SHHH!TENIM UN PLA/ ¡SHHH!TENEMOS UN PLAN

Shhh!Tenim un pla/¡Shhh! Tenemos un plan/ (Shh We Have A Plan)

Haughton, Chris (text i il·lustració)

Trad. Cast: Ortíz Pérez del Molino, Jesús

Trad. Cat:Bas Anglés, Júlia

Ed. NubeOcho, 2019

Aquesta és la història de quatre amics que un dia ixen a caçar. Els tres més majors porten caçapapallones, en canvi el menut no; aquest vol apropar-se al grup però ells el fan callar cridant-li: Shhh!

Els tres caçadors han ideat un pla, aconseguiran el que pretenen? Després dintentar-ho varies vegades, és el més menut el que idea el millor pla. Amb la seua astúcia és capaç datraure als ocells amb la intenció de gaudir dells, no de caçar-lo

En aquesta història predomina lhumor: el més menut no sap el que els majors pretenen i fa una salutació en veu alta; la repetició del text tres vegades per provocar el riure; les caigudes dels tres membres de la colla mentre fuig locell.

El líder del grup no és el major, sinó el primer. Els altres dos es limiten a obeir-li, a marcar el ritme darrere del cap: pujant, a poc a poc; pujant, a poc a poc; … i en canvi el menut és l’únic que no el segueix.

El títol ja ens dona informació, indica una activitat premeditada, una acció intel·lectual. Des del començament del llibre, es veu que el menut no coneix el pla, ja que no porta lutensili adient per la cacera.

El final és obert, el menut sautocensura, es tapa la boca per a no espatllar-los el pla.

La narració té una estructura rítmica: u, dos, tres, desenllaç; …

La colla dels tres personatges recorda el llibre de Les tres òlibes i la portada del llibre ens porta a Els tres bandits.

A lautor no li interessa l’ètica de la caça danimals (no els maten), ell posa la mirada en lhumor en lacció: la poca eficàcia dels tres amics per caçar.

Podem destacar lalternança de la doble pàgina en blaus i negres i la pàgina amb fons blanc on la colla repeteix: Shhh!, tenim un pla.

Les il·lustracions dels caçadors realitzades amb diferents tonalitats de blaus i les dels pardals amb colors vius predominant el rosa, el taronja i el verd.

Lexpressió dels ulls canvia de punts negres a fletxes en diferents direccions.

Haughton ha utilitzat la tècnica del collage, imprimint rigidesa a les imatges i sense perspectiva.

Recomanat a partir de 3 anys

Comentat en abril 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Shhh!Tenim un pla /¡Shhh!Tenemos un plan | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

UXÍO

UXÍO

Autor i il.lustrador : Martín Romero

Traductor al català: Adriana Plujà

Editorial Astiberri. 2020

Uxío és un còmic que recorda l’antic TBO, amb vint-i-huit petites històries, amb jocs i amb activitats d’entreteniment. Publicat en les quatre llengües de l’estat, la proposta que formula Martín Romero amb aquest llibre il·lustrat pot considerar-se una iniciació a la novel.la gràfica.

Amb el denominador comú de l’humor, Uxío, la seua amiga Anna i la gossa Rosenda viuen una sèrie de situacions que traspuen fantasieig, imaginació i enginy. A més a més, els sentiments i emocions que generen les històries, com ara l’amistat, el penediment, la tristesa, estan descrits amb una encertada subtilesa.

Per una altra banda, és molt remarcable el fet de que els adults tenen una escassa presència, per tant Uxío gaudeix d’una gran autonomia d’acció.

Pel que fa a les il·lustracions, no ens han paregut a l’altura del text. Cal afegir que, al nostre parer, hi ha un desfasament entre la part textual i la part gràfica, donat que la primera pareix estar adreçada a infants de més edat que la segona.

Per concloure, malgrat aquestes darreres consideracions, pensem que Uxío, guardonat en 2019 per la diputació de A Corunya amb el premi Castelao de còmic en la categoria infantil i juvenil, fa aportacions interessants i suggerents en el món del còmic per a joves lectores.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en abril 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Uxío | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

LA TRENA / LA TRENZA

La trena / La trenza

Laetitia Colombani

Anna Casassas (trad. cat. I cast)

Ed. Salamandra, 2018

L’autora comença amb la solitud al teler. El teler que teixeix històries. Metàfora de l’escriptora que escriu històries: al principi i al final, l’autora en primera persona, recita versos que parlen de les dones.

TRENA: porció de cabells que, dividits en tres o més badies, seguint una línia sinuosa, va encreuant- se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota.

Així està contada la història de tres dones que van entrellaçant-se passant alternativament per a contar-nos les tres històries.

Smita, Gulia, Sara

Sara, Smita, Gulia,

Gulia, Sara, Smita,

Una trena de llocs geogràfics llunyans i diferents.

Índia, Sicília, Canadà

Canadà, Índia, Sicília

Sicília, Canadà, Índia

Una trena de lluites concretes de dones, de trencaments:

amb el passat, amb la tradició, amb l’estigmatisme

amb l’estigmatisme, amb el passat, amb la tradició

amb la tradició, amb l’estigmatisme, amb el passat

Trena de crítiques socials i culturals envers:

les castes, models estancs, la malaltia

la malaltia, les castes, models estancs

models estancs, la malaltia, les castes

Trena de desitjos i lluites personals per:

qui vinguen després,obrir noves maneres d’actuar, fer present la discriminació

fer present la discriminació, qui vinguen després,obrir noves maneres d’actuar.

obrir noves maneres d’actuar,fer present la discriminació, qui vinguen després.

Malgrat que una de les protagonistes es mou per la creença que els deus l’ajudaran, la valentia i decisió que demostra és la que realment l’ajudarà.

Una trena que acaba unint les tres històries de superació.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en abril 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La trena / La trenza | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

EL MURO

El muro. ( The Wall)

Haushofer, Marlen.

Dieterich, Genoveva (trad cast)

Editorial Siruela, 1963/2003.


El temps resulta un concepte complex abordat des de diferents disciplines com ara la narrativa, la ciència, la filosofia; però, sense dubtes, la més recordada és la ciència ficció. “La màquina del temps”, “Les cròniques de Nàrnia” “Els desposseïts” i d’altres, constitueixen exemples en els que el temps adquireix una gran importància.
Aquesta obra podria ser un testimoni més de ciència ficció si no caminara per una fràgil frontera que comença amb un fet fantàstic, al terreny de la irrealitat i transcorre, després, per les dreceres del realisme naturista.

L’inici del diari, una narració continua, sense pauses, ens situa en el present de la història, el mur estrany que apareix d’una manera incomprensible; possiblement, una excusa o pretext literari per encetar la narració. A partir d’eixe present, ens endinsem per un laberint temporal que avança a través d’una narració en primera persona alternant el futur i el passat.

El camí cap el futur:

Recrea l’experiència robinsoniana, una descripció diària de les estratègies d’adaptació de la protagonista acompanyada per un gos, varis gats, una vaca i un bou; cap possibilitat de vida humana. Això sí, l’autora aposta per un procés en el que la persona modifica el seu comportament per sobreviure i el medi no és modificat en benefici de la persona.

La progressió de la història posa de manifest les mancances amb les que es troba el personatge femení:

-La comunicació tan necessària per a les persones és una d’elles; tanmateix, supleix eixa mancança amb la comunicació amb els animals: un gos que compren els sentiments, uns gats que donen calor i juguen, la vaca que escolta les paraules i expressa afecte, etc.

-La confiança en l’ésser humà del Robinson és una altra mancança substituïda per la fidelitat als animals per a poder continuar vivint. I tot això, tenint en compte el medi natural: les creïlles, les bajoques, la palla, el bosc, les maduixes, les pomes ….

El camí cap el passat:

Vulguem o no, el passat reapareix des del nostre inconscient animat per no sabem quins ressorts que el traslladen a la nostra consciència.
La dona protagonista recorda, en alguns moments el seu passat, les persones estimades, quan vivia empresonada entre una angoixosa quantitat de deures i preocupacions. A través dels passats verbals, coneixem a la protagonista de la història: una dona adulta, madura, vídua, amb filles ja independents que assumeix la pèrdua i la independència afectiva. S’adona que tota la seua vida anterior no li serveix ara i cal recrear-se per a crèixer. Per aconseguir-ho, ha de tindre en compte el passat comunitari que creà una cultura necessària per enfrontar-se a una forma de vida que desconeix: el treball agrícola i la cura dels animals. Això i l’escriptura constitueixen les eines necessàries per a no perdre la raó ni subjugar-se a la por.

En eixes anades i tornades temporals es fa transparent a la narració la necessitat de mesurar de maneres diferents el temps que passa: els llumins, les transformacions físiques del personatge femení i els canvis a la natura.

Per això, per damunt de la classificació d’aquesta novel.la en ciència ficció o naturisme, ressalta el seu tema principal: com s’enfronta a la solitud i alhora la capacitat d’adaptació a situacions noves, inesperades.

El Mur, va ser publicat a la dècada dels 60. L’autora, Marlen Haushoffer, no va conèixer l’èxit en vida; oblidada fins que el moviment feminista la va redescobrir. Va ser escrit per una dona amb una dona com a protagonista que comença amb una indeterminació formal i misteriosa sense resoldre al llarg del llibre.

Tanmateix, si no resol al llarg del llibre el misteri del mur, si trobem una mancança d’acció, si pensem un excés la monotonia a la vida del personatge, si no veiem canvis de ritme, tot podria compensar-se gràcies al protagonisme dels animals, a la forma que té d’anticipar els successos futurs creant una certa intriga, una curiositat per saber com acaba aquesta història.

Autora i personatge, la dona del Mur, s’uneixen al desig de que quelcom puga llegir aquest cant a la natura que trenca amb la nostra societat tal i com la coneixem.


Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en abril 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El muro | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

ELS CAPIBARES / LOS CARPINCHOS

Els capibares / Los carpinchos

Soderguit, Alfredo (autor i il·lustrador)

Jubete, Clara i Baseiria, Oblit (trad. cat.)

Ed. Ekaré, 2020

Cada espècie d’animals viu al seu hàbitat, però quan una espècie, en aquest cas els capibares corren perill de ser caçats, fugen buscant un lloc segur, arriben al galliner i les gallines no els volen. Què podien fer?

El text segueix l’estructura típica de la narració tradicional: “tot va bé fins que un dia”. A partir d’ací comença el conflicte.

Arriben els capibares que són diferents: pèl versus plomes, quatre potes versus dues, amfibis versus aus, …

Els estranys, els diferents amenacen la tranquil·litat, la seguretat de la convivència. L’autor planteja una metàfora de la realitat, a través dels capibares ens mostra el que passa amb els emigrants quan arriben a altre país. Alfredo Soderguit ens conta que els capibares no venen per gust, sinó que fugen d’una situació conflictiva al seu territori.

El text té un contingut polític molt clar, el conflicte es planteja quan arriba el diferent i es soluciona amb unes normes rígides que imposen les gallines privant de llibertat als nouvinguts. Amb la imposició de normes no pot haver una bona convivència.

L’autor ens mostra la distància entre el món adult i l’infantil; els menuts no tenen els prejudicis dels adults cap els diferents: per a ells el més important és jugar, divertir-se i no preocupar-se amb qui, en com són, d’on venen, …

L’amistat entre els més menuts resulta beneficiosa contra els perills reals de les gallines: el granger i el seu gos. Les gallines saben quin és el seu final i accepten que van a morir perquè són alimentades.

Un conte amb final feliç, obert, on la tesi de l’autor és que les diferències aporten beneficis a la col·lectivitat.

La història està narrada en tercera persona.

El text és molt depurat i incorpora onomatopeies i silencis.

Les il·lustracions realistes, les cares dels animals molt expressives manifestant tristor, sorpresa, por o tranquil·litat. Estan realitzades en grafit predominant el gris en combinació amb el roig en alguns detalls, en la teulada de la casa, en el bec de les gallines, …

Sordeguit combina en les imatges, la doble pàgina amb la vinyeta; imatges que conten allò que no diu el text, que l’amplien.

L’àlbum va ser premiat per la fundació Cuatrogatos.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en Març 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Els capibares / Los carpinchos | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

HE VISTO UN PÁJARO CARPINTERO

He visto un pájaro carpìntero

Skibinski, Michal (text)

Brankoft, Ala (il.lustració)

Moloniewicz, Katarzina/ Murcia, Abel (trad.cast)

Editorial Fulgencio Pimentel, 2020

Les belles il·lustracions d’Ala Brankoft, i les breus frases que un noi de huit anys ha d’escriure com a tasca escolar per a l’estiu integren aquest commovedor llibre que l’editorial Fulgencio Pimentel posa en les nostres mans en una acuradíssima edició amb cobertes de cartoné i una original tipografia que mostra el text escrit en polonès i la seua traducció al castellà.

Ala Brankoft, pseudònim de Helena Stiasny, estudiant d’arts gràfiques en l’ Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia, utilitza amb mestria els colors que inunden les pàgines per a crear dos mons radicalment oposats: els grocs i els verds ens endinsen en una època estiuenca on tot convida a la joia i el goig, però a partir del fatídic moment de l’esclat de la guerra els colors esdevenen foscos i tenebrosos i d’aquesta manera creen un clima de destrucció i terror.

Per la seua banda, Michal passa de referir-se a excursions a la natura, passejos amb la iaia o jocs amb el seu germà a parlar d’avions, de canonades, granades i bombes.

És l’any 1939 i Polònia ha estat invadida pels nazis. La microhistòria que Michal Skibinsbi plasma en el seu diari infantil replega de forma contundent i impactant la tragèdia que suposa un conflicte bèl·lic i el seu reialme de dolor i mort.

Per últim, cal posar de relleu la línia de l’editorial Fulgencio Pimentel amb la seua aposta per llibres alternatius on, per damunt de qüestions purament comercials. es prioritzen els valors artístics.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Març 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, He visto un pájaro carpintero | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

AMETLLA / ALMENDRA

Ametlla/Almendra

SOHN, Won-Pyung

Traducció al català: Anna Puente Llucià

Traducció al castellà: Sunme Yoon

Editorials: Fanbooks/Planeta

Any: 2020

Seon, el protagonista i narrador de la història pateix alexitímia, incapacitat manifesta per identificar i expressar les pròpies emocions i d’entendre les dels altres. Aquesta anomalia té una arrel orgànica, una glàndula cerebral de la grandària d’una ametlla, el títol de la novel·la. 

Educat per la seua mare i la iaia havia aprés a identificar les emocions dels altres i a fingir estats d’ànim per no destacar en un món que prompte el considerarà diferent. Tot això li servirà en alguns moments per entendre els que l’envolten.

La història està narrada en passat. En el començament Seon conta fredament l’agressió d’un home a la mare i l’àvia on mor aquesta última i la mare queda en coma. Fets terribles que ell conta sense cap emoció. Aquest és l’inici i una constant en tot el seu relat.

A partir d’aquest moment i en la primera part del llibre, el protagonista aprèn a viure soles. Comença l’institut i, a poc a poc se n’adona que no està sol.

Seon coneix a Gon i, des d’aleshores , són els dos protagonistes que al llarg del relat compensen els seus estats emocionals que els faran créixer i madurar. També un altre personatge, la Dora que li ensenyarà el dolor i la culpa.

A destacar el paper dels adults, que acompanyen, recolzen i aconsellen sense envair ni censurar però sempre presents.

La mirada del protagonista sobre el que l’envolta contrasta amb el que la resta de persones sent, s’emocionen, pateixen…Es converteix en una altra mirada sobre la realitat.

També trobem moltes referències als clàssics: síndrome de Diògenes, la Bella dorment, El noi del camp de sègol…

Malgrat algunes escenes que no són molt creïbles i el final tan feliç, és un llibre molt interessant on es tracten, de manera especial: bullying, llaços de sang i afectius, el dol, ser “normal” versus ser “diferent”, els sentiments, l’amistat, l’empatia, la mirada cap als altres…

La intenció de l’autora a l’hora d’escriure aquest llibre és molt aclaridora:

Neixen nens cada dia. Tots es mereixen ser benvinguts i tenir qualsevol possibilitat oberta…Ja sé que pot semblar una conclusió tòpica, però he descobert que l’amor és el que fa que una persona sigui humana, i també el que crea un monstre. Aquesta és la història que volia explicar”.

I una bella descripció d’una llibreria:

…, una llibreria és un lloc densament poblat amb desenes de milers d’autors, vius o morts, que conviuen els uns amb els altres. Però els llibres no fan soroll. Es queden en silenci absolut fins que algú els obre. Només llavors regalen les seves històries, amb calma i amb cura, al ritme just perquè jo les pugui llegir.”

Recomanat a partir de 14-15 anys.

Comentat en Març 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Ametlla /Almendra | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

ELS ANYS / LOS AÑOS

Els anys / Los años

Ernaux, Annie

Gaillard, Valèria (trad.cat) 

Vázquez, Lydia (trad.cast)

Ed. Angle, 2019 / Cabaret Voltaire,2019

Què hi ha d’important a les fotografies familiars que tenim guardades en àlbums o caixes?

Què poden significar aquests documents gràfics?

La resposta la trobem en aquest llibre on l’autora fa una autobiografia contada de forma original a partir de les fotografies que té d’ella mateixa des de la seua infantesa. La seua escriptura és capaç de crear memòria, donar testimoni d’una època històrica de vides extraordinàries contades amb sensibilitat.
Però, amb un aspecte que cal ressenyar: aquesta biografia és d’una persona normal, anònima, del carrer com tu i com jo.

I una altra cosa més, podrien dir que es tracta d’un llibre per a lectores de la generació del “baby boom” (nascudes entre el 1946 i 1964), ja que moltes de les experiències que l’autora conta desperten una resposta de l’estil: “jo també pense així, a mi també em va passar”.

Compartim amb ella, per exemple, els dinars familiars en diumenge i festes de Nadal; els fragments de converses dels majors, a través d’elles ens arribava la història familiar mesclada amb la història social; els jocs de la infantesa (cavallets, mocador, anell d’or, ballar en rotllana, fer punteria amb la pilota, cantar i enxampar pols i sarna) i un llarg etcètera en el que es narra també una part de la nostra experiència.

Eixes fotografies emmagatzemades als calaixos o prestatges, sense adonar-nos, constitueixen una gran part de la nostra memòria; ens recorden diferents aspectes viscuts com ara, guerres, sexe, fills i filles, sentiments, moviments juvenils… convertint la seua narració en altaveu i espill dels conflictes socials, culturals, polítics i existencials d’ahir, d’avui i de demà.

Ernaux explica com van evolucionant aquests aspectes al pas del temps, com apareixen les novetats i els avenços, des d’una mirada de dona que reflecteix una ideologia feminista i esquerrana que defensa les petites revolucions a les que cadascuna s’adaptava a la seua mida.

El llibre ple de referències franceses ens entrebanca la possibilitat de gaudir plenament d’ell, ja que algunes resulten desconegudes per a nosaltres.

Malgrat això, experimentarem amb aquesta crònica social i política d’una època, d’una generació de gent en marxa cap a la llibertat, el reconeixement de la literatura com a eina per a crear identitats i per a qüestionar el poder.

Finalment, aprovem de bon grat la intenció de l’autora, Annie Ernaux, per visibilitzar les dones i les seues mirades al món.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Març 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Els anys / Los años | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

BON VIATGE, PETITÓ!/ ¡BUEN VIAJE ,BEBÉ!

Bon viatge, petitó!/¡Buen viaje, bebè!

            Alemagna, Beatrice ( text i il·lustració)

               Trad. català: Brujo Dòria, Sara

                   Trad. castellà: Mori Meana, Lara

                               Editorial: A buen paso, 2021

 

A primera vista pel format petit amb les puntes arrodonides i els colors suaus de la portada ja ens indica que és un llibre per a menuts. Amb il·lustracions senzilles i divertides. Les guardes amb els núvols ja indiquen el món dels somnis i el moviment.

Narració en primera persona on es manifesta la implicació del protagonista en la seua activitat rutinària on l’acompanyen el pare i la mare. L’enumeració dels elements necessaris per al meravellós viatge de cada dia. Anar a dormir no sempre és un moment agradable per a tots, no sempre es deixen o s’abandonen. Per això és un moment que s’ha de preparar amb molta estima i implicació. Acomiadar-se i emprendre tot sol el viatge, l’aventura, cap al somni.

No és fins al final que descobrim, amb humor, on se’n va de viatge.

També trobem un homenatge a Leo Lionni, quan el protagonista anomena el seu llibre preferit El petit Blau i el petit Groc.

Complicitat amb els pares i mares en eixa etapa de la vida on predomina el cansament, on tot gira al voltant de les necessitats del nadó.

Tal volta hi ha una desproporció entre l’edat del protagonista i el que conta o fa.

També tenim de nou un nen protagonista i una família tradicional, encara que les tasques són compartides.

Recomanat per a 0-3 anys

Comentat en Gener 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Bon viatge, petitó!/ ¡Buen viaje, bebé ! | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

BONA NIT, GORIL·LA / BUENAS NOCHES,GORILA

 

Bona nit, Goril·la /Buenas noches, Gorila

                       (Good night, Gorilla ,1994))

Rathmann, Peggy ( text i il·lustració)

Larraguibel, Pablo (trad. Cat)

Mayobre,Mª Francisca (trad. Cast)

Ed. Ekaré, 2019 / 2010

      

L’àlbum conta una història senzilla i divertida on Goril·la va al darrere del vigilant, a qui ha furtat les claus, obrint les gàbies que ell havia tancat, però els animals no busquen escapar-se, sinó el calor i l’afecte per a enfrontar-se a la nit, als somnis.

Tots els animals, quan obri les gàbies, ixen col·locant-se un darrere de l’altre de manera ordenada.

L’efecte més humorístic resulta quan s’apaguen els llums i s’escolten les veus dels animals donant-se bona nit.

En aquest llibre l’autora s’allunya de la problemàtica al voltant dels zoològics i ens situa en un lloc on les gàbies són espais on es pot entrar i eixir amb facilitat. És a dir, fuig de la visió realista i ens fa entrar a través d’una mirada simbòlica en un zoo que és com si fora la casa de tots, i on els conflictes tenen a veure amb la por a la nit.

Una història plena d’ironia i humor per a la resolució del conflicte. Una història plena d’afectivitat.

La dona i l’home tenen una actitud molt diferent. Mentre ella és més coherent en el compliment de les normes, ell en canvi no s’entera de res, fa el seu treball per inèrcia.

Hi ha molt bona sinergia entre el text, molt reduït, amb enumeració de noms i acumulatius, i les il·lustracions realitzades amb colors vius i plenes de detalls; així i tot, les imatges tenen més poder que el text i conten allò que el text no diu. Per exemple les mirades de Goril·la a les lectores buscant la seua complicitat amb un gest demanant silenci; o com el ratolí elabora amb astúcia la pròpia situació.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en Gener 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Bona nit Goril·la/Buenas noches Gorila | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari