ANNEX 2022

ANNEX 2022

Col·lectiu Literatura Pep Sempere

LLIBRES COMENTATS DE GENER A DESEMBRE 2022.

RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS :

Bon viatge, petitó!/¡Buen viaje, bebè!

Alemagna, Beatrice ( text i il·lustració)

Trad. català:Brujo Dòria, Sara

Trad. castellà: Mori Meana, Lara

Editorial: A buen paso, 2021

****

Jo puc / Yo puedo

Winter, Susan(text i il·lustració)

                                                                                      Jubete, Clara (trad.cat)

                                                                       Iribarren, Elena (trad.cast)
                                                                                   Ed Ekaré, 2021 (1993)
                                                                                        *****

Oinc

Elliott, David ( text i il·lustració)

Ed.Oceano, 2020

****

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :

Bona nit, Goril·la /Buenas noches, Gorila

(Good night, Gorilla ,1994))

Rathmann, Peggy ( text i il·lustració)

Larraguibel, Pablo (trad. Cat)

Mayobre,Mª Francisca (trad. Cast)

Ed. Ekaré, 2019 / 2010

*****

Cu cu cantaba la rana

Odriozola, Elena (text i il·lustració)

Ediciones Modernas el Embudo, 2021

*******

Els capibares / Los carpinchos

Soderguit, Alfredo (text i il·lustració)

Jubete, Clara i Baseiria, Oblit (trad. cat.)

Ed. Ekaré, 2020

****

El conductor de sindries/ Chófer de sandias

Rubio, Antonio (text)

:Urberuaga,E (Il·lustració )

Desclot, M.(Trad.cat)

Kalandraka,2021

******

El problema/ El problema

Chmielewska, I.(text i il·lustració)

Gallardo, G.(trad. cat)

Gallardo, G.(trad. cast)

Ed.MTM, 2017

****

Ernest l’elefantet / Ernesto el elefante

Browne, Anthony (text i il·lustració)

Lucchetti, Maria (Traducció català:)

Senra,Sandra y Óscar (Traducció castellà)

Editorial Kalandraka, 2021

****

Qui, Que, Qui./ Quien, que, quien

Tallec, Olivier (text i il·lustració)

Guerola,Mireia (trad.cat:)

Guerola, Mireia (trad. cast)

.Ed.Birabiro, 2015/ 2016

****

Shhh!Tenim un pla/¡Shhh! Tenemos un plan/(Shh We Have A Plan)

Haughton, Chris (text i il·lustració)

Ortíz Pérez del Molino, Jesús (Trad. Cast:)

Bas Anglés, Júlia (Trad. Cat)

Ed. NubeOcho, 2019

*******

Una passejada en barca i altres històries/ Un paseo en barca

( The quite boat ride and other stories)

Ruzzier, Sergio (text i il·lustració)

Carreras, Berta (trad. cat)

Tutone, Marta (trad. cast)

Liana Editorial, 2020.

***

RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS :

Aquest robot soc jo / Ese robot soy yo /

(Can I built another me?.)(2014)

Yoshitake, Shinsuke (text i il·lustració)

Jimenez, Alicia (trad. Cat)

García, Eugenia (trad. cast)

Libros del Zorro Rojo, 2020

****

Dins de casa / Dentro de casa

Granero, Nono (text i il·lustració)

Duran, Teresa (Trad. cat)

Ed.Ekaré,2021

********

Què ve després del mil?/¿Qué viene después del mil?

(And What Comes After a Thousand? 2005)

Bley, Anette (text i il·lustracions)

Soler Horta, Anna (Trad. cat)

Soler Horta, Anna (Trad. cast)

Editorial Takatuka, 2009

********

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :

Atticus, el chico difícil .

Sussman.Michael ( text)

Sardá, Julia (il·lustració)

Adón, Pilar (Trad. cast)

Editorial Impedimenta, 2020

****

He visto un pájaro carpìntero

Skibinski, Michal (text)

Brankoft, Ala (il.lustració)

Moloniewicz, Katarzina/ Murcia, Abel (trad.cast)

Editorial Fulgencio Pimentel, 2020

****

El llibre dels porcs / El libro de los cerdos ( Piggy book, 1986)

Browne, Anthony (text i il·lustració)

López, Natalia (trad.cat)

Esteva, Carmen (trad.cast)

Ed.Kalandraka, 2013 / FCE,(1991)

**********

Ocultos en el bosque

Mitsumasa, Anno

Ed. Kalandraka, 2021

****

Un par de ojos nuevos

Duthie, Ellen (text)

Sáez Castan , Javier (il·lustració)

Marsol, M.(il·lustració)

Ed.Wonder Power,2022

****

UXIO / UXÍO

Romero, Martín (text i il·lustració)

Plujà, Adriana (trad.cat )

Editorial Astiberri. 2020

****

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :

100 haikus amb gust de boira

Pellicer, Dolors(text)

Garrigós,Consuelo( il·lustració)

Ed.Baula 2013

*******

El gran gris

Steiner, Jörg (text)

Müller, Jörg (il·lustració)

Martínez, Eduardo (trad.cast)

Ed. Lóguez, 2017

****

El último verano

Jiyhun, Kim (text i il·lustració)

Ed.Juventud, 2021

****

L’illa de l’Abel / La isla de Abel

Steig, Williams (text i il·lustracions)

Pàmies, Xavier (trad. cat)

Balseiro, Maria Luisa (trad.cast)

Ed. Blackie Books, 2018

********

Migrants/ Migrantes

Watanabe, Issa.

Ed. Libros del Zorro Rojo,2019

****

Set claus per obrir els somnis /Siete llaves para abrir los sueños.

Gómez Cerdà,Alfredo (text)

Pintor, David (il·lustració)

Nel·lo,David (Trad. català).

Ed. Kakandraka, 2020

****

Tirallongues del cel i la terra / Retahílas del cielo y la tierra

( Filastrocche in cielo e in terra, 1980 )

Rodari, Gianni (text)

Munari, Bruno (il·l. en català

Tomàs Hijo (il·l. en castellà)

Vidal, Pau (trad. cat.)

Azaola, Miguel (trad. cast)

Editorial: Estrella Polar, 2014 (2017) / SM,2015 (2020)

****

RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS :

Cajita de fósforos

Córdova, Adolfo (selecció)

Palomino, Juan (il·lustració)

Ed. Ekaré, 2020

****

RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS :

Ametlla/Almendra

Sohn Won-Pyung ( text)

Puente, Anna ( trad. cat.)

Sunme Yoon (trad.cast)

Ed.Fanbooks/ Ed.Planeta, 2020

****

El malefici de la reina d’Hongria.

Capmany ,Maria Aurèlia (text)

Ed Barcanova 2018

****

La niña en llamas

Messud, Claire

Pérez de Villar, A (trad.cast)

Ed.Galaxia Gutenberg, 2018

****

La trena/La trenza

Colombani, Laetitia (text)

Casassas, Anna (trad. cat)

Casassas, Anna (trad. cast)

Ed. Salamandra

****

La versión de Eric

López, Nando

Ediciones SM, 2020

****

Tina Frankens.

Olid, Bel (text)

Rubio, Montse (il·lustració)
Ed.Fanbooks, 2018

****

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS :

Hamnet, / Hamnet,

o’Farrell, Maggie

Rubió, Marc (trad.cat)

Cardeñoso, Concha (trad.cast)

Ed. l’Altra Editorial, 2021/Ed. L.del Asteroide, 2021

****

Klara i el sol /La Klara y el sol

Ishiguro Kazuo.

Pàmies, Xavier (trad cat);

Bach, Mauricio (trad.cast)

Ed.Anagrama, 2021

****

L’ànima perduda / El alma perdida 

Tokarczuk, Olga (text)

Concejo, Joanna (Il·lustració)

Farré, Xavier (trad.cat)

Farré, Xavier (trad.cast)

    Editorial Thule, 2019

****

           La divina comedia de Oscar Wilde        

Isusi, Javier (text i il·lustració)

Ed. Astiberri, 2019

****

La neta del senyor Linh / La nieta del señor Linh

Claudel, P.

Bigorra, L (trad.cat)

Soriano, J.Antonio (trad.cast)

Ed.Angle, 2019 / Ed.Salamandra, 2021

****

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :

A las órdenes del viento

Antología poética ampliada (2005-2015)

Lanseros, Raquel

Valparaíso Ediciones, 2015

****

Cap de nosaltres tornarà / Ninguno de nosotros volverá /(Aucun de nous ne reviendra

Delbo, Charlotte

Gaillard, Valèria (trad. cat.)

López, Regina (trad. cast)

Club Editor, 2020/L. del Asteroide, 2020

********

El muro. (The Wall)

Haushofer, Marlen.

Dieterich, Genoveva (trad.cast)

Editorial Siruela, 1963/2003.

****

Els anys / Los años   

Ernaux, Annie

Gaillard, Valèria (trad.cat)

Vázquez, Lydia (trad.cast)

Ed. Angle, 2019 / Cabaret Voltaire,2019

********

L’hora violeta / La hora violeta

Roig, Montserrat

Sordo, Enrique (trad.cast)

Ed.62 , 2020 (1ª 1980)/ Plaza &Janés, 1992

****

La dona veloç / La mujer veloz

Monsó, Imma (text)

Monsó, Imma (trad.cast)

Ed. Planeta, 2012

****

La mesura dels nostres dies/ La medida de nuestros días

Delbo,Charlotte

Gaillard, Valèria (trad. cat)

Rios, Mª Teresa ( trad.cast)

Club Editor 2019 / Turpial, 2004

****

Matèria de Bretanya

Sanchez Cutillas, Carmelina

Ed. Tres i Quatre,2016

Permagel / Permafrost

Baltasar, Eva

D’Amonville, Nicole (trad.cast)

Ed. Club Editor, 2018 /Ed.  Random House,2018

****

Per què ser feliç quan podries ser normal?

Por qué ser feliz cuando puedes ser normal ?

(Why be Happy When You Could be Normal?)

Winterson, Jeanette

Udina, Dolors (trad.cat)

Abella, Álvaro (trad.cast)

Ed. Periscopi 2021/ Lumen 2020

****

Publicat dins de ANNEX 2022, BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU | Etiquetat com a | Envia un comentari

MATÈRIA DE BRETANYA

Matèria de Bretanya

Sánchez-Cutillas,Carmelina

Ed 3 i 4, 2020

De vegades la memòria està a les terminacions nervioses dels sentits, a la vista, a l’olfacte, a la oïda… Amb aquest recull de sensacions i de sentiments, elaborem un teixit que guardem a les entranyes i formen part de la física i la química de la qual estem fets. Fins que un dia tirem d’un fil d’aquest teixit, i tirem i tirem fins que som capaços de cabdellar una bonica historia i de fer matèria literària dels records, cargolats els uns amb el altres per tal de salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. Tant s’hi val que tot siga vertader o constituïsca el relat que nosaltres mateixos fem d’aquell món camforat, idealitzat i preciós de la nostra infantesa.

Amb tota la matèria de Bretanya a les meues mans, vaig aprendre a idealitzar els fets del passat i embolcallar els fets diaris amb un toc mític ple d’aventures meravelloses.

Darrere sempre hi ha una manera de veure el món, d’interpretar la realitat, de construir una escala de valors, de contar un present i d’apostar per un futur. La ideologia i la sensibilitat de la persona adulta que ara escriu es va gestar gràcies a aquell passat i a la mirada curiosa d’aquella xiqueta que esmicolant els records interpretava els fets amb innocència, amb ingenuïtat i intel·ligència alhora. D’aquesta manera amb humor, ironia i sobre tot amb molta tendresa…

…explora el paisatge:

L’Aitana i el Puigcampana eres dues muntanyes punxegudes i migjornenques que de tant de mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves. pàg 33

…recorda el paisanatge: la tia Paula, les comandantes, la senyora Betacna, Pep el Moreno la mestra Cantarrana… Carmelina, des de la xiqueta que va ser, els descriu per les coses que fan:

(…) ens explicava coses molt boniques. Deia que la lluna era feta de trossets de miralls i era l’estatge d’un vellet (…) i les estrelles eren les finestres del cel per on els àngels ho tafanejaven tot. I els núvols eren dolços perquè els feien de sucre que venien al porrat de Sant Miquel (parlant de la mestra Cantarrana)

…conforma el seu imaginari:

El comandant s’havia quedat a viure a una illa del Japó corprès per la filla de l’home més ric d’aquelles contrades. I vivien en una casa de paperets de colors, perquè en aquell país no feien les cases amb algeps ni amb pedres ni amb rajoles (…) pàg 39

…construeix la seua bastida moral:

I ja per sempre vaig sentir-me tacada per aquell pecat de la injustícia dels altres, perquè els xiquets ho obliden tot menys les injustícies dels grans.

Així és Matèria de Bretanya

Se’m barregen els records. Per això si jo fos tan bona cosidora com Angeleta la Berganta, començaria a repuntar un record amb un altre; un de blau i un de groc, i un altre de color de cirera i aquest verd de fulla… i seria com un cobertor fet d’enyorances.

Ens admirem de tota la sensibilitat poètica de Carmelina Sánchez-Cutillas, però ens sorprenem un tant que la seua figura de poetessa estiga diluïda i un poc eclipsada per aquest llibre tot i que indiscutiblement és meravellós. En aquest relat hem trobat bellíssimes paraules, algunes d’elles locals, d’altres sortides del bagul de les coses de les que ja no es parla, però totes deliciosament conformades i repuntades per l’emoció.

Recomanat a partir +18 anys.

Comentat en Desembre 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Matèria de Bretanya | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

UN PAR DE OJOS NUEVOS

Un par de ojos nuevos

Ellen Duthie

Il. Javier Sáez Castán y Manuel Marsol

Ed. Wonder Ponder, 2022

Observem les novetats amb una mica de recel, per comprovar si realment es tracta d’un llibre novell o no,perquè avui es publica en excés.

Però sobretot s’editen molts llibres pareguts.

Temes de moda, obsessions personals, continguts similars als de la publicitat, o als que veiem en les xarxes. Però la màquina editorial no s’atura i a més a més cada tres mesos han desaparegut títols i s’han descatalogat moltíssims llibres.

Així que el recel davant de les novetats està justificat, però pensem que comencem l’any amb un nou llibre gens habitual. Una novetat de veritat.

No és habitual trobar-nos amb un llibre que sota el vestit d’obra “còmica, filosòfica” com diu l’editorial Wonder Ponder, presente a una companyia de titelles que organitza en set actes un relat – obra teatral, certament inquietant però amb final feliç.

No és habitual trobar-nos amb un llibre infantil que inicia una col·lecció (“Libros para rumiar”) i de paper reciclat en la seua totalitat. 

No és habitual trobar-nos amb un text que camina entre el joc, la dramatització, l’humor, les llàgrimes, un pastís que no s’acaba mai i el material per filosofar.

Ni molt menys és habitual trobar-nos amb dos grans il.il·lustradors que realitzen junts una obra per a criatures.

És a dir, una obra de teatre de titelles a sis mans i tres parells d’ulls?

Si. La “Compañía Rumiante de Fantoches Ambulantes” presenta a dos divertits personatges, Gordon i Vinayaki que inicien la narració dramàtica on trobem diàlegs entre ells i la resta de titelles: Harriet, Pierre i Nena Gol.

Diàlegs i preguntes, moltes preguntes.

Vinayaki i Gordon son una parella literària que s’ajuden a compartir i construir pensament.Gordon absolutament escocès i Vinayaki amb un aire hindú indiscutible.

Trobem una teatralitat vehiculada per diàlegs on les preguntes es prioritzen per crear tensió narrativa i dotar d’inquietud a la història.

Des del primer diàleg ens trobem amb la reflexió de la pròpia identitat i la por als canvis.

Els ulls són la mirada i la forma en la que percebem la realitat. Així que veure d’una altra forma és inquietant i manté a Vinayaki en alerta.

Però i el farcit?

I el que portem per dintre?

I la pell? …

Reflexions interessants i que van apareixent amb força i amb l’estratègia que l’autora tria: la pregunta.

Tal volta moltes preguntes?

Però hem de tenir en compte que atmosfera que la il·lustració mostra, propera a la dels anys 50 o 60 del segle passat o, les referències que van sumant-se al relat, no són elements de lectura per a les criatures. Les capes de significat que podem interpretar en aquest llibre són diverses, perquè“un parell d’ulls” poden estar posats en les persones lectores més menudes i d’altres en les persones mes adultes.

Estem davant d’un llibre pensat per a un doble destinatari?

Teatre, col·laboració entre il·lustradors, diversitat de personatges amb noms que són divertits i emmarquen diferències però les mateixes necessitats i una aventura que propiciarà alguna més.

L’autora Ellen Duthie, també traductora i editora de Wonder Ponder, ha reviscolat la filosofia per infants i en aquest llibre ens recorda que abocar a les històries detalls autobiogràfics és comú.

Ellen Duthie conta que Javier Sáez Castany i Manuel Marsol s’han repartit les imatges al 50%. Dels cinc personatges seria molt divertit comprovar quin d’ells han fet a mitges.

La col·laboració entre ells amb el relat de l’autora la imaginem juganera i reptadora.

Àlbum?, llibre per filosofar?, per fer teatre?, per reunir els ninos de la nostra infantesa i inventar una història d’amistat i acompanyar-los?

Una novetat de gran interès.

Recomanat a partir de 8 anys

Comentat en desembre 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Un par de ojos nuevos | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

EL VIATGE DEL CAL·LIGRAF / EL VIAJE DEL CALÍGRAFO

El viatge del cal·ligraf / El viaje del caligrafo

                   Arianna Squilloni

Il·lustrador: Samuel Castaño

                                            Trad. Cat. Tina Vallès

                                        Ed. Juventud/Joventut, 2019

En el temps en què no hi havia camins que travessaren les valls i les muntanyes, quan cada poble era una illa, i cada comunitat es creia única; en aquell temps, el cal·lígraf era només un cal·lígraf i vivia en una cabana al bell mig d’un jardí.

Aquest començament és característic dels contes tradicionals on hi ha indeterminació temporal i espacial i el protagonista és el cal·lígraf, és un cronista que escrivia tots els dies sobre tot el que observava. Un dia decideix eixir, viatjar per descobrir el món. Volia fer realitat els seus somnis. S’involucra en el viatge amb el seu propi cos, en el seu recorregut traça camins i carreteres, descobreix paisatges i noves cultures.

El cal·lígraf també podria ser el predecessor dels antropòlegs que arreplegaven formes de vida diferents, o un folklorista que reunia les cançons pròpies d’un lloc, o un geògraf que obria camins perquè les persones es pogueren comunicar.

Aquest personatge es mostra com un artista de les paraules, ja que amb la seua escriptura hi ha una profunda bellesa. És com un savi en el sentit clàssic del terme, ja que no sols dominava el llenguatge, sinó que sabia expressar tot el que descobria.

Cal destacar dues característiques del protagonista. Una, la curiositat que manifesta com a font de coneixement: ¿vivim nosaltres a soles?, ¿Què hi ha més enllà de les nostres terres?

I l’altra, la valentia que demostra posant en perill la seua vida per aprendre i sobre tot per compartir eixe coneixement a través de l’escriptura.

El text és una fabulació del viatge escrit d’una manera molt poètica.

L’autor expressa les emocions que experimentem quan anem a fer un viatge, de tot el que descobrirem, de les persones que coneixerem, de les experiències que tindrem, de la riquesa que suposa el nou coneixement.

Samuel Castaño il·lustra unes imatges acurades amb molta sinergia amb el text. Les il·lustracions ens mostren un personatge vestit a l’estil oriental, així com elements del paisatge, roques i muntanyes, també tenen formes del mateix estil.

Recomanat a partir de 8 – 9 anys

Comentat en Desembre 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, eL viatge del cal·ligraf / El viaje del calígrafo | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LA NIÑA EN LLAMAS

 

La niña en llamas 

Claire Messud   

    Ed. Galaxia Gutenberg, 2018

    Trad. Amelia Pérez de Villar

 

Narració contada en primera persona per Julie, una de les protagonistes que narra la seua evolució personal al mateix temps que la de la seua amiga Cassie.

En tot el text hi ha alternança entre el present i el passat, però els diàlegs sempre estan en present.

El relat es desenvolupa en diferents episodis:

Al primer període l’autora descriu la infantesa de Julie i Cassie, etapa on són molt amigues, inseparables, però amb caràcters i interessos diferents. Julie és més calmada i complidora de totes les normes; en canvi Cassie és valenta, atrevida, aventurera i trencadora.

En la relació, Cassie és la que domina, la que pren la iniciativa i Julie la segueix per aconseguir el seu afecte.

Al segon període descriu la separació entre elles al començament de l’adolescència. Cassie troba altres amigues i té relacions amb amics; a Julie li dol molt perdre l’amistat de Cassie, es centra en els estudis i troba l’èxit participant en un concurs de discursos.

Es presenta una relació conflictiva en la família de Cassie motivada pel començament de la relació de la seua mare amb el metge Shutte, aquest imposa unes normes rígides que Cassie havia de complir, la mare actua de manera submisa, no imposant-se, i eixes normes estaven molt allunyades de la llibertat que havia tingut abans.

En aquesta època també es produeix el trencament de la relació entre Cassie i Peter perquè ella deia que es ficava amb la seua vida.

Al tercer període es produeix el pas de l’adolescència a la maduresa. Hi ha un interés pels temes polítics, eleccions presidencials; per temes mediambientals, …

L’últim període ens mostra la solitud de Cassie, no té als amics i, a més a més, a la seua casa la renegaven per tot. Aquest episodi està centrat en el seu intent de suïcidi, salvada finalment per la intervenció de Julie.

Claire Messud, al final li dona protagonisme a Rudie, personatge secundari, però en el moment crucial acompanya a Julie per salvar a Cassie.

El títol fa referència a l’explosió de l’adolescència. Quan pateixes com adolescent i estàs a soles, cap del voltant s’adona d’eixe patiment.

Les dues amigues entren al món adult de manera diferent. Segons qui conta la vida, la realitat és diferent.

L’autora tracta tots els temes amb gran objectivitat i realisme.

La novel·la no té un final contundent. Cada lector/a decideix el final.

Recomanat a partir de 14 anys

Comentat en Desembre 2022

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La niña en llamas | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LA MESURA DELS NOSTRES DIES / LA MEDIDA DE NUESTROS DIAS

La mesura dels nostres dies/ La medida de nuestros días

Delbo,Charlotte

Gaillard, Valèria (trad. cat)

Rios, Mª Teresa ( trad.cast)

Club Editor 2019 / Turpial, 2004

Tercer i últim llibre de la trilogia d’Auschwitz (Auschwitz i després, I,II i III)

El primer, Cap de nosaltres tornarà(https://www.eets.cat/colij/2022/12/03/cap-de-nosaltres-tornara-ninguno-de-nosotros-volvera/), publicat en 1965, descriu l’horror del camp i la lluita diària i col·lectiva per sobreviure;

El segon, Un coneixement inútil, publicat en 1970, si bé continua l’horror del camp, també introdueix retalls de com i perquè van arribar a Auschwitz: Delbo, afiliada a les Joventuts Comunistes, formava part, amb el seu marit, del grup Politzer de resistència a l’ocupació nazi. Van ser arrestats en 1942 per la policia francesa i ingressats a la presó de la Santé, on el seu company i d’altres foren executats sense judici, i la resta enviada a diferents camps nazis d’extermini.

La mesura dels nostres dies, publicat en 1971, és un llibre innovador i diferent perquè parla no de l’infern viscut sinó de com viure després de passar per l’infern. Imprescindible si volem esbrinar com és en realitat la humanitat.

Delbo havia estat designada per la resta per escriure tot allò que havien viscut juntes. «L’objectiu : convertir el trasbals en experiència comuna, l’abjecció en cant»(p. 207, nota editorial).

També alguns i algunes, en separar-se, havien fixat retrobar-se vint anys després. Delbo, al llarg d’eixos vint anys es dedica a entrevistar a totes i cada una d’elles i a la gent del seu entorn.

Per a totes va ser una tornada i reincorporació a la societat molt dura i molt diferent a com l’havien somiat :«fent un esforç que no sé com anomenar, vaig intentar recordar els gestos que cal fer per recuperar la forma d’un ésser viu en la vida. Caminar, parlar, respondre les preguntes, dir on vols anar, anar-hi, .Ho havia oblidat ( p.9)» «tot em resultava incomprensible»(11)»no aconseguia acostumar-me de nou a mi» de mica en mica recuperava la vista, l’oïda, …(12)

Cada persona té la seua pròpia història, el llibre és com un mosaic on tot té cabuda: el retrobament amb els éssers estimats o la soledat perquè tots han mort, l’intent de recuperació de la rutina diària o el trencament amb tot el seu passat, l’acceptació o la negació de la realitat, els pensaments més íntims i les reflexions en veu alta, el silenci o la necessitat d’explicar-ho encara que la gent no ho puga entendre, els records persistents, el desencant, …

Però totes les històries tenen en comú :

-el desig i la decisió de ser la veu de totes aquelles que no van tornar, el record de les quals acompanya nit i dia a qui va sobreviure (49 de 230).”Els que ens estimen volen que oblidem. No entenen que és impossible, i, a més, que oblidar seria atroç (…) Ser fidels a les companyes que vam deixar allà és tot el que ens queda.“(p.60)

-la constatació que Auschwitz ha estat tan terrible que és impossible recuperar-se.« m’han tornat la vida i sóc aquí davant de la vida / com davant un vestit / que ja no et va bé.(p.17-18)…per a mi, per a nosaltres el temps no passa. No difumina res, no erosiona res. No estic viva. Vaig morir a Auschwitz i ningú ho veu (p.62)

-la certesa que el seu sacrifici ha estat inútil, que el món no ha aprés, no ha canviat i no ha millorat, que continuen les guerres, les injustícies, la violència dels Estats,… però elles no han canviat i segueixen lluitant pels seus ideals.«Crec que la gent ha de saber-ho. És important que ho sàpiguen. ¿Per què hauríem fet tants esforços per tornar si no serveix de res, si ens quedem callades, si no expliquem com era ?I de què serveix explicar-ho?( p.186-87)

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Desembre 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La mesura dels nostres dies/ La medida de nuestros dias | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LA DONA VELOÇ

La dona veloç.

Monsó, Imma (text)

Ed. Planeta, 2012



Què pot fallar en una novel.la que reflexiona amb mordacitat sobre la família on apareixen els conflictes familiars: la fascinació de les filles pel seu pare, l’Artur, i el seu treball; la baixa consideració de la mare, la Do, que organitzava el temps lliure i s’encarregava de la casa (rol tradicional); la gelosia i alhora l’admiració entre les germanes…?

Què pot passar, ironia del destí, amb un llibre amb una protagonista, la Nes, que lluita per guanyar al temps (una neurosis), no pot tindre ni un minut sense fer alguna cosa, que reflecteix el concepte del temps a la societat actual, la rapidesa i, en canvi, la seua lectura pot arribar a ser tan lenta?

Què li pot mancar a aquesta història amb idees tan interessants com:
.-Qualsevol manifestació artística és una font d’eternitat contra l’acceleració caòtica del temps.

.-El pas del temps subjectiu s’accelera amb la vellesa.
.-Els ràpids: devorar el temps sense assaborir-lo ni mastegar-lo.
.-No es pot fer res que no siga útil. Crítica a la societat del fer. Utilitarisme versus hedonisme.

Quina és la raó per la que no eixes de la seua lectura entusiasmada malgrat l’evolució de la protagonista que al final de la història reflexiona sobre sí mateixa i percep la seua ‘exigència al moment de triar una persona que li agrade, que no ha sabut viure, que la vida li ha passat per alt,que considerar a tothom estúpid, et porta a passar per alt la teua estupidesa?

Com no es adonem de la rialla quan ens presenta dues especialistes en neurologia plenes de manies i neures en la seua relació, en el seu treball i en el seu concepte del temps?

La resposta no està en el vent, com diria Bob Dylan, es troba, senzillament en una pèrdua del ritme narratiu que fa l’obra més pesada al final. Perquè intentar desmuntar, fil per randa, totes les percepcions del personatge de la Nes sobre la relació pare-mare, sobre el suïcidi del seu germà Tià, sobre la nova relació del pare, etc, té com a conseqüència massa pàgines, un allargament innecessari que no afavoreix la seua lectura. Una estructura poc encertada on els diàlegs àgils del principi es converteixen en descripcions dels fets més feixugues.

Si aconseguiu arribar fins el final del llibre, comprovareu que el temps és el gran protagonista i que aquesta ficció fa creïble la idea de que totes i tots som fets d’aquesta mateixa matèria.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Novembre 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La dona veloç | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL PROBLEMA

EL PROBLEMA

Iwona Chmielewska

Ed. Mtm 2017

És un àlbum on la narració és el pensament d’una criatura que té un problema a resoldre. La solució la trobem en cada pàgina on la imatge, carregada de gràcia i humor, va mostrant com una taca groguenca va completant-se per transformar-se. És un disparador plàstic que fa que la imaginació esclate en cada pàgina. 

La il·lustració fa un joc per complementar i expandir el significat.

Tothom ha jugat a “això podria ser” mirant el núvols, les taques de les parets, …. Un joc per inventar, per dibuixar, per dramatitzar, … 

En aquest cas l’autora polonesa aconsegueix estimular les múltiples possibilitats d’aquest joc. Podem observar les formes de diferents maneres, el llibre ens proposa unes, però segur que les lectores troben més.

No sabem si el procès que relata és el natural davant de les adversitats, però sí podem dir que el recorregut que ens trobem en la narració és el de sorpresa, de disgust, de negació, d’apartar el sentiment de culpa, de dirigir-la cap a altres, de mesurar mentalment les conseqüències i finalment d’acceptació.

L’altre aspecte que destaquem és que l’estratègia per resoldre el conflicte és la restitució. 

No trobem ni una paraula per a lamentar-se, ni càstig, ni cap acció que no siga d’estima i de seguir a la recerca de la creació d’alguna cosa nova que mantinga allò que ens deixen.

La pàgina de l’esquerra està en blanc, només amb el text i la pàgina de la dreta conté, també en fons blanc, la il·lustració.

El crema groguenc de la taca i el blau gris, més un pessic de roig i verd a les pàgines del final són els colors que usa la il·lustradora, candidata al Premio Andersen 2020 i finalista en la Fira de Bolonya 2022.

La simbiosi entre el text i el codi gràfic i una estètica neta, senzilla, però molt pensada, mostren un àlbum peculiar, original, delicat i emotiu que recomanem per a les primeres edats.

Recomanat a partir de 4 anys

Comentat en Novembre 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El problema | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

A LAS ORDENES DEL VIENTO

                                                        A las órdenes del viento

                                                Antología poética ampliada (2005-2015)

                                                            Lanseros, Raquel (text)

                                                    Valparaíso Ediciones, 2015

Llegir a Raquel Lanseros  (Jerez de la Frontera, 1973) és una experiència que emociona des d’una veu poètica personal que, per una altra banda, no renuncia a retre tribut a la poesia que ha deixat empremta en la seua obra. Ella mateixa es refereix  a “los poetas infinitos que nos acompañan”.

A las órdenes del viento és una antologia que recull poemes escrits entre 2005 i 2015, la selecció i excel·lent  pròleg de la qual corren a càrrec de Paula Bozalongo. Aquests pertanyen a “Leyendas del promontorio ( 2005)”, “Diario de un destello (2006)”, “Los ojos de la niebla (2008)”,  “Croniria (2009)”, “Las pequeñas espinas son pequeñas (2013)” i “Obra última”.

Els poemes de Raquel Lanseros són el constructo on la lectora es troba reflectida i interpel·lada a través d’imatges potents, suggeridores i evocadores dels moments vitals que ens van construint com persones:

…lo que quise que fuera

lo que a pesar de mí se obstina en ser

lo que siempre soñé que fuese un día.

Las cuentas son exactas:

yo soy el resultado.

A més a més, l’autora, guardonada amb diversos premis com ara el Premi Antonio Machado en Baeza o el Premi de Poesia Jaén, es serveix d’una temàtica molt diversa per teixir una xarxa que ens convida a explorar tant racons íntims com aquells que tenen un caire social i reivindicatiu.

I així, llegim:

Sobre la llibertat,

… de la piel hacia adentro

nunca serán dueños.

o sobre el desamor,

Te quise. Me quisiste. Nos quisimos.

Qué fácil es decirlo cuando no queda nada,

cuando ya ni siquiera recordamos

el tacto de los sueños.

També sobre l’homenatge i la memòria democràtica,

… Entran al aula los gritos infantiles,

huelen a tos y a hambre.

Algunas veces, 

Beatriz Orieta casi no contiene

las ganas de llorar

y mira las caritas sucias afanándose

en recordar las tildes de las palabras llanas.

I, com no, la passió sexual,

Me gusta amarte hincada de rodillas.

Aquí tan desde abajo, tan cerca de la tierra

Cal remarcar que en les pàgines d’aquesta antologia escoltem com ressonen, entre altres ecos, els dols, les pèrdues, el pas del temps i la crida a l’alegria, “la que convierte el alma en lugar habitable”

Amb tot aquest bagatge és fàcil recomanar aquest llibre que ens ha envoltat amb el seu poder universal i intemporal d’emocionar i ens ha permès gaudir d’una paraula poètica de gran intensitat.

Comentat en Novembre 2022

Recomanat a partir de 18 anys

Publicat dins de A las órdenes del viento, A.-LLIBRES COMENTATS | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

CAP DE NOSALTRES TORNARÀ/NINGUNO DE NOSOTROS VOLVERÁ

Cap de nosaltres tornarà / Ninguno de nosotros volverá /(Aucun de nous ne reviendra, Ed.Minuit,1970)

Delbo, Charlotte

(trad. cat.) Gaillard, Valèria

(trad. cast ) López, Regina

Club Editor, 2020

L. del Asteroide, 2020

Es tracta de dos llibres en una mateixa publicació: Cap de nosaltres tornarà i un coneixement inútil, i que formen part d’una trilogia: Auschwitz i després. Aquesta ressenya pertany al primer llibre.

En paraules d’Àlex Vicente, volem destacar la importància d’aquesta mena de relats en boca de dones: «Durant gran part de la història, ‘anònim’ va ser una dona» resa una de les cites més cèlebres de Virgínia Woolf. La màxima no falla quasi mai, ni tan sols en el despietat context de l’Holocaust, quan l’extermini nazi va destinar la mateixa sort a totes les seues víctimes, fos el que fos el seu sexe. Malgrat tot, els testimoniatges de referència dels retinguts en els camps de concentració van ser, durant dècades, exclusivament masculins, amb la notable excepció d’Ana Frank.”

Fins i tot, el títol en castellà és ben explícit, oblidant el gènere dels seus protagonistes, usant el masculí quan les protagonistes són dones, ella i elles: Ninguno de nosotros volverá.

Ens trobem davant d’un llibre que ens porta una història tremenda de l’esser humà, el viatge i recordatori del camps nazis, amb un testimoni diferent: fet per una dona. Amb un llenguatge amb molta cura i amb situacions vitals narrades des de la col·lectivitat i la solidaritat.

Charlotte Delbo (Vigneux-sud Seine, 1913 – París, 1985) va estar a Auschwitz juntament amb 230 preses franceses de les quals només 49 van sobreviure. Va resistir 12 mesos on cada dia durava més que un any. Es va resistir a perdre la memòria, perquè és perdre’s una mateixa, és deixar de ser una mateixa. No li van treure la memòria i així va poder denunciar el nazisme amb la seua força: les paraules.

Començà a escriure mentre es recuperava, després del seu alliberament, però no es publicaren fins 20 anys després (1970), passant quasi desapercebuda a Espanya fins fa poc ( 2004, 1ª ed. en castellà)

Amb la mateixa intenció d’Ana Frank, la seua gran preocupació era informar el món del que va ocórrer i no oblidar les seues companyes. Ens conta des de la primera pàgina la seua experiència.

(…)Hi ha gent que arriba i gent que se’n va.

Però hi ha una estació on els que arriben són justament els que se’n van

una estació on els que arriben no han arribat mai, on els que se n’han anat no han tornat mai.

És l’estació més gran del món. (pàg.7)

I és l’estació més gran del món per la complicitat i estreta col·laboració entre estats que aprofitaren l’existència dels camps per enviar a tota persona considerada diferent o dissident i que mai preguntaren que passava allí.

(…)Arriben a aquesta estació, vénen de tot arreu

Hi arriben després de travessar països sencers (pàg.8)(…)

Els agradaria saber on són. No saben que aquí és el centre d’Europa (…).

És una estació que no té nom.

Una estació que per a ells no tindrà mai nom.(pàg. 10)

Una veu clara i diferent, diferent de la dels homes perquè la seua mirada i tracte són diferents. En què ens compta, com, amb quines paraules, amb quines sensacions, … on les carícies i abraçades entre elles són presents… Una mà que et dona suport, que t’espenta a caminar, que t’acull en cas de necessitat. No és una lluita per la pura supervivència on només em mire a mi, sense importar-me qui caiga de les persones que hi ha al meu voltant amb la condició de sobreviure. És un llibre on abunda la col·laboració i no el pur individualisme.

(…)“I quan recupero la consciència és pel xoc de les bufetades que m’etziba la Viva a les galtes amb tota la força, prement els llavis, girant els ulls. La Viva és forta. Ella no es desmaia durant el recompte. Jo, cada dia. És un moment de felicitat inefable. La Viva no ho ha de saber mai.(pàg.97)

(…)Estic enmig de les meves companyes. Recupero el meu lloc en la pobra escalfor comuna que crea el nostre contacte…”(pàg.98)

Escrit des d’un registre poètic, encara que sone paradoxal. On la història no perd dramatisme. Barreja de bellesa i crueltat. Amb paraules belles i dures; suggeridores i descriptives; amables i escruixidores; descriptives, però no macabres. Usa les frases curtes per a donar dinamisme, com si fora un fotograma.

Un tret. La dona es desploma.

L’SS guarda l’arma, xiula al gos, s’acosta a la dona. Inclinat, la gira com es fa amb una peça de caça.

Els altres SS riuen dels seus llocs estant.(pàg.104)

On una som totes. Encara que mirem el que ocorre al nostre al voltant, als personatges, són, en realitat nosaltres mateixes.

No miris. No miris aquest maniquí que s’arrossega per terra. No et miris.”( pàg.131)

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Novembre 2022


 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Cap de nosaltres tornarà / Ninguno de nosotros volverá | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari