EL SENYOR PIP

El senyor Pip / El señor Pip

  Lloyd Jones
La Magrana, 2008 /  Salamandra, 2008

És la primera obra traduïda al català de Lloyd Jones (Nova Zelanda, 1955) i arriba a partir d’una traducció d’Ernest Riera.

El senyor Pip   sembla un llibre escrit sense concessions, sense amagar res :  la fam, la guerra, les atrocitats, la mort,…  per a mostrar-nos com seguir vivint amb dignitat.  “cal agafar la vida tal com ve i treure  el millor possible de cada moment” .

Hem fet un breu recorregut per les seves pàgines, seleccionant allò que més ens ha impactat, per convidar-vos a la seva lectura:

  • El poder de la paraula,  de la literatura,  per a crear nous mons :

“El senyor Wats ens havia donat, a la mainada, un altre tros de món. Vaig  descobrir que hi podia tornar tant sovint com volgués. I encara més, podia triar qualsevol moment de la història que volgués.” ( p.33)

  • Com  seguir endavant,  per damunt de tots els entrebancs:

“Vam  dormir al defora de les ruïnes fumejants de les nostres cases. Vam descobrir que sense casa la teva vida sembla nua. Només teníem la roba que dúiem. Però malgrat tot hi ha coses que no es poden prendre o cremar o foradar a trets. Encara teníem l’aire. Encara teníem els rierols d’aigua dolça ( p.121) ( …) Abans d’una setmana ja havíem construït cases noves.(…) Tothom ha vist fer un niu a un ocell…Doncs nosaltres vam fer igual”  ( p.122)

  • La solidaritat  i compromís fins  la mort :

“Potser  hi ha vides així:   s’aboquen a l’interior de qualsevol espai que els haguérem preparat per omplir. Necessitàvem un mestre, el senyor Wats va esdevenir aquell mestre. Necessitàvem un bruixot per conjurar altres mons, i el senyor Wats va esdevenir aquell bruixot. Quan vam necessitar un salvador, el senyor Wats va interpretar aquell paper. Quan els pellroja van exigir una vida, el senyor Wats es va oferir ell mateix”. ( p. 237)

  • La coherència,   integritat,  honestedat,  respecte cap a altres idees…

Ell va dir que ser humà és ser moral, i que no pots deixar-ho de ser un dia de tant en tant només perquè et convé. La meva mare valenta ho sabia, quan va fer un pas endavant per proclamar-se el testimoni de Déu davant de  la carnisseria a sang freda que havien fet amb el seu antic enemic, el senyor Wats. (p. 205)

  • Finalment, la paraula, el diàleg, úniques armes fronts la violència

Se m’ha acudit no fa gaire que mai no el vaig veure amb un matxet a la mà; la seva arma de supervivència eren les històries. ( …) i recordar que tant era tot el que ens passés a les nostres vides,la nostra veu mai no ens la podrien prendre. ( 247)

Edat: A partir de 16 anys

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El senyor PIp i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *