NOVEL·LA D’ESCACS / NOVELA DE AJEDREZ( Schachnovelle, 1943)
Stefan Zweig
Clara Formosa ( trad. cat) ( trad. cast)
Ed Viena, 2023
Segons Txékhov «L’art d’escriure consisteix a dir molt amb poques paraules»
Res més apropiat per definir aquesta breu novel·la de Stefan Zweig. (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942), escrita l’any 1941 i publicada pòstumament.
La història, en aparença, és senzilla : ens presenta dues personalitats completament antagòniques enfrontades en un duel singular : una partida d’escacs.
Un duel que no es produeix a iniciativa de cap dels dos personatges, que ni es coneixen ni tenen res en comú, simplement, viatgen en el mateix vaixell de Nova York a Buenos Aires.
En realitat el protagonista, en l’ombra, és un tercer personatge, narrador omniscient, qui, sense presentar-se ni saber el seu nom, ens donarà les claus de qui son i com han arribat fins aquí aquests dos personatges, aconseguint crear en nosaltres una expectació, una intriga i un interès que ens lliga a la novel·la fins el final .
Del primer personatge coneixem el seu nom, Czentovic, i el narrador el defineix com a persona molt limitada intel·lectualment, obtús, «un cervell d’efectes retardats a qui li faltava capacitat de retenció», falta d’interès per tot, això si, era molt obedient i feia tot allò que li encomanaven. Tota la novel·la va plena d’adjectius despectius cap a Czentovic : camperol curt de gambals, cobdiciós, ignorant, galifardeu, murri, autòmat inhumà … però capaç en mig any, amb un bon mestre, de dominar tots els secrets de la tècnica dels escacs, amb una única limitació : era incapaç de jugar cap partida de memòria. Genial en els escacs,però d’una inèrcia intel·lectual absoluta. Així i tot, als 18 anys ja era campió del mon.
De l’altre personatge ni tan sols sabem el nom, sols que és un senyor d’uns quaranta -cinc anys, un desconegut. Sols el coneix el narrador «es va presentar amb un nom que de seguida vaig reconèixer com el d’una antiga família austríaca , respectabilíssima», però a nosaltres, lectores, ens l’amaga i el presenta com el senyor B. És el propi senyor B qui contarà al narrador la seua història
( i de retruc, a nosaltres, que l’estem llegint).
Perquè accepta el senyor B enfrontar-se al campió del món , si mai ha destacat en els escacs i no ha jugat contra ningú des de fa 25 anys ? On i com ha aprés a jugar?
El plaer de jugar es va convertir en el desig de jugar, el desig de jugar en la pressió de jugar, en una mania, una ràbia frenètica , que no només m’obsessionava quan estava despert,… ( p.87)
una obra mestra que cal llegir per saber un poc més de la refinada maldat d’alguns botxins i la capacitat de resistència de les víctimes.
Recomanat a partir de 16 anys
Comentat en gener 2024
