LA COSA PERDUDA

 

la cosa perduda

 

La cosa perduda / La cosa perdida .

Shaun Tan.

Ed. Bárbara Fiore , 2007/ 2005

.

AVUI ÉS EL DEMÀ QUE ET VAN PROMETRE.

Incomunicació, massificació, individualisme feroç, alienació, paràbola de la solitud  .. en un fulls tan plens d’informació que distorsionen la realitat.

Denuncia contra l’alienació del ser humà, en un món rectilini, uniforme i quadriculat, on es podria interpretar com esperançador  l’aparició d’un altre món de formes sinuoses, redones, …

És tal vegada una metàfora per insinuar-nos que hem de buscar el lloc on ser feliços ?

Però ens preocupa que per arribar a la felicitat  la solució que dona  siga situar a la cosa perduda en l’aïllament amb altres coses perdudes, així com un desolador final sense esperança per al personatge narrador, de total anonimat en la massificació. Aquest final ens provoca reserves a l’hora de recomanar-lo al lector infantil i juvenil.

Il·lustracions barroques, amb tanta informació en cada pàgina que dispersa l’atenció. Creador d’un món únic, específic, irreal, majestuós, oníric, que recorda entre altres al Bosco i a Jean -Pierre Jeunet i Marc Caro de “la ciudad de los niños perdidos”.

Recomanat a partir de 12-13 anys

Comentat en MARÇ 2014

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La cosa perduda i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.