LA BANYERA / LA BAÑERA

 

LA BANYERA/ LA BAÑERA.

Lisa Biggi (text)

Paloma Corral (il·lustració)

Txell Freixinet( trad.cat)

Takatuka, 2020

És obvi que un bon llibre per petites i petits lectores ha de tractar aspectes relacionats amb la seua vida quotidiana: l’hora de dormir, el menjar ….

i com no, el moment del bany, conflicte habitual quan nens i nenes es neguen a banyar-se.

Es pot superar el conflicte amb un bany compartit entre un fill amb una gran imaginació i una mare que accepta jugar amb ell ?

Un bany compartit i alhora un enfrontament de dues astúcies: el nen que no vol banyar-se i posa l’excusa de ser un extraterrestre que no es pot mullar front la mare que entra en el món animista del nen i fa una immersió al joc simbòlic propi d’aquesta edat.

El nen va creant la història , però és la mare qui la recrea amb les seues preguntes i intervencions, qui determina el final del joc i la tornada a la realitat.

La disposició de les pàgines ens permet seguir les transformacions dels objectes :a les de l’esquerra, una estructura narrativa amb enumeracions: sabonera, l’escuma del gel, l’esponja …i a la dreta, la conversió fantàstica de tots i cadascú d’ells.

La il·lustradora dona al text color, llum i vivacitat, amb predomini del blau, amb diferents matisos, complementat amb colors suaus per a la resta d’espais.Les imatges permeten jugar amb els detalls.

Recomanat: a partir de 4-5 anys.

Comentat en juny 2021

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La banyera / La bañera | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

GRÀCIES TEIXÓ/ GRACIAS TEJÓN

Gràcies Teixó, Gracias, Tejón

                        Autora i il·lustradora: Susan Varley

                               Ed. Cuatro azules, 2017

                  Traducció al castellà: Juan Ramón Azaola

                  Traducció al català: Mireia Alegre i Clanxet

El llibre comença amb un preludi de la mort. Teixó se’n adona que li queda poc temps i s’acomiada escrivint una carta als amics.

En aquest àlbum l’autora anglesa Susan Varley tracta el tema del dol, de la necessitat dels records de la persona que has estimat i ja no hi és.

El sentiment que experimenta cadascú vers qui ha mort és totalment diferent depenent de quina haja estat la seua relació. Un per un conten les vivències que han tingut i què ha suposat en les seues vides.

En aquesta història es destaca el tractament del dol col·lectiu. El compartir la pèrdua, l’absència d’un ésser estimat, ajuda a estar un poc menys trist.

Al text destaca el pas del temps. Crida l’atenció el temps que passa entre la mort del teixó i quan els amics parlen d’ell, el fan present i sempre està amb ells. Hi ha un recorregut emocional. A l’igual que s’observa el reconeixement de la gent gran per tot allò que saben i  comparteixen.

És un llibre molt reflexionat. L’autora s’ha donat temps per pensar sobre el tema.

Va ser publicat per primera vegada en 1985.

Les il·lustracions enriqueixen el text. Són molt clàssiques i estan realitzades amb aquarel·la i plomí negre.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en juny 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Gràcies, Teixó / Gracias, Tejón | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LA VIDA SIN MAQUILLAJE

La vida sin maquillaje

Maryse Condé

Martha Asunción Alonso(trad.castellà)

Editorial Impedimenta 2020

El mateix títol ens anticipa el que la protagonista, Maryse Condé, ens conta. La vida tal qual s’ha desenvolupat sense estalviar cap dificultat, sofriment, dubtes, coratge, crítica…

És una autobiografia que comença en el 1959. Abraça una etapa en que l’escriptora ens revela i alhora ens dona a conèixer el camí transitat vers la seua maduresa i autoconeixement, conscienciació social i política i, conseqüentment, la crítica i actuació davant les situacions viscudes.

És una dona valenta que va contracorrent, que es qüestiona cada moment que experimenta amb tota la seua dificultad: mare soltera, matrimoni, trasllats d’un país a un altre amb quatre criatures al seu càrrec, treballs que no li agraden, abusos per part de poders concrets…Però les dificultats i les crítiques no la fan detenir-se, al contrari, li donen forces per a envestir amb més força. Ens mostra, en part, què suposa ser dona en Àfrica.

Ens dona a conèixer, no solament, la seua evolució política per les experiències viscudes en diferents països africans (Ghana, Senegal, Guinea, Costa de Marfil…) si no també una crònica política d’aquests.

A través de l’experiència personal i les lectures dels teòrics africans desgrana i pren consciència sobre diferents temes.

…aprendí a apartar los ojos de mis desgracias personales y a preocuparme por la misèria de la mayoría…”

La negritud solo era una maravillosa utopía. El color no significa nada”.

África le pertenece a todo el mundo, a todos los que la comprenden y quieren comunicarse con ella”.

És una dona que va començar a escriure a partir d’aquest període viscut a l’Àfrica, ella mateixa diu:

La principal razón por la que tardé tanto en empezar a escribir fue que estaba ocupada viviendo, sufriendo, que no quedaba tiempo para nada”. És tot aquest període de la seua vida el que ens conta en La vida sin maquillaje.

A més de contar-nos aquest període tan intens de la seua vida ens dona a conèixer una Àfrica desconeguda per a la gran majoria. Una Àfrica amb un passat polític, viva, intensa, plurilingüe i culturalment exuberant.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en juny 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La vida sin maquillaje | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

UN GORRIÓN EN MIS MANOS

Un gorrión en mis manos

Mónica Rodríguez

Ilustración de portada :  Juan Hernaz

Editorial: Lóguez,2019

Ja som a l’estiu!!

Tothom recorda la seua infantesa. Tothom viu les vacances com un període amb normes especials, ” les regles de l’estiu” que escrigué l’autor Shaun Tan. Si més no, són dies on les normes de convivència es relaxen i ens permeten els descobriments, els sentiments i les emocions més amagades.

Això, és el que trobem en aquest llibre que resulta, a priori, molt atractiu encara que  la seua coberta, on hi apareixen una nena i un nen,  no es correspon amb la suposada  edat dels personatges.

Es tracta d’una història, dins d’un escenari realista, en la que concorren les festes del poble, les colles de jóvens que hi habiten, els prejudicis entre la gent del poble i la gent que arriba de vacances; i, sobretot, els enamoraments.

Tanmateix, l’enamorament de la protagonista, Rebeca, no té res a veure amb les novel.les de caire romàntic. Al marc de la diversitat sexual, narra la disjuntiva d’una adolescent entre dos atraccions poderoses: seguir a Natxo, el xic més bell i líder de la colla o decantar-se per seguir a una xica estranya i solitària, Lluïsa. Amb el primer es sent còmoda, admirada; en canvi, amb ella sent una atracció especial. Sembla un tema senzill, però té una força existencial importantíssima: o es queda amb la normalitat quotidiana o opta per la transgressió.

A la protagonista li acompanyen dos personatges molt ben definits:

Lluïsa, que apareix amb una  aurèola de misteri, però també com un personatge objecte de rebuig i burla per part dels jóvens: “és un gallimarsot”. En realitat és una persona lliure, que passa de les convencions socials i a qui, aparentment no li afecta aquest rebuig. Desitjosa per mostrar a Rebeca els secrets a prop del poble.

Martí, el germà petit de Rebeca, encarna la innocència, el goig ja siga muntant a la bici de Natxo com pujant a la barca de Lluïsa. Resulta simpàtic per les seues expressions i les seues opinions sense vergonya ni prejudicis. Actua amb un rol de trencador de la intimitat entre Rebeca i Lluïsa i, altres, utilitzat per la resta com un ham per atraure Rebeca.

En eixe llenguatge narratiu molt acurat, amb vocabulari precís a les descripcions i a les accions, com ara l’accident a la barca, destaquen els diàlegs entre amics i amigues, entre Rebeca i Lluïsa, entre elles i el gitano. Al llarg de les pàgines, l’autora ens mostra el fort impuls cap a la Lluïsa, però també la repressió dels convencionalismes socials i l’exagerat sentiment de culpa (anar a l’església i caminar agenollada cap l’altar) que experimenta la protagonista adolescent.En aquesta cruïlla, arriba el final, justament, quan acaba l’estiu i també les vacances. Les lectores esperem desitjoses la tesi de l’autora, que aquí no desvetllarem.
Es queda amb la normalitat quotidiana o opta per la transgressió?
Quina disjuntiva tria Mònica Rodriguez, i com es posiciona?

Recomanat: 12-13 anys.

Comentat en juny 2021

Publicat dins de Un gorrión en mis manos | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

UN INDI COM TU I COM JO/ UN INDIO COMO TU Y COMO YO

 

Un indi com tu i com jo/ Un indio como tu y como yo
Autora:Erna Sassen
Il.lustrador: Martin van del Linden
Traductor: Gustau Raluy
Ed. Takatuka, 2019

En Boaz és un nen que viu envoltat de situacions problemàtiques com ara la relació conflictiva dels seus pares i un cert aïllament en l’àmbit escolar.

Front a les exigències i manca d’empatia del pare, el protagonista compta amb la complicitat de la seua iaia, un personatge deliciós i benefactor que li ajuda a transitar per eixe territori sovint hostil, del seu dia a dia.

Però, l’arribada a l’escola d’una nouvinguda, l’Aisha, és un esdeveniment que trasbalsarà la vida d’en Boaz. Per començar, aquest, que és un apassionat dels indis i la seua forma de vida, arriba a la conclusió de que la nova companya d’escola és índia.

Hàbilment, l’autora, Erna Sassen (Berverwijk, Països Baixos, 1961) va desenvolupant la seua tesi sobre la inclusió, el racisme, l’alteritat i el rendiment escolar i fila una història plena de tendresa, que no renuncia a l’humor ni a la mirada crítica cap a temes molt actuals.

Com en tota bona història, el protagonista evoluciona amb el transcurs dels esdeveniments. Les lectores l’acompanyem en eixe procés on aprèn que les diferències culturals o parlar llengües diferents no suposen cap obstacle per crear i gaudir de l’amistat.

Per una altra banda,  Martijn Van der Linden (Zeeland, Països Baixos,1979) s’inspira en els dibuixos infantils per crear les seues il·lustracions i les combina amb icones índies. A més a més, les seues imatges ens endinsen en la història de manera molt eficaç.

Des d’una edició molt acurada, el llibre fa aportacions ben originals tant per la combinació de diferents tipologies textuals com per la distribució dels textos en les pàgines.

En definitiva, Un indi com tu i com jo és una proposta força encoratjadora que defensa que els entrebancs familiars, escolars o socials es poden resoldre i convertir-se en elements que possibiliten el creixement personal.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en juny 2021

Publicat dins de Un indi com tu i com jo/ Un indio como tu y como yo | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

ELS DESPOSSEÏTS/ LOS DESPOSEIDOS

Els desposseïts / Los desposeidos

Ursula K.Le Guin .

Trad. Cat : Blanca Busquets

Trad. Cast.: Matilde Horne .

Ed. Raig Verd,2018/ Minotauro , 2018

Sóc Shevek el científic protagonista d ‘aquesta novel·la de ciència ficció. Durant quaranta i tant anys he viscut al planeta Anarres i he escrit les fórmules de la teoria de la simultaneïtat. He viatjat com a convidat al planeta Urras a recollir el premi concedit per aquesta teoria. Ells tenen la tecnologia necessària per a desenvolupar i fer útils els meus pensaments.

Tanmateix, no acudisc a l’eina revolucionària de l’escriptura per a contar la meua vida, sinó per a puntualitzar alguns aspectes a l’autora que m’ha creat, l’Úrsula.

Nosaltres els personatges literaris no entenem d’estil ni de ruptura lineal del temps com diuen que apareix ací; a nosaltres ens han creat per actuar i sobre això vull parlar.

Li critique haver concebut un personatge que va tardar tant de temps en adonar-se de la manca de llibertat, de la incapacitat per dir no a viure separat de la seua dona, la Takver, i de la seua filla, de que la llibertat individual quede relegada per la responsabilitat social; tant difícil és trobar un equilibri?

Tampoc veig amb claredat la necessitat de fer una descripció exhaustiva contant la meua infantesa, joventut i maduresa donant com a resultat una narració densa i exigent d’una gran concentració lectora.

Confese que, al principi, estava desconcertat pel títol del llibre, però pàgines després, em sent orgullós del seu significat: “No teniu res, no posseïu res. Sou lliures …” A Anarres som lliures pel fet de no posseir res. A Urras, en canvi, els posseïdors són posseïts, viuen en la presó de les seues possessions.

En canvi, m’encanta que m’haja convertit en lider amb una visió antiimperialista de la relació entre les nacions on els murs ideològics causants de l’odi, de la desconfiança i la separació entre els planetes que formen part de la civilització galàctica, siguen destruïts.

Situat més enllà del novè mil·lenni, quan faig una mirada enrere, resulta decebedor l’estat en que es troba el meu planeta, la inexistència d’animals en una terra de polsim, tot el contrari que a Urras amb diferents tipus de mamífers, aus, arbres fruiters. Ara que puc parlar amb veu pròpia, reconec la nostra actuació destructora dels planetes: “A Anarres vam elegir el desert, però els terrans , habitants del planeta Terra, van crear el desert”.

Viatjar a Urras ha segut una experiència immillorable que ha permès adonar-me que en eixe planeta havia acceptat el refugi dels propietaris, dels rics; que hi estava vigilat; que, en realitat el que volien era aconseguir els meus avenços científics per fer-se potencia mundial. I, sobretot, percebre que hi ha la mateixa mancança de llibertat a Anarres que a Urras, malgrat les diferències en la visió de les dones, en l’organització política i social, en el concepte d’educació, en la sexualitat…

Ja us he dit que sóc científic, malgrat l’avarícia d’altres investigadors, com Sabul, els meus pensaments estan a prop d’aconseguir la anihilació de l’espai, la transiliència o la possibilitat de viatjar a l’espai sense travessar-lo ni tardar temps, d’una manera instantània. Això sí, pense lluitar per a que aquesta teoria siga en benefici de tots els països per igual, pel bé comú.

Si haig de ser sincer, la part més fascinant ha segut la dissidència:he segut dissident en Anarres formant el Sindicat d’Iniciativa, que proclama:“El deure de l’individu és tindre la iniciativa dels seus propis actes, ser responsable i no acceptar cap autoritat. La revolució comença a nivell individual o no és enlloc”. He segut dissident a Urras participant en la vaga a favor de les classes baixes i amb un discurs molt aplaudit, el podeu llegir a la pàgina 331. Fou el moment en que conegué l’associació formada entre membres de diferents planetes -Urra, Hain i Terra- que pretén la unió dels més febles contra el poder, el rebuig a la injustícia i la transformació a una societat nova.

Agraeix a altres personatges que amb la seua quotidianitat han demostrat el seu afecte per mi com la meua dona Takver, m’han ajudat a obrir els ulls a la realitat social i política d’Anarres com el meu amic Bedap, han compartit amb mi les seues opinions sinceres sobre el meu planeta com el vell científic Atro i han posat la confiança en mi per ser mitjançer entre Anarres i la resta de planetes com Keng, l’ambaixadora de la Terra a Urras.

I, per suposat, a totes i tots els dissidents dels diferents planetes que poblen l’immens univers.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en maig 2021

Publicat dins de Els desposseïts / Los desposeidos | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LA BELLESA DEL FINAL/ LA BELLEZA DEL FINAL

La bellesa del final/ La belleza del final.

 Alfredo Colella

Il·lustrador : Jorge González

Trad. Cat. : Bernat Cormand

Trad. Cast : Héctor Gómes.

Ed.A buen paso, 2020

En La belleza del final, Alfredo Colella (Taranto, Italia, 1976) ens relata un dia en la vida de Nina, una tortuga de cent anys, que decideix descobrir què és el final, perquè a ella li interessa entendre les coses.

Mitjançant un viatge, l’autor, llicenciat en filosofia teorètica, desenvolupa uns suggeridors diàlegs entre Nina i una formiga , una eruga, una oreneta, una serp, un rossinyol i un riu. Cadascuna d’aquestes criatures dona una resposta ben diferent a la resta, la qual cosa serveix per a explicitar la tesi de Colella: “no hi ha un final igual; el final dóna por si no el saps mirar”.

El text ens ofereix un missatge potent i lúcid sobre la finitud, on no falten alguns moments de tendra ironia.

En la recerca sobre què és el final, el llibre defensa el fet d’acceptar visions, aportacions i vivències diferents com el millor camí cap al coneixement i la gestió de la por envers allò desconegut.

Les il·lustracions, a càrrec de Jorge González (Buenos Aires, 1970) són excel·lents. La gradació de la llum i els colors, més foscos cap a la nit i la delicadesa de la combinació de les tonalitats creen un clima visual de gran intensitat poètica.

Per una altra banda, la fórmula de la doble pàgina, on Nina sembla rumiar cadascuna de les respostes escoltades prèviament, crea un ritme en les imatges d’una molt aconseguida sinergia amb el text.

En definitiva, una magnífica proposta per apropar els joves lectors i lectores als grans temes que ens han estat sempre presents en el pensament humà.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en maig 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, la bellesa del final/ La belleza del final | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

EL LLOP DE SORRA/ EL LOBO DE ARENA

El llop de sorra / El lobo de arena .

ÄSA, Lind.

Il·lustrador/a: Marina Elina

Trad. Cat. : Carolina Moreno .

Trad. Cast : Mónica Corral , Martin Lexell ,

Ed. Kalandraka 2019

Premi Nils Holgersson 2003 (Biblioteques de Suècia)

El Llop de Sorra és un personatge imaginari que esdevé el company de jocs i còmplice de les malifetes de Valentina, la protagonista. Com que la Valentina se sent sola, perquè els seus pares no poden estar per ella tot el que ella voldria, crea aquest amic imaginari que l’acompanyarà en els moments en què ho necessite.

És l’amic que escolta tot el que ella necessita expressar, l’ajuda a donar resposta a totes les seves preguntes i a entendre totes aquelles qüestions que li preocupen.

Aquest personatge imaginari, que sempre apareix quan està sola, possibilita el poder exterioritzar emocions, tensions i preocupacions; resoldre conflictes; poder estar a soles, aspecte important per a la maduresa de la protagonista; fer-se preguntes; aprendre a no fer res; inventar. El joc simbòlic possibilitarà entendre i interpretar el món adult.

Molt important el concepte d’infantesa que planteja el llibre. Ens sorprèn gratament la relació de la xiqueta amb la natura i a soles, sense la presència de l’adult.

Entre el llop i la Valentina es crea un vincle i una amistat que anirem descobrint a través dels capítols, històries i anècdotes del dia a dia de la nena. Aquests es poden llegir sense ordre, no hi ha vinculació en el temps.

El llenguatge que s’inventa la protagonista ens mostra la funcionalitat d’aquest i com que no pot comunicar-se deixa d’usar-lo.

En la major part el llibre no et diu sinó que et fa preguntes. Hem d’escoltar i mirar d’una altra manera.

Encara que no és la tònica de les històries, en algunes es nota la part didàctica que pretén ensenyar sobre la vida.

També a destacar que la protagonista siga una xiqueta sense cap estereotip pel fet de ser-ho. El pare també desenvolupa un rol diferent.

Està escrit en tercera persona. El text, tot i estar escrit de manera senzilla, té un to poètic. En els diàlegs entre el Llop i la Valentina predomina l’expressió dels sentiments i els pensaments més íntims de la nena. La imaginació té un paper molt important en la trama, sense la qual no podríem endinsar-nos en molts dels esdeveniments que ens narra l’autora.

Les il·lustracions amb tonalitats terroses i lluminoses, aporten la calidesa i intimitat necessària entre ambdós personatges. A més, combinen els traços forts de les ceres i els llapis quan representen la realitat amb escenes oníriques i tènues que ens remeten a la fantasia.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en maig 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El llop de sorra/ El lobo de arena | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

ELS OCELLS / LOS PÁJAROS

Els ocells/Los pájaros

 Autor: Germano Zullo     

 Il·lustradora: Albertine Zullo

Trad.català :Maria Notó Mora

 Trad.Castellà : Elena del Amo

 Ed. Libros del Zorro Rojo, 2016

Què interessant seria que, sense mirar el text, expressàrem cadascú el que les imatges ens suggereixen. El text l’acota però les imatges diuen molt més.

Tant se val. Aquest llibre et fa volar la imaginació, emocionar-te, parla d’alliberament, de prendre el vol, d’enlairar-nos. També parla de complicitat i agraïment amb la comunicació íntima dels dos personatges. Traspua una gran càrrega poètica.

Totes aquestes característiques podem aplicar-les al text que vol dir-nos: els petits detalls experimentats en el dia a dia poden convertir-se en veritable tresor capaç de canviar el món. Tan de bo, aquests petits detalls ens alliberen i ens possibiliten volar.

El/la lector/a pot interpretar els diàlegs muts entre l’home i l’ocell preguntant-se el que estan dient-se.

El text funciona com a disparador per a la reflexió. Text metafòric, simbòlic. Vol dir-nos Germano que quan tu dones, acabes rebent?

Que la tesi siga tan oberta, ens fa pensar, és un llibre amb càrrega filosòfica.

Les il·lustracions amb elements mínims (dos personatges, tres colors, un sol horitzó). Imatges suggeridores, cinematogràfiques, que apareixen a les pàgines sense pressa. Molt ben il·lustrat, especialment, a la comunicació sense paraules entre els dos personatges, així com a les diferents expressions que desprenen una gran afectivitat.

Ens trobem també, amb moments que criden la nostra atenció: porta els ocells tancats al camió, arriba al final del camí on no hi ha cap arbre…

Un final molt obert, molt interpretable; una metàfora deliciosament il·lustrada de la vida. Efectivament, en aquest llibre els personatges no necessiten parlar.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en maig 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Els ocells / Los pájaros | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

ATRAPA LA LLEBRE/ ATRAPA LA LIEBRE

Atrapa la llebre / Atrapa la liebre

Lana Bastasic

Pau Sanchis, traducció

Ed.Periscopi / Ed.Navoa, 2020

Una història que, en principi, ens presenta, de manera senzilla, l’argument: una dona telefona a una amiga i li demana que vaja on ella està per anar a buscar una altra persona. La protagonista comença a parlant-nos de la relació, no sempre fàcil, amb Lejla. Una relació que ve des de ben menuda quan van coincidir a l’escola. Una relació que s’havia interromput des de feia 12 anys i que no sabem per què. Un bon començament que t’enganxa a través de la tensió i el misteri que es crea, després de la trucada des de Mostar i que no desapareixerà fins al final del llibre.

Està narrat en primera persona i alterna el present amb el passat. Personatges molt ben construïts. El lligam entre eixos personatges marca tota la novel·la. Una relació desigual on la narradora, Sara, està sempre pendent i es deixa arrossegar per Lejla. Un tercer personatge, l’Armin, germà de Lejla, que va desaparèixer en meitat de la guerra i que apareix de nou en l’escena molts anys després. Ell és el nexe d’unió entre les dues.

Aquest tornar al passat, a través del viatge entre Mostar i Viena, fa tornar a la narradora a un món que volia oblidar, tornar a Bòsnia. Un viatge per carretera i cap l’interior d’una mateixa.

Repassar un temps recordant la relació amb la seua amiga, possibilita, de vegades quasi imperceptiblement, conèixer la tragèdia, el dolor, els enfrontaments, l’odi en una terra marcada per la guerra.
Una reconstrucció del passat que fa que la protagonista es qüestione la versió que s’havia creat i dubte sobre la seua pròpia veritat. Davant la tragèdia Sara opta per fugir (canvi de ciutat, de vida, d’identitat per a tornar a construir-se), Letja no té eixa possibilitat, ella és una supervivent. Viure una guerra no és fàcil d’oblidar, no es pot esborrar la tragèdia viscuda que ja forma part de tu tant si fuges com si et quedes. Només tenim l’opció d’aprendre a viure amb ella.

El pes de la guerra està present en tota la novel·la i així, Lejla es ve obligada a canviar de nom per a tapar orígens i amagar passats; la problemàtica de la llengua, de les llengües, en una societat no tolerant amb els vençuts.

És una història de recerca, no únicament del germà (excusa), sinó d’una amistat, d’una terra, d’un passat. Cercar la llum des de dins del túnel del passat.
Quatre paraules defineixen aquest llibre: guerra, amistat, records i memòria.

Podríem fer-nos una pregunta:
Per què Letja crida a Sara?
Tal volta Letja simbolitza Bòsnia. Sara necessita tornar, Bòsnia la reclama…

El final obert amb el quadre de La llebre de Durero. Una bella metàfora: atrapar la llebre…Cabussar-se com Alicia en les profunditats i aconseguir atrapar la llebre que s’amaga en els records.

No hi havia prou amb ressuscitar la llengua; havia de trobar a dins meu alguna cosa més profunda que la meva cognició, alguna cosa carnal, primitiva, un instint que m’ajudés a sobreviure en aquella foscor”.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en maig 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Atrapa la llebre/Atrapa la liebre | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari