Tirallongues del cel i la terra / Retahílas del cielo y la tierra
(Filastrocche in cielo e in terra, 1980)
Rodari, Gianni (text)
Munari, Bruno (il·l. en català)
Tomàs Hijo (il·l. en castellà)
Vidal, Pau (trad. Cat.)
Azaola, Miguel (trad. Cast)
Editorial: Estrella Polar, 2014 (2017) / SM,2015 (2020)
Aquest és una acurada selecció de poemes a cura de Giovanni Arpino, publicat en 1980 per Maria Ferreri i Paola Rodari. És un recull de «filastroches»(cançons populars, cantades o recitades per divertir els infants) que Rodari publicà en Il libro delle filastrocche (1950) ; Il treno delle filastrocche,(1952 ), i Filastrocche in cielo e in terra,( 1960 );
Gianni Rodari (Omegna, 1920 – Roma, 1980) fou moltes coses, però sempre impulsat per unes mateixes idees, provinents de la pròpia experiència i implicació política; un autor transgressor i compromès políticament i social, que assumeix la defensa d’uns ideals (democràcia, justícia social, igualtat, …) tant en la vida real (la seua col·laboració en la lluita contra el feixisme durant la Resistenza i la militància en el Partit Comunista Italià) com en els seus escrits, … i ho fa de manera lúdica, amb humor i ironia .
(A la formiga .pàg 151)
Que em perdoni aquella faula antiga,
però no m’agrada l’avara formiga.
Jo sóc molt més de la cigala
que no ven son cant preciós, ans el regala.
Un Rodari juganer i provocador, que juga a posar-se en llocs i en situacions que disparen la imaginació, amb una fantasia que no neix de mons de ficció sinó que sorgeix de la vida quotidiana, i així, contribuir a fer real aquesta utopia d’una nova cultura, un nou món. És una mirada crítica i al mateix temps optimista : el món pot ser millor. Si en els llibres triomfa la justícia, la igualtat,… els nens poden desitjar el mateix en el món real.
(El planeta dels arbres de Nadal .pàg.36)
(…)
Un planeta de primera
tot i que algú repeteix
que no, que no existeix..
I què? Si no existeix, ja existirà;
quina diferència hi ha ?
Una poesia que no busca paraules especials, la seua finalitat és contar, denunciar, reivindicar… posicionar-se davant les injustícies
(L’accent a la A.pàg.27)
(…)
Que m’han tancat a la garjola
per escriure fora de l’escola
.. i retratar de manera irònica l’autoritat (reis, emperadors, generals,…)
( el dictador, pàg.13 )
(…)
A mitja pàgina el deixaren
plantat com un espantall
i el món va continuar
una ratlla més avall.
Les il·lustracions, de Bruno Munari, evocadores i suggeridores, intenten expressar plàsticament idees del text. Acompanyen els poemes amb elements geomètrics de punts i línies de colors, rectes, corbes, ondulades, cercles, …
Gianni Rodari i Bruno Munari, dos artistes que beuen de les fonts de futuristes i surrealistes i trenquen les convencions per a idear, somiar un món diferent.
Rodari utilitza una poesia amb humor i compromís que amb una pàtina d’innocència i utopia dirigeix la seua mirada als febles de la nostra societat visibilitzant-los a través de la seua escriptura que impedirà que caiguen a l’oblit.
Bruno Munari realitza unes il·lustracions a base de figures geomètriques amb colors semblant als llapis. A partir de les imatges creades pels poemes, intenta suggerir plàsticament alguna d’eixes imatges ubicades entre la figuració i l’abstracció.
Destacar la traducció de Pau Vidal que ens permet gaudir de la utopia de Rodari en català.
Recomanat a partir de 10-11 anys.
Comentat en Febrer 2022
