ANNEX 2020

LLIBRES COMENTATS DE GENER A JULIOL.

Col·lectiu Literatura Pep Sempere


RECOMANATS A PARTIR DE 0-3 ANYS :

Nena, gat, aigua, ànec / Niña, gato, agua, pato

Duthie, Ellen (text)

Daniela Martagón (il·lustració)

Bel Olid (trad.cat.)

Colecc. Wonder Ponder / Ed.Traje de Lobo, 2019

*****

Veig, veig, qui veus?/ Veo, veo ¿A quién ves?

Guido Van Genechten
 Ed. Baula / Ed. Edelvives

****

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :

Els Contes de la Mare Ossa / Cuentos de Mamá Osa

Crowther, Kitty (text i il·lustracions)
Lillet Lillet, Toni (trad. català)
Cecilia Díaz, Gloria (trad. castellà )
L. del Zorro Rojo, 2018

****

No és culpa meva / Yo no he sido
Voltz, Christian ( text i il·lustracions )
Duran,Teresa (trad.català)

G.Tolentino (trad. castellà)
Kalandraka, 2018

****

RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS

 A la Luna, a las dos y a las tres

   Garcia Garcia, Nieves ( text)

Villamuza, Noemi ( il·lustració)

Ed. Kalandraka, 2019

****

El llop, l’ànec i el ratolí / El lobo, el pato y el ratón

Mac Barnett  (Text)
Jon Klassen (Il·lustració)

Susana Tornero Brugués (trad.)

ED: Juventud Any: 2018

****

Els cucs de terra mengen cacauets/ Los gusanos comen cacahuetes

Élisa Géhin.( text i il·lustr.)

Pere Comellas (trad.cat)

Patrik de San Pedro (trad.cast)

Editorial Takatuka, 2015.

****

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :

El cami de la muntanya / El camino de la montaña

Dubuc, Marianne (text i il·lustracions)

Martínez Planas, Francesca (trad. cat.)

Corral Corral, Mercedes (trad. cast.)

Ed.Joventut/ Juventud, 2019

****

Duelo al sol

Manuel Marsol

Ed. Fulgencio Pimentel, 2019

****

Esto es París

 Miroslav Sasek

 Ed. Nórdica, 2018

****

El gat negre mala bèstia i salvatge/ El gato negro, mala bestia i salvaje

Mª Aurèlia Capmany (text)

Natalia Zaratiegui ( il·lustr.)

Míriam Reyes ( trad.cast.)

Ed. Comanegra, 2018

****

La nena dels pardals / la niña de los gorriones

Sara Pennypacker

Yoko Tanaka (il·lustr.)

Raquel Solà ( trad.cat )

Christianne Reyes Schreurer  ( trad. cast.)

Ed. Joventut 2010

****

Ser o no ser una poma/ Ser o no ser una manzana

Shinsuke Yoshitake.( text i il·lustr.)

Núria Puyuelo (trad. cat)

  Estrella Borrego   ( Trad.cast)

Libros del zorro rojo, 2019.

****

Imagina’t un món / Imagina un mundo

Rob Gonsalves.

Teresa Farran ( trad.)

Editorial Joventut, 2018.

****

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :

El atajo
Macaulay, David (text i il·lustr.)
Sepúlveda Martín, Sandra ( trad )
Oceano Travesia , 2016

****

Las visitas de Nani

Karishma Chugani Nankani

Ekaré, 2018

****

Frank, la increïble història d’una dictadura oblidada

Frank, la increible historia de una dictadura olvidada

Ximo Abadia ( text i il·lustr)

Ed. Dibbuks , 2018

****

El barret prodigiós i la barraca de monstres / El sombrero prodigioso y la barraca de los monstruos.

Pere Calders (text)

Pep Boatella (il·lustració)

              Julià de Jòdar ( rad. castellà)

                Editorial Comanegra, 2016

****

RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS

El niño que domó el viento

William Kamkwamba /Bryan Mealer

Editorial B de Blok, 2018

****

RECOMANAT A PARTIR DE 14-16 ANYS

 Només tres segons / Solo tres segundos

Paula Bombara

 Bel Olid ( trad. cat.)

Ed.Pagés, 2017/Ed.Milenio 2017

****

El arte de volar

Antonio Altarriba (text)
Kim ( il·lustració)

Ed. Norma (Novel·la gràfica), 2016

****

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

El refugio de los canallas

Juan Bas

Ed Alrevés (2017).

****

Sense destí / Sin destino

Imre Kertész

Eloi Castelló ( trad català)

Judith Xantus (trad cast)

Quaderns Crema, 2003/ Acantilado, 2006 

****

La guerra no té cara de dona / La guerra no tiene rostro de mujer 
Svetlana Aleksiévitx
Miquel Cabal ( trad.cat)
Zahara Garcia ( trad.castellà)
Raig Verd Editorial, 2018 / Ed. Debate, 2015

****

Llum a les golfes .

(Una antologia del haiku modern i contemporani català)
D.  Sam Abrams ( selecció )

Ed. Viena, 2018

(llibre per a mestres)

****

En nom de la terra / En nombre de la tierra

Vergílio Ferreira.

Ed. Quaderns crema / Ed.Narrativa del Acantilado, 2003

****.

Publicat dins de ANNEX 2020, BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU | Etiquetat com a | Envia un comentari

EN NOM DE LA TERRA/ EN NOMBRE DE LA TIERRA

En nom de la Terra / En nombre de la Tierra

Vergilio Ferreira

Trad. : Isabel Soler i Neus Baltron

 Ed. Quaderns Crema, 2003 / Ed. Acantilado, 2003

El llibre conta les últimes setmanes d’un jutge, abandonat per part dels fills en un asil, on l’existència queda reduïda a l’evocació del passat. Diu: « La meua companyia és la memòria del que va passar i que ara existeix en una estranya irrealitat.

Narrat en primera persona,a base de fragments de memòria, com retalls de vida, mostra l’envelliment com a deteriorament físic i intel·lectual, el rebuig del dia a dia de la seua realitat esperant la mort, l’aïllament social.

El registre lingüístic utilitzat és la carta, una extensa carta adreçada a la seua dona, un monòleg amb una combinació de realitats i invencions dirigit a Mònica després de morta.

En tot moment es fa al·lusió al passat, es refugia en el passat , quan eren joves i s’estimaven, quan es sentien déus, eternament bells, immortals. Aquest idil·li es contraposa amb el sentiment de rebuig del present desolador de l’envelliment, del cos mutilat, humiliat.

És una constant meditació sobre el temps – travessem el temps com una pel·lícula rodada cap enrere-,sobre el destí – vèncer el destí abans que ell ho faça-,sobre la voluntat-amb una voluntat forta es construeixen les grans raons- , i sobre l’amor – acumular al principi per a després poder anar gastant durant la resta de la vida-

Contínuament fa referència, per contrast, al cos jove de la seua esposa, així com a la Primavera del fresc de Pompeia, contraposat a la mort de Durero ( ambdues imatges a la paret de la seua habitació). També estableix, tal volta per empatia, una relació amb el Crist que pateix i el patiment propi. Aquestes dues constants en la novel·la, el cos sempre jove de la dona i els diàlegs amb el Crist , són les que fan més difícil de pair aquest llibre.

« solo se puede amar en la perfección, después el amor pierde su nombre y se convierte en otra cosa» ( p.8) «Y te bautizo en nombre de la perfección (p.17)» « no tengo nada mio… Solamente tengo este cuerpo impresentable, esta porqueria,… (p.20)» «eran ejercicios de afeminado, preferia el futbol ( p.27)

No és una novel·la fàcil, però la seua narrativa està impregnada de poesia, filosofia o teologia. La seua escriptura situa a l’autor com un dels grans escriptors de Portugal. Vergilio Ferreira, traductor de Jean Paul Sartre al portugués, està considerat com un dels principals autors de l’existencialisme portugués .

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Juny de 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, En nom de la terra/ En nombre de la tierra | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

EL BARRET PRODIGIÓS I LA BARRACA DE MONSTRES / EL SOMBRERO PRODIGIOSO Y LA BARRACA DE LOS MONSTRUOS

El barret prodigiós i la barraca de monstres / El sombrero prodigioso y la barraca de los monstruos

Pere Calders.

Il.lustrador Pep Boatella

Julià de Jòdar , trad. castellà

Editorial Comanegra, 2016

Un dels primers contes per infants i joves de Pere Calders editat ara per l’editorial Comanegra. Una edició molt acurada que té com a valor afegit haver segut maquetat a Catalunya.

Una xiqueta menuda vol el timbal del seu germà però ell no li’l deixa. La xiqueta entra per la nit a l’habitació de les joguines, agafa el timbal, el toca i comença la màgia. La imaginació, el surrealisme i la ironia dels contes de Calders queden de manifest en aquest llibre: “algú ha pensat com és possible que les dames caminaren sense peus?”.

Amb un llenguatge d’alt nivell (català de 1936) Calders ens presenta un conte mescla de realitat i fantasia: una història que combina la transgressió, per part de la nena, d’un espai prohibit per a ella amb un relat d’amor entre el cavaller d’espases que eix de la baralla espanyola i les dames siameses que ixen de la baralla francesa. Les baralles de cartes desperten a les lectores el món d’Alícia, de L. Carroll. El realisme psicològic i la màgia procedent del tambor, símbol que anuncia els grans esdeveniments, es barregen en aquesta aventura que comença en la llar familiar i acaba al circ, indret on l’atzar mou els personatges, on succeïxen les coses impossibles i on es mostren els éssers peculiars.

A les il·lustracions a doble pàgina de Pep Boatella destaquen el joc de llums i ombres. Els colors apagats de marrons i ocres, la recreació de diferents perspectives, de grandàries, de plans generals fusionats amb plans detalls de rostres i mans, constitueixen una formidable creació d’atmosferes.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en juny 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El barret prodigiós i la barraca de monstres / El sombrero prodigioso y la barraca de los monstruos | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

SER O NO SER UNA POMA/ SER O NO SER UNA MANZANA

Ser o no ser una poma / Ser o no ser una manzana

Shinsuke Yoshitake

Trad.cat. : Nuria Puyuelo

Trad.cast : Estrella Borrego

Libros del Zorro rojo, 2019

Crida d’atenció el títol d’aquest llibre que evidentment recorda als adults la famosa frase de Shakespeare en boca de Hamlet:“Ser o no ser, aquesta és la qüestió”

I la qüestió és el relat senzill d’un xiquet que veu una poma a sa casa i es fa preguntes i es contesta desenvolupant la multiplicitat de possibilitats de l’existència d’una poma.

A la Gramàtica de la Fantasia, Gianni Rodari plantejava una tècnica d’escriptura anomenada “hipòtesi fantàstica”. L’escriptor nipó desenvolupa la història d’aquest llibre amb eixa estratègia. Converteix el llibre en un disparador creatiu on cadascuna de les idees pot constituir el principi d’una història o de moltes.

L’autor transforma la paraula poma en un estímul excitant donant-li multitud de significats allunyats del concepte real i ens ofereix eixir-nos del camí habitual i descobrir nous significats.

El codi gràfic conté imatges esquemàtiques i contrastades amb el fort color roig de la poma i colors càlids de la resta.

La reflexió i l’anàlisi de totes les possibilitats,

l’exploració des del punt de vista mecànic,

sentimental,

o de la suposada història de la poma,

junt a unes imatges que recorden al còmic,

als llibres d’informació,

als catàlegs …

i per suposat a una bona dosi d’humor, són la fórmula per a que el llibre es transforme

en una bona font d’imaginació i d’enginy que agradarà a xiquets/es perquè permet fer un extens recorregut amb diferents maneres discursives de plantejar l’anàlisi de les coses.

Trobar models analítics (especular, deduir, inventar …) que generen pensaments i desperten la imaginació no és fàcil i ací estan i es podran gaudir.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en juny 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

IMAGINA’T UN MÓN / IMAGINA UN MUNDO

Imagina’t un món / Imagina un mundo

Rob Gonsalves ( text i il·lustracions)

Traducció: Teresa Farran

Ed. Joventut, 2018

“Imagina’t un món…
on les fulles, un cop han caigut,
troben la manera d’enlairar-se i volar”

A partir d’un tex breu, aquest llibre ens ofereix desset pàgines dobles amb excel·lents imatges en gran plànols i un estil hiperrealista que pareix fotografiar la realitat, però des d’una  mirada  trencadora, des d’una perspectiva inusual. Es tracta d’imatges dinàmiques que es transformen dins de la mateixa il·lustració: fulles en papallones, cases en persones, onades en cims, columnes de llibres en edificis, etc.

Les il·lustracions ens conviden a mirar seguint sentits diferents i ens ofereixen un gran ventall d’il·lusions òptiques.

El text és acurat i té una presència remarcada, fora de la imatge i amb un fons blanc. De vegades, aconsegueix un to poètic i altres és un disparador que ens llença a la recerca d’utopies.

És, sense dubte, una proposta impactant, un autèntic goig visual, que permet lectures molt diferents, on no falten les connexions amb grans mestres de la pintura com ara Escher, Dalí, Magritte…

A l’acabament Gonsalves ens informa de les obres pictòriques que han inspirat les seues il·lustracions.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en juny 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Imagina't un món / Imagina un mundo | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

ELS CUCS DE TERRA MENGEN CACAUETS/LOS GUSANOS COMEN CACAHUETES

Els cucs de terra mengen cacauets/ Los gusanos comen cacahuetes

Autora i il.lustradora : Élisa Géhin. 

Trad.cat:Pere Comellas

Trad.cast.:Patrik de San Pedro

Ed. Takatuka 2015

Una proposta de lectura diferent: una petita història amb un text desenfadat basat en encadenats repetits una vegada i una d’altra com a la tradició oral. Els encadenats es van embolicant com si foren embarbussaments o un conte que mai s’acaba, provocant el somriure o si més no la rendició a continuar llegint o recitant el text. Pot ser una mica excessiu: un parany en el que ha caigut l’autora mateixa.

Un fil narratiu que posseeix principi i final. Al principi, la història té un desenvolupament lògic, la cadena tròfica es va respectant conforme la naturalesa: els animals més menuts, els cucs que mengen cacauets són menjats pels més grans, pels ocells i aquests són menjats per altres més grans, pels gats.

I apareix el conflicte, “fins que un dia … “, de manera antinatural, tal volta, l’enveja al poder dels gats …., els cucs es mengen els gats i això, desencadena una catàstrofe que acaba convertint els carnívors en herbívors de cacauets. És el moment en el que l’acció s’allunya de la visió científica i real de la naturalesa i entra en el món de la ficció amb la intenció de provocar l’humor per exageració i inquietar amb el seu final: un canvi ràpid de registre des del realisme fins a la fantasia. Una interessant proposta de joc on predomina l’absurd i la imaginació.

Elisa Géhin és també il·lustradora i la seua proposta gràfica resulta més potent que la textual; plàsticament la imatge és molt atractiva: il·lustracions senzilles, amb molta simplicitat semblant als dibuixos infantils utilitzant línies, formes geomètriques que ens recorda a l’esquematisme d’Hervé Tullet.

Quinze doble pàgines en les que alternen personatges ocupant tota la pàgina amb pocs personatges deixant espais en blanc; jugant a complet/buit, ordenat ( dalt a baix/ esquerra-dreta)/ desordenat, línia ondulada, poligonal i recta, més/menys.

Totes les doble pagines tenen fons blanc, excepte la que fa sis amb fons roig i la que fa déu, collage de figures i onomatopeies sobre fons negre, corresponent a l’esclat del caos.

En definitiva, una il·lustració narrativa, original i amb una bona sinergia text-imatge.

La història planteja un conflicte que no resulta evident; obliga a les lectores a pensar i les atorga un paper actiu, perquè amb eixe final, la història queda a les seues mans per a completar-la i interpretar-la:

L’autora posa de manifest la injustícia social, que els animals més grans s’aprofiten del menjar deixant als més menuts, als cucs, sense res?


O, pot ser, una metàfora de la necessitat transformadora de les relacions socials?


O, senzillament, un reflex del que fem al nostre entorn: canviant i trencant la cadena tròfica i provocant desequilibris?

Si us ve de bé, llegiu-lo i ajudeu-nos a aclarir els nostres dubtes.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en juny 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Els cucs de terra mengen cacauets/Los gusanos comen cacahuetes | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LA GUERRA NO TÉ CARA DE DONA/ LA GUERRA NO TIENE ROSTRO DE MUJER

La guerra no té cara de dona / La guerra no tiene rostro de mujer

Svetlana Aleksiévitx

Miquel Cabal ( trad.cat)

Zahara Garcia ( trad.castellà)

Raig Verd Editorial, 2018 / Ed. Debate, 2015

Va escriure el llibre de 1978 a 1985, però no va poder publicar-lo. Rebutjat durant 2 anys per totes les editorials on es presentava, finalment amb l’arribada al poder de Gorbatxov ( 1985-1991) va veure la llum .Revisat en 2002, afegeix un extracte de les notes que havia pres per a la seua confecció , les pàgines que els censors havien tret i les pàgines que ella mateixa havia autocensurat.

Va ser la lectura del llibre Vinc d’un poble en flames, d’Alés Adamónitx, a qui ella anomena el seu mestre, que li va donar les pautes per a escriure aquest llibre, una novel·la feta a partir de veus de la vida real. Volia escriure la veritat sobre la vida i la mort en general, no només la veritat sobre la guerra.

Per què és important? Perquè tot el que sabem de la guerra ho sabem per la “veu masculina”. En el relat de les dones es parla d’altres coses. En aquesta guerra no tan sols pateixen les persones sinó també la terra, els pardals, els arbres… I ho fan en silenci.

Recordar és sobre tot un acte creatiu.

Ella es queda, com a narradora, en un segon plànol, i deixa que parlen les dones. Això no obstant, tant en la introducció com en cada capítol, en cada història, afegeix les seus pròpies reflexions :

« La nostra memòria és lluny de ser un instrument ideal. No és només arbitrària i capriciosa, sinó que, a més a més està encadenada al temps, com un gos»

«he descobert que, a banda de la mort, en la guerra hi ha moltes altres coses; totes les que hi ha en la nostra vida quotidiana. La guerra també és la vida»

«parlin del que parlin, les dones tenen tothora una idea al cap: la guerra és, abans que res, assassinat; després, una feina molt dura. I després és la vida quotidiana: cantar, enamorar-se, posar-se els rul·los,…»

…”també estan enamorades del que els va passar, perquè no va ser només la guerra, va ser també la joventut. El primer amor.»

«És més terrible matar que morir»

«la guerra cada vegada ens agrada menys, cada vegada ens costa més trobar-hi una justificació. »

«encara ara estan paralitzades, no ja només per la hipnosi i el terror estalinista, sinó per la fe que hi professaven. Encara no han pogut deixar d’estimar el que estimaven»

Maleïda sigui la guerra ….”El dret a no matar, a no aprendre a matar, no es recull en cap constitució”

El que l’autora vol convertir en literatura són les veus dels testimonis humils, senzills, anònims… No escriu sobre la guerra sinó sobre l’ésser humà a la guerra,sobre la història dels sentiments.

Pel que fa a la intensitat de sentiments i a la percepció del dolor, la memòria de les dones té una “lluminositat” extraordinària. És un llibre exhaustiu de testimonis, relats periodístics prenyats de ficció. Necessiten contar la seua experiència tot i que els resulte dolorós.

El censor acusa a la autora : “ Això és mentida!. És una calumnia als nostres soldats… als nostres partisans … al nostre poble heroic …La seva història petita no ens fa cap falta, el que ens cal és la gran història. La història de la victòria…vostè no estima els nostres grans ideals…”

«És veritat ( diu l’autora) , no estimo els grans ideals. Estimo les persones petites.»

La guerra que recorden les dones és diferent a la que recorden els homes , elles són capaces de veure allò que per als homes resta ocult.

Què és la felicitat, es preguntaven : «trobar entre els caiguts a alguna persona amb vida»

Perquè sobrevisqui ? Per a què? Crec…crec que per a contar-ho.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Maig 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La guerra no té cara de dona/ La guerra no tiene rostro de mujer | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LLUM A LES GOLFES

Llum a les golfes .

(Una antologia del haiku modern i contemporani català)

D.  Sam Abrams ( selecció )

Ed. Viena, 2018

 

El títol, Llum a les golfes, prové del primer vers de l’únic haiku que va escriure Tomàs Garcés, editat dins del seu temps que fuig(1984):

       Llum a les golfes.

      A fora, l’ocellada.

     Però hi ha el vidre.

                 Tomàs Garcés 

Un total de 1.596 poemes de 96 autors de tots els territoris de parla catalana,des del 1906 fins el 2018, és a dir 112 anys

Ens trobem amb una important i necessària antologia d’haikus on ha recuperat autors “oblidats” i ha donat a conèixer una faceta poc coneguda de poetes emblemàtics. Tanmateix, trobem algunes poetesses i molts poetes, com sempre en una desproporció considerable. Sense llevar-li el mèrit a aquest gran treball, volem ressenyar a les 20 dones escriptores que apareixen amb la finalitat de fer-les visibles enmig d’un total de 78 homes. Seguint l’ordre cronològic utilitzat al llibre, tenim: Rosa Leveroni, Joana Raspall, Montse Abelló, Felícia Fuster, Isabel Oliva, Josefa Contijoch, Margarita Ballester, Carme Pagès, Rosina Ballester, Teresa Costa-Gramunt, Vinyet Panyella, Dolors Miquel, Ester Xargay, Susanna Rafart, Rosa Vilanova, Mònica Miró i Vinaixa, Àngels Marzo, Isabel García Canet, Sílvia Bel Fransi, Emília Rovira Alegre. Totes elles, no cal dir-ho, amb uns versos tan exquisits com els dels homes. Per fer un tast, agafarem haikus de les tres últimes poetesses nascudes a la generació mil·lennial i, probablement, menys conegudes.

Glaçar els vespres.

amb blancs esguards d’amor

l’instant etern.

Isabel García Canet. (1981).

 

L’adéu decreta:

ha guanyat la nostàlgia

contra la pena.

Sílvia Bel Fransi ( 1982)

 

Vidres als ulls

ferides de la vida

que vols tenir.

Emília Rovira Alegre ( 1989)

Desprès d’aquesta imprescindible mirada, posem l’atenció en altres aspectes com és l’acollida que fa el recopilador a les lletres valencianes dins del món de la literatura en català. Així, és necessari enumerar les poetesses i poetes nascuts a les terres del País Valencià. Per ordre cronològic enunciem: Joan Climent (1918) de la Vall d’Albaida, Vicent Andrés Estellés (1924) de Burjassot, Vicent Alonso (1948) de Godella, Antoni Defez (1958) de València, Enric Sòria (1958) d’Oliva, Isidre Martínez Marzo (1964) de València, Iban L. Llop (1975) de Castelló de la Plana, Isabel García Canet (1981) de Pego. Huit mostres de poesia, no massa,de les quals us oferim un altre tast:

Passe el meu temps.

recollint els records

en aquest vers.

Iban L. Llop.

 

Trepitja l’ona

abans que l’aigua siga

feta escuma.

Isidre Martínez Marzo.

 

Font a la plaça

on poen temps passats

paraules i aigua.

Joan Climent

Dins de les múltiples lectures possibles d’aquest fantàstic llibre, estaria la d’una persona lectora exploradora en el sentit que deia Landero en un article en el que enfrontava els dos termes “lector explorador/ lector conqueridor”. Des de la primera accepció, es tractaria de fullejar el llibre lliurement i llegir, deixant-nos sorprendre per eixes breus estructures poètiques que intenten captar l’instant.

Podem trobar-nos sorpreses com ara la ironia sobre els haikus de Joan Alcover (1854 Mallorca).

Conec un japonès

gran enemic

dels versos que jo escric

perquè en té cada estrofa més de tres.

Com ara la dolçor de :

A una dansarina”

 Sorgeixes d’un doll de música

 i et tornes, al ritme del so,

 baldufa, libèl·lula, flor”.

         Alfons Masseras (1884)

Com ara l’instant precís a un paisatge:

Escriu l’albada:

quan els colors s’escampen,

tot és promesa”.

      Jaume Creus (1950)

O un grapat de versos atrevits:

Com fruits volcànics,

els mugrons de la verge

s’esfereïen.

      Francesc J. Vélez (1961)

L’ haiku va arribar a Catalunya cap a principis del segle XX per via francesa a partir de les famoses versions de Paul Louis Couchoud, principalment. Ara bé la rigorositat demostrada per l’autor a l’hora de confeccionar l’antologia, ens obliga a parlar dels diferents moviments literaris que apareixen reflectits:

El Noucentisme literari representat per Eugeni d’Ors ( 1881):

La columna ès ben dreta

però els déus amen més del Coet

la corba – un xic escèptica.

El pas a la Modernitat de J.M. López Picó (1886)

Llessamí que es tanca,

el bes al teu front,

nit, abans de l’alba.

L’avantguarda de Joan Salvat Papasseït (1894)

Camí de sol

per les rutes amigues,

unes formigues.

El neopopularisme de Sebastià Sànchez-Juan

Puresa de nit,

tens el cor d’estrella

o de grill?

La tradició moderna de Rosa Leveroni (1910)

Sota la llum argent,

en les branques, el vent

canta el teu nom.

L’Experimentalisme d’Albert Ràfols-Casamada

Tarda

Pels vidres de sol tacats

polsim d’or de les fulles

dansa.

Nosaltres, com a membres d’un col·lectiu de literatura infantil i juvenil, no podem oblidar les figures poètiques de Joana Raspall, Miquel Desclot i Miquel Martí i Pol que han dedicat tants versos a despertar el plaer estètic a la infantesa:

Han podat l’arbre;

sense nius, ara queden

les branques mudes.

      Joana Raspall (1913).

 

Roquissar endintre

el cargol em reclama

i la falguera.

     M. Desclot (1952).

 

Des del capvespre

d’una mirada incerta

l’infant pregunta.

    M. Martí i Pol(1929).

 

Finalment, us oferim un tast de versos des de diferents mirades:

( visuals i metafòrics  )

Refresc

Suc de taronja:

El sol es desfà

gota a gota.

 

Girafa

Tens el cap petit

perquè la distància

te l’ha empetitit.

 

 (limitacions als nostres desitjos )

 El temps no passa,

només passem nosaltres;

en diem viure.

 

( el dia a dia , la quotidianitat)

IV

Agrana; arruixa.

La cadira baixeta.

Mirar qui passa.

 

( filosòfics i transcendents )

Ara m’acosto

a la paraula plena;

ara que callo.

Una bona oportunitat de gaudir d’aquestes estructures poètiques  procedents de “l’arenga” del Japó i que aquí s’adapten a la manera literària catalana.

Però, si les lectores estan interessades en saber més dels haikus, a la introducció t’explica tot el que necessites saber sobre ells i les seues modificacions en la llengua catalana.

Recomanat a partir de 18 anys, com a llibre per a mestres

Comentat en maig 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Llum a les golfes | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

ESTO ES PARÍS

Esto es París

 Miroslav Sasek

 Ed. Nórdica, 2018

L’editorial Nòrdica inicia la col·lecció Esto es… (llibres-guia de visites a diferents ciutats del món) amb aquest Esto es París, que es va publicar per primera vegada en 1959.

Esto es París és la visió particular de l’autor, arran d’un viatge a la capital francesa, amb les seues paraules “plena de racons encantadors, bells monuments, mercats ambulants de tota mena d’objectes i poblada de simpàtics gats”.

Aquí, en la capital de Francia, viven diez millones de personas. También hay un gran río –el Sena–, docenas de monumentos, iglesias y museos… y miles de gatos.

(…) Por supuesto, los gatos no son los únicos habitantes; también hay personas”. (p. 7– 9)

L’humor es destil·la en textos senzills, directes, apropiats per a l’edat a qui es dirigeix. Descriptius amb frases curtes, bàsicament en present, que recolzen les il·lustracions estilitzades, acolorides i amables d’una ciutat que avui no hi és.

Amb un format gran i atractiu, afavoridor per a la mirada de les criatures, amb unes il·lustracions influenciades pel cartellisme i en fons blanc.

La coberta és al contrari, el fons és de color roig, el monument representat en blanc i la figura del gendarme (en regruix brillant) amb un bitllet de metre de segona classe. Gendarme que representa la figura arquetípica francesa-parisenca, ja que, en aquella època, a més d’ordenar el trànsit existent, servia de guia per als visitants de la ciutat, convidant-nos a conèixer.

Prestem atenció a la presència de persones que conformen el París de final de la dècada dels 50 (al final el llibre ens ofereix una addenda actualitzada al dia d’avui), que ens resulten quotidianes i d’altres més anacròniques com la monja o la llauradora bretona.

El recorregut al que ens convida va des dels llocs més freqüentats en el seu dia a dia fins a monuments importants, però posa l’èmfasi en les històries quotidianes dels habitants d’aqueixos llocs.

Ens convida a conèixer i ho fa amb ulls curiosos, ulls de xiquet-a, incitant-te a saber més, a tindre més ganes de conèixer.

Estem davant un model de llibre informatiu, generador de curiositat.

Una guia de viatge per a xiquets-as de poca edat que recomanem sense dubtes.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Maig 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Esto es París | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL GAT NEGRE MALA BÈSTIA I SALVATGE / EL GATO NEGRO MALA BESTIA Y SALVAJE

El gat negre mala bèstia i salvatge/ El gato negro, mala bestia i salvaje

Mª Aurèlia Capmany

Il.lustracions Natalia Zaratiegui

Traducció al castellà: Míriam Reyes

Ed. Comanegra, 2018

L’escriptora Mª Aurèlia Capmany escriu en aquest llibre sobre el creixement. I ho fa, en un registre simbòlic, a través de la fascinació que provoca un gat, mala bèstia i salvatge en una infant, la Nica.

El gat apareix en la vida de la Nica a l’edat en que aquesta va començar a caminar i desapareix quan comença a parlar: aquest fet suposa la pèrdua de l’animalitat i l’inici del raciocini. En aquesta nova etapa vital, el gat i la nena ja no es necessiten mútuament; poden prescindir l’u de l’altre. Es per això, que quan la nena comença a interessar-se per altre tipus de jocs, que requereixen més concentració i un entorn més ordenat, el gat fuig per continuar vivint la seua llibertat i ferocitat.

L’autora construeix la història mitjançant un llenguatge poètic, on les paraules estan buscades per expressar allò que es vol dir de la manera més bella possible.

I és ací on Capmany fa gala de la seua mestria, amb els adjectius que assenyalen la presència del gat, com ara pas silenciós, miol discret, moviment prodigiós. Per una altra banda ens ofereix una escriptura molt sensible a la importància dels sentits en la percepció de la realitat. Sons i melodia i olors. La mare olorava, per exemple a peix i a cendra.

Les atractives il·lustracions de l’artista Natalia Zaratiegui estableixen una perfecta sinergia amb el text. És molt interessant el joc que planteja a la lectora, que ha d’anar a la recerca del gat, la presència del qual està representada de forma original i lúdica. Les dobles pàgines estan dominades per colors intensos, amb predomini del negre, el blanc, el roig, el blau i el taronja.

Per una altra banda, una altra aportació força potent de Natalia Zaratiegui és presentar la Nica i el gat com un únic personatge que, en alguns moments de la història, desordena, trenca i llança tot el que troba al seu pas.

Autora i il·lustradora ens brinden un excel·lent llibre sobre la infantesa prèvia a l’adquisició del llenguatge


Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Maig 2020

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El gat negre mala bèstia i salvatge / El gato negro mala bestia y salvaje | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari