradors del nostre estat que pertanyen al món de la literatura infanti i juvenil. Ens referim a: Tino Gatagán, il.lustrador de llibres com “La reina de las nieves, 1984”, a la década dels 80 posa imatges i color amb la seua màgia impresionista al conte “El escarabajo de oro” en l’editorial Vicens Vives. A la mateixa editorial i década, Javier Serrano, il.lustrador de llibres com “Los tres erizos”, fa una excel.lent visualització dels personatges del conte “El gato negro”. Finalment, Jesús Gabán, il.lustrador de llibres com “El payaso y la princesa” , aporta la seua visió gràfica en 1996 al conte “El gato negro” en l’editorial Vicens Vives, amb un admirable domini de la llum i el color.
El contingut d’aqueste línees i la reedicció del relats de Poe en diferents editorials amb motiu del seu bicentenari i que trobarem a les revistes especialitzades, constitueixen una motivació per rellegir al mestre de l’horror i aconseguir, una vegada més, el que pretenia l’autor: encongir al lector i posar els pèls de punta.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ESTAR A L'AGUAIT, POE, E.A. i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *