La visita.
Núria Figueras (text)
Anna Font(il·lustració)
Ballesteros, Xosé ( trad. castellà)
Ed Kalandraka, 2023 (versió català i castellà)
Si dius el meu nom desaparec,
qui sóc?
Ssssssssssssh, silenci! Tenim un convidat molt especial.
La petita guineu es va quedar sola al cau. Comença el llibre quan la mare ix de casa i demana a la guineu que no ha d’obrir a ningú, com ja coneixem d’altres contes. Prompte van trucar a la porta i ja sabem que no hi ha més opció de creixement que la desobediència. La visita és la d’un personatge que només pot estar si no hi ha soroll però amb una presència que ho inunda tot. En un principi és inquietant i genera desconfiança però després van confluir la seua perseverança amb la curiositat de la guineu. Van parlar, vam compartir berenar, van ballar (sense música, és clar)…
És un llibre de contrastes: la corporeïtat de la guineu i la subtilesa del contorn amb el qual està representat el silenci, la veu interior dels pensaments de la guineu i el silenci de l’exterior, la diferència de colors entre la gamma càlida del cau i la foscor del bosc…
El llibre té un format molt acurat amb cobertes de cartoné. A l’interior hi ha catorze doble pàgines de colors intensos. La primera d’elles, amb la protagonista mirant la seua mare de la que només veiem la part de darrere del seu cos i una llarga cua, ens avisa que les il·lustracions del llibre faran aportacions interessants. A la part central del llibre hi ha dues pàgines dobles sense text on els dos personatges ballen junts, amb complicitat i goig, com aquells monstres que feien la gran festa en Allà on viuen els monstres. Les il·lustracions són coloristes, cridaneres, formant un equilibri perfecte amb el text. Contrasten el groc i el negre que ocupen cadascú mitja part de cada doble pàgina per a convidar després a la resta de colors a representar la natura. El resultat és molt original i permet destacar els dos personatges (una línia blanca per al silenci y una taca roja per al personatge de la guineu). Tot i que són molt senzilles provoquen un efecte molt divertit.
El valor del llibre està fonamentalment en la forma de contar-lo i en la gosadia de parlar del descobriment del silenci, de valorar-lo i de donar-li presència. També d’explorar altra manera de comunicar-se que és amb un mateix, perquè el pensament i la veu interior potser necessiten paraules però el que no cal és soroll. D’aquesta manera ens convida a escoltar el nostre cos, el nostre interior, el nostre ritme, els nostres pensaments.
Recomanat a partir de 6-7 anys.
Comentat en febrer 2024
