UNA GUINEU Un llibre (de por) per comptar / UN ZORRO, un libro (de miedo) para contar

 

UNA GUINEU Un llibre (de por) per comptar / UN ZORRO, un libro (de miedo) para contar

Kate Read ( text i il·lustració)

Andrea Rovira ( trad. cat)

Estrella del Castillo ( trad. cast)

Ed. Libros del Zorro rojo, 2019


Llibre de por però després no ho és. És un conte d’animals en la que la unió fa la força i resulta una bona estratègia per no ser menjat. Recorda a “Empanada de mamut” i a “Neda que neda”.
Té una estructura senzilla amb enumeracions seguint aquest esquema: un numeral, un substantiu i un adjectiu propi a l’estat de l’animal: una guineu afamada, dos ulls astuts, tres gallines rodanxones, …
Les enumeracions van incrementant dosi d’intriga. Té pinzellades de misteri perquè no saps què passarà. Els adjectius ajuden a eixe misteri.
Els adjectius molt ben triats, encertats.
L’autora a més a més de contar, ens convida a comptar. El text va comptant fins a deu i salta a cent. El salt del deu al cent és interessant i el final és apoteòsic, inesperat.
És un llibre d’humor per la sorpresa i l’exageració.
La pàg huit és el zenit del relat i torna a començar numeral, més substantiu i adjectiu.
És una proposta literària, però vestida de proposta informativa on afegint només el numeral i el substantiu de cada pàgina, va construint el text. Si a eixe joc li col·loquem una magnífica il·lustració, tenim un llibre extraordinari.
Llenguatge molt pensat i estructurat. Estratègia de buidar del text allò que no és necessari. Utilització d’el·lipsis i sinècdoques.
L’autora pensa com es pot narrar per a la infantesa.
És interessant la confluència d’estils, de gèneres i com ha aconseguit que quasi sense paraules siga un llibre magnífic, sorprenent, divertit i generador de pensament.
L’afany de devorar, la gana de la guineu i les estratègies de les gallines per fugir, és un clàssic tant de la tradició oral com de la LIJ.
Il·lustracions molt atractives realitzades amb la combinació de l’aquarel·la amb el carbonet. Tretze dobles pàgines en les que trobem alternant fons foscos amb negre i fons amb blancs lluminosos. La imatge de la pàg. Sis destaca la grandària subjectiva de la guineu que envolta la granja on viuen les gallines. La número onze ressalta pels colors explosius i vitalistes, i la disposició de la imatge recordant a l’artista Escher amb les seues papallones i peixos.
A partir de la cinquena pàg el fons és negre, la nit, augmenten els elements, onomatopeies i el text ja no té adjectius, sinó indrets que orienten la descripció.
La doble pàgina de totes les gallines no té paraules.
Les dobles pàgines següents resolen la narració amb humor i sorpresa.
Les guardes molt acurades. En la primera destaca la guineu amb les petjades i en l’última, les gallines aponades, les altres protagonistes de la història.
Text i imatges van portant-nos cap a un final lògic en el que la llei natural ens indueix a pensar en la mort de les pobres gallines; en canvi, el final arriba capgirant-ho tot i provocant un somriure alliberador.
És una autora molt jove. Aquesta és la seua primera obra.
Alguns membres del Col·lectiu dubten sobre la idea que s’haja concebut com un llibre informatiu, tal com apareix en youtube.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en desembre 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Una guineu / Un zorro | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LA CERCA DE LA COLETTE / LA BÚSQUEDA DE COLETTE

La cerca de la Colette / La búsqueda de Colette 

Isabelle Arsenault (autora /il.lustradora)

Màxim Aguilera (traductor)

Ed.La casita roja,2019

La cerca de Colette és un còmic que Isabelle Arsenault (Quebec, 1978) comença amb una situació generadora de tensions derivades d’un important canvi en la vida de la protagonista. Les guardes ens fan saber que aquesta s’ha traslladat a un nou barri.

El llibre aborda un triple conflicte que Colette ha d’aprendre a gestionar: la mancança d’atenció per banda d’una mare extremadament enfeinada, la frustració per no poder tindre una mascota i la incertesa causada per l’arribada a un barri nou i la necessitat d’iniciar noves relacions.

Colette utilitza el fantasieig sobre una mascota perduda per acostar-se als nous veïns i són les històries contades per ella les que creen un primer lligam entre el grup que intenta aportar possibles solucions per trobar el periquito blau i desenvolupen un sentiment de pertinença i interacció entre els personatges.

Encara que el llibre no puga qualificar-se d’innovador, l’autora ha creat una història resolta amb sensibilitat i intel·ligència, on demostra un coneixement respectuós de la infantesa.

Pel que fa a les il·lustracions, i segons la informació que apareix en la pàgina de crèdits, estan fetes “amb llapis, aquarel·la i tinta i acolorides digitalment amb Photoshop”. Resulta significatiu en la utilització del color, el predomini del groc tant en la coberta i la contracoberta com en l’impermeable que sempre usa la protagonista.

Per últim, ressenyar l’acurada edició de La Casita roja. Una editorial que declara com trets d’identitat realitzar de manera sostenible el procés necessari per a l’elaboració del llibre. Per una altra banda, el fet d’estar imprès a Espanya i no deslocalitzat en un altre país afegeix un element més a favor de la cura del planeta. En aquests temps ens sembla quelcom molt valuós i destacable.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Desembre 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La cerca de la Colette / La búsqueda dela Colette | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

UN TRESOR A LA NEU / UN TESORO EN LA NIEVE


Un tresor a la neu./ Un tesoro en la nieve 

Marie McSwigan

Marc Donat ( trad.cat)

Montse Triviño ( trad. cast) 

Ed. El jardí secret de Viena, 2017  

Ediciones invisibles, 2017

El llibre es va publicar en 1942 ( en plena guerra mundial ), per una escriptora nord-americana que després de llegir la noticia en un periòdic va decidir escriure-ho per a que ningú l’oblidara. Va canviar el lloc dels fets reals ( ocorreguts en 1940) i es va inventar els personatges, per a no posar en perill cap dels autors reals .

En aquesta narració es combina el protagonisme del xiquets/xiquetes integrant-los en les decisions dels adults i la col·laboració de totes les persones del poble.

Els adults s’adonen que la infantesa resulta gens sospitosa i decideixen que siga l’actor principal per salvar el tresor. Una estratègia de responsabilitat compartida que acabarà portant-se l’or del poble a l’únic lloc possible en eixe moment, Amèrica. Peter i Helga són els protagonistes guies de la colla de nenes i nens encarregats d’una operació de gran dificultat i risc amb escenes d’anades i tornades de la cova del tresor a la nau superant els obstacles: els soldats no s’aperceben del trasllat del tresor als trineus i no troben el vaixell amagat a la neu…

La resistència col.lectiva per salvar l’or resulta transcendental contra l’atac a la identitat del poble i aquest respon solidàriament guardant el secret malgrat les amenaces de l’exèrcit nazi. Per això, juntament a la infantesa, també destaquen els personatges adults: l’oncle Víctor patró del vaixell i cervell de l’operació, el pare de Peter, banquer que conserva l’or i la mare de Peter que va col.laborar activament en l’èxit del projecte, la tripulació del buc encarregada de guardar l’or i vigilar que no siga descobert i Jan Lasek el xic polonès que s’escapa dels alemanys perquè vol arribar a Estats Units i ajuda a Peter a escapar.


Un relat fluid amb una bona trama en la que no decau el ritme en cap moment, una història on l’esforç comú, la complicitat, l’aprofitament de les seues habilitats (esquiar) i el coneixement exhaustiu del seu territori, acaba amb un final joiós  on guanya l’enginy de la gent contra l’invasor, l’astúcia dels bons versus la força dels dolents.


Recomanat a partir de 12-13 anys

Comentat en Desembre 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Un tresor a la neu / Un tesoro en la nieve | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA de GUERNSEY/ LA SOCIEDAD LITERARIA Y DEL PASTEL DE PIEL DE PATATA DE GUERNSEY.

                                                                                                                          

 

        La Societat Literària i de pastís de pela de patata de Guernsey // La Sociedad Literaria y dels pastel de piel de patata de  Guernsey.

Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.

Traducció català: Vilella, Marta

Traducció castellà: Martin, C.

Editorial Amsterdam ( Ara llibres), 2009

 Editorial Salamandra, 2018

 

23 de desembre 2020

 

Apreciades lectores:

Us escrivim una carta per informar-vos d’un llibre dins del gènere epistolar on les cartes constitueixen una manera original i graciosa de contar i alhora un xicotet inconvenient per a la seua lectura, un repte per totes vosaltres, en plena época dels missatges curts.

Si la llargària del títol, en principi, pot resultar poc apropiada, hem d’argumentar que aquest desperta la curiositat i emmarca perfectament el tema del llibre: un grup de gent que forma una societat literària que intenten superar la fam amb el pastís de pela de patata a l’illa de Guernsey,una illa del Canal de la Mànega l’únic territori britànic invait pels nazis a la Segona Guerra Mundial.

Us trobareu, estimats i estimades, un cresol de veus en el que cada personatge, a través de les cartes, expressa, en primera persona, la seua mirada de la realitat. Una galeria de personatges senzills, càndids, sense molta profunditat, però entranyables i ben definits com ara Elisabeth, lider d’eixa comunitat literària que s’enfronta als nazis mitjançant l’astúcia o la protagonista, Juliette, orfe de pare i mare que troba a la comunitat la seua família, se’ns presenta unes vegades dona independent i altres insegura i necessitada del consell del seu amic editor.
Juntament amb els personatges principals, apareixen els dolents com ara el que traeix passant informació a l’enemic i la dona que critica a la comunitat literària, els quals decidim mantenir-los a l’anonimat.

Pot ser vosaltres avesats en la lectura, criticareu que la gran majoria dels personatges siguen massa bons amb una absència de conflictes entre els membres de la comunitat i que aquest fet enquadra la novel.la en el “bonisme”. No us faltaran raons per opinar així. Tanmateix, cal reconèixer que mitjançant aquestes mirades sabem també de la situació de la comunitat sencera, ja que ens ofereix una visió realista sobre el patiment dels habitants de l’illa de Guernsey per la invasió dels nazis.

Amb compte, ep! No penseu que caureu en la tristesa, perquè descobrireu una història vitalista contada des de l’humor – “L’única manera de fer suportable l’insuportable”- un humor que s’allunya de la temptació de ridiculitzar per fer riure.

Ja sabeu que a moltes de les novel.les hi ha aspectes autobiogràfics de les seues autores i autors. Aquest és un exemple; fixeu-vos: l’autora, bibliotecària i llibretera, ha escrit una història homenatge a la literatura , sobretot a l’anglesa, a les amants dels llibres i a la lectura compartida com un refugi per a poder enfrontar-se al conflicte. Anomena gran quantitat de llibres i autores/autors clàssics de la literatura anglesa: Cumbres borrascosas, les obres de les germanes Bronté, El jardí secret, els germans Lamb, Óscar Wilde, Shakespeare, Àgata Christie … Ens recorda a Farenheit 451 en la manera de funcionar eixe particular club de lectura on cadascú s’especialitzava en un llibre diferent.

Així doncs, benvolgudes que us aboqueu a aquesta finestra literària, us confessem que el llibre es llegeix amb plaer, no romandreu indiferents davant d’una narració molt dinàmica que parla d’amistat i solidaritat en temps de guerra: amor, guerra i literatura com a temes fonamentals.

Abans, però, que s’esgote la vostra paciència, us contem una sospita: resulta que el llibre és de Mary Anne Shaffer però l’acaba Annie Barrows , la seua neboda, perquè l’autora mor abans de finalitzar-lo i encara que parega mentida, es nota en eixe final romàntic, en eixe producte melós, apocat, dolç; un final on el ritme canvia, aflorant una altra escriptora amb els trets del best seller. Suposem en eixa manera d’acabament una clara tendència comercial.


Ens acomiadem amb afecte de vosaltres desitjant-vos que gaudiu d’aquest llibre a través de la seua magnífica traducció al català.

Cordialment


EL COL.LECTIU.

 

Recomanat a partir de 18 anys
Comentat en desembre 2020

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     

 

 

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La Societat Literària i de pastís de pela de patata de Guernsey // La Sociedad Literaria y dels pastel de piel de patata de Guernsey. | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

HA ANAT AIXÍ / Y ESO FUE LO QUE PASÓ

Ha anat aixi / Y eso fue lo que pasò. 

Natalia Ginzburg, 

Trad. Cat :  Dedeu Surribas, Alba.

Trad cast  : Barba Muñiz, Andrés 

Ed. de la Ela Geminada, 2017/ Acantilado, 2016

És un llibre breu, a penes 110 pàgines, escrit en 1947.

Natalia Ginzburg escriu aquest relat, que és la seua segona novel·la quan torna a Turin amb tres fills, en plena postguerra i amb el seu marit mort a la presó.

Una narració en primera persona, una protagonista sense nom, que com un monòleg, ens conta que ha disparat un tret al seu marit en la novena línia del text.

Aquest principi és un estímul per saber què ha passat.

No sabem el seu nom, però si que és mestra d’escola, de caràcter solitari, fantasiós i vida monòtona.

La protagonista relata com estar sola estava mal vist en la època i ella, dòcil i submisa, es casa amb un home major, que l’abandona per llargues temporades i ella en el súmmum de la inseguretat es creu culpable per no agradar-li.

Narra la seua experiència vital: la innocència del seu enamorament cap el marit, els sentiments contradictoris davant de sentir-se abandonada, l’angoixa, la por i el dol per la mort de la filla, … la feblesa per a canviar el seu destí, …

Aquesta història ens incomoda perquè sentim la rabia davant de la dependència afectiva de la protagonista respecte al seu home, que no l’estima i la ignora.

Al llarg de les pàgines sentim que una dona enganyada deu rebel·lar-se contra el seu home.

Aquesta és una història crua, ens torba perquè veiem que la protagonista entra en un espiral de derrota i abandó, que no pren decisions davant de la seua situació on es troba anul.lada.Encara que està en contacte amb altres models de dona, com l’alliberada Francesca, l’amiga, es sent incapacitada per a prendre cap decisió.

Aquesta muntanya de sentiments ens facilita una mirada, setanta anys després de que l’autora l’escriguera, rabiosa perquè denoten feblesa, mancança d’il·lusió, dependència afectiva que equivoca els autèntics sentiments d’amor, … però també podem tenir una altra mirada on la veu narrativa que se’ns presenta en la novel·la, comença un procés on és important escoltar-la com un testimoni que ens ensenya com és d’important respectar-se i estimar-se un mateix.

Comença un procés on es va trobant cada vegada més segura, i va prenent decisions.

Afronta de cara la situació i es planta davant Alberto per acordar una separació, i ho aconsegueix: 

Me desnudé y me quedé mirando en el espejo aquel cuerpo desnudo que ya no pertenecía a ningún hombre. Podía hacer lo que me diera la gana. Podía irme de viaje con Francesca y con la niña. Podía encontrarme con cualquier hombre que quisiera y hacer el amor con él si me daba la gana. Podía leer libros y visitar pueblos y ver cómo vivía el resto del mundo. Había sido necesario llegar hasta ahí. Me había equivocado en todo, pero todavía se podía remediar. Si hacía un esfuerzo me podía convertir en otra mujer. Me metí en la cama y todavía me quedé allí un poco con los ojos abiertos en la oscuridad mientras sentía cómo iba creciendo en el interior de mi cuerpo una fuerza fría y enorme”. 

La manera d’escriure no té descans, ni embuts, ni embelliments innecessaris, però et porta com si fos un corrent d’aigua de la que no pots sortir.

La literatura ha de ser una invitació a pensar el món, …

Com qualsevol bona novel·la podem trobar-nos amb interpretacions diferents, perquè si la literatura no és interpretable, no és literatura, és llei.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Novembre 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Ha anat així/ Y eso fue lo que pasó | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

ARBOLIDADES

ARBOLIDADES

David Hernández Sevillano.

Maite Matuberria, il·lustració

Kalandraka, 2020

Arbolidades és un poemari amb il.lustracions bellíssimes.

Ens parla del bosc, de les criatures que l’habiten, dels arbres, dels animals i tots elements naturals, pluja, terra, vent, … que es comuniquen i conformen un escenari ple de bellesa i frescor.

Són 35 poemes sonors i verds.

Més un xicotet poema que es troba a l’inici com si l’autor cucara l’ull a la persona lectora amb una broma poètica:

       ¿Qué fue antes? ¿la semilla o el árbol?

       ¡El árbol! -vocifera la semilla.

       ¡La semilla! -grita el árbol.

El primer poema és el bosc, l’entrada a l’escenari i allí et trobes sense rima consonant, sense versos rítmics però amb una bellesa i una sensibilitat que transita des del remolí que s’embala fins tocar les fulles que es podreixen fent-se part de la terra on tornen a germinar les arrels, fins el xiprer que pinta el riu com un pinzell.

 És absolutament sensorial.

 El poeta no parla del que desconeix sinó de l’experiència personal i vol oferir eixos poemes a les criatures creant imatges i textos poètics de gran bellesa. Sense oblidar d’on vé cada element, la incertesa del seu futur, una consciència de la importància dels arbres i la seua utilitat. 

Destaquem especialment els poemes de IDIOMAS. Una mirada diferent per imaginar les criatures que viuen al bosc i la seua vivència. 

Destaquem També el poema final, el de la carta que considerem una bonica forma d’acabar el poemari a la recerca de la metàfora, de la simbologia.

Encara que no busca la rima, de vegades apareix. S’aconsegueix el ritme per la disposició de les paraules als versos i la resta de recursos lingüístics i figures literàries. Enumeracions, anàfores, personificacions, comparacions, metàfores …

Considerem que (a diferència d’altres poemaris temàtics que ens hem trobat) parlant d’un tema és divers i no es repeteix.

Ens evoca altres veus poètiques, Alberti, Benedetti, …

Arbolidades de David Hernández Sevillano, va guanyar el Premio de Poesia para niños y niñas Ciudad de Orihuela 2019 i la publicació amb il.lustracions magnifiques de Maite Mutuberria per l’editorial Kalandraka ens sembla feta amb gran qualitat i estima per la poesía.

Recomanat partir de 12-13 anys.

Comentat en Novembre 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Arbolidades | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

PARAISO

Paraiso

Bruno Gibert

(Trad. Teresa Duran)

Ed. Cuatro Azules 2009

El títol del llibre és tan diferent dels habituals que fa pensar en les connotacions religioses, culturals, literàries … que té la paraula PARADÍS.

Aquest és un llibre que parla sobre la mort amb les preguntes que es fa un xiquet de nou anys, que troba  a faltar el seu iaio, i ens demostra com tractar respectuosament i amb rigor el tema.

Amb una sintaxi senzilla i concisa, i una gràfica d’icones, senyals, signes convencionals, pictogrames, … combina dues lectures que s’han de complementar per entendre el significat total.

L’autor ho és del text i de les il·lustracions.

Ja a la primera pàgina es fa una pregunta que no contesta, i aquest plantejament obert sembla molt interessant.Com interessant són algunes de les afirmacions que sense solemnitat ni grandiloqüència, amb la lògica infantil, et fan pensar:

“La muerte es estúpida y llega tan de repente”.

També interessa molt com es respon a la pregunta de si tothom va al paradís i la resposta és si, anul·lant així la concepció cristiana de l’infern.Ens ajuda a tenir una idea del posicionament de l’autor el reconeixement de diverses creences religioses.

L’evocació de l’avi és molt tendra i poètica, una figura que no és oblidada i es recorda pel que feien junts el net i el iaio.“Algunos días grises mi abuelo me dice …”

I per un missatge final en el que es veu la mort com a part de la vida“sentir amor y pasión por la vida”

Però allò més rellevant del llibre són les il·lustracions.Tot el que hem dit del text s’enriqueix, millora i esclata perquè la il·lustració és original i ens situa amb un cert humor davant del tema.

Construïda amb la iconografia de tots els símbols que s’usen actualment, senyals de trànsit, etiquetes de la roba, dels directoris d’aeroports, dels centres comercials, ascensors, papereres, …

S’alternen dobles pàgines amb pàgines simples amb el text a l’esquerra, fons blancs o de colors.

Podríem considerar que els dos codis, textual i gràfic transporten a la persona lectora a una experiència literària diferent i que creiem ajustada a un llibre que no està editat PER A …, sinó que respon a la necessitat artística de l’autor.

Una experiència lectora diferent que és molt ajustada al respecte que cal davant del dol d’una persona estimada i a la vegada és senzill i rigorós amb la lògica infantil i l’acompanyament afectiu.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en novembre 2020

Publicat dins de Paraiso | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL MUR AL MIG DEL LLIBRE / EL MURO EN MITAD DEL LIBRO

EL MUR AL MIG DEL LLIBRE 

         EL MURO EN  MITAD DEL LIBRO

   Jon Agee (text i il·lustració)

                                               La casita roja, 2019

Des de la coberta tenim informació del contingut del llibre. Les guardes mostren un mur al mig i dos escenaris, un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

El protagonista disfressat de cavaller medieval (amb armadura i tot) conta a la persona lectora que ell viu a la part més segura del mur que trobem al mig del llibre. Diu que l’altra part no és segura.

A l’altre costat, mentre el xiquet puja l’escala que ha portat per reparar el maó que s’ha soltat,  ens trobem  unes feres, rinoceront, goril·la i tigre, que se’n van espantades perquè han vist un ratolí. I podem interpretar que van a avisar a l’ogre, que es presenta amb una maça i li dedica al ratolí una mirada de retret.

Els relats en paral·lel a un costat i l’altre del mur que s’alça al mig del llibre produeixen una contradicció entre el text i les il.lustracions.

És la imatge la que resol la narració i les històries que veiem en un segon pla en el relat (l’ànec que fuig perquè l’aigua va cobrint la part segura, la curiositat de les feres que pugen una a l’altra per veure què passa a l’altre costat …)

El codi gràfic i el textual construeixen tot el significat. No podem prescindir d’un o de l’altre.

És un llibre provocador. Res és el que sembla. 

El protagonista, tan preocupat per la por que té a l’altre costat, no se’n adona dels perills del seu costat que diu tan segur, o si?. 

Els animals ferotges s’espanten del ratolí, el terrible ogre salva al xiquet, i el cavaller acaba acompanyant a l’ogre per a que li mostre el que hi passa.

Un llibre divertit que planteja preguntes. Ens fa reflexionar sobre els prejudicis, sobre la pròpia seguretat i la por (dues cares de la mateixa moneda), sobre la necessitat d’obrir-nos a experiències diferents, ens fa reflexionar sobre que allò que pot ser evident i creiem obvi, no sempre ho és.

Les referències als clàssics són clares (Leo Lionni, Maurice Sendak …), fons blancs sobre els que es retallen figures que componen la pàgina com un collage, colors clars i transparents, elaborada gestualitat en els personatges, escenaris silvestres compartits per xiquets ingenus i ogres bons.

En definitiva una proposta gràfica, que encara que resulte innovadora en el format com element de la narració, ens remet irremeiablement als clàssics.Ja hem vist anteriorment el format com element narratiu, per exemple en “Aquí no passa ningú”, “Sombras”, …

 Aquest podria ser un àlbum que respon al triangle perfecte que marca la interacció entre text, imatge i format, on la composició i l’encadenament que articulen les dobles pàgines juguen un paper fonamental per aconseguir ser un magnífic llibre. 

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS

COMENTAT EN NOVEMBRE 2020

Publicat dins de El mur al mig del llibre / El muro a mitad del libro | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

L’ARBRE DELS RECORDS/ EL ÁRBOL DE LOS RECUERDOS.

L’arbre dels records / El árbol de los recuerdos

Britta Teckentrup  

Traducció  : Jiménez de Cisneros Puig, E. 

NubeOcho Ediciones i Pepa Montano Editora, 2015

Aquest llibre planteja un model de dol, una manera necessària de parlar de la mort. 

Què fer després de la mort dels éssers que estimem?  Hi ha poques opcions. Podem quedar-nos en la ràbia, en la tristesa o podem reconvertir l’absència en una altra manera de presència i, amb el record i la companyia, acceptar la nostra finitud.

Hem d’apostar  per camins  productius, que ens ajuden a profunditzar en el sentit de la vida, en la nostra condició d’éssers vius que naixem, vivim una vida plena i morim… En aquesta vida plena caben, com si no, les persones que ens acompanyen al llarg de la nostra vida.

I aquest llibre parla de tot això. A la guineu li arriba l’hora de morir i ho fa d’una manera natural, com natura imposa, sola enmig del bosc , perquè morir, morim a soles i un llibre que es pren seriosament el tema ho ha de mostrar. Però morir sol no vol dir morir sense saber-se estimat i sense haver tingut una vida plena, com ho mostra també el llibre. Els companys i amics de bosc busquen la manera d’acomiadar la guineu mitjançant el record del temps compartit. 

I la vida continua, la guineu acaba convertint-se gràcies al cicle natural de la vida en una possibilitat nova d’existència: on la guineu va quedar soterrada, la cadena tròfica fa créixer un arbre.

Que els protagonistes siguen animals ofereixen una possibilitat excel·lent per a lectors menuts, ens permet fer una projecció amb una certa distància afectiva de les nostres angoixes, preguntes i pors naturals relacionats amb la mort  

Al moment del comiat, cadascú té els seu moment de record íntim amb la guineu en el que necessita expressar allò que ha viscut amb ella. Però també hi ha un  moment de compartir el sentiment en rotllana,  necessiten també d’un gest col·lectiu. No és un llibre d’autoajuda. El llibre ofereix un model en clau literària del “memento mori”,  una manera universal (comuna en totes les cultures) de reconèixer-nos en la nostra condició. Tot això sense sentimentalisme, amb tendresa i amb un text i unes il·lustracions senzilles i adients.

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2020

 

Publicat dins de L'arbre dels records / El árbol de los recuerdos | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

JACK Y LA MUERTE

Jack y la muerte. 

Tim Bowley a partir d’un conte tradicional britànic

 Il. Natalie Pudalov

 Trad. M. Rosario Pita

Ed. OQO, 2012

Jack y la muerte és un llibre que ajuda a apropar-se a la mort amb naturalitat.

Jack, un xiquet astut, està esperant la mort de sa mare. Està molt malalta i el final és irremeiable. Quan arriba la mort, Jack, amb el seu ingeni, la sotmet a tres proves (com marca la tradició dels contes meravellosos), a l’última d’elles la mort queda confinada en un pot ben tapat.

Sense mort, la mare es recupera de la seua malaltia. Però la mort no hi arriba per a ningú, tampoc per als porc ni pollastres, tampoc per a verdures i hortalisses, tampoc per a mosques i mosquits. 

La vida sense mort no acaba de funcionar bé. La mateixa mare de Jack li fa veure que no és possible lliurar-se de la mort. Ha d’alliberar-la. Són dues cares de la mateixa moneda.

Vida i mort van i han d’anar de la mà.

Volem destacar que en aquest cas, la mort té un grau. El protagonista és un xiquet i mor la mare. Aquesta és una de les grans preocupacions de xiquets i xiquetes que moltes vegades fan explícit i sempre és recurrent la resposta dels adults: “això serà dintre de molt de temps”. En aquest cas, no. I en aquest cas és la mare, amb complicitat amb el fill qui demana a la mort que torne a per ella. La mort torna, implacable com sempre i com ens ha mostrat que ha de ser, però amb un gest de generositat li regala una bona mort, asseguda a la cadira, sense més patiment.

És un conte de costums però en ell hi ha una part de realisme: a la mort no se la pot vèncer i hem de comprendre la seua necessitat. En la nostra cultura la mort es viu com una tragèdia tot i que intuïm que les coses necessàries no es poden alterar.

Tim Bowley (1945-2017), escriptor i narrador oral  anglès, va arreplegar algunes de les llegendes i contes populars de gran profunditat. Va residir a Espanya molt de temps i va participar en moltes trobades de narració oral.

És una versió molt neta, precisa i acurada amb un gran respecte per l’estructura dels contes de tradició oral.

Les il·lustracions meravelloses, amb molt de detall, un tant oníriques, de Natalie Pudalov (Rússia, 1980), estan carregades de simbolisme: tulipes, roselles, corbs, papallones nocturnes, el fil roig  de la vida que  llisca entre les mans, la mort personalitzada en una figura d’extrema primor, vestida de negre, tapada amb caputxa, molt pàl·lida, de mans i dits llargs,…També els colors (blanc, negre, roig, morat i taronja) s’associen a la mort.

Destaquem la traducció acurada de Charo Pita.

RECOMANAT A PARTIR DE  8-9 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Jack y la muerte | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari