21 MARÇ : DIA MUNDIAL DE LA POESIA

POEMA

Començo. I quan em sembla

que està bé, l’esborro. No sé.

Torno a començar. Ara va bé.

I ja està. El poema fet.

Joan Brossa. Poemes escollits. ed. 62

paisdeBrossa

País” de Joan Brossa

 

… PER COMENÇAR :

violetesmercemarçal

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!

anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
 -i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercé Marçal, Bruixa de dol, ed.62

RECORDEM POEMES D’AMOR :

cropped-Nimfa_dormint1

                              40

Si amor no és, què és que el meu cor sent ?

Però, si ho és, per Déu, què cosa és tal?

Si bona, per què es mostra aspra i mortal?

Si mala, per què és dolç el seu turment?

Si de grat cremo, per què el plor i lament?

Si a contracor, el lamentar què val?

Oh viva mort, Oh, deliciós mal,

per què, si no hi consento, em pots talment?

I si hi consento, el plany és esguerrat.

Amb vent contrari, en barca sense antena

em trobo en alta mar, sense govern,

tan buida de saber, d’error tan plena,

que jo mateix no em sé la voluntat,

i tremo a mig estiu,cremo a l’hivern

Cançoner de Petrarca. ( Miquel Desclot, traductor, ed.Proa)

Dòna’m la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses

donamlama només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat Papasseit . L’irradiador del port i les gavines. ed.62

Els amants
La carn vol carn (Ausiàs March)
amants
Picasso, L’abraçada
No hi havia a València dos amants com nosaltres. 
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, Picasso, L’abraçada
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

V. A. Estellés .Llibre de meravelles .Ed. Aguaclara

Passió

Cor i ulls meus, ambdós són

els extrems verds d’una branca;

quan el foc s’encén en l’un,

devers l’altre corre l’aigua.

Ibn Al-Battí ( València, 1095).Trobadors amb turbant. ed.1984

… I D’ABSÈNCIES :
Parlem de tu
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les tevesla mort
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Marti i Pol, Llibre d’absències, ed. 62

…I LA REALITAT DE CADA DIA :

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul

didal-i-agulla territori per viure-la. Posem-nos
 dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

M.Marti i Pol .L’àmbit de tots els àmbits

…I EL DRET A SEGUIR SOMIANT:

marina

La Marina juga al sol
amb la closca d’un cargol;
s’ha volgut tombar d’esquena
i troba un cranc a l’arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
la passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s’ha espantat
i ja s’ha amagat.

Olga Xirinacs. Marina.ed. Barcanova

Col·lectiu de Literatura, 21 de març de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia mundial de poesia 2018 i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *