Herba / Hierba
Keum Suk Gendry-Kim
(Trad. Cat.)Yasmine Bonjoch Luna
(Trad. castellà)Joo Hasun
Ed.Reservoir Books, 2022(cast) ,2024(cat)
“Són herbes resilients que conserven el verd enmig dels vents salvatges i les passes constants. Amb timidesa, aquesta herba ens dona la benvinguda, fregant les seves delicades fulles, commovedores i suaus, contra les nostres cames” (p. 475)
Dues històries en una.
Novel·la gràfica de no ficció que ens conta la història real de supervivència de la coreana Lee Ok-Sun després d’exercir de “dona de conhort” (obligada pels japonesos) durant la guerra xinés-japonesa des de 1937 a 1945. Després de 55 anys aconsegueix tornar a la seua terra, Corea del Sud.
Al mateix temps observem la història de la mateixa autora sobre com va poder realitzar-se aquest projecte de llibre, tant cap a la protagonista com cap a ella mateixa.
Llibre dur, on la violència, encara que no explícita visualment, és present en tot moment.
Història d’una dona marcada des de molt joveneta per les seues ànsies d’anar a escola i aprendre, juntament amb les falses promeses, vendes i segrestos als quals és sotmesa per la seua pròpia família
Ens parla de la violència en general a la qual va ser sotmesa eixa part del món durant l’ocupació japonesa i en particular la nostra protagonista.
Destaca l’ús simbòlic del títol: Herba, que ens recorda a la naturalesa, allò que l’ésser humà no va poder doblegar i que, en el cas de la protagonista, ens porta als seus records, sense recórrer a imatges realistes i explícites de la violència rebuda, substituint-les per eixes imatges agradables.
Interessant la part gràfica, només en blanc i negre que al costat de la relació entre l’el·lipsi i el grafisme ens conta i dona a conèixer la situació tan dura, viscuda per la protagonista d’una manera més suportable. Juntament amb altres recursos artístics com la imatge en doble pàgina; la desaparició de les representacions figuratives per taques negres; contrast del blanc i el negre amb la llibertat i la violència; superposar diverses imatges en una sola; seqüències cinematogràfiques… són tan sols exemples de la versatilitat gràfica de l’obra.
Denúncia de la violència exercida, sobretot, a les dones i més si són pobres (per la seua condició de gènere i de classe). L’única cosa que els queda és la solidaritat entre elles. El capital i el poder no té compassió del desfavorit. Destaca la resiliència de la dona que malgrat totes les contrarietats de la seua vida continua mantenint la seua il·lusió per aprendre i anar a escola.
Com ja hem dit, llibre de denúncia i al mateix temps d’esperança.
Volem acabar amb una imatge de denúncia:
s
Estàtua commemorativa-denúncia de les dones de conhort
I un Haiku d’esperança de Buson:
“Només el mont Fuji
vau deixar de cobrir,
joves herbes.
Recomanat a partir de 16 anys
Comentat en Març 2024
