BESTIARI

BESTIARI

Prat, Laia

Edicions de 1984 (2022)

Un text del filòsof francès Michel Foucault, on es menciona a Jorge Luis Borges, un tractat sobre taxonomia provinent d’una remota regió de la Xina , una vesprada d’hivern i de tempesta a la biblioteca de lletres de la UAB i un desig inesgotable d’aprendre i investigar.
Amb aquests elements comptava Laia Prat( Barcelona, 1982) per donar vida poètica a les seues bèsties, “les domèstiques i les salvatges”.

L’autora, antropòloga de formació, ens ofereix el seu Bestiari i ens adverteix:

Ací us les deixo (les meues bèsties).

Cadascú que en jutgi la versemblança, però no em busqueu.. Jo ja no vull saber res més.

Al cap del temps,

el que n’he après pel camí,

amb el que em quedo,

és amb el plaer de la recerca i de constatar

que, en la impossibilitat de poder pensar i saber-ho tot,

hi ha l’amplada

i el formidable espai

infinit,

d’expansió de la nostra ment.

Bon viatge

De fet, el llibre proposa diferents registres on tenen cabuda  textos  descriptius propers al caràcter científic o textos amb to assagístic i de tant en tant una subtil dosi d’ironia.

A partir de tots ells Laia Prat aborda temes que connecten amb la natura i el nefast efecte del essers humans sobre ella, les relacions humanes, la recerca de la pròpia identitat…


En farem un petit tast de les bèsties que ens aguaiten des de les pàgines del llibre:

Cervis mentauris (Mentauri cervià)

Neix, s’arrossega, es nodreix, s’aixeca, s’espolsa, es reprodueix, salta, s’enlaira,s’espanta, s’abraça, s’agita, s’escolta, s’atipa, corre, fuig, torna, es relaciona, s’atrapa, camina, corre, galopa, vola, cau, s’aixafa i es mor.

IV

Hi ha cops que les sirenes enganyen els mariners;

els mariners, els científics,

i els científics, la resta de nosaltres.

De vegades les flors embalsamen l’aire

I els insectes s’hi moren

seguint-ne el perfum.

O d’altres vegades

acaben punxats, exhibits

en urnes de vidre,

l’ou i l’eruga, la pupa, la imago,

llagostaescarabatpapallonainsectesdepal

en files, ben quiets,

exposats

l’un al costat de l’altre

també

delicadament asfixiats,

A coberta (una mica d’actualitat)

Qui sap si aquest estiu al ferri,

anant a Formentera o Santorini,

trobarem també al Mediterrani un corrent

que haurà arremolinat bosses i plàstics, fusta i pèls, tots

els cadàvers.

Des de la barana,

ens taparem els ulls,

ens aguantarem ben fort les llàgrimes i,

en destapar-los,

sortosament
estarem ja mirant

cap a un altre costat.

La festa del amor i del desig

Potser demà

el cel ja no serà de fil;

l’amor, un mur,

ni el vers, necessitat,

sinó només plaer, potser només plaer.

Així, l’autora ens envolta amb una mirada polièdrica, amb poderoses imatges que ens emocionen i ens convoquen a descobrir i descobrir- nos a conèixer i a conèixer-nos.

Bestiari, Premi de Poesia Ventura Ametller 2022, és una suggeridora proposta, molt original i trencadora, on cadascuna de nosaltres podrà buscar i, potser copsar, una manera pròpia de trobar-se amb la poesia.

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

COMENTAT EN FEBRER 2022

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Bestiari i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.