MORT ACCIDENTAL D’UN ANARQUISTA/MUERTE ACCIDENTAL DE UN ANARQUISTA

Mort accidental d’un anarquista / Muerte accidental de un anarquista

Dario Fo

Guillem J.Graells ( trad )

Proa,Ossa major, 1998 (1974 original)

Hiru, 1997

El nostre col·lectiu de literatura va confeccionar fa temps un document anomenat “Dolents, maleïts i bojos”. Quan parlaven dels bojos ens referíem, evidentment, als bojos literaris capaces de dir el que pensen davant el poder.

A aquest tipus de personatges pertany el protagonista de l’obra de teatre que ara comentem. Tenim davant de nosaltres un personatge que té dotes d’actor, de bufó i unes quantes dosis de bogeria. Amb aquestes qualitats aconsegueix que els inspectors de policia es declaren culpables de la mort de l’anarquista, fa evidents les contradiccions de jutges i comissaris sobre la mort i amb la seva ironia els fa dir allò que no volien.

Aquest és un text teatral que combina moments de diàlegs brillants i còmics amb monòlegs en els que l’autor aprofita per a fer-nos reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb l’obra: justícia / injustícia, prejudicis, mancança d’ètica, impunitat …

Una història que combina dramatisme, humor, ironia i crítica. Darío Fo mai falla en aquest aspecte.

El text teatral aporta una manera diferent de llegir. El text dramàtic ens duu directament a un escenari teatral, a imaginar escenes que representen allò que es llegeix. La lectura d’obres de teatre va formant persones lectores i, al mateix temps, persones espectadores de teatre. Cal reconèixer els poquets llibres de teatre que hi ha a la nostra bibliografia; en general, som més espectadors que lectors d’eixe gènere. Aquest engrescador llibre podria ser l’inici del canvi: una actitud positiva per augmentar més aquest tipus de literatura.

Un clàssic combatiu que, malauradament, no passa de moda. Tot el que diu, referit  als anys 70, continua essent cert avui. Una gran dosi d’ironia per dir allò que no es pot dir: la brutalitat de la policia, les clavegueres de política i funcionaris, …

En la primera edició hi havia dos finals per a que el públic decidira amb quin es quedava. A partir de 1974, s’eliminen i es deixa un final incomplet, obert…

Com apropar-lo a l’alumnat d’avui? Mitjançant la contextualització i la representació dramàtica.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en març 2019

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Mort accidental d'un anarquista/ Muerte accidental de un anarquista i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *