XIII Premi Pep Sempere



Papallona que revoles
per les branques del roser,
¿ets el pètal d’una rosa
o una ocella de paper?
Miquel Desclot

XIII edició del Premi Pep Sempere convocat per la Asociación Cultural Pizpirigaña

Sempre que tornem de formar part del jurat del Premi Pep Sempere, tornem d’un trobament d’amistat i al cap portem la visió d’un paisatge diferent al nostre però també molt familiar i estimat.

La lectura és una experiència misteriosa.

Perseguir línies recreant el món, imaginant imatges, reconeixent-se en el coneixement, … perquè ja ho sabem: no podem viure sense la representació de la realitat.

Així que, dramatitzar un text és llegir per explorar, descobrir, analitzar, seleccionar i incorporar el relat (en el significat més estricte de col·locar al cos) i posteriorment oferir-lo al públic que desenvoluparà, inevitablement, un nou procés d’aprenentatge.

I aquest procés, amb el treball Leer, escribir, representar desenvolupat de forma extraordinària pel Seminario de Literatura Infantil y Juvenil Ana Pelegrín de Acción Educativa de Madrid, ha resultat guanyador en la XIII edició del premi Pep Sempere.

“La nostra felicitació més sincera per recordar-nos que els vertaders processos de coneixement requereixen lectura i treball individual disposats al servei d’allò col·lectiu”

(Paraules del Jurat de la lectura de la proclamació del premi.)

El premi es lliurarà en el XV Encuentro de Animadores a la Lectura “Donde el bosque crece”, en Arenas de San Pedro (Ávila) els dies 31 de maig, 1 i 2 de juny de 2019.

En la pàgina web de Pizpirigaña (http://pizpirigana.es/) podeu ampliar la informació sobre el premi i sobre les jornades

il·lustrador Adolfo Serra.

Col·lectiu Literatura Pep Sempere, març 2019

Publicat dins de XIII PREMI LITERARI PEP SEMPERE | Etiquetat com a | Envia un comentari

SOMNIS EN TEMPS DE GUERRA/ SUEÑOS EN TIEMPOS DE GUERRA

Somnis en temps de guerra / Sueños en tiempos de guerra

Ngugi wa Thiong’o

Josefina Caball ( trad. cat ,)

da Costa, Rita ( trad. cast)

Raig verd, 2017

Llibre dens i exhaustiu per la quantitat de detalls i descripcions, un llibre que requereix un temps i una lectura pausades. Tal vegada el fet de voler explicar la seua experiència personal barrejada amb la realitat històrica crea aquesta sensació d’excés de dades, que pot arribar a entrebancar la lectura.

És la crònica diària d’un nen que cada dia ha de recórrer un grapat de kilòmetres per anar i tornar a l’escola, i que mai perd l’esperança d’una vida millor. És també la crònica d’una cultura desconeguda per a Europa, encara que colonitzada per ella per a extraure tots els seus recursos, provocant l’empobriment i la mort de gran part de la seua població.

La història està situada en un país africà, Kènia, colònia anglesa, i el protagonista conta en primera persona la seua vida des de la infantesa fins l’etapa adulta.

Transcorre per diferents moments emocionals: angoixa per la crueltat del poder colonial per a evitar l’adquisició de cultura i educació dels habitants; humor i tendresa en les escenes de la infantesa, on l’oralitat –contes i cançons- té una gran importància per a suportar la fam; ràbia per la impotència en la lluita per la independència i enuig per la injustícia de la guerra, la segona guerra mundial, que provoca la mort i la misèria dels més pobres.

La narració manifesta una veritable estima de l’autor per la seua llengua incorporant paraules pròpies d’ella i també per la literatura presentant-nos un protagonista –ell mateix- obsessionat en llegir qualsevol text escrit que caiguera a les seues mans.

Finalment, la necessitat dels somnis pot ser la tesis d’aquesta obra, somnis que com la utopia ajudaren a l’autor a escriure un llibre crític, de denuncia, necessari encara als temps que vivim.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Somnis en temps de guerra/ Sueños en tiempo de guerra | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

MORT ACCIDENTAL D’UN ANARQUISTA/MUERTE ACCIDENTAL DE UN ANARQUISTA

Mort accidental d’un anarquista / Muerte accidental de un anarquista

Dario Fo

Guillem J.Graells ( trad )

Proa,Ossa major, 1998 (1974 original)

Hiru, 1997

El nostre col·lectiu de literatura va confeccionar fa temps un document anomenat “Dolents, maleïts i bojos”. Quan parlaven dels bojos ens referíem, evidentment, als bojos literaris capaces de dir el que pensen davant el poder.

A aquest tipus de personatges pertany el protagonista de l’obra de teatre que ara comentem. Tenim davant de nosaltres un personatge que té dotes d’actor, de bufó i unes quantes dosis de bogeria. Amb aquestes qualitats aconsegueix que els inspectors de policia es declaren culpables de la mort de l’anarquista, fa evidents les contradiccions de jutges i comissaris sobre la mort i amb la seva ironia els fa dir allò que no volien.

Aquest és un text teatral que combina moments de diàlegs brillants i còmics amb monòlegs en els que l’autor aprofita per a fer-nos reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb l’obra: justícia / injustícia, prejudicis, mancança d’ètica, impunitat …

Una història que combina dramatisme, humor, ironia i crítica. Darío Fo mai falla en aquest aspecte.

El text teatral aporta una manera diferent de llegir. El text dramàtic ens duu directament a un escenari teatral, a imaginar escenes que representen allò que es llegeix. La lectura d’obres de teatre va formant persones lectores i, al mateix temps, persones espectadores de teatre. Cal reconèixer els poquets llibres de teatre que hi ha a la nostra bibliografia; en general, som més espectadors que lectors d’eixe gènere. Aquest engrescador llibre podria ser l’inici del canvi: una actitud positiva per augmentar més aquest tipus de literatura.

Un clàssic combatiu que, malauradament, no passa de moda. Tot el que diu, referit  als anys 70, continua essent cert avui. Una gran dosi d’ironia per dir allò que no es pot dir: la brutalitat de la policia, les clavegueres de política i funcionaris, …

En la primera edició hi havia dos finals per a que el públic decidira amb quin es quedava. A partir de 1974, s’eliminen i es deixa un final incomplet, obert…

Com apropar-lo a l’alumnat d’avui? Mitjançant la contextualització i la representació dramàtica.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Mort accidental d'un anarquista/ Muerte accidental de un anarquista | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL JARDÍ SECRET / EL JARDÍN SECRETO


El jardí secret / El jardín secreto

Frances Hodgson Burnett ( autora)

Núria Giralt ( il)

Maria Rossich ( trad cat.)/ Isabel del Rio ( trad.cast)

ed. Viena, 2011 ( 1910) / ed. Siruela , 2015

«allà on facis créixer una rosa, fill meu, no hi creixerà cap card»( p.331)

«…feien tant de soroll com si fossin dues criatures de deu anys sanes i normals, en lloc d’una nena freda i poc afectuosa i un nen malaltís que creia que s’havia de morir.” (p. 178)

Aquesta és la història, l’evolució de dues criatures (Mary i Colin), abandonades emocionalment per aquells que deurien estimar-les, però capaços de superar el seu egoisme i la seua incapacitat d’estimar res ni a ningú gràcies a l’ajuda d’altres : Dickon, Marta, Ben ,… personatges solitaris, feliços i enamorats de la natura i de la vida.

La naturalesa apareix descrita amb espectacular detall i queda manifest l’estima de l’autora pel principal personatge del llibre, el jardí amb totes les plantes, flors i arbres que van transformant-se a través de les estacions; amb tots els animals, ocells i mamífers, que perden la seua feredat i pareixen comunicar-se amb els humans. Els canvis de la naturalesa succeïxen de la mateixa manera que la dels humans; sembla que només fóra una conseqüència del pas del temps.

«era graciós que tots els adults estiguessin tan espantats que acudien a una nena petita només perquè els semblava gairebé tan terrible com en Colin (p.210)»

Hi ha dos mons contraposats, l’adult i l’infantil, i dues classes socials, la dels nobles, que viuen en un món irreal i egoista, i la dels pobres i criats, que a pesar de malviure per l’abús dels senyors, tenen la saviesa de segles, l’amor i el respecte per la natura, i la generositat i solidaritat entre ells.

És possible que es note el pas del temps en alguna part del llibre. Però es manté la força dels personatges, l’optimisme i la possibilitat de canviar si es troba l’ajuda necessària per a fer-ho.

Recomanat a partir de 14 -15 anys

Comentat en Març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El jardí secret / El jardín secreto | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

ENIGMES.DESAFIA LA TEVA MENT AMB 25 HISTÒRIES DE MISTERI/ ENIGMAS.DESAFIA TU MENTE CON 25 HISTORIAS DE MISTERIO.

Enigmes. Desafia la teva ment amb 25 històries de misteri
Enigmas: desafia tu mente con 25 historias de misterio

Ana Gallo ( selecció i adaptació).

Victor Escandell ( il.).

Diana Novell ( trad.)

Zahorí Books, 2017

Hi ha llibres que pertanyen amb claredat a la literatura, però hi ha uns altres que ens obliguen a preguntar-nos on estan els límits entre ficció i no ficció.Establir-ne la frontera no és una tasca fàcil.

Certament, té aspectes que tenen a veure amb el fet literari: observació detallada de les imatges, anàlisis del text, el plantejament d’hipòtesis, treballa la lògica, la imaginació, el misteri i unes il·lustracions que complementen i aconsegueixen un binomi necessari per resoldre cadascú dels enigmes plantejats.

M.Margarita Bassols en el seu llibre L’enigmística popular: Aproximació a les endevinalles catalanes, Universitat de València, 2014, ens diu :

«Els enigmes formen part de la tradició oral des dels inicis de la humanitat, «perquè les endevinalles – enigmes populars – són un petit regal que ens arriba des de temps immemorials (…)I són, sens dubte una peça d’art, perquè estan configurades artísticament,(…)

Els enigmes són, abans que cap altra cosa, problemes expressats en un llenguatge analògic o metafòric, qüestions de naturalesa ambigua o enganyosa,que posen a prova la ingenuïtat o l’enginy de qui els escolta.

Cadascú dels enigmes d’aquest llibre, adaptats per Ana Gallo, conformen uns microrrelats on hi ha una història curta, amb uns personatges i en un temps literari. Són històries molt variades, algunes procedeixen del món oriental (La condemna, el successor del sultà), altres són històries quotidianes amb un element imprevist (culpable d’oblit, l’ascensor del senyor Blas) o històries policíaques (dissabte plujós a la mansió, un cas per a detectius) .

Un exemple :

Creuar el riu

Per arribar a la seva granja, un home ha de creuar el riu en la seva petita barca. Un dia torna del mercat amb el seu gos de caça, una gallina que hi ha comprat i un sac de blat de moro.

La barca és molt petita i només hi ha lloc per a mi i per a un altre paquet: com ho puc fer ?

Si creua amb el gos, la gallina es menjarà el blat de moro

Si creua amb el sac de blat de moro, el gos es menjarà la gallina.

Com ho ha de fer per creuar?

(Aquest en concret també està arreplegat per P. Corentin en el seu àlbum : L’ogre, el llop, la nena i el pastís. Ed.Corimbo, 2004) .

És un llibre que et permet aturar-te, t’obliga a repensar i a tornar a mirar amb altres ulls les imatges, a no fiar-te de les aparences, a relacionar, …

Tal com diu GRETEL «Un llibre per jugar, per exercitar la lògica i la imaginació, per riure i compartir. Una bona proposta que s’arrenglera amb la clàssica de Les aventures de la mà negra i que és un estri excel·lent per a l’oci familiar o per als dies plujosos sense pati de l’escola. Un llibre que els infants agrairan com un bon regal».

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Enigmes.Desafia la teva ment amb 25 històries de misteri | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

ELS TRES MUSSOLETS/ LAS TRES PEQUEÑAS LECHUZAS

Els tres mussolets / Las tres pequeñas lechuzas

Waddell,Martin ( text)

Benson, Patrick.(Il·lustracions)

Lucchetti, Maria (Trad.cat) / Senra Gómez, (trad. cast)

Kalandraka, 2017

Editat a l’any 1992, però a Espanya no va arribar fins 2010, editat per Alfaguara amb el títol de “Las lechucitas” i en 2017 l’edita Kalandraka en les quatre llengües de l’estat. D’aquest autor irlandès, premi Andersen 2004, coneixem altres títols com Petit ós, no dorms? O ¡Ahí viene el malvado topo!

En un arbre del bosc ,

tres mussolets, la Sara, en Pere

i en Guiu,  seuen i pensen i esperen

que torni la Mare Mussol.

És un àlbum magnífic per a primers edats que deixa encisats tant als adults com a la gent menuda.

Inicia el relat amb la solitud en la nit de tres germans, punt de partida que  relacionem amb la tradició, però s’allunya dels contes meravellosos perquè aquí no és el més xicotet qui marca l’acció.L’acció de la història es situa a la nit. Moment on trobem a faltar les absències. Moment en el que apareixen les pors.

Els tres mussolets,  de diferents edats, es queden sols al niu, la mare ha desaparegut….i cada un d’ells afronta aquest fet de manera diferent.

Els dos  més grans fan suposicions raonables, parteixen del principi de realitat i en l’espera pensen que ha anat a buscar menjar, que tornarà aviat, que durà menjar deliciós, però el més xicotet no participa d’aquesta confiança, sols té un pensament : «vull la mama».

Fins que l’espera comença a fer-se massa llarga, i els més grans comencen a dubtar si a la mare mussol li haurà passat alguna cosa, …  però la Mare Mussol torna i l’angoixa desapareix.

L’estructura està molt aconseguida i així passa també amb la il·lustració.

Comença i acaba amb la tranquil·litat del cau, amb la mare i els seus pollets.

Es dona una unió perfecta entre imatge i text. La distribució és sempre igual : una doble pàgina que integra un text molt curt situat a la part esquerra, amb diàlegs diferenciats segons els personatges, i a la dreta unes imatges realistes, amables i molt expressives dels tres mussols, sobre un fons del bosc a la nit.Les tensions emocionals es veuen reflectides en l’apropament o llunyania de cada plànol.

En definitiva un magnífic àlbum per a primeres edats, delicat i emotiu que recomanem sense dubtes.

Recomanat a partir de 0-3 anys

Comentat en Març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Els tres mussolets/ Las tres pequeñas lechuzas | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

DOS RATONES

 

dosratones_240

Dos ratones

Ruzzier,Sergio (text i il·lustracions)

Ed. A buen paso, 2017

És un àlbum per a molt menuts amb la màgia que en tenen els llibres escrits i il·lustrats per la mateixa persona.

Al matí, dos ratolins després de desdejunar galetes, se’n van a remar al llac, veuen uns ous dels que naixen aneguets, se’ls fa un forat en la barca, naufraguen, van a parar a un xicotet illot on un àguila se’ls emporta al seu niu. Allí, esperen famolenques les cries,però aconsegueixen fugir i tornen a casa per a sopar una deliciosa sopa de cebes i safanòries.

Aquesta és l’aventura que proposa l’autor en un llibre editat en A buen paso al 2017. Contada així, Ruzzier, que és també il·lustrador, podria dibuixar uns personatges entranyables i carrinclons i aquest hauria estat un dels molts àlbums per a xicotets. Però no és així.

És molt original i fa un intens treball per a aconseguir despullar el text, cada pàgina té dues o quatre paraules.

Ruzzier es planteja una aventura per a la primera infància en la que la sinergia que es produeix entre el text (desproveït de tots els elements sintàctics innecessaris) i les il·lustracions componen un relat que no pots imaginar sense les il·lustracions perquè aquestes també conten. Els gestos, el llenguatge corporal, l’escenari, els colors… aconsegueixen una composició magnífica.

Conté els elements narratius d’una aventura: van sols, s’allunyen per diferents escenaris (el llac, el niu, la muntanya, el camí) i s’enfronten a perills (un naufragi, l’amenaça d’ésser devorats,les urpes de l’àguila,…) però el final és feliç, com bé mereixen els llibres per als més menuts. Aquestes aventures tan sols duren un dia i acaben quan cau el sol i s’ha de tornar a casa, a sopar i dormir al seu cau, perquè per a ser extraordinària no fa falta que siga llarga sinó fructífera, plena d’experiències.

El mòbil de la conducta sempre és la fam, la supervivència. Tots volen salvar-se. Els ratolins es llepen els bigots quan troben els ous de l’ànec al niu però se’n van quan els aneguets trenquen la closca. Quan l’àguila se’ls emporta viuen l’aventura des de l’altre costat, tenen por perquè les cries de l’àguila els esperen per empassar-se’ls.

Mitjançant els gestos dels personatges a les il·lustracions, els xiquets poden endevinar qui dels dos ratolins està en cada moment en situació d’avantatge front l’altre… perquè hi ha una situació molt divertida de “ara jo sóc el rei i faig la llei” i en conseqüència, cadascuna d’aquestes situacions genera pensament i empatia. En tot moment és un joc, fruit d’una relació entre iguals que alternen els seus moments de glòria amb l’ullet i la connivència dels lectors.

L’acte de llegir consisteix en formular hipòtesis, comprovar-les i tornar a formular unes altres successivament. Aquest llibre ho afavoreix meravellosament.

Els motius que impulsen l’aventura són els propis dels xiquets, és a dir, no hi ha motiu, és l’esdevenir de la vida qui fa que cada matí dos ratolins isquen del seu cau i tornen cada dia a menjar-se la sopa guanyada. I així ens conten i ens compten 1,2,3,… No és un text poètic però l’un, dos, tres i tres, dos, un, es repeteix huit vegades com un bressol i ajuda als xiquets a recordar i a buscar el ritme i l’eco de la tradició oral.

Recomanat a partir de 0-3 anys.

Comentat en Febrer 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Dos ratones | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

ANNA I VALENTINA / ANA Y VALENTINA

RESEM366annaivalentina RESEM365anayvalentina

Anna i Valentina/ Ana y Valentina

Parker, Danny (text)

Blackwood,Freya (il·l.)

López, Anna ( trad.)

Ed. Patio, 2017

De vegades, les històries conten només un breu període de temps; per exemple, un viatge en tren. Què fan dues nenes de la mateixa edat quan van de viatge amb la mamà?

Això és el que conta aquest llibre, fonamentalment descriptiu però amb una curta història: allò que fan dues xiquetes que, de manera espontània i natural, juguen abans que arribe el tren, durant el viatge en el tren i després del viatge. Aquests dos personatges, l’Anna i la Valentina, que tant se val si es coneixien abans com si no, representen la infantesa i la seua activitat principal, el joc. Diferents tipus de joc apareixen a les pàgines; tanmateix, el que importa és la seua implicació personal, l’enfrontament per saber qui tria el joc; per això, les protagonistes tenen temps, al llarg de les pàgines, per a trobar-se a gust, per a enutjar-se i per retrobar-se..

Una història en sis breus capítols: andana, horari, per la finestra, perill, vies i destí.

Les il·lustracions de Freya Blakwood aporten una atmosfera de tendresa, de calidesa, amb imatges a doble pàgina i zooms que les allunyen i apropen. Sense dubte, aquestes aconsegueixen major qualitat al llibre.

Llibre dolç, tendre, amable i digne.

Recomanat a partir de 4-5 anys.

Comentat en Febrer 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Anna i Valentina / Ana y Valentina | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

CONTES FIL PER RANDA

Contes-fil-per-randa_CUB-416x475

Contes fil per randa

Kipling, Rudyard (autor)

Woollard, Elli (adapt.)

Altés,Marta (il·l.)

Desclot, Miquel (trad.)

Ed. Blackie Books, 2018

Kipling contava contes a la seua filla una nit i altra més. En 1902, tres anys després de la seva mort, (quan només tenia 7 anys), va publicar-los amb il·lustracions pròpies .( Just so stories Precisament així, ed. Juventud, 1998 )

El que aquesta edició presenta és una selecció i adaptació de cinc dels contes de Kipling feta per Elli Woollard que els ha tornat a imaginar però canviant el gènere original de prosa a poesia, utilitzant estrofes de quatre versos d’art major, la qual cosa l’obliga a fer un altre llibre. El resultat és una recreació correcta i respectuosa amb el treball de l’autor, que ajuda a aproximar els xiquets al treball original de Kipling, no pas a substituir-lo.

Els contes que ha triat són:

  • Perquè la balena té la gola que té

Una balena es menja tots els peixos. Només queda un de petit que el convida a menjar humans.

Es menja un xiquet amb barca i tot ( en l’original és un mariner nàufrag damunt un rai) . El xiquet és espavilat. Li fa acostar-lo a la costa i després li clava la barca a la gola. Des d’aquell moment només menja els més minúsculs.

  • Perquè el camell té el gep que té

En principi el camell no té gep. Els animals treballen i mai el camell ajuda, sols diu « Ep. Ep, gepa per gep» . L’encarregat diu que el deixen en pau, tot panxacontent. Però un geni màgic li col·loca una gepa.

  • Perquè el rinoceront té la pell que té

Un home es disposa a fer un pastís de groselles i ve el rino i se l’emporta.

L’home espera que li arribe l’oportunitat de castigar el rino. Quan aquest va al mar a banyar-se i es lleva la pell, se la farcirà de groselles.

  • El nen de l’elefant

En un principi no tenia la trompa tan llarga. Comença a preguntar a la resta i…

  • El gat que anava a la seua

Fa molt de temps, els animals anaven a la seua. Vivien en una cova un home i una dona. A poc a poc van domesticant-los però el gat no deixa de ser salvatge ni tan sols quan mostra que sap cuidar meravellosament del nadó.

A la contraportada del llibre diu:

Meravellosament repensats per Elli Woollard

brillantment traduïts per Miquel Desclot

I bellíssimament il·lustrat per Marta Altés.

Nosaltres subscrivim fil per randa aquestes paraules, en les seues dos primeres afirmacions però a l’hora de parlar de la il·lustració valorem un irregular treball, molt naïf, molt ingenu però poc emocionant en general.

Fem una menció especial a la traducció sempre exquisida de Miquel Desclot.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Febrer 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Contes fil per randa | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

YO,LEONARDO

Yo-Leonardo-Ralph-Steadman-rayitas-azules

Yo, Leonardo

Steadman, R.( text i il·lustracions)

Libros del Zorro Rojo, 2018

Suposada biografia de Leonardo da Vinci escrita en primera persona por Ralph Steadman.

És una declaració d’amor de l’autor a Leonardo. La seua admiració és tanta que se l’engoleix i suplantant la seua personalitat, l’ofereix després a mode de crònica històrica en primera persona. Steadman és un gamberro, sorneguer,  que mostra amb humor i de manera rigorosa, la seua passió per aquest personatge.

A les primeres pàgines Leonardo agraeix sa mare que li parlara del bé i del mal amb belles raons i que li inculcara l’apertura mental per veure el món com un lloc ple de possibilitats. Aquesta mateixa idea que sa mare li va regalar, la va a mostrar al món al llarg de la història i a nosaltres, lectors, a través d’aquest àlbum.

Al llarg del llibre va parlant de totes les seues incursions en totes les disciplines:pintor,anatomista,arquitecte, paleontòleg, botànic, científic, escriptor, escultor,inventor,músic,poeta,urbanista… i en totes dona mostres de la seua genialitat

Fa un repàs de tota la seua vida, des del seu naixement. Nascut l’any 1452 de Caterina, una mare camperola i un pare notari, des de xicotet es feia preguntes i explorava el món. Inventor des de menut, curiós, dotat d’una intel·ligència magnífica, obsessiu, irreverent, provocador, qüestionat, talentós avançat a la seua època, autèntic símbol del Renaixement.

Obsessionat per volar, conscient del seu desori i bogeria practica la gosadia i diu tot allò que li passa per la màquina de pensament sense entrebancs fent una magistral crònica social i política de l’època:

En política la diferencia entre cómo se debe de actuar y cómo se actúa, en realidad es tan grande  que olvidarlo significa exponerse a la perdición.

Meravellosament il·lustrat pel mateix Ralph Steadman. Utilitza dibuixos del propi Leonardo i els incorpora a les seues il·lustracions que són també d’una originalitat digna d’un geni com era Leonardo. Il·lustra amb l’escena i també amb els esbossos de l’escena (pàg. 64-65).

Honora amb agraïment els seus mestres, cosa que també l’engrandeix més, si cap: l’arquitecte Biagio da Ravenna, Andrea de Verrochio, Paolo Toscanelli,…

El llenguatge és extraordinari, adaptat al Cinqueccento.

(Davant del penjament d’un conspirador dels Médici escriu):

Me fijé en la boina oscura del pobre hombre, el jubón de sarga negra, la negra ropilla y la holapanda azul de piel de zorro. El cuello de la ropilla estaba forrado de terciopelo y punteado de negro y rojo. Vestía unes medias largas.

En tot moment parla de les seues pretensions, els seus desitjos, els seus pensaments, les seues idees en torn a l’art, a la pintura,… amb un discurs autèntic, com si  fos una autèntica biografia sense torsimany, sense que un altre parle per la seua boca.

És cert que el material amb el que comptem és tan meravellós, la figura de Leonardo és tan excepcional que qualsevol exposició ordenada de la seua vida ja desperta interès.

Igualment, a les il·lustracions, l’autor integra dibuixos i esquemes del mateix Leonardo .

Però Ralph Steadman supera la meravella perquè aconsegueix suplantar la mà del propi geni per a recrear-se i recrear la seua pròpia vida. És difícil i al temps és un joc meravellós buscar què hi ha d’un i què hi ha d’un altre perquè el propi Ralph Steadman destil·la el mateix aire d’home renaixentista.

Había aceptado pintar el retrato de una dama cuyo rostro era de otro mundo […]. Para contentarla y hacerla sentir a gusto, contraté a un grupo de juglares para que, en su rostro —pero sobre todo en su corazón—, hubiera siempre una sonrisa.

Ens queda parlar de la meravellosa edició del llibre per part de Libros del Zorro Rojo que ha cuidat absolutament tots els detalls:  el paper, el format, la tinta, les guardes, la composició…

Tot al llibre és pura delícia. Però m’estic desviant…

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en Febrer 2019

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Yo. Leonardo | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari