EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS

El poema de la rosa als llavis

Salvat-Papasseit

Borràs, Laura ( il·l)

Angle, 2018

“no he escrit mai sense mullar la ploma al cor” (Salvat-Papasseit)

Des de la seva publicació , l’any 1923, El poema de la rosa als llavis. de Salvat -Papasseit s’ha convertit en un clàssic contínuament re-editat, traduït, llegit amb plaer,…i ara Angle editorial ens el presenta il·lustrat. Un llibre que l’autor considerava com un sol poema unitari, on més que «dir» pretén «suggerir», on l’eix central és la passió amorosa, amb paraules plenes d’amor, amb gust de fruita i olor de flors i plantes.

Fullejant el llibre, ja abans de llegir, queda manifesta la varietat de formes en que estan escrits els poemes : cal·ligrames, versos esglaonats, llenguatge viu, llibertat expressiva,una barreja d’avantguardisme i elements tradicionals. Abundància de termes botànics («amo l’aroma d’aquest brot de menta» «com una pruna que ara caigués»«si els cabells li penjaven com el fruit del raïm…») en contrast amb l’ús de termes mecanicistes de l’avantguarda («les xicres blanques dels pals del telègraf» «L’autoòmnibus brunzent i el més bonic ocell que és l’avió»).

A vegades els poemes tenen una rima com ara “Quina grua el meu estel” i altres sense ella com “Perquè has vingut”. Sense oblidar les cançons populars com ara “marineret qui no vigila, corsari ve i li pren l’aimia/ si no li duia cap cançó, corsari ve i li pren l’amor”. ( EL CAL·LIGRAMA-i 2)

Ens trobem poemes curts com ” Si n’era un lladre” i poemes llargs com “Amo l’aroma” títol quasi un palíndrom i la repetició del so m.

Es barregen versos de huit síl·labes com “Quina grua el meu estel” amb versos de sis com “Mocador d’olor” o d’onze com el ja esmentat amo l’aroma.

Tanmateix, la lectura ens submergeix en el mon de l’amor, del desig sensual més carnal com ara ” És fadrineta i com un sol” o ” Si la despullava”. Sense utilitzar eufemismes, encara que allò vegetal que apareix als seus versos simbolitzen sovint parts del cos de la dona- «i el vent deixava dins de la rosella, granets de blat com espurnes al sol” ( poema Les imatges-1 )

Aquest llibre és un «mocador d’olor fragant tarongina», que amb els seus versos també a nosaltres ens « bat el cor.».Tal vegada el millor llibre eròtic de poesia catalana, una història d’amor des que comença fins que acaba.

Les il·lustracions de Laura Borràs comencen amb una portada plena de fulles i flors com si d’un llibre de botànica es tractara; però a les pàgines interiors utilitza aquarel·les aiguades amb colors monocromàtics i combina l’esquematisme a les figures amb l’abstracció al fons de cadascuna de les pàgines. Inclou dos tipus d’il·lustració: uns a doble pàgina, i uns altres més detallats per il·lustrar fragments concrets.

Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) va viure una època dura i la seva vida també ho va ser. Però els seus llibres no contenen queixes sinó que són un cant a la vida, una lluita constant i una defensa de la llibertat, és l’obra d’un poeta autodidacta i proletari, implicat en la societat que li va tocar viure, que va lluitar per canviar el món i per això volia anar sempre a l’avantguarda amb els intel·ligents i els agosarats. Va morir als 30 anys i durant els cinc anys darrers de la seva vida va publicar L’irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923); Ossa Menor, el seu darrer llibre, va sortir publicat pòstumament el 1925.

Tanca

L’altra banda de la serra

té un encís que no he dit mai

-per la joia que m’espera

cada pi em dóna la mà.

Recomanat a partir + 14-15

Comentat en juliol 2019

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El poema de la rosa als llavis i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *