La cosa perduda / La cosa perdida .
Shaun Tan.
Ed. Bárbara Fiore , 2007/ 2005
.
AVUI ÉS EL DEMÀ QUE ET VAN PROMETRE.
Incomunicació, massificació, individualisme feroç, alienació, paràbola de la solitud .. en un fulls tan plens d’informació que distorsionen la realitat.
Denuncia contra l’alienació del ser humà, en un món rectilini, uniforme i quadriculat, on es podria interpretar com esperançador l’aparició d’un altre món de formes sinuoses, redones, …
És tal vegada una metàfora per insinuar-nos que hem de buscar el lloc on ser feliços ?
Però ens preocupa que per arribar a la felicitat la solució que dona siga situar a la cosa perduda en l’aïllament amb altres coses perdudes, així com un desolador final sense esperança per al personatge narrador, de total anonimat en la massificació. Aquest final ens provoca reserves a l’hora de recomanar-lo al lector infantil i juvenil.
Il·lustracions barroques, amb tanta informació en cada pàgina que dispersa l’atenció. Creador d’un món únic, específic, irreal, majestuós, oníric, que recorda entre altres al Bosco i a Jean -Pierre Jeunet i Marc Caro de “la ciudad de los niños perdidos”.
Recomanat a partir de 12-13 anys
Comentat en MARÇ 2014
