l’OS I EL MURMURI DEL VENT/EL OSO Y EL MURMULLO DEL VIENTO

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

L’os i el murmuri del vent/ El oso y el murmullo del viento

Marianne Dubuc

(il)Marianne Dubuc

(Trad. Cat.)Pau Joan Hernàndez

(Trad. Cast.)Pau Joan Hernàndez

Ed. Joventut, 2022

L’os, el protagonista d‘aquesta història, viu feliç amb tot el que té: una casa còmoda i bonica, els seus amics i el tipus de vida que porta, però un dia comença a no estar tan bé. Què veu?, Què escolta?, Què farà?

Una narració que tracta de no aferrar-te a les coses materials i a la comoditat, que cal arriscar-se a allò desconegut, a emprendre un viatge, a aventurar-se.

El viatge de l’os és una aventura de creixement, d’aprenentatge. Té necessitat d’eixir, aquesta provocada per la seua motivació interna metaforitzada pel murmuri del vent.

L’autora utilitza el verb en pretèrit imperfecte, aquesta forma verbal suposa dubte com en: L’os tenia una casa.

Al text cal destacar la solidaritat de l’os quan se’n va deixant la porta de la llar oberta per si algú vol viure allí, també l’ajuda prestada al conill per arreglar la seua.

L’os reflexiona sobre la tristesa que sent quan es perd alguna cosa que s’estima.

Queda plasmat que aquest recorregut no és d’anada i tornada i només el pots fer en solitari, els altres poden ajudar-te en la teua solitud, però no resoldre el teu problema.

El final és sorprenent, inesperat perquè l’os no torna a sa casa, es queda en altre lloc.

En aquesta història tan senzilla i tendra estan presents valors com l’amistat, la companyonia i el compartir.

A través de l’os l’autora reflexiona sobre el poc que es necessita portar quan es va de viatge, sols s’ha de portar el just.

Abans de començar la narració, en la primera pàgina ja ens dona informació del protagonista, està sol, assegut davant d’una foguera amb el farcell al costat, preparat per iniciar el viatge.

Text senzill amb enumeracions de substantius i alguns adjectius.

Marianne Dubuc , escriptora i il·lustradora canadenca ens ha tornat a sorprendre en el seu últim llibre, ja que és una història que et commou.

En les seues il·lustracions càlides i suaus predominen les distintes tonalitats de verd del bosc i del prat.

Les expressions corporals dels personatges donen expressivitat a les imatges.

Cal destacar la bona traducció a català de Pau Joan Hernàndez.

Àlbum amb un format quasi quadrat amb el llom groc que el fa atractiu.

Recomanat a partir de 6 -7 anys

Comentat en Setembre 2024

Publicat dins de L'os i el murmuri del vent/El oso y el murmullo del viento | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

En Karlsson de la teulada/En Karlsson en el tejado

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

En Karlsson de la teulada/ Karlsson en el tejado

Astrid Lindgren

Il. Ayesha I. Rubio

Trad. Cat. Anna Duesa

Trad. Cast. Ulla Ljungstrom

Ed. Kókinos, 2022

Els Svantesson són una família normal, pare, mare i tres fills: Bosse (15), la Bettina (14) i Lillebror (7)

En Karlsson és un homenet que viu a la Teulada, està a la flor de la vida i vola per sí mateix. Tan atractiu com prepotent, manipulador, trampós, xantatgista, cregut. Però per a Lillebror, un xiquet imaginatiu i juganer és una companyia perfecta.

En Karlsson es creu el millor en tot, el millor maquinista de trens de joguina, el millor constructor, el millor mainader, el millor bomber, el millor fantasma, el millor ensinistrador de gossos, de mag… i sempre provoca un dol d’astúcia que sempre guanya ell perquè és més trampós, malvat i el més gran embolicador, mentider compulsiu i aprofitat. Anima sempre a Lillebror a fer coses que no estan bé. Però aconsegueix que per a aquest resulten tan atractives que no es puga resistir. I a més a més sempre li fa xantatge “Si fas (o no fas) això no comptes amb mi”.

“Això no te importància” diu cada vegada que enreda les coses i acaben malament. La fantasia pot ser una estratègia per aconseguir eixir airós de les decisions dels adults.

Aquesta veu interna que t’acompanya, també et pot dur a fer bogeries. Un amic imaginari ajuda a viure un món que crees a la teua mida. No sols això sinó que també ajuda a conformar l’autonomia moral d’una criatura que comença a fer-se el seu concepte del bé i el mal.

La mare i el pare saben entrar i respectar el seu joc, les seues entremaliadures. Estarà la literatura nòrdica pervertint els seus infants?

Té coses molt, molt divertides, dignes d’una autora que ha sabut com respectar la intel·ligència i el sentit de l’humor dels infants.

El llibre té il·lustracions en blanc i negre que acompanyen el text sense fer grans aportacions a la narració.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en juliol 2024

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, En Karlssonde la teulada/Karlsson en el tejado | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

PANDORA DU SORT

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

PANDORA DU SORT

Esteve, Paco (text)

Aguasca, Gemma (il·lustradora)

Edicions del Bullent, 2023

Pandora és una gata negra i en acabar de llegir la seua història un adult no pot deixar de pensar en la coneguda frase de Campoamor “Y es que en el mundo traidor nada hay verdad ni mentira. Todo es según el color del cristal con que se mira”. Podem veure la realitat des de diferents punts de vista i com que la saviesa popular diu que una gata negra porta mala i, si a més a més, es diu Pandora, la mala sort està assegurada.

Des de la psicologia sabem que construïm la nostra personalitat amb les aportacions positives o negatives de la gent que ens envolta. Per que, qui som en realitat? El que nosaltres pensem o el que diuen els altres de nosaltres? La percepció dels altres pot canviar la nostra forma d’actuar?

És un al·legat contra els prejudicis. Els que tenim propis i els que rebem per cultura i tradició. I destaca la importància de ser estimades i de tindre un ambient afavoridor.

L’aparició de Gloria a la que ens presenten con una remeiera, que pensa que els gats negres donen bona sort, fa que Pandora canvie la visió que té d’ella mateixa i les seues accions.

Les il·lustracions de Gemma Aguasca aporten qualitat, originalitat i humor al text al que enriqueixen. Els personatges només tenen un ull, la qual cosa també ens parla de la mirada parcial i esbiaixada que tenim de la realitat. Les imatges també reflecteixen l’estat d’ànim de Pandora : la cua, el bigoti.

El format es adequat, dobles pàgines amb l’excepció d’una en què apareix la seqüència de l’acció a través de vinyetes.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en juliol 2024

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Pandora du sort | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Como guardar ceniza en el pecho

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

CÓMO GUARDAR CENIZA EN EL PECHO (NOLA GORDE ERRAUTSA KOLKOAN)

 Miren Agur Meabe

(trad.cast) Miren Agur Meabe

Bartleby Editores, 2021

¿Cómo guardar, sin toser, ceniza en el pecho?

¿Cómo guardar ceniza sin tiznarse la piel?

¿Cómo guardar ceniza sin que ardan los ojos?

¿Cómo guardar cenizas sin sentir náuseas?

¿Cómo guardar cenizas sin contaminar?

No és arbitrari que Miren Agur Meabe, guardonada amb el Premio Nacional de Poesía 2021 per aquest llibre, el comence amb el poema

El método per a afirmar que :

No existe método

tan solo resistir en el lindero

sin pensar en eso que se añora.

La pròpia autora comenta en una entrevista que la cendra és una fórmula de resistència.

En efecte, la cendra requereix un acte previ de crema, una manera simbólica de sanar o transformar una pèrdua, una ferida, un dol…

Una altra de les singularitats d’aquest poemari és que està escrit originalment en basc i traduït al castellà per la pròpia autora.

Formalment, el llibre conté sis apartats : Un álbum, Fósforos, Wendy salta de un puente, Viaje de invierno, Tempo giusto, Esa puerta y Estigma accidental.

Amb aquests, Meabe alça la seua veu poètica per abordar temes com el sexe, la carn, la funció de l’escriptura, els problemes del món, la denúncia de la violació dels drets humans o la connexió amb la natura. 

Per una altra banda, crida poderosament l’atenció la sororitat que es respira a través del poemari: la solidaritat, l’homenatge i, en definitiva, la presència de les dones (pintores, poetes, activistes…) que es fan visibles perquè l’autora ens les acosta.

En aques sentit, cal assenyalar la funció informativa  de les notes a peu de pàgina.

Des del punt de vista formal, la poeta proposa, a banda del format en versos, textos en prosa com aquest:

Al fin amanece. Se duerme la noche y yo me despierto. El corcho está húmedo de rodar entre mi ombligo y mis pechos. En el cuarto flota el aroma del vino. Veo a mi madre sonreír en una foto: brinda con una copa y me saluda. “Todo está en la piel, hija, tú no cedas”, me dice en voz baja. “Recoge tu alma de la tierra profunda, levántate y anda”.

Tornant a les pregunta implícita del títol, com guardar la cendra que ha deixat en nosaltres Miren Agur Maebe?

Pot ser la poeta i filòsofa Chantal Maillard ens ofereix una clau quan afirma que la poesia no diu res que nosaltres no sapiguem. Ens revela quelcom que ja portàvem dins.

Per últim, una vegada advertits, gràcies a la saviesa de Michèle Petit, que som animals poètics, recomanem aquest llibre a totes les persones que ja ho havien descobert i a les que, molt probablement, ho facen quan ho lligen. Trobaran una poesia que sedueix amb la potència de les seues imatges i amb l’exploració d’un univers emocional d’altíssima intensitat.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Juliol 2024

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Como guardar ceniza en el pecho | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

¿ASÍ ES LA MUERTE ?

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

¿Así es la muerte?

Ellen Duthie/Anna Juan Cantavella (textos)

Andrea Antinori (il·lustracions)
Editorial Wonder Ponder 2023


38 preguntes mortals de xiquetes i xiquets entre 5 i 15 anys.
Després de llegir les preguntes que es fan al llibre en sorgeixen moltes altres:
1- Quan es pensa en la mort?
2- L’edat condiciona les preguntes?
3- Per què ens costa parlar sobre la mort?
4- Quan escoltem els xiquets/es parlar sobre la mort:
– Parem i escoltem?
– Donem temps I un espai per a poder parlar-ne?
– Què fem amb el que escoltem?
– Deixem que altres companys els contesten?
– És necessari donar respostes?
– Deixem que es puga fer acudits o disbarats que fan riure?
– …?
5- Em sent bé parlant de la mort?
6- Em fa por la mort?
7- Poder parlar-ne dona sentit a la vida?
8- Saber que ets mortal:
– t’ajuda mirar el món d’una altra manera?
– Dona més sentit al que fas?
– Si la gent fos conscient el mon seria diferent?
– Et fa gaudir més del present?
– T’ajuda a no deixar els projectes per a demà?
– …?
9- Necessitàvem un llibre com aquest?:
– En tenim algun que s’haja atrevit a posar les preguntes que es fan els
infants?
– En tenim algun que ho faça amb humor?
– En tenim algun que no evite cap tema? (el suïcidi, l’eutanàsia…)
– En tenim algun que ens done “respostes” que generen converses i més
preguntes?
– En tenim algun on les pròpies il·lustracions, amb humor, donen
“respostes” que també generen converses?
– …
El necessitàvem.
Un llibre de no ficció que parteix de les preguntes que es fan els xiquets i xiquetes
sobre la mort.
Com diu en la contraportada, un llibre per a éssers mortals de totes les edats.
No es tracta d’un llibre que endolceix el tema de la mort. Intenta dir molt clar
que la mort és inevitable.
Llibre valent i tolerant amb altres cultures.
Una edició molt acurada on, en les guardes, tenim totes les preguntes d’entre les
quals han triat les que apareixen al llibre.
Les il·lustracions magnífiques que pregunten i responen alhora amb molt d’humor.

Recomanat 8-9 anys

Comentat en juny 24

Publicat dins de ¿Así es la muerte? | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

ESPERANT L’ALBADA/ ESPERANDO EL AMANECER

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

Esperant l’albada/ Esperando el amanecer

Anchorena, Fabiola (text i il·lustració)

Luchetti, Maria (trad.cat)

Kalandraka, 2022

Un llibre denúncia del que humanes i humans fem a la natura des de fa dècades

L’atractiu del llibre comença amb un títol que ens anima a llançar les primeres hipòtesis sobre la història i una coberta – contracoberta formant una sola imatge: la nit i els animals amb la mirada cap amunt: un desig, una esperança en l’arribada de l’albada.
L’endinsament en la història es produeix gràcies a les imatges de gran nivell estètic, molt per damunt del text que, a vegades, es fa innecessari.
Caldria ressaltar alguns elements de la imatge:
-L’emotiu tractament del color que adquireix un paper narratiu des de la foscor a la claror.

-Les mirades dels animals que expressen la por i la tristor produïda per la foscor i el foc. Els animals miren a les lectores, ens mostren la seua por durant sis dobles pàgines i alhora ens interpel·len invocant-nos a presenciar el foc, els incendis, la destrucció del seu voltant, la desaparició dels boscos.

-La composició de les primeres pàgines orienta el sentit de la mirada i de la lectura; la direccionalitat esquerra-dreta que correspon a la marxa dels animals a la recerca de la llum.

Tanmateix, dir que el text resulta innecessari, pareix una mica atrevit, perquè aquest fa la seua aparició sorprenentment a través de la primera persona del plural; és a dir, el col·lectiu d’animals narren la seua història; els que caminen, els que volen, els que salten o neden s’uneixen en una queixa grupal i ens conten la seua fugida fins que arriben a la doble pàgina de la intensa llum i la calor ofegant on ens diuen: ” aquesta no és l’albada que esperem”.
El text, en aquest moment, es presenta com necessari per assegurar la tesi de l’autora.

És un llibre acusador, de clares intencions i missatge esperançador: els seus diferents codis, visual i textual, permeten una relació empàtica amb la lluminosa idea de col·laborar urgentment perquè no desaparega la naturalesa, la seua casa, la nostra casa.



Recomanat a partir de 6-7 anys.

Comentat en juny 2024

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Esperant l'albada/Esperando el amanecer, Esperant l'albada/Esperando el amanecer | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LA GENT DE LA MEUA ESCALA

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

La gent de la meua escala

Roser Ros,

Il·lustracions de María Girón

Ed. Kalandraka, 2021

L’autora en aquest llibre fa un homenatge a «Els nens de la meua escala» un recull de catorze petits contes que Joan Salvat-Papasseit va publicar a la revista La Mainada entre el 7 d’octubre i el 4 de novembre de 1921.L’any 1926 els seus amics van aplegar-les en un llibre il·lustrat per Emili Ferrer i Espelt.

El llibre és un conjunt de dotze poesies que fan referència al veïnat de l’escala d’un edifici. A l’edifici hi ha cinc pisos i en cada pis dues vivendes, més el replà i el terrat.

Cada poesia presenta un veí, una veïna. Cadascuna és una història que ens acosten als xiquets-es d’eixe edifici, recordant-nos eixe toc nostàlgic on el terrat es convertia en un lloc de trobades, jocs i confidències.

Hi ha poesies en forma de cançons, embarbussaments, repeticions, diàlegs i tornades que fan que aquest llibre resulte molt atractiu per llegir i rellegir. Pensat per a llegir en veu alta. Poemes per a cantar a l’escola. Una mica irregular i sense grans recursos poètics.

Utilitza vocables propis del dia a dia dels personatges representats, sense caure en barbarismes, sinó tot el contrari, en una tendresa i acostament cap a ells-es.

Les il·lustracions de María Girón són realistes, dolces, amables i acolorides que transmeten afecte i tranquil·litat, properes al món de la infància, realitzades amb tonalitats suaus destacant les cares tan expressives. Destaquem les tres dobles pàgines il·lustrades en tres moments del llibre i de l’edifici: al principi/carrer; a mitat/dins de l’edifici; al final/terrat.

Hi ha també, un interès en visibilitzar el protagonisme dels animals que viuen a l’edifici per davant de l’aparició de les persones.

Recomanat a partir de 8 – 9 anys

Comentat en juny 2024

Publicat dins de La gent de la meua escala | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

DETECTIU TALP/DETECTIVE TOPO

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

Detectiu Talp/ Detective Topo

Pintonato, Camila (text i il·lustració)

trad.cat ( Berta Carreras)

trad. cast ( Berta Carreras)

Liana Editorial, 2023

Què cal per ser detectiu? Instint? Curiositat?

Òscar és un gran xef. El seu olfacte és capaç de reconèixer qualsevol cosa. Fins i tot pot saber amb els ulls tancats quin és l’ingredient secret de la Sopa de Xinxes de la tieta Talp.

Però de vegades li agradaria ser un altra cosa. I és que sempre ha mantingut en secret quin és el seu autèntic somni. Ser un detectiu.

Un bon dia va decidir comprovar-ho per si mateix. No va dubtar a canviar la cullera pel barret i la gavardina. Però encara li faltava el més important… En efecte, un cas!

De sobte la desaparició de l’avi esquirol farà que l’Òscar posi a prova les seves habilitats detectivesques

Quin misteri s’amaga darrere de la sobtada desaparició?

Un primer cas perfecte per al Detectiu Talp!

Una irresistible novel·la policíaca amb un heroi adorablement maldestre que descobreix quina és la qualitat més important d’un bon detectiu.

Comentat en maig 2024

Recomanat a partir de 6-7 anys

Publicat dins de Detectiu Talp/Detective Topo | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

LA VICTÒRIA SOMIA / VICTORIA SUEÑA

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

La Victòria somia / Victoria sueña

Fombelle, Timothée de (text)

Asensio, Albert (il.lustracions)

Sánchez Vaqué, Oriol (traducció al català)

Marcos, Delfín G. (traducció al castellà)

Nórdica Infantil, 2019

… “porque, como siempre, la literatura me daba lo que me negaba la vida avarienta “

BOMARZO, Manuel Mujica Lainez

Aquestes paraules són el començament idoni per a comentar La Victòria somia, el llibre en que Timothée de Fombelle (París 1973) narra una suggeridora història que s’articula al voltant de dos eixos: la passió per la lectura i la inconsistència de la frontera entre realitat i imaginació.

Victòria, la protagonista, és una voraç lectora que vol “una vida d’aventures, una vida arrauxada, una vida més gran que ella”. Tanmateix viu a Chaise-sur-le- Pont, una vila tranquil.la fins l’avorriment on la rutina més anodina marca el pas dels dies.

Precisament, l’autor aprofita aquest contrast per crear la tensió narrativa que es converteix en un dels millors elements per seduir a les lectores i lectors.

De Fombelle maneja i dosifica amb gran habilitat els misteriosos esdeveniments que Victòria comença a observar i que li resulten inexplicables.

Per una altra banda, aquest llibre és un relat de creixement. A l’acabament de la peripècia, la protagonista ha adquirit una altra visió del món i una altra manera de relacionar-se amb les persones que estima.

Tot això assaonat amb l’excel.lent treball d’Albert Asensio (Horta de Sant Joan, 1974). Les hiperrealistes il.lustracions d’aquest acompanyen el relat captant l’atmosfera d’allò que descriu, jugant amb els colors i la caracterització visual dels personatges.

 Igualment, volem posar en valor l’acurada edició de Nórdica, que dedica una pàgina de presentació a cadascú dels sis capítols del llibre, aquesta vegada amb atractives il.lustracions que combinen blanc, grisos i negre.

La Victòria somia, que va rebre el Premi al Millor Llibre 2018 en la categoria de 9-12 anys, atorgat per la revista italiana Andersen, és sense dubte, una interessantíssima proposta per adolescents que assaboriran una lectura on els llibres i la imaginació els oferiran possibles camins per explorar la vida.

Recomanat a partir de 12-13 anys

Comentat en maig 2024

Publicat dins de La Victoria somia/ Victoria sueña | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

TRÈVOL/ TRÉBOL

Publicat el 15 setembre 2024 per Col·lectiu de Literatura

TRÈVOL / TRÉBOL

Nadine Robert 

(il) Qin Leng

(Trad. Cat.) Maria Luchetti, 

(Trad. Cast.) Rafael Ros Sierra

EDITORIAL CORIMBO 2023

Trèvol és el nom de la protagonista i el títol d’un àlbum amb una materialitat molt cuidada.

Una camisa per cobrir unes tapes dures de color rosa, on trobem encunyat el títol, un petit dibuix de la protagonista i els noms de l’autora canadenca i l’il·lustrador nascut en Xangai.

Comença com els contes de tradició:

“En una clariana del bosc,

entre muntanyes i boscos

vivia la Trèvol”

La narració en cinc capítols ens conta l’aventura de la més petita d’una família que viu al bosc i es perd cercant la cabreta Peònia.

Granotes o bolets?

El seny o la rauxa?

Cap a la dreta o cap a l’esquerra?

Amunt, enrere o recte endavant?

El cap o el cor?

Són les preguntes que la veu narrativa proposa per iniciar cada capítol amb una doble pàgina de fons suau i aquarel·la del mateix color.

Les preguntes que inicien els capítols son els dubtes que van marcant el relat. Les indecisions com a motor per madurar.

Trèvol intenta solucionar-les demanant opinió al roure, al riu, a la brisa, i és aleshores, quan darrere de cada demanda, trobem una doble pàgina sense text que ens mostra la nena donant-se un temps, uns moments de silenci per a l’escolta de la natura. 

Una escolta que la transporta a la seua veu interior. Un intens diàleg silenciós amb allò que l’envolta i que creu l’ajuda a elegir.

Una aventura on Trèvol pren decisions, ajuda i és ajudada i acaba bé, com era d’esperar d’un relat per a gent menuda. 

La natura com escenari, un text i unes imatges que es complementen a la perfecció, una tendra història que conté com a referents els contes de tradició, aquarel·la i tinta per aconseguir unes imatges dolces i un llibre premiat pels llibreters de Canadà, però amb una pàgina final innecessària que intenta explicitar la tesi de l’autora.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en maig 24

 

Publicat dins de Trèvol / Trébol | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari