ARBOLIDADES

ARBOLIDADES

David Hernández Sevillano.

Maite Matuberria, il·lustració

Kalandraka, 2020

Arbolidades és un poemari amb il.lustracions bellíssimes.

Ens parla del bosc, de les criatures que l’habiten, dels arbres, dels animals i tots elements naturals, pluja, terra, vent, … que es comuniquen i conformen un escenari ple de bellesa i frescor.

Són 35 poemes sonors i verds.

Més un xicotet poema que es troba a l’inici com si l’autor cucara l’ull a la persona lectora amb una broma poètica:

       ¿Qué fue antes? ¿la semilla o el árbol?

       ¡El árbol! -vocifera la semilla.

       ¡La semilla! -grita el árbol.

El primer poema és el bosc, l’entrada a l’escenari i allí et trobes sense rima consonant, sense versos rítmics però amb una bellesa i una sensibilitat que transita des del remolí que s’embala fins tocar les fulles que es podreixen fent-se part de la terra on tornen a germinar les arrels, fins el xiprer que pinta el riu com un pinzell.

 És absolutament sensorial.

 El poeta no parla del que desconeix sinó de l’experiència personal i vol oferir eixos poemes a les criatures creant imatges i textos poètics de gran bellesa. Sense oblidar d’on vé cada element, la incertesa del seu futur, una consciència de la importància dels arbres i la seua utilitat. 

Destaquem especialment els poemes de IDIOMAS. Una mirada diferent per imaginar les criatures que viuen al bosc i la seua vivència. 

Destaquem També el poema final, el de la carta que considerem una bonica forma d’acabar el poemari a la recerca de la metàfora, de la simbologia.

Encara que no busca la rima, de vegades apareix. S’aconsegueix el ritme per la disposició de les paraules als versos i la resta de recursos lingüístics i figures literàries. Enumeracions, anàfores, personificacions, comparacions, metàfores …

Considerem que (a diferència d’altres poemaris temàtics que ens hem trobat) parlant d’un tema és divers i no es repeteix.

Ens evoca altres veus poètiques, Alberti, Benedetti, …

Arbolidades de David Hernández Sevillano, va guanyar el Premio de Poesia para niños y niñas Ciudad de Orihuela 2019 i la publicació amb il.lustracions magnifiques de Maite Mutuberria per l’editorial Kalandraka ens sembla feta amb gran qualitat i estima per la poesía.

Recomanat partir de 12-13 anys.

Comentat en Novembre 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Arbolidades | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

PARAISO

Paraiso

Bruno Gibert

(Trad. Teresa Duran)

Ed. Cuatro Azules 2009

El títol del llibre és tan diferent dels habituals que fa pensar en les connotacions religioses, culturals, literàries … que té la paraula PARADÍS.

Aquest és un llibre que parla sobre la mort amb les preguntes que es fa un xiquet de nou anys, que troba  a faltar el seu iaio, i ens demostra com tractar respectuosament i amb rigor el tema.

Amb una sintaxi senzilla i concisa, i una gràfica d’icones, senyals, signes convencionals, pictogrames, … combina dues lectures que s’han de complementar per entendre el significat total.

L’autor ho és del text i de les il·lustracions.

Ja a la primera pàgina es fa una pregunta que no contesta, i aquest plantejament obert sembla molt interessant.Com interessant són algunes de les afirmacions que sense solemnitat ni grandiloqüència, amb la lògica infantil, et fan pensar:

“La muerte es estúpida y llega tan de repente”.

També interessa molt com es respon a la pregunta de si tothom va al paradís i la resposta és si, anul·lant així la concepció cristiana de l’infern.Ens ajuda a tenir una idea del posicionament de l’autor el reconeixement de diverses creences religioses.

L’evocació de l’avi és molt tendra i poètica, una figura que no és oblidada i es recorda pel que feien junts el net i el iaio.“Algunos días grises mi abuelo me dice …”

I per un missatge final en el que es veu la mort com a part de la vida“sentir amor y pasión por la vida”

Però allò més rellevant del llibre són les il·lustracions.Tot el que hem dit del text s’enriqueix, millora i esclata perquè la il·lustració és original i ens situa amb un cert humor davant del tema.

Construïda amb la iconografia de tots els símbols que s’usen actualment, senyals de trànsit, etiquetes de la roba, dels directoris d’aeroports, dels centres comercials, ascensors, papereres, …

S’alternen dobles pàgines amb pàgines simples amb el text a l’esquerra, fons blancs o de colors.

Podríem considerar que els dos codis, textual i gràfic transporten a la persona lectora a una experiència literària diferent i que creiem ajustada a un llibre que no està editat PER A …, sinó que respon a la necessitat artística de l’autor.

Una experiència lectora diferent que és molt ajustada al respecte que cal davant del dol d’una persona estimada i a la vegada és senzill i rigorós amb la lògica infantil i l’acompanyament afectiu.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en novembre 2020

Publicat dins de Paraiso | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL MUR AL MIG DEL LLIBRE / EL MURO EN MITAD DEL LIBRO

EL MUR AL MIG DEL LLIBRE 

         EL MURO EN  MITAD DEL LIBRO

   Jon Agee (text i il·lustració)

                                               La casita roja, 2019

Des de la coberta tenim informació del contingut del llibre. Les guardes mostren un mur al mig i dos escenaris, un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

El protagonista disfressat de cavaller medieval (amb armadura i tot) conta a la persona lectora que ell viu a la part més segura del mur que trobem al mig del llibre. Diu que l’altra part no és segura.

A l’altre costat, mentre el xiquet puja l’escala que ha portat per reparar el maó que s’ha soltat,  ens trobem  unes feres, rinoceront, goril·la i tigre, que se’n van espantades perquè han vist un ratolí. I podem interpretar que van a avisar a l’ogre, que es presenta amb una maça i li dedica al ratolí una mirada de retret.

Els relats en paral·lel a un costat i l’altre del mur que s’alça al mig del llibre produeixen una contradicció entre el text i les il.lustracions.

És la imatge la que resol la narració i les històries que veiem en un segon pla en el relat (l’ànec que fuig perquè l’aigua va cobrint la part segura, la curiositat de les feres que pugen una a l’altra per veure què passa a l’altre costat …)

El codi gràfic i el textual construeixen tot el significat. No podem prescindir d’un o de l’altre.

És un llibre provocador. Res és el que sembla. 

El protagonista, tan preocupat per la por que té a l’altre costat, no se’n adona dels perills del seu costat que diu tan segur, o si?. 

Els animals ferotges s’espanten del ratolí, el terrible ogre salva al xiquet, i el cavaller acaba acompanyant a l’ogre per a que li mostre el que hi passa.

Un llibre divertit que planteja preguntes. Ens fa reflexionar sobre els prejudicis, sobre la pròpia seguretat i la por (dues cares de la mateixa moneda), sobre la necessitat d’obrir-nos a experiències diferents, ens fa reflexionar sobre que allò que pot ser evident i creiem obvi, no sempre ho és.

Les referències als clàssics són clares (Leo Lionni, Maurice Sendak …), fons blancs sobre els que es retallen figures que componen la pàgina com un collage, colors clars i transparents, elaborada gestualitat en els personatges, escenaris silvestres compartits per xiquets ingenus i ogres bons.

En definitiva una proposta gràfica, que encara que resulte innovadora en el format com element de la narració, ens remet irremeiablement als clàssics.Ja hem vist anteriorment el format com element narratiu, per exemple en “Aquí no passa ningú”, “Sombras”, …

 Aquest podria ser un àlbum que respon al triangle perfecte que marca la interacció entre text, imatge i format, on la composició i l’encadenament que articulen les dobles pàgines juguen un paper fonamental per aconseguir ser un magnífic llibre. 

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS

COMENTAT EN NOVEMBRE 2020

Publicat dins de El mur al mig del llibre / El muro a mitad del libro | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

L’ARBRE DELS RECORDS/ EL ÁRBOL DE LOS RECUERDOS.

L’arbre dels records / El árbol de los recuerdos

Britta Teckentrup  

Traducció  : Jiménez de Cisneros Puig, E. 

NubeOcho Ediciones i Pepa Montano Editora, 2015

Aquest llibre planteja un model de dol, una manera necessària de parlar de la mort. 

Què fer després de la mort dels éssers que estimem?  Hi ha poques opcions. Podem quedar-nos en la ràbia, en la tristesa o podem reconvertir l’absència en una altra manera de presència i, amb el record i la companyia, acceptar la nostra finitud.

Hem d’apostar  per camins  productius, que ens ajuden a profunditzar en el sentit de la vida, en la nostra condició d’éssers vius que naixem, vivim una vida plena i morim… En aquesta vida plena caben, com si no, les persones que ens acompanyen al llarg de la nostra vida.

I aquest llibre parla de tot això. A la guineu li arriba l’hora de morir i ho fa d’una manera natural, com natura imposa, sola enmig del bosc , perquè morir, morim a soles i un llibre que es pren seriosament el tema ho ha de mostrar. Però morir sol no vol dir morir sense saber-se estimat i sense haver tingut una vida plena, com ho mostra també el llibre. Els companys i amics de bosc busquen la manera d’acomiadar la guineu mitjançant el record del temps compartit. 

I la vida continua, la guineu acaba convertint-se gràcies al cicle natural de la vida en una possibilitat nova d’existència: on la guineu va quedar soterrada, la cadena tròfica fa créixer un arbre.

Que els protagonistes siguen animals ofereixen una possibilitat excel·lent per a lectors menuts, ens permet fer una projecció amb una certa distància afectiva de les nostres angoixes, preguntes i pors naturals relacionats amb la mort  

Al moment del comiat, cadascú té els seu moment de record íntim amb la guineu en el que necessita expressar allò que ha viscut amb ella. Però també hi ha un  moment de compartir el sentiment en rotllana,  necessiten també d’un gest col·lectiu. No és un llibre d’autoajuda. El llibre ofereix un model en clau literària del “memento mori”,  una manera universal (comuna en totes les cultures) de reconèixer-nos en la nostra condició. Tot això sense sentimentalisme, amb tendresa i amb un text i unes il·lustracions senzilles i adients.

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2020

 

Publicat dins de L'arbre dels records / El árbol de los recuerdos | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

JACK Y LA MUERTE

Jack y la muerte. 

Tim Bowley a partir d’un conte tradicional britànic

 Il. Natalie Pudalov

 Trad. M. Rosario Pita

Ed. OQO, 2012

Jack y la muerte és un llibre que ajuda a apropar-se a la mort amb naturalitat.

Jack, un xiquet astut, està esperant la mort de sa mare. Està molt malalta i el final és irremeiable. Quan arriba la mort, Jack, amb el seu ingeni, la sotmet a tres proves (com marca la tradició dels contes meravellosos), a l’última d’elles la mort queda confinada en un pot ben tapat.

Sense mort, la mare es recupera de la seua malaltia. Però la mort no hi arriba per a ningú, tampoc per als porc ni pollastres, tampoc per a verdures i hortalisses, tampoc per a mosques i mosquits. 

La vida sense mort no acaba de funcionar bé. La mateixa mare de Jack li fa veure que no és possible lliurar-se de la mort. Ha d’alliberar-la. Són dues cares de la mateixa moneda.

Vida i mort van i han d’anar de la mà.

Volem destacar que en aquest cas, la mort té un grau. El protagonista és un xiquet i mor la mare. Aquesta és una de les grans preocupacions de xiquets i xiquetes que moltes vegades fan explícit i sempre és recurrent la resposta dels adults: “això serà dintre de molt de temps”. En aquest cas, no. I en aquest cas és la mare, amb complicitat amb el fill qui demana a la mort que torne a per ella. La mort torna, implacable com sempre i com ens ha mostrat que ha de ser, però amb un gest de generositat li regala una bona mort, asseguda a la cadira, sense més patiment.

És un conte de costums però en ell hi ha una part de realisme: a la mort no se la pot vèncer i hem de comprendre la seua necessitat. En la nostra cultura la mort es viu com una tragèdia tot i que intuïm que les coses necessàries no es poden alterar.

Tim Bowley (1945-2017), escriptor i narrador oral  anglès, va arreplegar algunes de les llegendes i contes populars de gran profunditat. Va residir a Espanya molt de temps i va participar en moltes trobades de narració oral.

És una versió molt neta, precisa i acurada amb un gran respecte per l’estructura dels contes de tradició oral.

Les il·lustracions meravelloses, amb molt de detall, un tant oníriques, de Natalie Pudalov (Rússia, 1980), estan carregades de simbolisme: tulipes, roselles, corbs, papallones nocturnes, el fil roig  de la vida que  llisca entre les mans, la mort personalitzada en una figura d’extrema primor, vestida de negre, tapada amb caputxa, molt pàl·lida, de mans i dits llargs,…També els colors (blanc, negre, roig, morat i taronja) s’associen a la mort.

Destaquem la traducció acurada de Charo Pita.

RECOMANAT A PARTIR DE  8-9 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Jack y la muerte | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

EL LLIBRE D’HORES DE JACOMINUS G./LAS RICAS HORAS DE JACOMINUS G.

El llibre d’hores de Jacominus Gainsborough

Las ricas horas de Jacominus Gainsborough   

Text i il·lustració : Rébecca Dautremer 

Traducció al català: Pau Joan Hernàndez 

Traducció al castellà: Elena Gallo

Baula, 2018/ Edelvives 2018

Respice post te!

Hominem te esse memento

Els llibres d’hores (horariums) eren manuscrits il·luminats molt comuns en la Edat Mitjana. Cada llibre d’hores era únic, es realitzava exclusivament per a una persona determinada. En ell es fusionava lletra e il·lustració. 

A les guardes de cortesia del principi i del final d’El llibre d’hores de Jacominus Gainsborough ens presenta un quadre de la extensa família de parents i amics de Jacominus Gainsborough, el protagonista del llibre.

En la segona pàgina ens ajuda a recordar que cadascú es cadascú i que en un primer moment tot és fruit de la casualitat: Jacominus neix en el si d’una família de conills. És un fill desitjat i a poc a poc va desenvolupant el seu caràcter, la seua trajectòria vital, va fent aprenentatges importants, somia, projecta el seu futur, coneix el desamor, accepta les seues dificultats (és coix des de xicotet a partir d’un accident… ), “Quan no tenim el que volem, hem de voler el que tenim”.

L’estructura està molt ben organitzada

Al llarg del llibre fa llistats: de les coses que va aprendre, de la gent que va conèixer, de les coses que va saber esperar….Li agrada filosofar, estar a la lluna i parlar idiomes diferents. Així és el Jacominus, un conillet normal.

Al llarg de la vida viurà moments bonics i d’altres més durs, va fent un repàs de les coses viscudes fins que fa el recompte de la seua vida, just abans de morir “T’he estimat. I saps, amiga meva? Valia realment la pena viure’t!”

També és meravellós com tracta el  tema de l’envelliment, un altre tema que és important abordar quan parlem de la finitud. Anar adaptant-nos al pas del temps, acceptar que abandonem estats anteriors, saber que la joventut eterna és tan impossible com la immortalitat és l’única conquesta que hem d’anar fent si volem arribar a vells.

El text està molt estructurat, molt acurat, molt encertat i poètic.

És un llibre per a reconèixer que tots i totes som fruit de la genètica, dels aprenentatges, de les nostres experiències, de la gent que ens acompanya, del coratge de viure, i del que hem fet. Per això és bonic el llistat ingenu que fa al final.

Estèticament és un llibre magnífic, amb gran format i ple d’imatges per a mirar i buscar detalls en les escenes atapeïdes de personatges. Les il·lustracions de Rebeca Dautremer són, una vegada més, meravelloses,  plenes de referències a Brueghel el Viejo, Sorolla, Durero,  Beatrix Potter i carregades de simbolisme, barrejant escenes grans, panoràmiques,  estampes,…

La mestria tècnica amb la que l’autora realitza les il·lustracions és admirable:

i UN TASTET :

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS.

COMENTAT EN OCTUBRE 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El llibre d’hores de Jacominus G./ Las ricas horas de Jacominus G. | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LES INTERMITÈNCIES DE LA MORT/ LAS INTERMITENCIAS DE LA MUERTE

Les intermitències de la mort /Las intermitencias de la muerte

José Saramago.

Traducció al català : Xavier Pàmies 

Traducció al castellà: Pilar del Rio. 

Ed.62, 2005 / Alfaguara, 2005

És una de les últimes novel·les de José Saramago (Portugal 1922, Lanzarote 2010). La va publicar al 2005, després del premi Nobel, 1998 per Assaig sobre la ceguesa.

Com una constant a la seua obra sempre està la denúncia dels mals de la societat actual, desemmascarar la condició humana i els fils que les mouen. A la seua escriptura hi ha normalment un punt de partida que és una provocació, un disparador, una situació improbable o impossible  Què passaria si?…

El punt de partida és una provocació, …al dia siguiente, no murió nadie. També és el punt d’arribada, de la mateixa manera que comença, acaba, amb una aposta circular. Una vegada acceptada la premissa de partida, tot és molt creïble., si ja hem entrat en el joc còmplice de trencar una regla establerta, la historia s’ajusta amb la perfecció d’un rellotge suís. Saramago demostra un domini de l’escriptura a través d’un narrador omniscient unes vegades, un narrador que dialoga amb el/la lector/a amb gestos de complicitat i un narrador que fins i tot dialoga amb la mort. Interpel·la el lector, contínuament li està demanant que es plantege els grans temes filosòfics:  l’eutanàsia,  la  corrupció,  el poder,…   

Amb una permanent ironia, sornegueria i intel·ligència passeja per un país anònim on un dia 1 de gener d’un any qualsevol, ningú mor. Aquest fet que en un principi és rep com una gran festa que tothom celebra, va esdevenint en un terratrèmol que fa tremolar les grans instàncies polítiques, socials, religioses i que acaba tenint repercussions en cada vida i en cada casa. Saramago trau punta a una situació fins a descarnar-la, fins a dur-la al fil del precipici: l’església se sent amenaçada, les agències funeràries s’han de reinventar, el sistema sanitari es col·lapsa, apareixen les màfies, el sistema de pensions i financers trontolla, el periodisme s’aprofita de la gran notícia… Tot apunta que “la vida no se puede vivir sin la muerte, aunque parezca una paradoja debemos morir para seguir viviendo”. No morir-se no és la solució, la solució es donar-li una bella solució a la vida, i aquesta és l’amor.

En aquesta manera d’abordar el gran tema, destaca l’humor com a instrument precís, corrosiu i afilat que ens permet veure una mort ocupadíssima escrivint milers de cartes adreçades als humans que van a morir o conversant amb la seua dalla.

La traducció al català de Xavier Pàmies és molt bona i premiada, però la de Pilar del Rio és extraordinària, a banda d’ofici tenia la seguretat de no trair les paraules de Saramago més del que cal.

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Les intermitències de la mort /Las intermitencias de la muerte | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

L’INFINIT DINS D’UN JONC/ EL INFINITO EN UN JUNCO

L’infinit dins d’un jonc / El infinito en un junco 

Vallejo, Irene

Traducció al català: Nuria Parés. 

Ed.Columna /Ed.Siruela, 2020

XVIII edicions del llibre. Tot un èxit editorial.

Irene Vallejo és una dona jove, molt formada, molt preparada, apassionada de la cultura clàssica i malalta de llibres, amb una infància marcada per l’assetjament escolar; confessa que va començar a escriure per necessitat, perquè de les coses que no es pot parlar és precisament de les que s’ha de parlar.

Fa un recorregut per la història dels llibres i de la escriptura, amb un gran coneixement i estudi dels fets històrics i una personal i curiosa manera de contar-los. Però no és un anecdotari perquè la seua perícia en l’escriptura fa que el relat oferisca la possibilitat de pujar a un vaixell i fer un viatge d’anada a un altre lloc i una altra època i després un viatge de tornada al present. Mai oblidem on estem perquè Irene amb prodigi ens recorda sempre que som fruit del que ens ha precedit.

El llibre té una estructura que ens va portant sortejant les ones, com una contínua narració oral, però que l’autora té al cap amb control, sense perdre el fil. L’escriptura és impecable, capaç de mantenir la frescor de l’oralitat al temps que llustrat amb una capa de cera que el fa brillant, net i polit.

Darrere de tot, hi ha la mirada d’una dona amb un llenguatge molt personal i atractiu i amb una ideologia molt concreta, es posiciona en cadascú dels temes, l’esclavitud, el paper de les dones al llarg de la història, l’omnipresència de l’església,  les relacions dels pobles invasors/vençuts… A vegades no sabem en quin territori està per la confluència de disciplines (filosofia, història, antropologia, arts, filologia, literatura…), com feien en la antiguitat però no importa perquè l’autor es dilueix  amb la complicitat de l’autora. 

Convida a eixir del llibre amb un llistat de pel·lícules, de llibres, de referències per buscar, de preguntes per fer-nos, de personatges dignes de conèixer amb profunditat…tot de manera fractal, arborescent. És un aliment per a la nostra curiositat.

El títol, L’infinit en un jonc , on queda arreplegada la permanència del llibre, és una  absoluta meravella.

Com diu Luis Landero, som una espècie subjecta al relat. Irene Vallejo ho sap molt bé.

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, L'infinit dins d'un jonc / El infinito en un junco | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

ANNEX 2020

LLIBRES COMENTATS DE GENER A JULIOL.

Col·lectiu Literatura Pep Sempere


RECOMANATS A PARTIR DE 0-3 ANYS :

Nena, gat, aigua, ànec / Niña, gato, agua, pato

Duthie, Ellen (text)

Daniela Martagón (il·lustració)

Bel Olid (trad.cat.)

Colecc. Wonder Ponder / Ed.Traje de Lobo, 2019

*****

Veig, veig, qui veus?/ Veo, veo ¿A quién ves?

Guido Van Genechten
 Ed. Baula / Ed. Edelvives

****

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :

Els Contes de la Mare Ossa / Cuentos de Mamá Osa

Crowther, Kitty (text i il·lustracions)
Lillet Lillet, Toni (trad. català)
Cecilia Díaz, Gloria (trad. castellà )
L. del Zorro Rojo, 2018

****

No és culpa meva / Yo no he sido
Voltz, Christian ( text i il·lustracions )
Duran,Teresa (trad.català)

G.Tolentino (trad. castellà)
Kalandraka, 2018

****

RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS

 A la Luna, a las dos y a las tres

   Garcia Garcia, Nieves ( text)

Villamuza, Noemi ( il·lustració)

Ed. Kalandraka, 2019

****

El llop, l’ànec i el ratolí / El lobo, el pato y el ratón

Mac Barnett  (Text)
Jon Klassen (Il·lustració)

Susana Tornero Brugués (trad.)

ED: Juventud Any: 2018

****

Els cucs de terra mengen cacauets/ Los gusanos comen cacahuetes

Élisa Géhin.( text i il·lustr.)

Pere Comellas (trad.cat)

Patrik de San Pedro (trad.cast)

Editorial Takatuka, 2015.

****

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :

El cami de la muntanya / El camino de la montaña

Dubuc, Marianne (text i il·lustracions)

Martínez Planas, Francesca (trad. cat.)

Corral Corral, Mercedes (trad. cast.)

Ed.Joventut/ Juventud, 2019

****

Duelo al sol

Manuel Marsol

Ed. Fulgencio Pimentel, 2019

****

Esto es París

 Miroslav Sasek

 Ed. Nórdica, 2018

****

El gat negre mala bèstia i salvatge/ El gato negro, mala bestia i salvaje

Mª Aurèlia Capmany (text)

Natalia Zaratiegui ( il·lustr.)

Míriam Reyes ( trad.cast.)

Ed. Comanegra, 2018

****

La nena dels pardals / la niña de los gorriones

Sara Pennypacker

Yoko Tanaka (il·lustr.)

Raquel Solà ( trad.cat )

Christianne Reyes Schreurer  ( trad. cast.)

Ed. Joventut 2010

****

Ser o no ser una poma/ Ser o no ser una manzana

Shinsuke Yoshitake.( text i il·lustr.)

Núria Puyuelo (trad. cat)

  Estrella Borrego   ( Trad.cast)

Libros del zorro rojo, 2019.

****

Imagina’t un món / Imagina un mundo

Rob Gonsalves.

Teresa Farran ( trad.)

Editorial Joventut, 2018.

****

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :

El atajo
Macaulay, David (text i il·lustr.)
Sepúlveda Martín, Sandra ( trad )
Oceano Travesia , 2016

****

Las visitas de Nani

Karishma Chugani Nankani

Ekaré, 2018

****

Frank, la increïble història d’una dictadura oblidada

Frank, la increible historia de una dictadura olvidada

Ximo Abadia ( text i il·lustr)

Ed. Dibbuks , 2018

****

El barret prodigiós i la barraca de monstres / El sombrero prodigioso y la barraca de los monstruos.

Pere Calders (text)

Pep Boatella (il·lustració)

              Julià de Jòdar ( rad. castellà)

                Editorial Comanegra, 2016

****

RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS

El niño que domó el viento

William Kamkwamba /Bryan Mealer

Editorial B de Blok, 2018

****

RECOMANAT A PARTIR DE 14-16 ANYS

 Només tres segons / Solo tres segundos

Paula Bombara

 Bel Olid ( trad. cat.)

Ed.Pagés, 2017/Ed.Milenio 2017

****

El arte de volar

Antonio Altarriba (text)
Kim ( il·lustració)

Ed. Norma (Novel·la gràfica), 2016

****

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

El refugio de los canallas

Juan Bas

Ed Alrevés (2017).

****

Sense destí / Sin destino

Imre Kertész

Eloi Castelló ( trad català)

Judith Xantus (trad cast)

Quaderns Crema, 2003/ Acantilado, 2006 

****

La guerra no té cara de dona / La guerra no tiene rostro de mujer 
Svetlana Aleksiévitx
Miquel Cabal ( trad.cat)
Zahara Garcia ( trad.castellà)
Raig Verd Editorial, 2018 / Ed. Debate, 2015

****

Llum a les golfes .

(Una antologia del haiku modern i contemporani català)
D.  Sam Abrams ( selecció )

Ed. Viena, 2018

(llibre per a mestres)

****

En nom de la terra / En nombre de la tierra

Vergílio Ferreira.

Ed. Quaderns crema / Ed.Narrativa del Acantilado, 2003

****.

Publicat dins de ANNEX 2020, BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU | Etiquetat com a | Envia un comentari

EN NOM DE LA TERRA/ EN NOMBRE DE LA TIERRA

En nom de la Terra / En nombre de la Tierra

Vergilio Ferreira

Trad. : Isabel Soler i Neus Baltron

 Ed. Quaderns Crema, 2003 / Ed. Acantilado, 2003

El llibre conta les últimes setmanes d’un jutge, abandonat per part dels fills en un asil, on l’existència queda reduïda a l’evocació del passat. Diu: « La meua companyia és la memòria del que va passar i que ara existeix en una estranya irrealitat.

Narrat en primera persona,a base de fragments de memòria, com retalls de vida, mostra l’envelliment com a deteriorament físic i intel·lectual, el rebuig del dia a dia de la seua realitat esperant la mort, l’aïllament social.

El registre lingüístic utilitzat és la carta, una extensa carta adreçada a la seua dona, un monòleg amb una combinació de realitats i invencions dirigit a Mònica després de morta.

En tot moment es fa al·lusió al passat, es refugia en el passat , quan eren joves i s’estimaven, quan es sentien déus, eternament bells, immortals. Aquest idil·li es contraposa amb el sentiment de rebuig del present desolador de l’envelliment, del cos mutilat, humiliat.

És una constant meditació sobre el temps – travessem el temps com una pel·lícula rodada cap enrere-,sobre el destí – vèncer el destí abans que ell ho faça-,sobre la voluntat-amb una voluntat forta es construeixen les grans raons- , i sobre l’amor – acumular al principi per a després poder anar gastant durant la resta de la vida-

Contínuament fa referència, per contrast, al cos jove de la seua esposa, així com a la Primavera del fresc de Pompeia, contraposat a la mort de Durero ( ambdues imatges a la paret de la seua habitació). També estableix, tal volta per empatia, una relació amb el Crist que pateix i el patiment propi. Aquestes dues constants en la novel·la, el cos sempre jove de la dona i els diàlegs amb el Crist , són les que fan més difícil de pair aquest llibre.

« solo se puede amar en la perfección, después el amor pierde su nombre y se convierte en otra cosa» ( p.8) «Y te bautizo en nombre de la perfección (p.17)» « no tengo nada mio… Solamente tengo este cuerpo impresentable, esta porqueria,… (p.20)» «eran ejercicios de afeminado, preferia el futbol ( p.27)

No és una novel·la fàcil, però la seua narrativa està impregnada de poesia, filosofia o teologia. La seua escriptura situa a l’autor com un dels grans escriptors de Portugal. Vergilio Ferreira, traductor de Jean Paul Sartre al portugués, està considerat com un dels principals autors de l’existencialisme portugués .

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Juny de 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, En nom de la terra/ En nombre de la tierra | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari