HI HAVIA UNA FORMA/ ÉRASE UNA FORMA

HI HAVIA UNA FORMA / ÉRASE UNA FORMA

Gazhole & Cruschiform.

Trad. Cast Luisa Luciux

Trad. Cat. Teresa Durán

Editorial Barret. Libros asombrosos 2022

L’edició d’aquest àlbum està realitzada amb cura i ens trobem que des de la tela que envolta el llom, les lletres del títol amb relleu, el treball tipogràfic i la diversitat en el color i la disposició de les il·lustracions, junt a un paper de qualitat, la seua grandària i l’admirable impressió produeix un llibre atractiu i capaç de provocar sensacions des del primer moment.

El títol ens dona una pista per saber que estem davant d’una mescla. HI HAVIA és el principi d’un conte tradicional i UNA FORMA són les imatges que juguen amb la geometria.

En el text rimat observem beuratges, fades, els reis amb una filla amb edat de casar-se i la recerca d’un pretendent que tinga les característiques que exigeix un regne on les línies deuen de ser rectes i ordenades.

Un relat amb l’estructura de conte de tradició oral. Els fills fugen de la llar al bosc protegits per una fada, auxiliar màgic … i, després la protagonista, la princesa Triangle, ha de triar entre tres pretendents.

Trobem doncs, les referències a contes de tradició com Blancaneu i La princesa dels tres marits.

S’imposa una lectura en veu alta.

Els components d’humor i modernitat del text, amb tots els ecos de la tradició amb els que juga, estan dedicats a les criatures que ja han escoltat contes de tradició i planteja una transgressió des de l’humor.

En les il·lustracions observem el joc i el disbarat per encaixar les ondulacions i les formes arredonides en l’estricta disciplina que imposen les lleis d’aquest regne rígid i sense corbes.

Les rectes, els angles, els quadrilàters i demès figures geomètriques són els habitants perfectes, com ho són el rei, la reina, els cavallers, els bufons, els caçadors, … figures d’angles punxeguts, habitants perfectes per aquest rígid estàndard.

El conflicte es manifesta quan la casualitat fa que la hereva, la princesa Triangle, isòsceles de línies perfectes, s’ha de casar amb Valentí, un pretendent amb cap d’ou.

El ball els enamora i malgrat l’amenaça del rei de fer passar a innocent per la tortura de la premsa d’encunyar  en l’habitació dedicada a aquest fi, per tal de convertir-lo en una figura geomètrica perfecta, s’imposa l’amor i un final feliç.

La recreació juganera i plena d’humor ens col·loca un somriure i ens empenta a seguir la història.

Un ull en la tradició i un altre en la modernitat.

L’exploració en la recreació des de l’abstracció geomètrica d’un text tradicional ja l’hem valorada en altres títols i pensem que és molt interessant pel que aporta al pensament simbòlic.

No cal el text que pretén explicar la proposta i que firma Piu Martínez al final de l’àlbum.

Ha segut premiat amb el Premi Llibreters 2023.

Recomanat a partir de 10 anys.

Comentat en Febrer 2024

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Hi havia una forma/Erase una forma i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.