LO QUE PENSAMOS, LO QUE HICIMOS

LO QUE PENSAMOS, LO QUE HICIMOS

Lea-Lina Oppermann

L. Rodríguez López ( trad,cast)

Ed. Lóguez, 2018

Novel.la molt premiada al seu país l’any de la seua publicació 2017, escrita per una autora alemanya molt jove (1998).

L’escenari és una classe de matemàtiques a un grup de batxiller.

Però res és el que s’espera. La narració contada des de tres protagonistes atrapa de forma addictiva a la persona lectora que immediatament reflexiona i elabora alguna hipòtesi sobre la sospita d’un final tràgic de la situació que es viu.

Un relat que ens transporta a l’aula i pensem:què faríem nosaltres davant del fet que conta? Ens portaria al límit? Mantindríem la calma? Què es pot fer? Què haguera fet si em passara a mi? Què no haguera fet?

El professor de matemàtiques, un alumne i una alumna són els relators.

Tres visions diferents de la realitat, per la seua edat, pels interessos, per la seua posició d’autoritat, … Es a dir, diferents perspectives, per la qual cosa el qüestionament també és divers i en conseqüència ric.

La construcció del text salta d’un a l’altre, i eixa diversitat fa que siga molt àgil i que cadascú incorpore la seua veu interior junt a la seqüencia dels fets, així la lectura ens transporta a una via amb dos carrils, el que es pensa i el que es fa.

El títol, diferent i curiós, es justifica així amb aquesta estructura narrativa, que manté una clau a mig camí entre el diari personal i la noticia del periòdic.

És una narració que no valora, només mostra un petit documental al que se l’afegeix un fil de pensament de cadascú dels protagonistes relators.

La novel·la destapa les idees, emocions i sentiments íntimes de cada protagonista i també l’univers de relacions de la classe i realitza un anàlisi dels integrants de l’aula i de la seua situació. Els conflictes d’identitat i d’acceptació propis de l’adolescència

La invisibilitat d’alguns components al grup no és la inexistència. L’experiència d’un fet dramàtic pot situar-los de forma diferent al grup i les derivacions de la seua conducta en un nivell diferent d’acceptació.

La xarxa de relacions de la classe entre l’alumnat i amb el professor (preocupat únicament pel seu currículum i pujar a l’escala professional) trontolla per la situació a la que estan sotmesos. Encara que, és d’agrair que no aparega un heroi propi del cine nord-americà o la policia per a resoldre la situació.

Trobem una certa descompensació i excés en el sadisme de les proves.

La consciència de la mort, està present. La mort que es sorprèn sempre, la dels iguals, la del suïcida …

És un llibre que incomoda i copsa a la lectora perquè la incertesa que es manté fins el final inesperat generarà reflexions i converses.

Recomanat A PARTIR DE 16 ANYS

Comentat en Novembre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Lo que pensamos, lo que hicimos | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL REY CERDO

EL REY CERDO. Un cuento con cola

Koos Meinderts

Emilio Urberuaga (il·lustrador)

Cisca Corduwener (trad.cast)

Ed. EKARÉ 2021

-¿Papá, para qué vivimos?

Aquesta pregunta que fa un porquet a son pare inicia el desenvolupament del relat.

La profunditat filosòfica de la qüestió ens fa pensar múltiples lectures i diverses interpretacions.

Des de la més innocent fins la més profunda.

Servir al rei que sembla un porc, per l’excés de la seua menjada preferida, serveix per iniciar una narració en la que es critica l’autoritat reial i el servilisme.

Les aparences i la realitat, l’oblit dels grans propòsits si tenim benestar, les repeticions dels mecanismes d’autoritat , ….

Aquesta radiografia del poder genera preguntes.

Podem interpretar que nega la possibilitat de transformació social pel pessimisme del final o podem interpretar que encara que es incòmode, la seua lectura conté un component de rebel·lia.

El que està clar és la provocació que pretén clarament.

Comença com un conte tradicional, i trobem referències de la tradició, però no oblidem que és un conte d’autor.

Una ficció d’un autor dels Països Baixos del que no coneixem altres textos.

L’aportació que fa Emilio Urberuaga a l’àlbum d’Ekaré és extraordinària per les histories paral·leles (eixe gat que acompanya en tot moment), els seus colors vius, el traç gros, (tan característics d’Urberuaga) i la creació de personatges i escenaris tant potents.

Aquest treball del gran il·lustrador (premi nacional d’il·lustració 2011) és magnífic per al resultat final.

Però com diu el subtítol, el relat té cua i el final marca un fil esperançador.

Recomanat a partir de 10-11anys

Comentat en Novembre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El rey Cderdo | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

LA EXCURSIÓN DEL SEÑOR GUMPY

LA EXCURSIÓN DEL SEÑOR GUMPY

John Burningham (text i il·lustracions)

Ellen Duthie (trad.cast.)

Ed. Galimatazo, 2021

Àlbum de 1970, que fins ara no s’havia publicat en castellà.

Galimatazo és l’editorial que ho fa amb la traducció d’Ellen Duthie.

John Burningham, parella d’Helen Oxenbury, va morir a gener de 2019, i aquesta és la millor forma de donar a conèixer la seua obra.

Aventura amb textos acumulatius, enumeracions, diàlegs, repeticions i variacions.

Junt a tots aquests elements de la tradició oral, trobem un bon sentit de l’humor, animals, lògica infantil i un senyor Gumpy, comprensiu i respectuós.

L’estructura es repeteix. Descriu un personatge, després l’escenari i l’acció: pregunta i consentiment amb l’advertència de complir la norma. Les repeticions donen seguretat a la lectura dels més menuts.

Les il·lustracions són magnifiques i l’autor utilitza la pàgina de l’esquerra per dibuixar amb tinta l’escena general i la de la dreta a color, on presenta a cada animal, des del més menut al més gran.

El viatge acaba en una preciosa doble pàgina quan tots els convidats pel senyor Gumpy no fan el que haurien de complir.

Però no passa res si no es compleix la norma. Al senyor Gumpy no l’importa i tot acaba en una festa amb altra doble pàgina.

Planteja el concepte de autoritat, i el sentit que té la norma. La literatura que convida a qüestionar les normes sempre és interessant

Després de berenar junts, el senyor Gumpy convida a altra aventura, però ja serà demà.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en Novembre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La excursión del señor Gumpy | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

LES LLEIALTATS / LAS LEALTADES

Les lleialtats / Las lealtades

Delphine de Vigan

(trad. cat)Jordi Martin Lloret

(trad.cast) Javier Albiñana

Editorial 62/ Editorial Anagrama,2019

Novel·la realista, intensa i contundent.

L’estructura de la narració pivota sobre quatre personatges.

Un testimoni sobre l’experiència vital de dues dones i dos adolescents.

Les dones són la professora dels dos xavals i la mare d’un d’ells.

Cada capítol s’inicia amb el nom de cadascú d’aquests personatges.

Les dones relaten en primera persona i els xics en tercera.

Els adolescents Théo i Mathis s’estrenen en la vida mesurant les seues capacitats per a la mentida, per aguantar l’alcohol, per a resistir les normes, per donar crits d’auxili davant dels demès que ningú interpreta, ni fa cas.

Elles, Cécile i Hélene tenen un passat que es projecta en el seu present.

El dolor transita la novel·la, la impregna tota i interpel·la a la persona lectora.

Encara que no fa cap judici, ni valoració de les situacions que toca:maltracte, alcoholisme, ideologia d’extrema dreta, odi …

Aquests quatre personatges tenen en comú la por a visibilitzar els conflictes interns i externs que pateixen a la seua vida i les lleialtats que venen de lluny i marquen les seues actituds davant dels conflictes.

Descobrim el sentiment de solitud i vulnerabilitat en aquesta polifonia de veus. Des de Théo (l’adolescent que beu com a refugi per a perdre la consciència de la seua realitat) fins el sentiment de culpa de Cécile, mare de Mathis que viu una situació d’humiliació palesa de la que no sap com desfer-se.

Els escenaris on l’autora es mou són la casa i l’institut. Àmbits on critica la falta de temps i de rigor a l’hora de valorar les actituds que presenten els adolescents.

Molt interessant el final obert que deixa Delphine de Vigan en la novel.la per a que l’esperança siga un ingredient que pose o no la persona lectora per a donar fi a la història.

Les lectores queden amb algunes preguntes com ara :

coneixem a qui tenim davant?;

quines són les nostres possibilitats d’actuació?

I probablement moltes més.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en Novembre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Les lleialtats / Las lealtades | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

JO TINC UN MOC / YO TENGO UN MOCO.

Jo tinc un moc. /Yo tengo un moco

Text popular

E.Odriozola ( il·l )

M.Desclot ( trad. cat)

Ediciones modernas El Embudo, 2020

 

És molt descortès furgar insistentment el nas amb el dit, i encara resulta més insuportable ficar-se a la boca allò que s’ha tret del nas, o fins i tot el dit que s’ha fet servir; això pot causar molta angúnia a aquells que ho veuen.

(Jean-Baptiste de La Salle.Regles de cortesia i urbanitat cristianes /1703)

Aquesta nota figura al final del llibre i no seria cap barbaritat pensar que això va ser el disparador, el late motiv dels editors Elena Odriozola i Gustavo Puerta per a agafar aquesta cançoneta infantil i multiplicar-la, posant-la en boca de cada membre de una família: la xiqueta, el xiquet, la germana i el germà adolescents, la mare, el pare, l’avi i l’àvia.

Jo tinc un moc

me’l trec amb afició

me’n faig burilla

bonica mandonguilla

i me l’empasso

i com que en tinc més gana

me’n trec un altre

i tornem a començar.

Això una vegada i dos i tres… Fins a huit mocs es van elaborant artesanalment, amb fruïció,  amb un ingredient de primera mà, sense escrúpols, sense fàstic, de la manera natural que ho faria un xiquet que ni sap les regles de cortesia i urbanitat del segle XVIII ni falta que li fa. 

Cada vers, una pàgina, cada pàgina una imatge d’un personatge fent les accions escatològiques que la tirallonga va dient. Quan els toca actuar, l’han de cantar i dramatitzar amb realisme i naturalitat i han d’elaborar la seua obra d’art.

Així ens presenten a la família. I això, per a què? Potser per a poder dir que tothom s’ha tret un moc, potser per a parlar d’allò que no es parla, potser per a autoritzar l’escatologia i fer-li ocupar el lloc i el joc que entre els xiquets té.

Tot això ens sembla important i necessari.

Valorem les il·lustracions d’Elena Odriozola i la seua idea de fer un folidoscopi on les  imatges varien gradualment d’una pàgina a la següent simulant una animació cinematogràfica.

Destaquem la traducció que fa Miquel Desclot de la cançó, sense perdre la musicalitat, el ritme i la frescor.

Recomanat a partir de 0-3 anys

Comentat en Octubre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Jo tinc un moc/ Yo tengo un moco | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

ELS DIES FELIÇOS / LOS DÍAS FELICES

Els dies feliços / Los dias felices

Bernat Cormand ( text i il·lustració)

Ed. A buen paso, 2018

Aquest llibre planteja una qüestió interessant: al territori de la infantesa passen coses difícils d’entendre i ens acompanyen sempre, potser perquè no les vam entendre i estaven relacionades amb els afectes.

Transita entre el dolor de la pèrdua i la nostàlgia del record. Dos xiquets es troben compartint veïnat, viuen l’experiència de la primera amistat intensa junts i després un d’ells desapareix.. El viatge que fa Jacob queda expressat així:se’n va anar del poble. Suposo que molt lluny perquè com si se l’hagués empassat la terra, no en vaig saber mai més res. Tot està contat tan subtilment, tan de puntetes que deixa obertes moltes portes al lector/a fins i tot les portes de la mort. Tant si es parla d’una absència lleu com si és definitiva requereixen un procés de dol. El protagonista ens ho conta passat un temps, mitjançant l’escriptura que li ajuda a fer perdurable aquell record, com tots segurament idealitzats.

Els dies feliços s’intueixen, queden esbossats (jocs, sensibilitat amb la natura, la sorpresa, el misteri ) i són les lectores les que tenen que imaginar, omplir eixes pàgines que l’autor deixa al nostre abast.

L’autor, Bernat Cormand (1973-2021) va centrar la seua obra en visibilitzar la temàtica LGTBQ+ en la literatura infantil i juvenil. En aquest llibre en concret trobem una amistat i l’estima entre dos xiquets amb absoluta naturalitat però no trobem una correlació explícita més enllà d’una exquisida tendresa i unes meravelloses mans agafades. Encara així ho celebrem.

Les il·lustracions hiperrealistes, fetes amb llapis de colors d’uns xiquets repentinats, rosats, pulcríssims i el món en tonalitats suaus que els envolta, en general resulten suggeridores, molt personals i delicades.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Octubre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Els dies feliços / Los dias felices | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

LA INOCENCIA DEL HAIKU

La inocencia del haiku.  

Vicente Haya, ( compilador)

Ed. Vaso roto,2012

Resulta curiós com ha prosperat  el haiku en occident. Potser ens desperta una condició adormida, la de mirar el món com ens ensenyen els savis. Per això ens quedem embadalits amb la possibilitat de atrapar l’instant en 17 síl·labes.

Aquest és un llibre de haikus fets per xiquets japonesos menors de 12 anys i compilats per Vicente Haya. És la prova més directa que aquesta possibilitat de plasmar el moment és fruit del fer i del veure fer. En Japó aquesta forma poètica es treballa a l’escola, mirar i traduir la imatge en tres versos és pràctica habitual. Fer un recull d’aquests treballs en un llibre eleva la categoria de les produccions infantils i les fa respectables:més de cent-cinquanta poemes classificats per l’edat dels autors des de cinc fins a onze anys.

Els textos que hi apareixen no acompleixen les normes d’un haiku, però conserven la seua sensibilitat i la necessitat d’expressar l’instant, el temps que s’atura, la capacitat d’observar des d’allò mínim,contar-nos els actes més quotidians. També trobem la solitud, el silenci, la tristesa del camp de neu, la vaca girant el cap,l’actitud davant la natura, els animals més minúsculs,

Amb la innocència que resa el títol del llibre anem trobant exemples de haikus senzills,deliciosament ingenus.

También la oruga pequeña

¡está viviendo

con todas sus fuerzas!

***

Vamos a hacerle el favor

de colocar en la hoja

a la luciérnaga.

***

Y los caquis de más arriba

se los vamos a regalar

a los cuervos.

***

Vendida mi vaca

se va volviendo la cabeza.

***

De vuelta al hospital,

el abuelo mira

los campos de arroz. 

(xiquet de 10 años)

***

Ya está la abuelita

hablando a los peces de colores

en el idioma de su pueblo.

 (xiquet d’11 anys)

Ens agrada que aquest llibre siga referència per a mestres, com a model i exemple que amb xiquets i xiquetes tota aproximació a la poesia és possible i necessària. Considerem la importància que les produccions s’arrepleguen, són d’una bellesa enorme, precisament per partir de la mirada espontània i lliure dels infants. Però aquest llibre no el veiem en les seues mans, que no han de seguir les empremtes d’uns altres sinó fer el que ells han fet.

Recomanat  per a mestres

Comentat en Octubre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La inocencia del haiku | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL REY MATIAS I

El rey  Matías I   

Korczak, J.

J.E.Szypowska / Miguel Á. Moreno (trad.cast.)

Ed. Nube de tinta,2014

(Janusz Korczak és el sinònim de Henryk Goldszmik.1878- Varsovia)

Per a parlar de El rey Matías és precís conèixer alguns previs. Necessitem saber que el seu autor Janusz Korczak, va estar en tots els sentits al costat de la infància: pediatra, pedagog, director de dos orfenats polonesos (un de jueus, un de catòlics) amb una avantguardista manera de entendre l’educació, basada en la gestió compartida de les responsabilitats, de la tolerància i de la democràcia. Tan a prop va estar dels xiquets i xiquetes que fins i tot va acompanyar-los en l’últim tren a Treblinka al camp de concentració on tots plegats van morir.

També és important enquadrar-la en el seu moment històric, 1922. Prompte farà un segle d’aquesta proposta d’un país on ha de regnar un xiquet orfe, Matías I, fill d’Esteban el Savi, nét de Julio el Virtuós i Ana la Piadosa i besnét de Pablo el Victoriós.

És cert que utilitza la monarquia sense qüestionar la possibilitat d’una altra forma de govern, que utilitza la guerra com a eina de diplomàcia,  que no contempla que xiquets i xiquetes poden tindre els mateixos jocs… Això al 1922 no era estrany però tampoc ajudava a canviar cap món.

És cert que dona veu a la infància i poder per a decidir com volen organitzar el món, sembrant el seu regnat de decisions errades però amb la ingenuïtat per bandera, plantejant un parlament de xiquets, amb ministres xiquets que responen a necessitats de xiquets. Això al 1922 ajudava a pensar que un altre món era possible.

Entre aquestes dos realitats que estan en El rey Matíes I, ens hem debatut. Un llibre que no podem obviar pels seus encerts, per la seua condició de clàssic de la literatura polonesa però que es decideix no incloure a la nostra bibliografia per considerar el seu anacronisme:  el pas del temps li ha deixat senyals que ara ens costa justificar.

Comentat en Octubre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El rey Matias I | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

LA BONA LLETRA/ LA BUENA LETRA

La bona lletra/La buena letra.

Chirbes, R.

Carles Mulet (trad. cat)

Ed. Lletra Impresa, 2018 / Anagrama, 2012

Una novel·la escrita en segona persona. Ana, una dona condemnada a viure amb i per la família del seu marit, li conta la seua vida al seu fill tot i que a qui realment va adreçada és a ella mateixa.

Misent és el lloc que Chirbes recrea per a parlar d’allò que ell veu o ha vist, tant fa si ací o més enllà, en qualsevol racó d’aquella Espanya fosca on cadascú era el que podia ser entre les més terribles restriccions.

El relat té una gran càrrega emocional, no tan sols per què parla d’una època que encara ens ressona , d’un temps de silenci, de guerra i postguerra, d’estraperlo, de supervivència, de contenció, de misèria moral. No hi ha retrat més directe que aquell que baixa a la intimitat quotidiana d’una família i comprova les relacions que ocasiona la por, l’absència, el desig d’eixir de la penúria, de créixer…La postguerra es va convertir en una lluita desesperada per la supervivència.

Hay palabras que son de un vidrio tan delicado que si uno las usa una sola vez, se rompen y vierten su contenido y manchan”

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Octubre 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La bona lletra/ La buena letra | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LA BANYERA / LA BAÑERA

 

LA BANYERA/ LA BAÑERA.

Lisa Biggi (text)

Paloma Corral (il·lustració)

Txell Freixinet( trad.cat)

Takatuka, 2020

És obvi que un bon llibre per petites i petits lectores ha de tractar aspectes relacionats amb la seua vida quotidiana: l’hora de dormir, el menjar ….

i com no, el moment del bany, conflicte habitual quan nens i nenes es neguen a banyar-se.

Es pot superar el conflicte amb un bany compartit entre un fill amb una gran imaginació i una mare que accepta jugar amb ell ?

Un bany compartit i alhora un enfrontament de dues astúcies: el nen que no vol banyar-se i posa l’excusa de ser un extraterrestre que no es pot mullar front la mare que entra en el món animista del nen i fa una immersió al joc simbòlic propi d’aquesta edat.

El nen va creant la història , però és la mare qui la recrea amb les seues preguntes i intervencions, qui determina el final del joc i la tornada a la realitat.

La disposició de les pàgines ens permet seguir les transformacions dels objectes :a les de l’esquerra, una estructura narrativa amb enumeracions: sabonera, l’escuma del gel, l’esponja …i a la dreta, la conversió fantàstica de tots i cadascú d’ells.

La il·lustradora dona al text color, llum i vivacitat, amb predomini del blau, amb diferents matisos, complementat amb colors suaus per a la resta d’espais.Les imatges permeten jugar amb els detalls.

Recomanat: a partir de 4-5 anys.

Comentat en juny 2021

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La banyera / La bañera | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari