bibliografia per ordre alfabètic d’ editorials, actualitzada en desembre 2016

bibliografia de llibres en català, ordenada per editorials i actualitzada en desembre 2016

 

bibliografia de llibres en castellà, ordenada per editorials i actualitzada en desembre 2016

Publicat dins de BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU, bibliografia per ordre alfabètic d'editorials | Etiquetat com a | Envia un comentari

bibliografia per ordre alfabètic d’il·lustradores i il·lustradors.Desembre 2016

Afegim un nou llistat i una nova categoria en la bibliografia del col·lectiu. Es tracta d’un element bàsic i imprescindible en l’edició d’àlbums il·lustrats i en la dels llibres amb il·lustracions : la persona que il·lustra .

No ha estat fàcil confeccionar-la , perquè quan  ja no tens el llibre a les mans , no són massa les pàgines que inclouen el nom de qui ha il·lustrat juntament amb qui ha elaborat el text. Disculpeu si trobeu errades i omissions. Teniu per avançat el nostre agraïment si ens  féu arribar les correccions.

bibliografia de llibres en català en ordre alfabètic d’il·lustradores i il·lustradors, desembre 2016

bibliografia de llibres en castellà en ordre alfabètic d’il·lustradores i il·lustradors, desembre 2016

Publicat dins de BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU, bibliografia per ordre alfabètic d'il·lustradores i il·lustradors | Etiquetat com a | Envia un comentari

La biblioteca del Nautilus: llistat de la bibliografia conjunta català i castellà 2016

Podeu visualitzar el llistat en l’enllaç :

Bibliografia conjunta català i castellà 2016

ADVERTÈNCIA: No s’ha de prendre cap apartat al peu de la lletra o de manera inflexible. L’edat on s’inclou cada llibre és una orientació, no una imposició. Es considera que a partir d’eixa edat es pot llegir de manera autònoma el llibre indicat.

Llig detingudament aquest prospecte abans de començar a consultar la bibliografia.

Conserva’l per si el necessites tornar a llegir.

En cas de dubte consulta amb el teu autor/a habitual.

Components:

.- Molts anys de treball.

.- Molta passió per llegir i valorar els llibres.

.- Essencialment 90% de treball i 10% d’inspiració.

Administració i dosi:

Aquest treball es pot administrar sense recepta perquè cada persona és qui decidirà la seua dosi i el temps d’administració.

La dosi pot ser llibre a llibre.

Les persones animadores hauran de presentar-los amb gràcia i ànims per tal d’aconseguir interès i diversitat en la seua proposta.

Les persones lectores  han de ser autònomes en la seua elecció i lectura

Adreçat a :

– A aquelles persones desesperançades  que opinen que a la gent menuda i no tant menuda  no els agrada llegir i que sense dubte  els videojocs i Facebook han guanyat la batalla .

– A totes les nenes i nens que desitgen apropar-se als llibres de qualitat.

Contraindicacions:

No té contraindicacions.

 

Publicat dins de BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU, Biblioteca del Nautilus : llistat de la bibliografia | Etiquetat com a | Envia un comentari

TANIA VAL DE LUMBRE

tania

Tania Val de Lumbre

Maria Parr

Zuzanna Celej ( il.)

 Cristina Gómez-Baggethun ( trad.)

ed. Nórdika, 2015

Premio de la Crítica Noruega 2009.Brage Price 2010

A l’inici apareixen els personatges, els seus trets personals i les malifetes  de l’entremaliada Tania, protagonista del llibre, contades amb un humor que ens recorda a la Pippa Calcesllargues de l’autora Astrid Lingren.

Amb un traç molt definit mostra la aventura de ser xiqueta (necessita relacionar-se amb la natura, amb els xiquets, … ) però que al mateix temps,  en la relació amb l’adult, es va adonant de la realitat  del món: la malaltia, la complexitat de les  relacions, els dubtes ,…

És un llibre que ens apropa a un concepte diferent de la família, de la infància, de la vida i  la manera de relacionar-se; hi ha un respecte per part dels adults al món infantil, actitud vigilant però des de la distància, sense interferir …. . Educa la tribu, el conjunt de la societat … i on la solitud, el contacte tan estret  amb la natura i  el paisatge, com un  personatge més del llibre,  els condiciona la vida..

Com homenatge a la literatura, els llibres de  Heidi y Los chivos chivones juguen un paper important en la història. Igualment hi ha un homenatge a la música.

L’autora sembla que vol destacar alguns moments  a través d’un llenguatge més acurat, per exemple, en la descripció dels paisatges i indrets amagats; així com les estones que parlen de la música, de l’encantament que produïa el so del violí.

Tal vegada l’aspecte més inversemblant és l’excés d’eficàcia de la protagonista (que no deixa de ser una xiqueta), en la resolució dels problemes dels adults, però no desmereix en absolut el valor de la novel·la. La historia manté la tensió narrativa en tot moment.

Potser un llibre pont per arribar a la literatura adulta.

Recomanat a partir de 12-13 anys

Comentat en Desembre, 2016

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Tania Val de Lumbre | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

LA LOLA VOLA/ LOLA SE EMBALA

lolacastellalalolavola

La Lola vola                                        Lola se embala

Anna Soler Horta ( trad)                               Marisa Delgado

W.Von Bredow.

Anke Khul ( il)

Takatuka, 2013.

Llibre d’humor negre, descarat, transgressor,… és tan exagerat que no és moralitzant, encara que arribi fins a les últimes conseqüències. Cada història parteix de dites, recomanacions, amenaces que habitualment dirigim als menuts, però que aquí es desenvolupen amb tota cruesa, i cadascú acaba víctima del seu comportament .

Segueix el camí iniciat al 1854 per Heinrich Hoffman, que va publicar l’Struwwelpeter, (traduït  com Perot, l’escabellat i il.lustrat per Mercè Llimona a l’editorial Hymsa al 1980).

Són 7 històries en vers, acompanyades d’unes il·lustracions caricaturesques, amb colors molt vius i molt divertides:

  1. La Lola vola.La Lola va en bicicleta com un raig fent trapelleries fins que …
  2. La historia d’en LLuc i la televisió.
  3. La bella Anna Helena. Xiqueta tan fina que acaba convertida en …
  4. Enric el terrible. Xiquet dolent com la tinya…
  5. L’habitació  d’en Mauri . Un xiquet gandul, desmanegat i desordenat.
  6. La Lisa sense dents. “Z’han acabat elz patimentz, mai mez no em rentaré lez dentz”
  7. De com es va perdre en Valentí. Valentí es tafaner. Ix al carrer i se’n va darrere de tot allò que li impressiona  i …

Hem comparat les traduccions del llibre al castellà i al català, i preferim recomanar de manera prioritària  la traducció catalana, de Anna Soler, que  ha merescut estar en Llista d’Honor IBBY’14 .

Un tastet de les dues traduccions :

Y entonces Lucas nota —¡ay, qué horror!—
que una fuerza lo arrastra al interior.
Con gran energía intenta resistir,
mas pronto comprende que no puede huir.
La cabeza y los hombros le ha engullido
y los brazos ya han desaparecido.
Mamá lo ve y por las piernas lo agarra;
sola ella no puede, a los otros llama.
Padre, abuela, hermana acuden a ayudar
y todos a una empiezan a tirar.
Por mucho que tiran, lamentablemente,
Lucas desaparece totalmente.
Ahora debe de haber subido al cielo;
de él sólo queda un zapato en el suelo.
La madre, al verlo, no para de llorar
y el padre en vano la intenta consolar.
La Lola se embala y otros cuentos terribles .
+++
En Lluc encara fa una passa.
Glup! La pantalla se l’empassa.
Ell batalla, s’hi resisteix,
però és en va, no serveix de res.
S’esfuma tot, els peus també,
colzes, braços i peroné.
La mare ho veu i té un ensurt.
L’estira amb força, no se’n surt.
El pare, l’àvia i la germana
lluiten amb la pantalla plana.
Tant se val, ai!, pobre infeliç.
Al final es fa fonedís
Del nen que seia a la butaca
només en queda una sabata.
La mare plora, es desconsola.
El pare corre i l’agombola.
La Lola vola i altres històries horripilants

Recomanat  a partir de 10 -11 anys.

Comentat en Desembre 2016

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

.

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La Lola vola | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LA VACA VICTÒRIA

lavacavitorialavacacastella

La vaca Victòria                La vaca Victoria

Granero, Nono

Ed. Milrazones, 2014

El personatge : una vaca en sabatilles d’anar per casa.

El text  : variacions sobre un breu conte popular:

«aquesta és la història de la vaca Victòria

    La vaca es va morir…

    i s’ha acabat la història.»

És una manera de parlar de la mort amb humor. Li dona moltes vides per poder donar-li molts tipus de mort,  des de l’humor més surrealista.

però…..

A partir d’aquí comença a formular hipòtesis , amb rimes molt senzilles, i passant per totes les tipologies textuals. L’autor, Nono Granero, titellaire, escriptor, dibuixant , etc, etc i narrador, converteix en llibre un relat  procedent de les seues narracions orals. Un joc  amb múltiples possibilitats de lectura. Un llibre divertidíssim , tant en el text com les il·lustracions, tota una obra d’art, apta per a totes les edats

Recomanat a partir de 6 – 7 anys

Comentat en Desembre 2016

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La vaca Victòria | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

MONKY

monky-p72-220x281

Monky 

Schubert, Dieter.

Ed. Ekaré, 2016

L’edició primera, en alemany, és de 1986.En Espanya va ser publicat per  Lumen en 1988.
Llibre d’imatges. Ni tan sols una paraula, sols el títol Monky,  el mico de peluix. Un relat que flueix de manera molt senzilla mitjançant unes il·lustracions tendres i poètiques, molt cinematogràfiques, imatges agafades en diferents plànols.

Un xiquet té un mico de peluix i el perd en una passejada en bicicleta; comença una terrible aventura per al peluix i una terrible desolació per  al xiquet.

Hi podem veure dues històries paral·leles:

Una, la del xiquet que perd la seua joguina favorita, el mico, amb la qual té una relació afectiva intensa  i ferma, no reemplaçable .

Dos, les vicissituds que viu la  joguina  entre ratolins, eriçons, ocells i peixos. Cadascú dels animals l’abandona quan ja no el necessita .

També són dues històries oposades : la primera, la relació entre un xiquet i la seva joguina, plena d’afectivitat ( necessite que estigues al meu costat) i l’altra, la relació entre la joguina i diferents animals, on entra en joc, no l’afectivitat sinó la utilitat (si em resultes útil, estic al teu costat i si no, t’abandone). L’aparició dels animals  està disposada seguint criteris científics: l’ordre en que apareixen, què fa cadascú,…;  tots són animals depredadors que pertanyen  a un dels tres elements: terra, aire i aigua.

En resum, un llibre extraordinari i sorprenent, del qual celebrem la seua reedició.

Recomanat a partir de 6 – 7 anys

Comentat en Desembre 2016

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Monky | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

SI YO FUERA MAYOR

 

siyofueramayor

Si yo fuera mayor  

Janikovvsky, Eva

Il. Reber, Laszlo.

Ed. Silex, 2016 (1967)

Resulta gratificant i esperançador trobar-te amb aquest llibre, d’autora i il·lustrador hongaresos, que reflecteix la visió crítica i irònica del comportament adult i els seus valors educatius des de la perspectiva d’un xiquet petit  : ser bo implica avorriment, ser entremaliat és divertit, ser major és atractiu perquè fas el que vols, perquè dónes ordres, retrets als petits i perquè sempre eixes victoriós.

Allunyat de la visió d’una infantesa obedient, nyonya i resignada, el protagonista, que representa la veu de la infantesa, enumera una ben nombrosa llista de desitjos en els que manifesta la rebel·lia front al poder i front l’actitud adulta: seure sobre els genolls, menjar xocolata abans de l’esmorzar o caçar mosques amb la mà. És a dir, tot seria diferent. Faria tot el que m’agrada de veritat. Si jo fóra major, faria tot el que no he pogut realitzar a la infantesa.

Tanmateix, fer-se major no significa renunciar a eixa rebel·lia, sinó continuar amb ella durant tota la vida; cercar la parella que col·labore i tinga goig amb aquest comportament; a més més, educar els fills i filles també de manera transgressora.

Important la maquetació de les pàgines: la composició de les imatges i el text, les tipografies del text molt actuals, les il·lustracions divertides, naïfs, properes al dibuix infantil. Un text senzill diferenciant els temps verbals ( indicatiu per a la veu del protagonista i subjuntiu per a quan és adult).

En definitiva una edició molt encertada i molt acurada en el seu format i, fins i tot, en el tipus de paper molt agradable al tacte.

Una idea ingènua i genial alhora que comença amb un agosarat fantasieig i s’aboca, al final, en les zones pantanoses de la realitat: Per a ser gran, cal obeir primer? Per què els meus pares que són majors no fan les coses que a mi em pareixen divertides?  (desitjaran els majors les mateixes coses que desitgen quan són infants?)

I  aquests dubtes tanquen aquest llibre amb un acabament obert que ens invita a la reflexió :  per a créixer  no podem instal·lar-nos al principi del plaer, sinó que necessitem combinar adequadament  aquest amb unes dosis de principi de realitat.

En resum ens trobem davant d’un llibre de la corrent ant-autoritària que malgrat tindre ja més de 50 anys  resulta un llibre modern, transgressor i edificant.

Recomanat a  partir de  6-7 anys

Comentat en novembre 2016

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Si yo fuera mayor | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

MARCEL·LI / MARCELIN

marcel%c2%b7li
marcelin



Ed.Blackie Books, 2016  (Original 1969)

En castellà, primera edició 1986 ( Marcelino Pavón)

En català, primera edició 1994 (Marcel·li Roqueta. Ed. Pirene)

«No crec que els meus personatges siguin minúsculs. Potser és el món, que és massa gran.» Sempé

«tots tenim particularitats que ens fan ser diferents dels altres i, per tant, això ens fa especials.» (http://www.quellegeixes.cat/llibres/marcelli)

Un narrador extern relata una relació d’amistat entre dos personatges amb dificultats d’integració social: Marcel.li per la seua peculiaritat de posar-se encarnat i Renat per esternudar contínuament. L’amistat permet acceptar les seues rareses unint els dos protagonistes fins a la maduresa. Una interessant evolució de dos xiquets que aprenen junts  a assumir les seues particularitats, a traure els aspectes positius d’elles i aconseguir viure en societat amb total normalitat, perquè en la societat també hi ha un lloc per als diferents. Totes les persones som diferents en el sentit que tenim alguna peculiaritat.

Destaca la capacitat de l’autor per a utilitzar l’humor, la ironia, la caricatura, … per resoldre les dificultats amb que s’enfronten  dia a dia, en un llibre on tan important és el text com la il·lustració. El text narratiu, concís i sense detalls , va acompanyat  pels diàlegs dels personatges dins de bafarades a l’estil del més pur còmic. Les il·lustracions són dibuixos senzills i atractius, amb figures molt menudes que representen la petitesa que experimenten nens i nenes en un món d’adults. Tot sembla minimalista.

El fons blanc que domina cadascuna de les pàgines  fa ressaltar la figura dels protagonistes dibuixats a llapis sense colors. Predomini de la línia en la composició de les imatges i en els detalls de la cara que ens mostren els trets dels personatges .

Un altre llibre entranyable  d’aquest autor amb el que seguirem gaudint de la seua lectura.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en novembre 2016

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Marcel·li | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

LA NOVIA DEL LOBO

 

noviadellobo

La novia del lobo

Kallas, Aino

Il. Morante, Sara

Luisa Gutierrez , trad.

Ed. Nórdica, 2016  (1928)

En aquesta llegendària història de la literatura finlandesa l‘aspecte que destaca per la seua qualitat és el text; la seua escriptura  ens obliga a fer una lectura a l’estil dels clàssics ( Metamorfosi d’Ovidi), diferent a una narració usual. Requereix una tonalitat oral que una vegada aconseguida, és capaç de transportar-nos amb plaer als boscos d’ Estònia, a aquells pobles amenaçats pels llops en els que es castigava, durament, tot el que es considerava bruixeria.

El relat es situa en Hiiumaa, una illa al costat oest d’Estònia, i comença contant-nos com el guardaboscos anomenat Priidik s’enamora de la jove donzella Aalo. Es casa amb ella i tenen una filla. Aalo escapa totes les nits al bosc i eixe comportament, inacceptable socialment, acaba amb la seua vida.

Tanmateix, els mites, les llegendes i els contes de tradició oral tenen la seua peculiaritat i el seu anàlisis necessita tindre en compte el valor simbòlic i no quedar-nos en la superficialitat del text. Així doncs, què ens conta La novia del llop?

Aquesta autora, finlandesa-estona, planteja una història amb protagonista femenina, Aalo, que representa a les dones que viuen en conflicte amb el sistema social que les envolta; una metàfora de l’absència de llibertat de les dones al segle XVII. En aquesta història queda de manifest la misogínia de la societat, la por dels homes a la llibertat de les dones, al seu poder. Per això, el trist final de la protagonista causat per Priddik, el guardabosc, el seu home que no és capaç d’assumir aquest poder i es nega a protegir-la. En el fons, representa la covardia a enfrontar-se a les normes socials reafirmant així el paper sumís de la dona ( “El peso de la justicia caerá sobre ella, la sociedad se pondrá en su contra”)

Aalo, la núvia del llop, constitueix un arquetipus que representa la doble vida de la dona: cuidadora de la casa i de la família durant el dia i lliure/salvatge per la nit. Deixem clar que les paraules salvatge i bosc es refereixen a la vida interna, al lloc on es troben les emocions i la vida instintiva.

És una pena la gran presència de la religió i de referències bíbliques en el text en una literatura que es planteja la llibertat de la dona malgrat ser casada i mare. Caldria investigar si aquesta llegenda als seus inicis era diferent i la que ens trobem ací és producte de les societats religioses posteriors que deixaren la seua empremta en la història.

En aquest llibre, les il·lustracions de Sara Mon constitueixen un excel.·lent contrapunt que crea el clima màgic necessari per a il·luminar mites i llegendes com és el cas de “La novia del lobo”: la seua paleta de gama freda, superposicions d’imatges que provoquen suggeriments, figures humanes gegantines, rostres en primer plànol que semblen nines, les atmosferes i els seus paisatges. Sara Morante ha aconseguit ficar-se en la pell de la rebel Aalo, la licantrop pèl roja i emportar-nos amb les seues il·lustracions al seu món més enllà de l’aldea.

Recomanat a  partir de 18 anys

Comentat en novembre 2016

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La novia del lobo | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari