MI PLANTA DE NARANJA LIMA

miplantanaranjalima

Mi planta de naranja lima.

Jose Mauro de Vasconcelos.

Libros del Asteroide, 2011

http://www.librosdelasteroide.com/-mi-planta-de-naranja-lima

«Mi planta de naranja lima es un documento social y un estudio psicológico que suena como una canción y donde hay una realidad intensa y por eso también ternura y amor.» Euclides Marques Andrade.

José Mauro de Vasconcelos aseguraba que escribió esta obra tan solo en doce días, pero que llevaba años bullendo en su interior.Tal vez solo así, con esa intensidad verbal, sea posible escribir una obra como Mi planta de naranja lima,una de las posibles radiografías de la infancia y la sociedad del Brasil de hace poco más de medio siglo pero que continúa aún hoy latiendo por detrás de las fotografías de las guías turísticas” Babelia- El País

Discutim molt aquest llibre perquè és tan terrible la història que ens resulta molt complicat saber si el fem nostre o no. És un llibre dur. És una historia de supervivència. Hi ha opinions diverses i enfrontades sobre si és necessari que les coses es mostren amb eixe nivell de cruesa i de pessimisme. Però si pensem en Twain o en Dickens , entre altres, possiblement el dubte s’esvaeix.

És va publicar per primera vegada en 1968, i en ell recrea la seua infància. Narrat en primera persona i amb un alt contingut autobiogràfic, és la història de Zezé, un xiquet de cinc anys que conta la seua visió de la vida en el Brasil dels anys 50. El fet de ser el narrador el propi xiquet de vegades li resta credibilitat a algunes expressions, pensaments o paraules que no són pròpies de tan curta edat. Tanmateix, una escriptura magnífica i la intensitat dels fets relatats, mantenen a les lectores atrapades a la seua lectura.

Mostra una família en una situació de marginalitat, pobra i religiosa i on el maltractament es mostra amb tota cruesa. No hi ha una mare, aquesta està dedicada a treballar; no hi ha un pare, aquest està, sense treballar, tot el dia fora de casa. En eixe context cada germà fa de pare-mare dels que són més petits, educant a la seua manera, amb les seues carències. L’autor es dedica a descriure sense fer valoracions morals… Contra la dura realitat, la història està plena de moments de fantasieig que ens permeten respirar a les lectores i sobreviure al protagonista: la relació de Zezé amb la planta taronja llima o el passeig de Zezé amb el seu germà Luis per un zoo imaginat a través del corral de la seua casa.

Hi ha un procés de creixement de tots els personatges, però sobretot del protagonista. El xiquet va veient altres referents (el Portuga, la mestra, …), és curiós, intel·ligent, i comença a qüestionar-se tot en la vida, a somiar i desitjar altra vida millor, … s’adona que no és tan dolent com el consideren en sa casa, entén que la vida és una altra cosa, comença a actuar amb criteri propi, amb independència de la mirada dels altres,…i encara que , per la seua edat no pot fer encara res, els greus cops rebuts, físics i emocionals, l’han convertit en un adult precoç que lluitarà per sortir d’aquesta situació.

[youtube]https://youtu.be/JLGZKgzB1H4[/youtube]

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en juliol 2015

 

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Mi planta de naranja lima i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *