ANNEX 2017

BIBLIOGRAFIA COMENTADA (gener a juny de 2017)

RECOMANATS A PARTIR DE 1-3 ANYS :

ossoscat.jpgÓssos / OsosOsos

Taylor, Sean

Hughes, Emily ( il)

Libros del zorro rojo (2016)

 

*******

arcaarcacastL’arca dels animals

El arca de los animales

Marianne Dubuc

Ed Juventud, 2016

 

*******

RECOMANATS A PARTIR DE 6-7 ANYS:

 

portada RINOCERONTE catrinoceronte

 

 

Qui compra un rinoceront a bon preu ?           

¿Quién compra un rinoceronte ?

Silverstein, Shel

Kalandraka, 2016

*******

gosnegre

perronegroEl gos negre           

El perro negro

Levi Pinfold

                                  Ed. Nubeocho, 2014

 

*******

RECOMANATS A PARTIR DE  8-9 ANYS:

 

el viatgeelviajeEl viatge   

El viaje

Sanna, Francesca

Impedimenta , 2016

 

*******

laniñaLa niña de muy lejos

Thor, Annika

Jönsson, Maria ( il)

Gato sueco, 2016

*******

llunyLIBROSlejos00Lluny                         

Lejos

Pablo Albo                                                Aitana Carrasco ( il)

ed. Bromera, 2011          ed. Algar , 2011

 

*******

RECOMANATS A PARTIR DE 10-11 ANYS:

 

mundinovi-CMundinovi : el gran teatrillo del mundo

Juan Carlos Martín Ramos.

Faktoria K de libros, 2016

*******

muminEl pare Mumin i el mar    mumincastella         

 Papá Mumin y el mar

Tove Jansson

 

La Galera, 2011               Siruela, 2011

 

*******

llibrebesties

Llibre de les bèsties

Ramón Llull

versió de Miquel Desclot

Perico Pastor ( il )

ed.Proa, 2015

*******

RECOMANATS A PARTIR DE 14-15 ANYS :

 

cortintacorazonCor de Tinta 

Corazón de Tinta

Funke, Cornelia

 

Ed. La Magrana, 2012         Ed. Siruela, 2008

 

*******

lacasa_alta                                                   lacasa

La Casa ( en català i castellà )

Roca, Paco

ed. Astiberri, 2015

 

*******

yeti

El Yeti

Taï Marc Le Thanh

Rébecca Dautremer ( il)

Edelvives, 2016

*******

RECOMANATS A PARTIR DE 16 ANYS :

 

croadanenscruzadaLa croada dels nens

La cruzada de los niños

Brecht, Bertolt

Solé Vendrell , Carme ( il·l)

 

Magenta, 2011                      El Jinete Azul , 2011

 

*******

portada_la-filla-del-capita-groc_victor-m-amela_201602031111La filla del Capità Groc      hijadelcapitan

La hija del Capitán Groc

Almela, Victor

Planeta, 2016

*******

RECOMANATS A PARTIR DE 18 ANYS:

 

suite_francesa-imprimir_300_dpi_0suite-francesa_irene-nemirovsky_libro-OMAC238Suite Francesa

Némirovsky, Irène

 

 

La Magrana, 2012             Salamandra, 2010

 

*******

veusdelpamanoLes veus del Pamano  voces del pamano

Las voces del Pamano

Cabré, Jaume

Proa, 2004 / Destino 2007

 

*******

palacioazulEl palacio azul de los ingenieros belgas

Argüelles, Fulgencio

El Acantilado, 2003

*******

020-Manual-per-a-dones-de-fer-feine-Lucia-Berlin-p                                    Manual per a dones de fer feines manualmujeresManual para mujeres de la limpieza.

Berlín, Lucía

 

L’Altra Editorial, 2016/  Alfaguara, 2016

*******

lestiu-sense-homes_9788497877435L’estiu sense homes          VERANO SIN HOMBRES

El verano sin hombres

Siri Hustvedt

 

Empùries, 2011                     Anagrama, 2011

 

*******

Publicat dins de ANNEX 2017, BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU | Etiquetat com a | Envia un comentari

LLISTAT DE LLIBRES DE NO FICCIÓ RECOMANATS.Annex 2017

explica-m'hocuentamelo

Explica-m’ho / Cuéntamelo todo

Katharina von der Gathen

Anke Kuhl ( il·l)

Takatuka, 2016

*******

 

CUBIERTA CAT.qxp:Layout 1CUBIERTA ESP.qxp:Layout 1

El museu d’en Tronquet /   El museo de Tronquito

Kanstad Johnsen, A.

Ed. Nórdica, 2016

*******

Publicat dins de BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU, Llibres de no ficció .Annex 2017 | Etiquetat com a , | Envia un comentari

L’ESTIU SENSE HOMES / EL VERANO SIN HOMBRES

lestiu-sense-homes_9788497877435VERANO SIN HOMBRES

L’estiu sense homes .                                                         El verano sin hombres

Siri Hustvedt 

Ferran Râfols ( trad.)                                                 Cecilia Ceriani ( trad.)

Empùries, 2011                                                          Anagrama , 2011

Què passa quan el teu marit decideix fer una pausa en el matrimoni i descobreixes que la Pausa és una francesa jove?

L’estiu sense homes ens relata això, el dia després, el procés de dol pel que passa la protagonista, després de pensar que la seua vida s’ha acabat i la seva personalitat ha quedat destruïda. Primer desconnecta del món ( és ingressada en un hospital psiquiàtric ) i després fuig de la seua situació i es refugia al lloc de la seua infantesa: seguretat i estima. Relació amb la mare: històries familiars sobre els avis, sobre el seu pare,…

És una novel·la sense gaire trama argumental ni gaire acció :

“Volia parlar de les diferències entre homes i dones, de com afronten els canvis vitals –aclareix l’autora–. I, sobretot, volia fer una novel·la sobre la imaginació. És gràcies a la imaginació que Mia s’obre cap als altres, que parla amb la seva mare i amb les seves veïnes. És gràcies a la imaginació que pot evolucionar i transformar-se”. I, com diu Siri Hustvedt, és gràcies a aquesta transformació que pot afrontar el final de la història.

L’estiu sense homes només dóna veu a personatges femenins de diferents generacions:

.- els cinc Cignes. Dones vídues molt majors que destaquen per la seua fortalesa mental i la seua autonomia. Formaven part d’un Club de lectura. La autora ens introdueix en un món de vellesa no utòpica sinó real; amb aspectes desitjables. També la reflexió sobre la mort: com la vellesa veu la mort. “Totes ens estem morint poc a poc. Olorem a mortalitat i no podem fer cap cosa, excepte cantar.

.- la seua família: mare, germana, filla…

.- Les classes del taller de poesia, gènere literari associat a la dona. En aquest cas a adolescents. Apareixen en aquest moment aspectes propis d’aquesta etapa: preocupació pel cos, fatxendejar, la importància del grup, el menyspreu, els secrets i les mirades còmplices. Aquesta situació és aprofitada per la protagonista per a contar la seua adolescència i les seues experiències amb la sexualitat, les seues vivències d’acaçament i ostracisme. Resulta poc creïble la catarsis de l’escriptura a travès de la qual les xiques van canviar la seua actitud i el seu rol.

.- En algun moment la narradora es dirigeix a les lectores. Es posiciona sobre allò més important als relats, el comportament humà. Hi ha diferents referències literàries: cançons, contes (la princesa del pèsol ) i poesies. A l’última conversa declara als lectors la seua decisió d’acabar la història com una comèdia; llàstima que no sàpiga acabar-la en el moment adequat i que resulte un final melós i convencional.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en juny 2017

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, L'estiu sense homes/ El verano sin hombres | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL YETI

yeti

El Yeti

Taï Marc Le Thanh,

Rébecca Dautremer ( il·l)

Edelvives, 2016

Una metàfora de la lluita per aconseguir quelcom en la vida: el somni, la il·lusió, la preparació del viatge, el viatge fantàstic ple de riscos i perills i finalment, arribar al lloc que desitjaves encara que no trobes allò que buscaves. Pot ser que no existira, pot ser estava en tu mateixa, però no eres capaç d’adonar-te; pot ser no necessites trobar cap, sinó viatjar, anar i tornar, madurar.

Les il·lustracions de Dautremer personalíssimes, atractives pels colors intensos, pels contrastos de llum i ombra, per la seua grandària que ens animen a una lectura lenta gaudint dels detalls.

Text concís a base dels pensaments de l’única protagonista de la història, somiadora i solitària. Un aspecte molt encertat del llibre i que aplaudim és el protagonisme d’una dona que transgredeix els límits imposats pels mascles: escalar muntanyes, pensar, somiar, tindre projectes etc. Les imatges que probablement, hagen segut les iniciadores del llibre, creen un joc amb el text que obliguen a les lectores més petites fer-se preguntes (com és possible que no veja el Yeti si està darrere?) i als més grans a llançar hipòtesis sobre el què passa a la història. No importa massa si les nostres respostes són encertades, sinó l’aventura viscuda al costat de la protagonista de la qual no haurem eixit indemnes.

Recomanat: A  partir de 14-15 anys

Comentat en juny 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El yeti | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

XII edició Premi Pep Sempere

 

 

Ja està convocada l’edició per a la propera primavera. Prepareu les vostres propostes.

 

Publicat dins de a.- Premi Literari " Pep Sempere", Convocatòria XII PREMI LITERARI PEP SEMPERE | Etiquetat com a | Envia un comentari

LLUNY / LEJOS

lluny LIBROSlejos00

Lluny                                                      Lejos

Pablo Albo                                               Pablo Albo.

Aitana Carrasco ( il)                                Aitana Carrasco ( il)

ed. Bromera, 2011                                  ed. Algar , 2011


Pablo Albo és un bon narrador oral i el llibre recorda la seua manera de contar. De fet ens diu que la història va sorgir de les seues narracions en una biblioteca.

En aquest llibre d’absència, el protagonista elabora el seu dol a través d’un viatge a la recerca de la seua tia, seguint la fórmula de la tradició oral: li pregunta al mar, al vent …

Un llibre sobre la mort. No hi ha resposta tancada al tema de la mort, no hi ha visió religiosa… En aquest aspecte, ens recorda al llibre “El cielo de Anna” on la filla convida al pare a realitzar un viatge per a trobar a la seua mare, però trobem a faltar que aquí s’elabore el dol sense la presència de cap adult .

El que fa interessant el llibre és el món creat per Aitana Carrasco. Il·lustracions coloristes, recarregades d’objectes, homenatges a diferents il·lustradors: Elmer de D. Mckee, el gat de Solé Vendrell, …. il·lustracions que aporten un valor que potser no té el text on no hi ha grans errades però no emociona.

Edat: A partir de 8-9 anys

Comentat en maig 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Lluny / Lejos | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LLIBRE DE LES BÈSTIES

portada_llibre-de-les-besties-ilustrat_ramon-llull_201510060954Llibre de les bèsties

Ramón Llull

versió de Miquel Desclot

Perico Pastor ( il )

ed.Proa, 2015

Llibre VII de l’obra anomenada “Llibre de les meravelles” escrit per Ramon Llull al segle XIII. La seua lectura ens recorda al llibre de Calila i Dimna, contes hindús del segle VI amb la mateixa línia argumental, obra que Llull coneixia i que li va servir de base i inspiració, així com els contes àrabs on els personatges es converteixen en narradors d’altres contes integrats en la història principal. Són històries orals que procedeixen dels inicis del temps, que  després s’arrepleguen i s’escriuen..

El llibre comença quan el protagonista s’endinsa en una vall plena de boscos: una entrada a un món meravellós on les bèsties parlen. Podria haver començat “en aquells temps en el que les bèsties parlaven”… I estan totes les bèsties reunides perquè van a triar el rei i els seus consellers. I cadascú diu la seva ( i actua en conseqüència ).

Són contes d’animals, històries, faules, exemples, enganxats un rere l’altre,  Identificació de les característiques dels humans amb els trets dels animals. Pretenen reflectir les diferents formes del comportament humà: enveja, desig de poder, por a la mort, … una visió molt crítica de la conducta humana i també dels valors positius amb gran nivell d’ironia i de crítica. I a pesar dels segles transcorreguts, la seva lectura continua essent viva i de plena actualitat.

El llibre ens dóna una visió jeràrquica de la societat: en primer lloc, el poder absolut el té el rei; aquest anomena els seus consellers i, per últim la resta dels animals que han de servir i complir les ordres del rei.

Algunes de les estratègies que utilitzen són la por, l’astúcia i l’engany. Al final la guineu es desemmascarada amb la mateixa astúcia amb la que ella ha actuat al llarg de tot el temps.

Alhora, ensenya les qualitats necessàries per actuar correctament: la generositat, la prudència, l’astúcia, l’amistat i agraïment.

Personatges que venen de la mitologia, com aquell lleó que volia menjar-se cada dia un animal i la llebre sempre arribava tard. – Majestat, abans que em menge vull contar-li que he vist un altre lleó que volia menjar-me

Edició acuradíssima i encert editorial al mantenir a la mà esquerra de la doble pàgina les paraules de la versió clàssica de Llull per saber com sonaria en aquell moment. I a destacar (a la mà dreta) l’acurada adaptació que fa Miquel Desclot respectant l’autor i servint al lector modern.

Un altre valor important són les il·lustracions, un treball molt original de Perico Pastor amb tinta i aquarel·la, unes vegades a doble plana, altres a qualsevol racó, entre el text, de vegades en blanc i negre, altres a color… Ens recorden les miniatures medievals dels beats de Lièbana, prou naïfs però suggeridores.

Recomanat: 10-11 anys.

Comentat en maig de 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Llibre de les bèsties | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL MUSEU D’EN TRONQUET/ EL MUSEO DE TRONQUITO

CUBIERTA CAT.qxp:Layout 1CUBIERTA ESP.qxp:Layout 1

El museu d’en Tronquet

El museo de Tronquito

Kanstad Johnsen, A.

Salvany Balada , M .( trad. català) ; 

 Gómez-Baggethun, C.( trad. castellà )

Ed. Nórdica, 2016

el Libro más Bello del Año en Noruega,2011

Un llibre a meitat de camí entre literatura i didactisme , entre àlbum i còmic, que tracta el tema del menut que busca un lloc on ser estimat, on se li reconega. En aquest cas és la iaia la que va donant-li pautes per aconseguir-ho.

Un llibre que parla del joc dels xiquets de col·leccionar coses, de buscar i arreplegar com una garsa però on hi ha després un plantejament per part del xiquet: què puc fer amb tot el que he arreplegat ?

El recomanem en l’apartat de Llibres divulgatius , sense especificar edat

Comentat en Abril , 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El museu d'en Tronquet / El museo de Tronquito | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LA NIÑA DE MUY LEJOS

laniña

La niña de muy lejos

Thor, Annika

Jönsson, Maria ( il)

Carlsson , Beatriz (trad)

Gato sueco, 2016

Premio “Elsa Beskow” en Suecia 2015 por “Mejor Libro Infantil Ilustrado”.

Una xiqueta vestida de roig, travessa el bosc, arriba a una casa…

Xiqueta perduda que en arribar a la casa trenca la tranquil·litat de la propietària .

Dues visions de la vida que es troben i entren en un conflicte existencial, que cal resoldre, entre una dona que ha decidit viure sola, i una xiqueta que no ha pogut decidir, sinó que s’ha vist obligada a marxar, sola, de la seua casa.

És una suggerent proposta literària perquè no parla de les emocions sinó que el lector ha de fabular què és allò que mou als personatges, la xiqueta pregunta contínuament i són aquestes preguntes les que duen a la reflexió en la persona adulta. A poc a poc es van produint canvis tant en la persona de la casa com de la xiqueta.

Recomanat a partir de 8-9 anys.

Comentat en abril 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La niña de muy lejos | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LA CASA

lacasa_alta

lacasa

La Casa ( en català i castellà )

Roca, Paco.

ed. Astiberri, 2015

Premio Zona Cómic al mejor cómic nacional de 2015

Estrella 2016 al cómic más destacado del año por el diario Le Parisien

Gran Premio Romics 2017 del salón del cómic de Roma

Premio Romics 2017 al mejor cómic europeo del salón del cómic de Roma

Una novel·la gràfica que reflexiona sobre la vellesa i els conflictes que es creen a la família. Una narració molt ben desenvolupada, amb salts enrere (flashback) que van reconstruint la història familiar:

El pare, ara vell, quan era jove i les seues il·lusions, aficions, …

La posició de cada germà en la família i respecte al pare. Un recorregut que fa cadascú d’ells sobre la seua relació amb el pare fins arribar als moments en que el pare ja vell necessita l’atenció dels fills: les diferències, les excuses, els oblits …

La càrrega emotiva de la casa i els dubtes que tenen els germans sobre què fer amb ella. Hi ha moments en que desitgen quedar-se amb la casa i donar continuïtat a la relació familiar i altres en que pensen que millor seria vendre-la i que cadascú visca la seua vida.

És una història realista, i la casa és una metàfora de la vida familiar: lluminosa i plena de vida en la infantesa amb estones d’amor-odi i apagant-se a poc a poc, envellint-se, embrutant-se a mesura que el creixement va separant als seus membres caminant per dreceres diferents.

Recomanat a partir de 14-15 anys.

Comentat en Abril 2017

Publicat dins de La casa | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari