LA DIVINA COMEDIA DE OSCAR WILDE


                         La divina comedia de Oscar Wilde      

                           Javier de Isusi ( text i il·lustració)

                                     Ed. Astiberri, 2019

Javier de Isusi situa l’obra en 1900, any de la mort de l’escriptor irlandès Oscar Wilde, també és l’any de la Gran Exposició Universal i dels Jocs Olímpics de París.

Narra els dos últims anys de la vida de Wilde en París, després d’haver estat dos anys en la presó acusat de corrompre a la joventut.

Al 2020 l’obra va rebre el Premi Nacional del Còmic. El protagonista va ser escriptor, poeta, dramaturg, crític d’art i molt bon conversador. A finals de 1800 les seues obres van tindre molt èxit en Londres, després del seu pas per la presó i les dificultats que li suposava continuar en Anglaterra, va optar per exiliar-se a França.

L’autor conta en el pròleg de manera gràfica alguns dels pensaments de Wilde per apropar-nos a les seues teories. Diu:Deu l’art imitar a la vida o, és al contrari, és la vida la que sempre acaba per imitar l’art?, Potser són els mons que produeix la imaginació més reals que la pròpia realitat?

Abans d’estar en la presó Wilde deia que el secret de la vida estava en l’art i quan va eixir deia que el secret de la vida estava en el dolor.

Poc a poc van apareixent els personatges que van ajudar a contar la seua vida: Enrique, els germans Machado, l’advocat, i per suposat els joves que estimava.

Javier de Isusi diu d’aquesta obra ”No es tracta d’una biografia endolcida, ensucrada, sinó de la crua realitat d’aquest autor sobre la seua adició a l’alcohol i al sexe amb menors i en l’última etapa de la seua vida, la nul·la capacitat per a crear.”

No hi ha una mirada crítica, ni trobem judicis de valor; al contrari, Isusi ens presenta una mirada tendra, d’acceptació i una necessitat de visibilitzar la influència de Wilde en altres escriptors pel seu nivell literari i per la seua diversitat sexual. (Va ajudar a André Gide a acceptar la seua homosexualitat).

L’autor intercala a la narració entrevistes amb les persones més properes que donen una visió parcial on es mescla la realitat, la intimitat oculta: sexualitat, crisi existencial, …

Juntament amb les entrevistes, apareix un fantasieig, el trobament amb un dels seus personatges, Dorian Grey. Buscant a Dorian, s’introdueix a l’espill, igual que Alícia. Dues figures fantasmagòriques que representen a l’escriptor i a un jove que sobrevolen l’infern, la presó, l’església, el mar, la solitud, fins a creuar el miratge i tornar a la realitat.

D’Isusi ens conta la situació de l’intent de suïcidi rodejat dels seus amics. Wilde vol que els seus amics l’ajuden a suïcidar-se amb cicuta. El seu amic Reggie l’enganya, en volta de cicuta li porta una substància que li provoca gasos i una enorme descomposició.

Al final hi ha l’acomiadament de Wilde: “hi ha un viatge que no necessita públic, el de la mort”.

S’acaba el llibre baixant el teló i saludant els personatges. El teatre de la vida del gran escriptor teatral Óscar Wilde, ha desenvolupat la seua sessió i nosaltres hem sigut el millor públic.

L’autor coneix profundament l’obra de Wilde i ho demostra en aquesta novel·la gràfica on dona a conèixer l’admiració que entia Wilde per la Comèdia de Dante.Comentat en JUNY 2022 L’autor coneix profundament l’obra de Wilde i ho demostra en aquesta novel·la gràfica on dona a conèixer l’admiració que entia Wilde per la Comèdia de Dante.

Les subtils aquarel·les bitonals d’Isusi amb el blanc i diferents tonalitats de marró resulten molt atractives, l’expressivitat facial i corporal dels personatges tenen gran qualitat i mostren la personalitat de cadascú. El zoom utilitzat ens apropa o allunya les imatges per a mostrar detalls dels personatges o ubicar-los en un lloc determinat.

Enquadernació de tapes dures molt acurada.

Coberta on la silueta negra del protagonista s’apropa cap un altre personatge, altre poeta maldit, Rimbau? I una contracoberta amb les caretes de la comèdia i la tragèdia. Les guardes del principi i del final amb la mateixa decoració de l’habitació on dormia Wilde. Una pàgina de cortesia al principi amb el bust de Wilde al seu moment més dandi i una altra al final amb el barret, guants i gaiata; principi i final d’una vida.

RECOMANAT: A PARTIR DE 16 ANYS

Comentat en JUNY 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La Divina Comedia de Oscar Wilde | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

HAMNET / HAMNET

 

       

   Hamnet, / Hamnet,

                                                   Maggie o’Farrell

                               Traducció català: Marc Rubió Rodon

                                Ed. l’Altra Editorial, 2021

                               Traducció castellà: Concha Cardeñoso

                              Ed. Libros del Asteroide, 2021

NOTA HISTÒRICA

Durant la dècada del 1580, una parella que vivia a Henley Street, Estratford, va tenir tres fills: la Susanna i, després, el Hamnet i la Judith, que eren bessons.

El nen, el Hamnet, va morir el 1596, quan tenia onze anys.

Uns quatre anys després, el pare va escriure una obra de teatre titulada Hamlet.

Com és possible que, amb tan poques referències, algú puga escriure una història tan detallada i significativa sobre la creació d’una obra de teatre, Hamlet, com a superació del dol per la mort del fill Hamnet?

En cap moment és anomenat com a Shakespeare, sinó que és un dels personatges de la novel·la i no precisament el més important. És el pare, el marit, un tutor de llatí…

La gran protagonista de la novel·la és Agnès, l’esposa, la mare, la curandera, la que té una relació molt estreta i meravellosa amb la natura,  la que possibilita que el marit puga eixir del poble i així poder dedicar-se al teatre, la que té cura dels fills…Sàvia, atrevida, resolutiva i totalment independent.

No només fa viure amb tot luxe de detalls a la protagonista principal, l’Agnès, cada personatge que hi apareix, per insignificant que siga, està molt ben construït, amb personalitat pròpia i, és amb la relació entre ells que ens fa un retrat  social de l’època impecable juntament amb l’ambient familiar on es respira el dia a dia com si d’una pel·lícula es tractés.

És en aquest impressionant escenari on esdevé el tràgic succés de la mort de Hamnet. Aquesta mort és tractada amb una gran sensibilitat : cada moment viscut per la mare quan l’amortalla, quan es queda a soles amb ell, el que sent, els seus pensaments…,com li demana permís al mort per llevar-li un floc de cabell, l’explora “amb lupa” i li reconeix cada marca.

És aquesta mort la que donarà peu a la creació de l’obra de teatre Hamlet. Al pare li costa assumir-la, fuig, no pot quedar-se. A través de l’art i la creació és com trobarà la manera de construir i  de  pair el dol, la redempció mitjançant l’art.

Una novel·la excel·lent.

RECOMANAT: A PARTIR DE 16 ANYS 

Comentat en JUNY 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Hamnet / Hamnet | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

EL GRAN GRIS

         El gran gris

                                                    Steiner, Jörg (text)

                                                    Müller, Jörg ( il.lustrador).

                                                    Martínez, Eduardo (trad.cast)

                                                    Ed. Lóguez, 2017.

Una aventura d’animals a la recerca de la llibertat. Un conte sense moralina explícita, però amb un missatge moral contundent.

La portada del llibre ens presenta els dos personatges que conduiran aquesta ficció centrada en la seua fugida de l’indret al que es troben i els tràngols que experimenten durant les vint-i-quatre hores que dura.
Són protagonistes contraposats no només per la grandària, sinó per la seua manera d’enfrontar-se a la vida.
Us els presentem:
El Gran conill Gris, un anti-heroi que ha viscut gairebé tota la seua vida tancat a la fàbrica que ell pensa que és segura i no atempta la seua vida. Li ha guanyat el conformisme. La fàbrica ha manipulat, amb el temps, el pensament del Gran Gris i minva la seua capacitat de reaccionar. La fàbrica simbolitza un espai d’alienació, de falsa seguretat alimentada per la utilització d’una propaganda que  estimula la fantasia sobre el destí: arribar al lloc amb guardians blancs on els dolents seran castigats i els bons seran feliços per sempre… Ens recorda quelcom de la nostra experiència vital?

El Petit conill Marró ve d’una altra granja no tan rígida, no tan freda. Aquest personatge petit, com als contes de tradició oral, sap adaptar-se i troba amb més facilitat el camí de la llibertat. Es converteix així en un antídot que compensa la duresa d’aquesta narració i ens permet respirar i elegir-lo com un personatge amb el que identificar-nos.

Tanmateix, hi ha un tercer conductor en aquesta història: les il·lustracions de Jörg Müller, artista que ja coneixíem pel seu llibre en aquesta mateixa editorial anomenat El soldadito de plomo. Il·lustracions amb una tendència hiperrealista de gran format ocupant pràcticament tota la pàgina. Destaca el contrast de la fredor dels edificis, la fàbrica, a base de blancs i grisos, que recorden a Hopper, amb els verds del camp.
Imatges en plans grans, on la natura predomina sobre els protagonistes que apareixen com a miniatures, alternant amb primers plans dels personatges, conills i persones. També apareixen les vinyetes amb el text en columna a la dreta i a l’esquerra. Aquestes ens condueixen des de l’inici fins el final de la mà de la gamma freda que ens deixa sensacions poc agradables, un regust de frustració pel final.

El llibre guarda una sorpresa. QUINA?
Una situació vital que no desvetllarem, però que ens fa connectar amb El mite de la caverna de Plató, aquells homes que dins de la caverna imaginaven a través de les ombres el que passava a l’exterior; ens fa connectar amb l’assaig d’Erich Fromm, por a la llibertat; ens fa connectar amb el mite dels Lotòfags mariners que quedaven atrapats perquè oblidaven qui eren i, finalment, ens fa connectar amb nosaltres mateixes.
Igual que els bons llibres, no dóna respostes, sinó que deixa enlairades dues preguntes:
On es troba la llibertat?
És fàcil aconseguir-la?
Amb aquestes pistes, ben segur que podreu intuir de què es tracta.el final.

Recomanat a partir de 10-11 anys


Comentat en Juny 2022

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El gran gris | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

L’ILLA D’ABEL/ LA ISLA DE ABEL

L’illa d’Abel/ La isla de Abel

Williams Steig (text i il·lustració)

Xavier Pàmies (trad. cat)

Mª Luisa Balseiro (trad. cast)

Blackie Books 2018

Williams Steig escriptor que coneixem pels seus llibres per a infants, ens sorprèn amb aquest llibre per a més majors. Un “Robinson” representat per un ratolí anomenat Abel que un dia de tempesta és arrossegat per un riu, transportat a una illa i obligat a sobreviure en ella.

La història de maduresa que ens presenta l’autor apareix plena de perills, proves que el protagonista ha de superar per a no ofegar-se al riu o ser menjat per un mussol …

Dins de les accions realitzades pel protagonista, destaquem aquelles producte de l’ingeni,de la intel·ligència, de la intuïció per a poder eixir de l’illa i tornar a casa. Així, les lectores ens meravellem amb les diferents maneres de creuar el riu a l’altra vora o en l’estratègia per acomodar el tronc contra el fred.

A més a més podem identificar-nos amb els pensaments, reflexions i emocions que viu Abel: recordar la seua enamorada, inquietud sobre què pensarà o actuarà, por i també resistència, fortalesa davant la solitud …

L’autor reivindica l’activitat artística: Abel modela amb fang figures humanes que representen la seua família i la seua estimada descobrint les seues habilitats manuals que donaran sentit a la seua vida quan acabe el seu naufragi. L’art es converteix en una eina important per donar sentit a la seua vida. L’escultura i la lectura o els moments poètics mirant la seua estrella que li suggeria versos com a encanteris protectors, exemplifiquen aquesta idea.

Recomanat a partir de 10-11 anys.

Comentat en Març 2022

En un espai natural com és l’illa d’Abel, la història és una mostra sobre l’aprenentatge de vida amb la natura: tindre cura d’ella, treure els beneficis que puga donar-nos segons l’època de l’any i gaudir dels canvis que hi experimenta.

Recomanat a partir de 10-11 anys.

Comentat en Març 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, l'illa d'Abel / La isla de Abel | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

ERNEST L’ELEFANTET/ ERNESTO EL ELEFANTE

 

Ernest, l’elefantet / Ernesto , el elefante

Autor i il.lustrador: Anthony Browne

Traducció català: Maria Lucchetti

Traducció castellà : Sandra y Óscar Senra

Editorial Kalandraka, 2021

Vet ací un elefantet, Ernest, a la recerca d’algú que li ajude a tornar al seu ramat.

Ernest va trobant-se diferents animals al llarg del seu recorregut fins que el més petit, com en els contes de tradició oral, actua com personatge benefactor. És interessant remarcar que valors com la força o la rapidesa no resulten útils per al protagonista. Pel contrari, la innocència, la confiança i la solidaritat són clau per eixir de la selva i tornar a casa.

És un àlbum il·lustrat sobre la autonomia, sobre el desig de viure aventures en un lloc desconegut, fora de la llar familiar.

Pot ser, el text no té la intensitat o la potència d’altres històries d’aquest autor. Les il·lustracions, tanmateix, inunden les pàgines de colors vius i vibrants. Per una altra banda, Anthony Browne premi Hans Christian Andersen d’il·lustració de l’any 2000, presenta la selva com un indret atractiu: fruits exuberants, objectes per gaudir com el baló o el timbal, delicioses llepolies… Les imatges especifiquen i afegeixen aspectes al text i adquireixen, per tant, una funció enriquidora.  Per tot això considerem que les lectores més menudes gaudiran amb la curiositat del petit elefant en una selva plena d’efectes visuals humorístics i enginyosos.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en juny 2022





 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Ernest l'elefantet / Ernesto el elefante | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LA VERSIÓN DE ERIC

LA VERSIÓN DE ERIC 

 Nando López

Ediciones SM, 2020

«La primera víctima apareció el miércoles 12 de junio a las 3:45 de la mañana.La segunda, el sábado 13 de julio a la 1:34. La tercera, esa misma madrugada de julio y solo una hora después.»


Aquest és el començament de La versión de Eric. Una novel·la de Nando López, protagonitzada per un adolescent trans, actor d’èxit en una sèrie juvenil de gran popularitat.


Una de les característiques més cridaneres de la història és l’enorme quantitat de temes que s’aborden en ella. L’amistat, l’odi, assetjament escolar, en aquest cas provocat per la grassor, la identitat sexual, les xarxes socials i el seu paper distorsionador de la persona en favor del personatge, el món de la fama, les sectes, el misteri…


L’autor es serveix de tot plegat per tramar aquesta història on destaca la idea de la inutilitat de la venjança.


Tanmateix, l’autor no vol escriure una història exclusivament centrada en la transsexualitat i ubica el protagonista en un context on apareixen molts dels aspectes que pateixen els i les adolescents en la societat actual.


L’autor també denuncia la competitivitat i la insolidaritat del món de l’espectacle i desemmascara el món de la fama que resulta tan seductor per la joventut dels nostres dies.


Amb diàlegs àgils i ben construïts, la novel.la ofereix una mirada panoràmica de l’experiència vital d’Eric. És possible que la gran varietat d’aspectes a desenvolupar vaja en detriment de la profunditat en què són tractats. Per una altra banda la trama de misteri al voltant dels assassinats, potser, s’allarga massa.


De tota manera, cal ressaltar La versión de Eric com un espill on es dona visibilitat a les persones trans i on les lectores poden explorar la complexitat de les relacions humanes.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en maig 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

PERMAGEL/ PERMAFROST

Permagel / Permafrost

Eva Baltasar

(Trad.castellà: Nicole D’Amonville )

Ed. Club Editor, 2018 /Ed.  Random House,2018

Permagel és la capa de la terra que no es desglaça mai.

Aquesta capa que no es fon és la que envolta a la protagonista i fa que s’observe i senta el món des d’una mirada freda, com si no estigués inclosa, un món aliè que no li aporta res ni al que tampoc vol pertànyer. D’aquí que s’imagine totes les formes de suïcidi possibles.

Tot el que l’envolta ho viu i ho sent com a filla, com a germana, com a amiga, com a amant lesbiana…

Són moltes les crítiques sobre temes candents en la societat: la cultura del medicament, la privació de llibertat sobre si volem morir, la cultura vegetariana rígida, contra les macrogranges, casaments per l’església encara que no hi cregues, una societat obsessionada per la seguretat…I altres temes com la llibertat, la recerca de la identitat sexual, la naturalitat sobre les seues relacions amb altres dones. Però no ho fa d’una manera forçada, és un diàleg intern a partir del que li ve des de fora.

Entre els temes que tracta posa a la palestra dos temes tabú on els hi haja: el suïcidi i les relacions sexuals lèsbiques. Pot ser molt aclaridor aquest passatge de la novel·la: No sóc una addicta al sexe, tot i que penso en sexe moltes vegades, durant el dia…El sexe m’allunya de la mort. Tanmateix, no m’atansa a la vida…Penso molt en sexe, però també penso en alçades, en vies de tren, en Gillettes, navalles suïsses i ganivets de cuina, en barbitúrics, en piscines i en banyeres, en àcids, psicòpates, atracadors, banderes i semàfors vermells. Penso en autopistes, en direccions contràries, ponts elevats, testos que cauen, gossos rabiosos, serpents de cascavell. Penso molt en atacs terroristes, en errors mèdics, en xeringues plenes d’oxigen, esllavissades imprevistes, allaus provocades, avencs i pous amagats…

Però la mort és transferible. I el permagel pot anar esquerdant-se i finalment fondre’s.

Tot açò ho diu amb un llenguatge ric i poètic i amb un humor sarcàstic que fa que la seua lectura siga agredolça i tal volta ajuda a qui el llig a crear-se el seu propi permagel particular.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en maig 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Permagel/ Permafrost | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

MIGRANTS / MIGRANTES

migrants-issa watanabe-9788494990458

 Migrants/ Migrantes

        Watanabe, Issa. 

                       Ed. Libros del Zorro Rojo, 2019

Benvingudes i benvinguts al Gran Teatre de la Vida.


No es deixen impressionar per la història dura i commovedora que trobaran, perquè això no és més que una fabulació, una ficció. Encara que podríem preguntar-nos: els mons que produeix la imaginació són més reals que la pròpia realitat?

Passen, passen i vegen …

díhuit escenes que representen el recorregut dels personatges, “el viatge (altre llibre de migrants)” a cap lloc i la incertesa de si arribarà tothom.

Un espectacle a base de figures amb colors, la necessitat de supervivència, que ressalten sobre el fons negre de la nit o potser sobre el negre que simbolitza la foscor dels seus estats d’ànim.

Escenes habitades per figures gairebé antropomòrfiques gràcies als vestits i els objectes que els donen forma humana. Personatges que transmeten una situació amarga, desesperançadora i que mostren la mort, la fam, el desmai, el perill…

Aquestes imatges en forma teatral ens apropen a una revisió del grup social: La col·laboració i solidaritat que hi ha entre els que viuen el mateix patiment malgrat a ser diferents, la complicitat, la necessitat de compartir i l’enfrontament col.lectiu contra la mort.


Què impulsa a l’autora a voler fer aquest llibre? ¿Comunicar? Transmetre un indici de veritat? ¿Presentar-nos un reflex de la realitat amb les seues llums i les seues ombres?

L’absència de text no desllueix un guió interessant i una necessària història que contar. I així, al final, la foscor queda il·luminada per un arbre amb fulles de color que fan canviar el gest corporal dels personatges, el cap baix s’alça per a mirar un futur encoratjador i es converteix en un cant a l’esperança, en un projecte d’integració a través de l’art.


Senyores, senyors, la funció està a punt de començar.
Per favor, apaguen els seus telèfons mòbils i concentren la seua mirada en aquesta obra que us oferim.


Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en maig 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Migrants / Migrantes | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

OCULTOS EN EL BOSQUE

Ocultos en el bosque 

Anno Mitsumasa   

Ed. Kalandraka, 2021

L’autor va fer aquest àlbum en 1977.

El llibre no té un personatge que et guie a través dels escenaris, l’escenari és el bosc.

El llibre es converteix en un objecte pluridimensional al que li hem de donar voltes per esbrinar els animals que hi ha amagats.

No sempre els animals estan entre les fulles i els troncs, a vegades els podem trobar entre els espais que deixen les branques.

Una part dels animals ocults no podem anomenar-los perquè cal tenir uns coneixements previs per saber el seu nom.

Es necessita temps per trobar els animals. Obrir el llibre moltes vegades, amb paciència, lentitud, per gaudir de la cerca, per trobar l’animal que se t’ha passat desapercebut, ja que al mirar amb deteniment es desenvolupa la capacitat d’observació i s’educa la mirada per adonar-nos on es camuflen, per albirar tots els detalls.

Aquest àlbum requereix una persona lectora observadora perquè permet desenvolupar el pensament visual, doncs les imatges generen idees.

El llibre és un disparador, una proposta de joc que es pot observar a nivell individual o grupal.

L’àlbum sense text és un regal per a la vista, et convida a no passar la pàgina, les il·lustracions atrapen a cada lector/a per la seua bellesa, aquestes realitzades amb tinta i aquarel·la plasmades principalment amb diferents tonalitats de verds i grocs.

Hi ha lectures, com passa amb aquest llibre, que no s’acaben mai.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en maig 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Ocultos en el bosque | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

SHHH!TENIM UN PLA/ ¡SHHH!TENEMOS UN PLAN

Shhh!Tenim un pla/¡Shhh! Tenemos un plan/ (Shh We Have A Plan)

Haughton, Chris (text i il·lustració)

Trad. Cast: Ortíz Pérez del Molino, Jesús

Trad. Cat:Bas Anglés, Júlia

Ed. NubeOcho, 2019

Aquesta és la història de quatre amics que un dia ixen a caçar. Els tres més majors porten caçapapallones, en canvi el menut no; aquest vol apropar-se al grup però ells el fan callar cridant-li: Shhh!

Els tres caçadors han ideat un pla, aconseguiran el que pretenen? Després dintentar-ho varies vegades, és el més menut el que idea el millor pla. Amb la seua astúcia és capaç datraure als ocells amb la intenció de gaudir dells, no de caçar-lo

En aquesta història predomina lhumor: el més menut no sap el que els majors pretenen i fa una salutació en veu alta; la repetició del text tres vegades per provocar el riure; les caigudes dels tres membres de la colla mentre fuig locell.

El líder del grup no és el major, sinó el primer. Els altres dos es limiten a obeir-li, a marcar el ritme darrere del cap: pujant, a poc a poc; pujant, a poc a poc; … i en canvi el menut és l’únic que no el segueix.

El títol ja ens dona informació, indica una activitat premeditada, una acció intel·lectual. Des del començament del llibre, es veu que el menut no coneix el pla, ja que no porta lutensili adient per la cacera.

El final és obert, el menut sautocensura, es tapa la boca per a no espatllar-los el pla.

La narració té una estructura rítmica: u, dos, tres, desenllaç; …

La colla dels tres personatges recorda el llibre de Les tres òlibes i la portada del llibre ens porta a Els tres bandits.

A lautor no li interessa l’ètica de la caça danimals (no els maten), ell posa la mirada en lhumor en lacció: la poca eficàcia dels tres amics per caçar.

Podem destacar lalternança de la doble pàgina en blaus i negres i la pàgina amb fons blanc on la colla repeteix: Shhh!, tenim un pla.

Les il·lustracions dels caçadors realitzades amb diferents tonalitats de blaus i les dels pardals amb colors vius predominant el rosa, el taronja i el verd.

Lexpressió dels ulls canvia de punts negres a fletxes en diferents direccions.

Haughton ha utilitzat la tècnica del collage, imprimint rigidesa a les imatges i sense perspectiva.

Recomanat a partir de 3 anys

Comentat en abril 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Shhh!Tenim un pla /¡Shhh!Tenemos un plan | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari