Ana Merino
Anaya. Sopa de libros, 2010
És un llibre menor de poesia per a infants.
-
Voleu dir que no té ritme?
- No, no. Té un ritme, que sense atrapar-te, permet una lectura àgil, traspua una lleugera musicalitat.
-
Ah! Ja sé, segur que no té rima…
-
Sí que té. La seua rima no s’ajusta a la rima consonant en la que habiten els nens i nenes; però podria valorar- se com eufònica i complidora de la seua funció prosòdica.
-
Pot ser els personatges siguen llunyans?
-
No, clar que no. Són animals coneguts i estimats pels infants; són éssers fantàstics i monstres quotidians, certament atractius.
-
Ja està! L’ humor no apareix, veritat?
-
L’ humor no és la tònica general de tots els poemes, però aquest registre apareix en petites dosis.
-
Doncs, aleshores, perquè no el recomaneu?
- Moltes raons de pes no tenim. Trobem a faltar, en canvi, la capacitat d’emocionar, de seduir, no trobem el fil de complicitat amb les lectores, no fa aportacions noves … No és molt ni poc; és un llibre frontera que pot estar a les biblioteques o no.
Comentat en juny 2011