LA CASA DE L’IGGIE/LA CASA DE IGGIE

La casa de l’Iggie / La casa de Iggie

Judy Blume

Trad. cat: Marc Donat

Trad. cast:Montse Triviño

Ed. Viena,2020/ Ediciones Invisibles, 2020 

Ens trobem davant d’una història realista que, amb una trama senzilla, denúncia una situació social injusta, el racisme. L’originalitat del llibre està en la mirada de la infantesa sobre aquesta problemàtica i, així, se’ns mostra com el color de la pell no suposa cap impediment davant la necessitat de jugar i de relacionar-se que tenen els més menuts i menudes.

Les aparences enganyen, les poques pàgines per a narrar un gran tema com aquest i contar les experiències de la protagonista durant set dies, ens feia pensar, en principi, en una mancança d’aprofundiment i en un tractament maniqueu.
L’autora, però, supera el repte amb una escriptura valenta i arriscada aconseguint una obra objectiva i ben contada que reflecteix no només la conflictivitat del tema sinó altres aspectes relacionats amb la vida, amb la condició humana que fan creïble el que ens conta.

Poc a poc, anem entrant en una història amb moments complicats i crítics com ara el conflicte entre nens i nenes des de huit a onze anys: Glen, Herbie, Tina i Winnie conformen un món de relacions que topen en un primer moment i es fa necessari que la sociabilitat es pose en marxa amb la finalitat d’ajustar comportaments i poder gaudir de la convivència.
També gaudim de bons i humorístics moments  com ara la manera d’enraonar de la protagonista davant dels pares o les converses de la xicalla a la casa damunt de l’arbre.

Un tret essencial de la literatura realista són els personatges ben definits. El personatge principal és la Winnie, una nena d’onze anys, amb un tarannà innocent, lluitador (campanya per salvar les tortugues i campanya en contra del racisme), sensible i crític amb el comportament dels adults. Ens recorda als personatges femenins infantils d’escriptores estimades com la Rosalinde de Crhrisitne Nöstlinger o l’Anastasia de Lois Lowry.

Tanmateix, Winnie és un personatge que evoluciona, creix amb seny i arriba al final d’aquesta història de final obert, adonant-se de la diversitat del problema racial i assumint la  pèrdua de la seua amiga Iggie – acaba la carta començada al primer capítol i la casa de l’Iggie passa a ser la casa dels Garber, la família nouvinguda.

Paral·lelament als personatges que esbossen el món infantil, trobem els adults com ara la senyora Landon, personatge oponent, egoista, hipòcrita, carregat de prejudicis que representa l’actitud racista  i el senyor Berger que encarna la complexitat de la problemàtica racial.

Els personatges adults es mostren nítidament diferenciats dels primers, versemblants en el seu comportament, diversos en la seua manera d’entendre la vida, de relacionar-se amb la infantesa que manté una mirada crítica cap les seues accions -Winnie rebutja l’actitud passiva de la seua mare davant la situació que estan vivint.

Reconeixem el valor que te aquest llibre d’escriptura  àgil amb diàlegs frescos, per la importància de recuperar la història del conflicte racial en la literatura contant-nos la difícil convivència d’una família negra al bell mig d’un barri blanc.

Ens agrada constatar que cada vegada hi ha més editorials, com Jardí de Viena, que situen al traductor a la coberta ressaltant la seua importància.

Si el títol és “La casa de l’Iggie”, us preguntareu com és que no parlem d’ella.
Ha, ha, ha! la resposta està al llibre … cerqueu-la.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en Març 2021

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La casa de l'Iggie/ La casa de Iggie i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *