El jardí secret / El jardín secreto
Frances Hodgson Burnett ( autora)
Núria Giralt ( il)
Maria Rossich ( trad cat.)/ Isabel del Rio ( trad.cast)
ed. Viena, 2011 ( 1910) / ed. Siruela , 2015
«allà on facis créixer una rosa, fill meu, no hi creixerà cap card»( p.331)
«…feien tant de soroll com si fossin dues criatures de deu anys sanes i normals, en lloc d’una nena freda i poc afectuosa i un nen malaltís que creia que s’havia de morir.” (p. 178)
Aquesta és la història, l’evolució de dues criatures (Mary i Colin), abandonades emocionalment per aquells que deurien estimar-les, però capaços de superar el seu egoisme i la seua incapacitat d’estimar res ni a ningú gràcies a l’ajuda d’altres : Dickon, Marta, Ben ,… personatges solitaris, feliços i enamorats de la natura i de la vida.
La naturalesa apareix descrita amb espectacular detall i queda manifest l’estima de l’autora pel principal personatge del llibre, el jardí amb totes les plantes, flors i arbres que van transformant-se a través de les estacions; amb tots els animals, ocells i mamífers, que perden la seua feredat i pareixen comunicar-se amb els humans. Els canvis de la naturalesa succeïxen de la mateixa manera que la dels humans; sembla que només fóra una conseqüència del pas del temps.
«era graciós que tots els adults estiguessin tan espantats que acudien a una nena petita només perquè els semblava gairebé tan terrible com en Colin (p.210)»
Hi ha dos mons contraposats, l’adult i l’infantil, i dues classes socials, la dels nobles, que viuen en un món irreal i egoista, i la dels pobres i criats, que a pesar de malviure per l’abús dels senyors, tenen la saviesa de segles, l’amor i el respecte per la natura, i la generositat i solidaritat entre ells.
És possible que es note el pas del temps en alguna part del llibre. Però es manté la força dels personatges, l’optimisme i la possibilitat de canviar si es troba l’ajuda necessària per a fer-ho.
Recomanat a partir de 14 -15 anys
Comentat en Març 2019
