XIV EDICIÓ PREMI PEP SEMPERE

“A veces es posible estar de acuerdo con el mar y los bosques”                                                                                              Luís García Montero

Hem tornat a casa, després de gaudir d’un llarg cap de setmana en Arenas de San Pedro ( Ávila)  , en el XV ENCUENTRO DE ANIMADORES A LA LECTURA,…
Literatura, música, teatre, natura … i sobretot gent meravellosa que fa un esforç col·lectiu per a que aquests dies siguen recordats durant tot l’any i desitjats per a la primavera següent.
Les que anem, des de sempre, volem comparar si ha sobrat o faltat alguna cosa, però mai podem concretar res, perquè la valoració immediata és que enguany ha segut el millor.
Des d’aquesta mirada immediata també toca recordar, a les persones que vulguen, que ja poden presentar els seus treballs a la XIV edició del Premio Pep Sempere que Pizpirigaña convoca per al 2020.
Ací teniu les bases:

Publicat dins de a.- Premi Literari " Pep Sempere", Convocatòria XIV PREMI LITERARI PEP SEMPERE | Etiquetat com a | Envia un comentari

LA CASA SOTA LA SORRA/ LA CASA BAJO LA ARENA

La casa sota la sorra i altres aventures d’en Pere Vidal / La casa bajo la arena

Joaquim Carbó

Ed. Estrella Polar, 2016 ( 1º ed. 1966)

ed.Algar, 2016

Tot havia començat una tarda, a Barcelona, en sortir del cinema”.

Novel.la d’aventures escrita en primera persona. El protagonista, Pere Vidal, un aventurer, entra per un anunci de periòdic en la casa sota la sorra, una organització secreta de negocis bruts: venda d’armes, fabricació i venda de maritza (aiguardent típic del Sudan) i el tràfic d’esclaus; tot dirigit pel senyor Ti, un arqueòleg nazi alemany que descobreix unes restes que són falses i com a cap d’eixa organització dolenta, està construint-se una càmera mortuòria a imitació de la dels faraons egipcis.

La història succeeix al nord d’Àfrica, molt lluny de Barcelona, la terra natal del personatge principal.

En aquesta narració destaquen els personatges bons, Pere Vidal i Henri Baula, en contra dels personatges dolents, el senyor Ti i els seus seguidors.

La història té les seues llums i les seues ombres:

A les ombres, valorem com a fluix el desenvolupament de la història que ens recorda a les pel·lícules d’acció. Remarquem la poca versemblança del que passa a la casa sota la sorra, probablement per la falta de força narrativa que explique literàriament com era i què hi es feia.Com va ser publicada per primera vegada al 1966, pot ser que a l’actualitat necessite definir més alguns aspectes com el perquè de l’aventura i contra quin tipus de maldat es lluita.

A les llums, arreplega molt bé el significat simbòlic de l’aventura. El protagonista entra a formar part de la intriga per guanyar diners amb facilitat, però l’aventura li fa evolucionar la seua manera de pensar i acaba la història actuant en contra de la corrupció. Valorem l’amistat nascuda entre els dos personatges principals després de tot un seguit de proves que junts han de superar. Així com, la solidaritat, el respecte a la diferència i la valoració d’altres cultures.

“El seu company de viatge és el negre Henry Balua, el qual, contràriament als tòpics presentats en les novel·les d’aventures clàssiques, no serà l’indígena ingenu i meravellat per les qualitats de l’heroi blanc. En aquest cas, el negre és el llest, l’íntegre, el treballador i l’espavilat. Home de principis, defensor de la gent del seu país, es troba casualment amb l’heroi i hi estableix una profunda amistat, després d’aclarir les intencions d’en Pere. En Pere i l’Henry se salven la vida mútuament en diverses ocasions, però, finalment, és en Henry Balua qui guia l’heroi pel bon camí.”

(https://www.escriptors.cat/node/15074)

Recomanat a partir de 12-13 anys

Comentat en juny 2019

Publicat dins de La casa sota la sorra/ La casa bajo la arena | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

EL MEU VAIXELL / MI BARCO

El meu vaixell / Mi barco

Roberto Innocenti ( il·lustrador)

Novesky Amy ( text)

Lucchetti, Maria ( trad. cat)

Heras, Carlos ( trad. cast)

Ed. Kalandraka, 2018

En una primera lectura tot sembla un llibre divulgatiu sobre vaixells . En una segona i més atenta lectura descobrim la barreja de informació i ficció, i com amb frases curtes envoltades per magnífiques il·lustracions algú ens convida a acompanyar-lo en el recorregut per tot el món , tota una vida junts, vaixell i capità. Des de l’inici de la joventut fins la vellesa, compartint l’angoixa, la por, l’esperança, el goig, i la descripció dels grans esdeveniments del segle XX.

Una història personal esbossada al principi i descoberta al final.

Il.lustracions hiperrealistes de l’autor – il·lustrador Roberto Innocenti plenes de detalls amb els que podem gaudir, entretindre’ns sense presa atrapades per la sorpresa i la curiositat. Utilitzant, a vegades, l’estructura gràfica i el text sintètic del còmic, alterna el plans detalls amb els primer plans i plans generals.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en juny 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El meu vaixell / Mi barco | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

EMPANADA DE MAMUT

EMPANADA DE MAMUT

Jeanne Willis ( text)

Tony Ross ( il·lustració)

B, del Castillo, Estrella ( trad cast )

Lillet, Toni ( trad, cat)

Libros del Zorro Rojo, 2017 

Narració contada amb enumeracions i acumulatius pròpies de la Tradició Oral: l’home que fabrica les llances, el que fa les cassoles, el que encén el foc …Una autèntica tasca d’equip; tots són necessaris per caçar el mamut.

Pobre i il·lús cavernícola. Després de comptar amb tots els seus amics que li van proporcionar tot el necessari per aconseguir el mamut (llança, carro, olla, foc …) i van anar amb ell perquè també estaven famolencs, es van quedar sense res perquè el mamut comptava amb moltíssima ajuda. Tot un equip de mamuts van perseguir els cavernícoles per menjar-se l’empanada de carn cavernícola.

Un text que juga amb els noms dels cavernícoles: Ug, Og, Gog … i una tonada que va repetint-se al llarg de la història: “un pastís de mamut que jo et prepare”.

Carn, carn és el que un cavernícola vol”.

El punt de partida és la fam, la gana.

Història amb un humor que no sols està present al text, sinó a les il·lustracions a doble pàgina que ens mostren les accions dels personatges, la línia dels rostres expressen sentiments de sorpresa o de reflexió, les cares allargades, els cossos fins i llargueruts demostren que estan famolencs. Cavernícoles amb diferent cara i distint color de cabell.

Contrast entre els colors de la selva de gama calenta i els colors grisos i negres del mamut i de la muntanya, separada aquesta de la resta del paisatge amb la línia grossa i negra que la perfila. Utilitza diferents tècniques pictòriques, carbonet i aquarel·la, resultant unes imatges magnífiques en forma i gestualitat.

Tony Ross fa homenatge a Gosciny amb el pastís i a David Mckee amb el mamut.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en juny 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Empanada de mamut | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Doctor de Soto, dentista d’animals / Doctor de Soto, dentista de animales

Doctor de Soto, dentista d’animals / Doctor de Soto, dentista de animales

Steig, William (text i il·lustració)

Amat. Kiko ( trad. cat)

De Cascante, Jorge ( trad.cast)

Blackie Books, 2018

Felicitats a l’editorial Blackie Books per la feina de recuperar l’obra de William Steig (Nova York, 1907 – Boston, 2003), en català i en castellà. Aquest és un llibre escrit en 1982 i editat per primera vegada, en castellà, al 1.991 per l’editorial Altea.

Un conte que s’apropa a la tradició, als contes d’animals, on l’astúcia i l’ingeni dels més menuts son imprescindibles per superar situacions adverses.

Té una gran dosi d’humor, tant en la il·lustració com en el text escrit, aconseguit amb la descontextualització dels personatges: ratolins dentistes i rabosa amb problemes de càries, i d’altra banda desdramatitza la por de la gent menuda a anar al dentista.

Una parella de ratolins dentistes s’han fet molt populars entre la resta d’animals, tan grans com xicotets. Sols tenen una prohibició : no poden entrar a la seva consulta bèsties que mengen ratolins . Però un dia accepten tractar a una rabosa. Davant el dilema ètic, la ratolina ho veu clar «Caldrà arriscar-se», i considera prioritari ajudar la rabosa malalta. Imprudència o valentia?

I comença per a les lectores el conte de l’ai,ai,ai,..perquè en cada situació nova creus que se’ls menjarà …però…

Davant el conflicte d’interessos i la necessitat mútua de confiar en l’altre, cada personatge dubta de la sinceritat de l’altra part … Els ratolins reflexionen sempre abans d’actuar, volen fer bé el seu treball :«ah, perdoni. L’hauria d’haver avisat- va dir el Doctor de Soto-.No podrà obrir la boca durant un dia o dos.»( p.32) però han d’anar amb compte amb les intencions de la rabosa: «oh-va pensar-no me’ls hauria de menjar, no. Però d’altra banda, com puc resistir-m’hi?»( p.28) .

Diferenciació entre la forma d’actuar de la rabosa i la dels ratolins; el primer vol menjar-se’ls i els altres volen salvar-se de la situació sense posar en perill la vida de la rabosa. Des del punt de vista psicoanalític la rabosa actua des del principi del plaer, raó per la qual cau al parany i els ratolins ho fan des del principi de realitat solucionant de manera reflexiva el perill que els amenaça.

Il·lustracions emmarcades sobre fons blanc, realitzades amb aquarel·les i tinta, de colors suaus. Plànols diferents, d’una banda plànols detallistes (boca i ullals de la rabosa) i per altra, plànols on es veu la ubicació de la casa al carrer. Els rostres dels personatges expressen amb molta claredat les seues emocions.

Recomanat a partir de 6-7 anys.

Comentat en juny 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Doctor de Soto, dentista d'animals/ Doctor de Soto,dentista de animales. | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

AMERICANAH

Americanah

Chimananda Ngozi Adichie

Carlos Milla (trad.cast)

Random House, 2014

Pot ser siga el llibre més actual i modern de tots els que hem llegit sobre les persones de raça negra: “Sweet Sixteen” o “Somnis en temps de guerra”. Si els altres llibres es centraven a l’esclavitud o al colonialisme, aquest introdueix un concepte nou, la negritud.

A la història narrada que tenen com a protagonistes una jove i un jove nigerians, es manifesta la complexitat d’aquest terme; estableix un paral·lelisme entre les vivències de la protagonista en Amèrica i les del seu estimat en Londres.

Una narració amb una estructura senzilla en la que dos joves s’estimen, les circumstàncies els separen – ella arriba a Amèrica i ell a Regne Unit – i després d’uns anys, tornen a ajuntar-se al seu país; un retrobament que acaba en final feliç.

Tanmateix, l’estructura apareix embolcada d’històries i matisos, de dubtes, reflexions i complexitats que aporten qualitat al llibre.

La protagonista es guanya la vida de bloguera, a una Amèrica aparentment permissiva, teoritzant sobre la negritud: com viuen les persones negres i com es comporten amb elles les persones blanques.

Una jove valenta que parla, sense hipocresia, amb sinceritat, a vegades ingenuïtat, de tot allò que experimenta i observa sobre el xoc diari entre les dues races. Una xica amb molta sort envoltada de persones progressistes que viuen en un moment social i polític de canvi.

L’altre protagonista, contrapunt de la primera, és el jove que eix de la seua terra i marxa a l’illa britànica per a buscar treball i altres formes diferents de vida; a la recerca del progrés en una societat més evolucionada. Aquest pateix unes vivències on la negritud, encara que no rebutjada frontalment, és marginada i sotmesa a unes condicions de vida francament difícils.

El context social i polític en el que es desenvolupa la història és canviant: una dictadura militar derrocada i substituïda per una plutocràcia a Nigèria; la política neoliberal del partit Laborista en Regne Unit incapaç de resoldre els problemes relacionats amb la immigració; la política armamentista de Bush substituïda per la del president negre Barak Obama.

Dissortadament, l’últim tram de la novel·la es centra massa en la relació amorosa dels dos protagonistes allunyant-se d’una tesis més reivindicativa, més de denúncia. Aquest fet, pot aconseguir l’oblit del gran tema que traspuen a les seues pàgines: la negritud.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Maig 2019

Publicat dins de Americanah | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

PIRATES DE LA MAR DE GEL/ PIRATAS DEL MAR HELADO

Pirates de la mar de Gel / Piratas del mar Helado 

Nilsson, Frida

Jansson, A. ( il·lustració)

Martí, Elena (trad.català)

Valle , Carlos ( trad. castellà)

Ed.Viena,2018/ Thule, 2017

«I així acostumava a finalitzar el relat sobre Cap Blanc que li contava a Miki…

( …) tot era com un conte, quelcom que sols podia passar-li a altres pobres nens. Sí, és clar que teníem por dels pirates, però mai se’ns va acudir pensar que un dia ens els trobaríem cara a cara.»

Una història amb tots els ingredients d’un llibre d’aventures per a gent encara menuda, com un llibre pont per accedir, de més grans, a llibres més complicats 

Com a bon llibre d’aventures té una protagonista (de 10 anys) que intenta allò que la resta de la societat no s’atreveix a fer, enfrontar-se als malvats pirates per salvar la seua germana, ja que es considera responsable del seu apressament. I decideix ocupar el lloc del pare, que si bé vol lluitar, es troba físicament incapacitat per a fer-ho.

En el seu viatge per un paisatge inhòspit trobarà personatges bons i dolents, els bons l’ajudaran en la seva empresa, els dolents faran mans i mànigues per acabar amb ella. Però son uns dolents maldestres i ignorants, que no aconseguiran els seus propòsits i tot acabarà feliçment.

Frida Nilsson (1979) ha estat guardonada amb el Premi Astrid Lingdren 2014 i Pirates del mar de Gel ha obtingut el Deutscher Jugendliteraturpreis 2015, el Nils Holgersson 2016 i el White Ravens 2016.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en Maig 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Pirates de la mar de Gel/ Piratas del mar Helado | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

UNA JIRAFA Y MEDIA

Una jirafa y media
Shel Silverstein ( text i il·lustració)
Miguel Azaola ( traducció)
Kalandraka, 2018

Hi ha un tipus de llibres d’autor que contenen estructures de la tradició oral, textos amb una finalitat, la majoria dels casos, lúdica i afectiva, mitjançant una forma particular d’utilitzar el llenguatge, l’oralitat.

Una jirafa y media pertany a aquesta categoria. Una aventura contada a través de rodolins i acumulatius. El narrador, de manera aparentment improvisada, fa aparèixer objectes i animals que es van afegint a les pertinences del nen protagonista. Això crea unes expectatives en les lectores que, pàgina a pàgina, esperen amb un somriure qui podrà ser el nou element que entrarà en escena.

L’estructura textual gaudeix d’un ritme que engresca a lectors i lectores a la memorització, i a oients a la participació de la historia, així doncs, aquest llibre per a nenes i nens de les primeres edats admet la presencia dels adults amb els que podran compartir el joc lingüístic, l’afecte i l’humor.

Una característica essencial d’aquest llibre és l’humor per exageració, l’humor «nonsense», quan conta les situacions desbaratades protagonitzades pel binomi girafa-nen. Una figura literaria que beu de les històries de Lewis Carroll o els “limericks” de Edward Lear.

El text va acompanyat d’imatges divertides que desperten el riure mitjançant els contrastes gran/ petit, fort/ feble i la ubicació dels elements i animals que apareixen al text formant un cúmul insòlit. Son dibuixos simples d’una girafa, un nen i tot allò que es pot afegir al damunt de la girafa. La caricatura, la línia, l’absència de color i la prioritat del blanc i el negre, aconsegueixen crear i donar una gran expressivitat als personatges .

En definitiva es tracta d’una historia escrita a partir de la tradició oral que permet contar-se sense el llibre o amb el llibre segons vulguem donar més importància a l’oralitat o a l’àlbum.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Maig 2019

Publicat dins de Una jirafa y media | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL PRIMER CASO

El primer caso

Ulf Nilsson

Il·lust. Gitte Spee
Carlos del Valle ( trad.)

ED. HARPERKIDS, 2018

Gordon i Mimi són dos personatges tan diferents i tan tendres que resulten familiars des de les primeres pàgines d’aquesta història de detectius per a menuts.

Ens ha agradat especialment:

Com les reflexions sobre els experimentats i els novells (el vell gripau policia expert i la ratolineta recent estrenada a l’ofici) ens fa pensar sobre les relacions.

Com el joc amb el segell que fa la onomatopeia CATAPLÁN per assenyalar allò aconseguit i així deixar per escrit, símbol de permanència, és també deliciós.

Com comptar nous, menjar magdalenes segons l’hora … (que aparentment pot resultar pesat a la lectura) és simpàtic i mostra la gràcia del relat.

Com mostra procediments suposadament policials per esbrinar el cas i al mateix temps observem com es treballa l’espera, la deducció, el no voler castigar sinó restaurar …

No és previsible en cap cas i això fa que es mantinga l’interès en una historia senzilla, les reflexions sobre el bé i el mal, qui furta i la raó per la que ho fa o si la víctima és realment víctima …

Personatges que actuen per resoldre el conflicte però també recorden menjar, dormir, descansar … estan excel·lentment ben definits des del principi. 

Ens recordem de “En Gripau, en Gripou” “Erneste i Celestine” … perquè es relacionen des de la diferència però des del respecte i això ens fa pensar que l’autor (del que malauradament no tenim molt editat ací) mostra el seu concepte d’infància.   

Ofici, experiència i originalitat en un text tendre i magnífic.

A remarcar també les il·lustracions que acompanyen el text. Elegants i subtils, ensucren amablement un llibre de format adient. Colors suaus i amb una interessant gestualitat dels protagonistes.

El mapa final fa rememorar el relat i mantindre el costum de les aventures clàssiques.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Maig 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El primer caso | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

PAM A PAM / PASO A PASO

Pam a Pam / Paso a paso

Leo Lionni ( text i il·lustració)

Maria Luchetti (trad cat)

Xosé Manuel González (trad cast)

Kalandraka 2018

La faula d’una enginyosa eruga.

La protagonista és una minúscula eruga amb molta astúcia. Quan la petita eruga es creua amb un famolenc peti-roig, ha de fer ús de la seua imaginació i intel·ligència per a no convertir-se en el seu menjar. Una vegada lliure de la primera amenaça, es veu obligada a continuar utilitzant aquesta qualitat per a evitar el perill que suposen els altres animals que viuen al bosc.

És una recreació dels contes d’animals de la tradició oral on el petit guanya al gran. La relació de grandària o força queda diluïda quan es tracta d’usar la intel·ligència; aquesta capacitat és utilitzada per la protagonista per a enganyar les aus amb les quals s’enfronta. Per altre costat, ens mostra les diferències entre tot allò material i mesurable i les coses intangibles on la valoració, en molts casos, depèn de criteris subjectius.

Resulta divertit tractar de localitzar el cuc en cadascuna de les pàgines, encara que el grau de dificultat no és el mateix en totes elles.

El text té un llenguatge precís per a fer entendre la història sense provocar cansament i les il·lustracions a doble pàgina amb el fons en blanc fan contrastar tots els elements del bosc i, a la vegada, donen força al text complementant-lo. En aquest llibre es mantenen els dos estils que caracteritzen i conviuen a l’extensa obra de Leo Lionni: l’ús del color com element narratiu i les tècniques de collage.

Recomanat a partir de 0-3 anys

Comentat en Maig 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Pam a pam / Paso a paso | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari