Cu cu cantaba la rana
Odriozola, Elena
Ed. Modernas El Embudo, 2021
Cucú cantava la rana, sí.
Però també roc roc, kro kro, guegul guegul, kvac kvac, tashaem, krurnutta, doure doure, guagua, kum kum, huaa huaa, cre cre, kero kero.
És així com cantaria la granota si estiguérem en altre lloc i parlàrem en altra llengua (japonès, macedoni, llatí, euskera, català, maori, quítxua, àrab, hebreu…). Perquè cada granota canta segons allà on viu. Aquest és el començament i el final (coberta i contracoberta) d’un divertiment que ens proposa Ediciones Modernas El Embudo.
Perquè la tradició oral és la tradició oral i ha de sonar com ha sonat sempre. Però transgredir-la i actualitzar-la és la sort d’un editor i una il·lustradora agosarats i atents a entregar-la als xiquets i xiquetes de hui en dia.
Així passa en aquest llibre petit, de la mida d’unes mans infantils. La cançó que serveix d’excusa per al joc forma part del nostre cabal cultural, l’hem cantada, ens l’han cantada generació rere generació, per alguna cosa serà. L’estructura és un vers que va contant el que va passant i una coda “cu cú” que es va repetint entre vers i vers.
Cada frase musical apareix a una pàgina, a la part esquerra. A la dreta la il·lustració, que també té el seu ritme. Al costat del text que conta el que passa, hi ha una imatge descriptiva i sincrònica. Acompanyant la coda, una imatge amb tots els personatges en ombra, en silueta.
S’ha de mirar, s’ha d’estar atent, el joc ho demana i això també és llegir. S’entra sense adonar-te, bressolat pel ritme, per la rima i per la imatge.
Recomanat: A partir de 4-5 anys
Comentat en octubre 2022
