Farenheit 451
Ray Bradbury
Jaume Subirana (trad.cat)
Ed. Proa, 2000,2020
«No son pas els llibres el que necessiteu
sinó alguna de les coses que una vegada va haver-hi en ells». (pàg.117)
Res nou podem dir sobre el llibre ni sobre l’autor, que no s’haja dit ja des de la seua publicació, en 1953.
Deia Borges “no puc imaginar un món sense llibres”…
… I Bradbury no sols s’ho imagina sinó que ficciona aquesta possibilitat.
Sembla que la idea va sorgir quan, en 1949, una nit passejava per la ciutat i de poc l’arresten quan va contestar de manera sarcàstica al requeriment d’uns policies sobre que dimonis feia allí, de nit, tot sol(“ he sortit a posar un peu al davant de l’altre”)
I Bradbury va quedar tan preocupat que decidí explicar els fets, però en clau literària: i va sorgir un conte, una breu novel·la i finalment, en 1953 es va publicar Farenheit 451.
Fahrenheit 451 funciona com un avís per a totes les èpoques:
.- La distopia que presenta Bradbury procedeix d’una mirada crítica sobre l’abús i els límits de la ciència, la mancança de llibertat de la ciutadania i la utopia de la felicitat (ets feliç?)
.-Una societat malalta, dirigida i vigilada estretament sota una dictadura subtil, on l’entreteniment fàcil ha desplaçat la cultura, on la ciència i tecnologia s’usen al servei dels poders de l’estat, on no es permet cap dissidència , ….
El relat es va construint a partir d’uns personatges molt ben definits:
.-D’una banda, qui, plenament integrat amb la societat, la defensa i no dubta en destruir a qui no es conforma ni l’accepta: Beatty , Mildred, …
Beatty: cap dels bombers .Coneixia el món dels llibres, havia estat lector, però ara què l’ empeny a cremar-los?
Mildred: la dona de Montag, consumidora voraç de tot allò que els ofereix la societat i acceptació cega de tot el que es diu.
.-D’altra, qui no es conforma i lluita : Clarisse, Faber, …
Clarisse:La jove “asocial”que amb les seues preguntes i la seva actitud vital fa reflexionar a Montag sobre la vida actual i les diferències amb la vida en èpoques anteriors. El personatge de la jove adolescent és el contrapunt del personatge Montag: espontaneïtat versus rigidesa, lliure versus oprimit, riure versus seriós.
Faber: el vell professor. Supervivent d’una època lectora. Amb ell comença la resistència, cal organitzar-se per salvar els llibres. «Els llibres poden ajudar-nos? només si compleixen tres condicions necessàries …, “qualitat”, “temps lliure i per pensar”, i “dret a actuar a partir del que hem aprés.”
-I al bell mig de les dues bandes, Montag: Guy Montag és un bomber respectat que fa bé la seva feina …Però aquest Montag, que mai dubta del que ha de fer, un dia es creua amb una noia amb qui trava una interessant conversa sobre la felicitat i sobre la professió d’ell. I poc a poc comença a qüestionar: el seu món, el seu jo, el perquè de les seues accions… a escoltar altres veus discordants, … i la seua insatisfacció el duu a buscar alternatives, fins i tot decideix llegir llibres malgrat la prohibició. Descobrirà que, malgrat tot, existeix una vida més humana que admet la utilitat dels llibres i la sapiència del passat.. i passarà de ser un peó més del sistema, immers en una realitat que no li acaba d’agradar,… a trencar i ser capaç d’enfrontar-se a ella. Camina des d’una distopia (el món deshumanitzat i autodestructiu que presenta) cap a una utopia imaginada per altres.
Amb la seua fugida, i una vegada fora de la ciutat, arriba la natura, els olors de les fulles, de les plantes, tot un vocabulari botànic, i un vocabulari de sensacions tàctils, oloroses, auditives…
Aprèn un significat diferent del foc: no crema, escalfa.
Aprèn el silenci compartit al voltant del foc i el canvi de percepció del temps.
Aprèn la necessitat del treball col.lectiu en la tasca de salvar els llibres: una organització flexible i lliure, una estranya minoria.
I finalment, aprèn a recordar per construir un futur diferent.
Recomanat a partir 18 anys
Comentat en Desembre 2023
