UNA HISTÒRIA DE DUES CIUTATS / HISTORIA DE DOS CIUDADES

una-historia-de-dues-ciutats-679x1024

Una història de dues ciutats/Historia de dos ciudades

Dickens, Charles

Trad: Jordi Arbonés

Ed. L’avenç, 2015/ De bolsillo, 2007

Reconeixem en Dickens al novel·lista que escriu sense pressa, acuradament, amb una quantitat de detalls que envolten i que generen una atmosfera que no és en absolut fotogràfica sinó una suma de totes les sensacions possibles. Les descripcions exhaustives i minucioses li donen a la lectura la presència quasi real dels paisatges i ambients que recrea.

També dels personatges ho coneixem tot : què fan, que pensen , que senten, que desitgen,…I un narrador omniscient opina sobre les causes i conseqüències dels actes realitzats, tota una reflexió sobre els humans. Així descriu a Charles Darney :

«Si. La Roca Magnètica l’atreia, i ell havia de seguir el rumb fins a estavellar-se contra l’escull. Amb tot, no en veia cap, d’escull; amb prou feines s’adonava del perill.(…) D’altra banda, se li oferia la gloriosa visió de poder fer un bé, miratge ardent que sol extraviar tantes ànimes confiades, i fins i tot es feia la il·lusió de poder influir d’alguna manera i orientar per d’altres vies aquella cruel Revolució que anava prenent un carés tan espantós.( p.272)

Una trama circular, que va donant pistes al llarg de tota la història, com un trencaclosques, on domina l’el·lipsi, però on finalment encaixen totes les peces. No és una narració lineal ni en el temps ni en l’espai , contínuament va de França a Anglaterra, i del present al passat , inclòs anticipa el futur.

En el prefaci Dickens ens diu que amb ella desitjava aportar alguna cosa més per entendre les condicions de vida dels francesos abans i durant la Revolució Francesa , per comprendre aquella època terrible , i és per això que es va documentar de manera exhaustiva . Parla també de la veïna Anglaterra , on «amb prou feines existia un mínim d’ordre i de protecció que justifiqués tant d’orgull nacional» ( p. 14)

Parla de la crueltat i la injustícia del règim absolutista i els nobles , « la repressió és l’única filosofia perdurable. Aquest respecte cec, inspirat per la por i l’esclavitud, amic meu- va remarcar el marqués- mantindrà els gossos obedients al fuet ,…» ( p.142) i de la resposta del poble « … en l’expressió esquerpa d’aquella gent encalçada per la misèria hi havia una mena d’intuïció ferotge de la possibilitat de revoltar-se i de lluitar» ( p. 42) fins arribar a una època de terror , tan arbitrari i injust com el règim. « Pels carrers de París rutllen els carruatges de la mort amb un estrèpit que ressonava entre els grinyols dels eixos. Sis carretes transporten a la Guillotina el vi de la jornada» (p.413) ; però sap bé quines són les causes i els responsables : « I si un dia esclafen la humanitat, una vegada més , amb uns malls semblants, fins a desfigurar-la, tornarà a retorçar-se i a ressorgir en les mateixes formes violentes. I si tornen a sembrar la mateixa llavor de rapaç llibertinatge i d’explotació despietada, donarà sens dubte els mateixos fruits d’acord amb la seva espècie.( 413)

Requereix un lector format, pacient que llig també sense pressa i gaudeix de cada moment.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Maig 2016

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Una història de dues ciutats i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *