EL CUENTACUENTOS

elcuentacuentos

Títol: El Cuentacuentos

Autor: Saki

Il·lustradora: Isabelle Vandenabeele

Editorial:Bárbara Fiore , 2014

 

 

En 2008 Ekaré publicà en català i en castellà el conte de Saki (Héctor Munro, 1870-1916) El contador de contes / El contador de cuentos

 

elcontador_portada_catalan

llibres que ja estan inclosos en la bibliografia del col·lectiu.

Aquest llibre és el mateix conte, ara publicat en castellà per l’editorial Bàrbara Fiore, amb traductor i il·lustrador diferents.

El text reivindica el valor de la literatura oral: al mateix temps que ajuda a superar moments d’avorriment, emociona i aporta material de reflexió i creixement. A més a més, critica els contes amb final moralitzant i adaptats per a convertir-se en políticament correctes.

Trobem dos grups de personatges: El primer grup està format pels nens i nenes que demanen atenció continua dels adults, àvids de respostes que sacien la seua curiositat, astuts per adonar-se amb facilitat quan les històries son falses i manipulades pels majors. El segon grup és el dels adults que en la història representen dos visions diferents d’entendre l’educació i de triar quina literatura hem d’apropar a nens i nenes. En realitat, són dos conceptes d’infantesa diferents: el tradicional que vol un nen obedient, sumís … i el modern que presenta un nen rebel i crític.

La història d’aquest llibre conté una altra història, la recreació d’un conte de tradició oral amb palau, jardí -bosc, príncep, porquets, llop i nena. Tanmateix, no hi ha un final feliç – el llop devora la nena – allunyant-lo dels contes meravellosos, però convertint-se en una història sucosa que emociona a les oients: “es el conte més bonic que he escoltat en la meua vida”, diuen les protagonistes.

Les il·lustracions, transgressores, molt personals i originals, van guanyant protagonisme cap al final del llibre i ocupen pàgines completes sense text, són les encarregades de mostrar els missatges emocionals que conté aquesta recreació com ara, el perill de la vanitat manifestada quan la nena mira el seu rostre reflectit a l’aigua de la font i toca amb delit les medalles; aquestes causaran la seua perdició amb el seu sorollet que descobriran al llop l’amagatall de la nena.

Amb aquesta sàtira, l’autor Saki rebutja el model tradicional d’educació, les normes socials imperants, i recorda en algun moment a Carroll en les seues Alícies.

 

Recomanem les dues versions per igual, la de Ekaré i la de Bárbara Fiore.

 

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en juny 2014

 

 

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El cuentacuentos i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.