LA PASTANAGA / LA ZANAHORIA

zanahoriapastanaga

La pastanaga/ La zanahoria

Domenech, Laia

Milrazones, 2015

 

Érase un bosque lejano….

Així comença. Un conill troba una pastanaga. Com que ell no te fam l’ofereix com a regal a l’àguila, aquesta li la regala al porc senglar i aquest de nou al conill que decideix plantar-la i comencen a créixer pastanagues per a tots.

Un conte de tradició oral adaptat d’un conte tradicional xinés. Una faula amb un missatge provinent de la filosofia oriental: si fas quelcom desinteressadament, després algú t’ho farà a tu. Escrit amb una estructura a base d’enumeracions dels diferents animals que reben i passen la pastanaga.

L’abundància comença al repartir.

Els personatges no actuen des del principi del plaer sinó del de la realitat, jo no tinc fam però pense si poden tenir-la els altres.

Si anem un poc més enllà en la història, parla de la natura, tots formem part i ella ens torna allò que fem per ella. Recorregut per la natura, els animals, la terra, les muntanyes, les perspectives…

Planteja una relació amb els aliments impensable en una societat capitalista. Molts podrien viure amb el que uns pocs tiren. La relació amb el menjar pot ser una altra si som capaços de redistribuir-lo. El menjar no és meu, és de tots.

El codi textual és mínim, només el que és imprescindible per contar la història, encara que en algun moment si que guarda un to poètic. El lirisme, però, està més a les il·lustracions, molt originals, molt orientals també, amb tinta xinesa i un poc d’aquarel·la per destacar el color de la pastanaga i el riu.

El format és diferent, és molt allargat. Intentant ser original però és discutible si el llibre no guanyaria més en un format més ample que donara més perspectiva, ja que les il·lustracions són tan boniques.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en Gener 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La pastanaga / La zanahoria | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

TROBADORS AMB TURBANT

175PoesiaTrobadors

Trobadors amb turbant

Piera, Josep

Ed.1984, 2017

Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls

per si de cas puc veure l’estel que mires tu.

Als rodamons viatgers els demane insistent

si cap d’ells ha sentit el teu perfum lleuger.

Només mouen els vents, em plante davant d’ells

per si el més lleu em du qualque mot que fos teu.

Furtiu esguarde aquells que trobe arreu arreu

per veure d’entreveure del teu bell rostre un tret.

Rodant canins amunt, sense meta ni rumb,

vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut.

( L’amor llunyà. Abu Bak. p.38)

Bellíssim jardí de paraules, excel·lent trobada amb els nostres avantpassats en una compilació dels seus poemes.

És brillant la idea de fer visibles tots aquest poetes dels segles XI, XII i XIII, tots ells amb vincles de vida o mort amb la part oriental de l’Àndalus. Només per reivindicar la seua aportació tenim aquí el gust de recuperar i fer ressonar els seus noms: Ibn Darrag, Ibn Xuhayd, Ibn Hazm, Ibn Sida, Ibn Al-Yamaní, Umm Al-Kiram, As-Sumaysir, Ibn Lubbum, Ibn Al-Battí, Al-Gharnatí, Al-Waqqaixí, Ibn-Khalsa, Ibn-Aixa, Ibn Al-Labbana, Abu Dakr, Ibn Hamdis, Abu Salt, Ibn Tàhir, Ibn Khafaja, Ibn Az-Zaqqaq, Ibn Yannia, Ar-Russafí, Ibn Jubayr, Ali Ibn Hariq, Ibn Talha, Marj Al-Khul, Al-Munsafí, Ibn Sahl, Ibn Amira, Ibn-Al-Abbar, Abu Walid, Saïd Ibn Al-Kàram.

Tot aquest llistat ens fa pensar un univers poètic, artístic i cultural que van presidir aquests segles de convivència on els àrabs constituïen la tercera part de la població. Si de cas ja trobem a faltar alguna poetessa, d’aquella pols vénen aquest fangs.

Josep Piera, com diu al pròleg, es converteix ací en la veu de tots aquests poetes, el torsimany de la seua paraula heretada, el vivificador d’una part de la nostra història. El treball de traducció és impecable i ens arriba en un registre de català occidental. El pròleg de l’autor, a més de ser un reconeixement al llegat andalusí i una explicació del seu procés d’enlluernament, és una bonica declaració d’intencions.

Molts sensuals. Sempre parlen de persones o d’espais molt oberts amb referències a sensacions, a aromes, colors, situacions relacionades amb el plaer d’escoltar, de veure, de sentir.

Dolç és el riu, com dolça és la saliva

olorosa dels llavis de l’amant. El zèfir

arrossega, mandrós la cua humida.

Ràfegues de perfum

travessen el jardí

tot cobert de rosada.

Jo me l’enamore, aquest verger

on la camamil·la és el somrís;

la murta, els rínxols,

i la viola, una piga.

(Dolç és el riu. Ibn Khafaja, p.51)

Molts poemes fan referència a un paradís perdut i a l’exaltació de la terra però en tot moment ens resulten poemes propers, de plena actualitat, senyal que no han acusat el pas del temps:

València és una ciutat al bell mig del paradís.

Si se la coneix bé, però, se li troben defectes:

de fora tot són flors oloroses;

de dins, hi vas xafigant la merda.

( Sàtira. As-Sumayir, p.24)

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Gener 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Trobadors amb turbant | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

UN BARRET DE CANÇONS

un-barret-de-cancons

Un barret de cançons
Desclot, Miquel ( poemes)
Vila i Casañas, Josep ( música)
Ficta, 2016

Selecció de poemes de Miquel Desclot extrets d’alguns dels seus llibres, fonamentalment de Cançons de la lluna al barret, però també del Bestiolari de la Clara, d’Oi, Eloi. Aquest projecte està pensat per ser acompanyat d’una part plàstica particular, un disseny i maquetació dels poemes en forma de cal·ligrama on les paraules que componen el poema formen un dibuix del seu contingut. També està concebut per anar acompanyat d’un cd amb els poemes musicats i cantats per un cor de xiquets i xiquetes. Aquestes dues premisses fan que els poemes seleccionats han de ser, d’una banda, susceptibles de convertir-se en cal·ligrama i d’altra susceptibles de ser musicats. De la primera part no és responsable l’autor sinó l’encarregat del disseny però de la segona sí. Tota la poesia infantil deia Gabriela Mistral havia de ser escrita marcant el ritme amb els peus. I Miquel Desclot no perd la pulsació, com si tinguera un metrònom incorporat.

Rescatem paraules del pròleg del llibre que fa Anna Manso per dir que són poemes que exploren les possibilitats de les paraules de ser jugades, rimades, llegides, escoltades, estirades, inventades… Advertim també que potser un altre criteri s’ha imposat a l’hora de fer la selecció, molts d’ells tenen un registre humorístic, molt present també en bona part de la poesia infantil de Desclot .

desclot5

L’estructura de cal·ligrama, si bé ens sembla un encert, en alguns casos resulta una dificultat afegida per a la lectura, al desfer el tempo i el ritme del vers. És per això que aquest llibre precisaria un acte de mediació, bé la veu de l’adult que abans ha llegit els poemes, bé la lectura dels mateixos poemes abans en una altra edició o bé el suport musical que acompanya el llibre. Però un primer apropament als poemes de Miquel Desclot no deuria ser amb aquest format.

desclot4

Sobre la part musical , el llibre va acompanyat d’un cd de música coral en què els xiquets i xiquetes del Cor Infantil Amics de la Unió canten dirigits per Josep Vila i Casañas. Això ens fa considerar la relació que tenen a Catalunya amb la música coral, que a nosaltres ens resulta difícil i llunyana però que benauradament per a ells, és aliment primari a les escoles i a la vida cultural de la mainada. Molts dels poemes de Desclot han estat pensats o han format part després de cantates escrites pel propi autor.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Gener 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Un barret de cançons | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

LA FINESTRA D’EN KENNY / LA VENTANA DE KENNY

portada kenny.indd La-ventana-de-Kenny-932x1118

La finestra d’en Kenny/ La ventana de Kenny

Maurice Sendak

Miquel Desclot ( trad. català )/  Azaola, Miguel ( trad. castellà)

Kalandraka, 2017

Amb una estructura a base de preguntes-proves i diàlegs que ens recorden a grans obres com ara Alicia de Lewis Carroll i El petit príncep de Sant Exupèry, la història ens conta el fantasieig del protagonista, Kenny, per assumir la seua soledat i els conflictes emocionals amb la mare.

Primer llibre escrit i il·lustrat per Maurice Sendak (en 1956). El llibre està dedicat als seus pares i a la seua editora però també curiosament al seu psiquiatra. Parlem d’un Sendak de vint anys per a qui el seu psiquiatra ja és una persona influent, possiblement perquè li permet explorar el mon dels seus propis somnis. És per tant un llibre que es pot llegir a la llum del psicoanàlisi i del mon oníric. A partir d’aquí construeix un món. També passa això en Allà fora, La cuina de nit o Allà on viuen els monstres. En Kenny, en Max, ens estàn dient: “Jo de dia explore el món que hi ha fora però per la nit explore el meu món propi”. El que passa és que aquí, a diferència d’uns altres llibres de l’autor, el fil argumental no està tan clar, passa sovint al món dels somnis. La estructura narrativa sorgeix a partir de les 7 preguntes que li fa un gall:

  1. Pots fer un dibuix a la pissarra quan hi ha algú que no ho vol?

  2. Què és una cabra única?

  3. Veieu un cavall a la teulada?

  4. Es pot enganxar una promesa trencada?

  5. Què vol dir “pels pèls”?

  6. Què mira a dins i mira fora?

  7. Sempre vols allò que et penses que vols?

I aquestes preguntes són disparadors per a un continu fantasieig d’en Kenny on fa intents d’experimentar com pot ser la vida lluny de la seua mare. Li envia a ella missatges quan se’n va i quan torna.

Estem en mons paral·lels. Sempre apareix la finestra en molt llibres de Sendak com a possibilitat de mons paral·lels, com a frontera entre el que és quotidià i familiar i el món que hi ha fora, entre la realitat i la fantasia, entre la vigília i el somni…

El viatge per a trobar la cabra única és la història que més recorda el capítol del petit príncep amb la rosa. Kenny necessita deixar la relació amb la mare i buscar als iguals. Sendak reflexiona sobre l’amistat, el difícil equilibri entre allò que els altres et demanen i el que, realment, tu pots donar. Un exercici madur situat entre el desig i la realitat: no puc donar-te el cim d’una muntanya ni gencianes blaves, però sí altres coses; per exemple, jugar amb tu

No és un llibre fàcil com no és fàcil la major part de l’obra de Sendak. Potser hauríem d’anar a la psicologia, a la simbologia,… explora el món fantàstic dels xiquets i hi ha referències a l’imaginari, a les preocupacions i a les inquietuds pròpies de la infantesa (la nit, els somnis, la soledat, el que hi ha fora, les preguntes que em faig,…).

Il·lustracions amb llapis i ploma sobre fons blanc i pinzellades tonalitats grises i grogues amb diferents matisos.

Ja es reconeixen alguns elements que després apareixen en els llibres de Sendak, l’habitació d’en Kenny ja apunta com serà l’habitació d’en Max, el llit, el gosset sota el llit,… En la seua vessant d’il·lustrador anirem trobant també moltes referències dels àmbits pictòrics i plàstics (els pintors romàntics, Blake, Miquel Àngel…). En aquest cas, que ja hem dit que és el primer llibre, ja trobem algunes per exemple amb Marc Chagall (presència del gall, del cavall com a símbols de la tradició jueva, els personatges que suren pel cel,…).

Tot un clàssic, que 60 anys després no ha perdut actualitat i es llegeix amb plaer.

Recomanat a partir de 10 – 11 anys.

Comentat en gener 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La finestra d'en Kenny / La ventana de Kenny | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LEOCADIO , UN LEÓN DE ARMAS TOMAR

portada.indd

Leocadio, un león de armas tomar

Shel Silverstein ( text i il·lustracions )

Azaola, M. (trad)

Ed. Kalandraka, 2016

” ( …) El caso es que todos salieron corriendo…

Bueno, casi todos.

Hubo un león que no corrió y es justamente ese cuya historia voy a contaros .”

Dintre la dinàmica de l’editorial de recuperar clàssics contemporanis, es publica ara Leocadio, el primer llibre infantil de Shel Silverstein, editat per primera vegada en 1963. Hi ha una versió de l’editorial Lumen, de 1992, amb el títol, Lafcadio el león que devolvió el disparo , descatalogada.

Els seus llibres, que tenen en comú el registre humorístic, amaguen un fons filosòfic, que a vegades pot passar desapercebut .

En aquest llibre i sota l’aparença d’un conte d’animals, lleons contra caçadors i viceversa, Silverstein ens llança missatges sobre els beneficis de l’esforç, la recerca de si mateix, la decisió del camí a elegir o ens engresca a caminar contínuament per aconseguir la felicitat, que mai serà completa . El lleó protagonista no actua com la manada; aprèn, a base d’esforç i dedicació, a enfrontar-se als caçadors. Un lleó que es converteix en caçador ( amb rifle ) , i que participa plenament dels dos mons, humà i animal.

Ple de situacions absurdes que desperten la hilaritat, tal com els caçadors caçats, el dia a dia d’un animal salvatge a la ciutat, … la facilitat per aconseguir el que vol amb sols un grunyit: núvols de malví, vestit de malví, menjar de malví, … pujar i baixar en ascensor moltes vegades …

La seua estructura narrativa està immersa en el llenguatge oral (l’oncle conta als seus nebots l’aventura del lleó Leocadio ) amb expressions interrogatives dirigides al públic intentant establir un feed-back o senzillament concentrar l’atenció del públic oient.

El narrador es converteix en un personatge i la història que comença en tercera persona passa a ser contada en primera persona.

Des del punt de vista del contingut es tracta d’un llibre transgressor que respecta les diferències i que permet identificar-se a les lectores amb un protagonista que camina a la recerca de si mateixa.

Recomanat 10-11 anys.

Comentat en desembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Leocadio, un león de armas tomar | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

QUÉ VERGÜENZA

verguenza

Qué vergüenza

Paulina Flores

Seix Barral, 2016

Llibre amb nou contes que ens enfronta amb realisme a problemes socials com ara l’atur (què vergüenza), l’adolescència (Talcahuano i Últimas vacaciones), l’abandó i frustració a la relació amorosa ( Olvidar a Fredy) o la incomunicació dins de l’entorn familiar (Tía Nana), entre altres. L’autora presenta la relació sexual a travès d’una gama variada: maltractament, abús, traumàtica, fortuïta o estranya.

Un dels aspectes originals d’aquest llibre consisteix en desviar-se d’una escriptura de contes on es narra tot i el final existeix, encara que siga sorprenent. En canvi, aquests contes no tenen final, no solucionen els conflictes plantejats, pareixen inacabats, sembla que Paulina Flores volguera crear desconcert, volguera que foren els lectors els que posen el final o almenys els qui acaben donant sentit a cada història. També capgira de manera sorprenent l’evolució dels fets i amaga aspectes que apareixen al final deixant a les lectores corpreses.

Encara que els personatges són variats – pares joves, adolescents, dones, nenes – ens trobem a la gran majoria de les històries la tristor en forma de desesperança, amargura o d’enyorança cap a la figura paterna.

En resum , una autora xilena molt jove que demostra gran domini del conte i gran capacitat d’emocionar-nos amb les seues històries, les quals narra amb un llenguatge concís, senzill, amb frases curtes despullades d’adorns.

Recomanat +18 anys

Comentat en Desembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Qué vergüenza | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

UN CLOT ÉS PER CAVAR-HI / UN HOYO ES PARA ESCARBAR

portada.indd portada.indd

Krauss , Ruth ( text)                                 Krauss , Ruth ( text)

Sendak, M. ( il·l)                                      Sendak, M. ( il·l)

Desclot, Miquel ( trad. català)              Azaola, M. ( trad. castellà)

Kalandraka, 2016

És deliciós trobar un llibre que continga una idea original i bellament tractada.

És la primera obra d’una col·laboració establerta entre Ruth Krauss i Maurice Sendak iniciada en 1952.

La lògica infantil marca aquest diccionari de definicions on es revisa el principi de causalitat que els adults hem elaborat, i que, sense trencar la lògica infantil, reexamina la dels majors.

Frases breus s’intercalen amb les il·lustracions, raonaments propis dels xiquets/es sobre les parts del cos, objectes, animals, l’entorn, activitats, jocs …

Aquestes definicions sorprenen per la seua profunditat i un to poètic i quasi filosòfic. Tendresa, naturalitat, ingeni, espontaneïtat, humor, … però sobretot aquella alegria que s’observa en el joc infantil i que aquí també està present.

Sembla que és un dels primers llibres que Maurice Sendak va il·lustrar, on ja trobem la capacitat de comunicar i il·luminar aquestes aparentment senzilles reflexions, il·lustracions expressives, dinàmiques ,… conserven una frescor que les fan totalment actuals.

A destacar que no hem trobat cap estereotip respecte a xiquets i xiquetes.

El format és menut, per a unes mans menudes. Si bé pot resultar un inconvenient per a la presentació col·lectiva a l’aula, resulta atractiu i íntim per a la lectura individual.

Els graons són per seure-hi” o “un forat és per mirar-hi”.–“el sol és per dir-te quan és cada dia”un llibre és per mirar-se’l

Algunes definicions són originals, altres desbaratades i altres poètiques … però totes fàcilment identificables per a la gent menuda i a més a més, suposen divertits disparadors creatius.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en desembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Un clot és per cavar-hi / Un hoyo es para escarbar | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Jo no sóc la teva mama / Yo no soy tu mamá

jonosoclamama yonosoytumama

Jo no sóc la teva mama                          Yo no soy tu mamá

Marianne Dubuc ( text i il·l.)

                                     Tornero Brugués, Susana ( trad)

 Joventut 2017

Llibre d’humor a partir d’una proposta exagerada “un enorme mamífer pelut anomena mamà a un petit esquirol” i a partir de continues contradiccions com ara: un bebè enorme, un adult petit, un mamífer que naix d’un ou, etc que, a vegades,traspassen els límits de la ciència.

Tanmateix, és eixe  trencament del pensament coherent, l’estranyament de la lògica de les lectores, el que fa que resulte atractiu i desperte la curiositat per saber com resoldrà el conflicte “qui serà la seua mamà?”.

A través d’unes il.lustracions magnífiques, ens endinsem en una història protagonitzada per una família inusual, una convivència, forçada al principi, entre un esquirol i un personatge inventat- una especie de monstre de les neus o goril·la blanc- que acaba en una relació afectiva i solidària. Al final, amb les aportacions del nouvingut a la vida en comú, assumeixen la possibilitat de conviure junts.

A través de la lectura per les diferents pàgines la història ens aboca a la tesis o les tesis en plural:

Des de la mirada del bebè, qui és la nostra mamà, el primer rostre que ens mira, el primer ésser que té cura de nosaltres?

Des de la mirada de l’adult, el bebè necessita, principalment, una mare. Tanmateix, l’absència d’aquesta, la impossibilitat de trobar-la, ens obliga èticament a fer de mare amb la qual cosa entrem de ple en el tema de la maternitat o també de l’adopció.

Un llibre compensatori en la línia de plantejar els nous conceptes de família, que llança un missatge a favor de la diversitat i que sembla necessari en el compleix procés per a entendre la realitat social en que vivim.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en Novembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Jo no sóc la teva mama / Yo no soy tu mamá | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Coses aparentment intranscendents i altres contes / Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos

cosesintrascendentscosasintras

 

Coses aparentment intranscendents i altres contes / Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos (trad . castellà : J.C. Gentile Vitale )

Calders, Pere

Comotto, A. ( il·l)

Nórdica, 2017

«Calders era una mena de Borges mediterrani. […] Era un escriptor de contes i narracions curtes imaginatiu i ocurrent, però sobretot una bella persona, cordial i senzilla».(Joan Brossa)

L’editorial ha fet una acurada selecció de diferents llibres publicats per Calders : Cròniques de la veritat oculta (1955), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981) i De teves a meves (1984) i li ha afegit unes il·lustracions molt suggeridores (dintre de la corrent de còmic o novel·la gràfica).

Diu Comotto : “què redimonis faig il·lustrant un il·lustrador?” i és que la prosa de Calders és així : imaginació, fantasia i somni es fonen amb l’experiència quotidiana en un estil senzill i precís amb grans dosis d’humor i ironia : « Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.» ( Fet d’armes ).

Calders dóna especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment. Els contes en la seua majoria no són fàcils (absurds, disparadors, generadors …). Fets extraordinaris, situacions del tot versemblants, de les quals esperem un desenllaç sorprenent, … quan ja has llegit alguns dels seus contes, t’enfrontes a la seua lectura amb un somriure esperant el moment on la ironia i la crítica sorneguera donen el toc amb el qual la història s’enlaira per damunt de la normalitat i la quotidianitat fent la seua escriptura especialment atractiva.

Per a Calders «La història és un malson del qual em voldria despertar», i enfront una realitat molt trista prova de fugir-ne amb aquesta imaginació, fantasia i humor. Un humor reflexiu i compromès. I mai jutja ni demana que jutgem les accions dels seus personatges, sols pretén que els entenguem, que ens posem en la seua pell .

Un humor que riu de situacions tan exagerades i surrealistes com ara l’home que tenia la seua vida al puny; un humor que riu de comportaments inusuals, com ara l’home que mata accidentalment a un desconegut i la forma que té de desfer-se del cadàver, o l’home tan capficat a les seues idees que és incapaç de canviar-les malgrat que l’observació de la realitat li demostra estar equivocat; un humor que riu de reaccions sorprenents, com ara l’home al que li naix un arbre a la seua habitació o l’home que en tornar a sa casa troba que ja no hi és casa seua.

Un clàssic de lectura imprescindible.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en Novembre 2017


Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Coses aparentment intrascendents i altres contes | Etiquetat com a , | Envia un comentari

ENFILANT EL CAMINET / POR EL CAMINO

Enfilantelcaminet_NoticiaAmpliada

Enfilant el caminet / Por el camino

Ruiz Johnson, Mariana

Lucchetti, Maria ( trad)

Kalandraka, 2017

Llibre de poemes que componen una xicoteta història. Quartetes que pretenen mantindre el ritme perfecte, però trobem una rima un poc forçada en català, molt més aconseguida en castellà.

Animals, menjars, números de l’u al deu, colors contrastats, dibuixos divertits, elements pel comptatge …

L’aniversari de la balena. S’ho menja tot i la festa s’ha acabat.

Són elements molts adients per les primeres edats que junt a la tradició oral en la que es basen els octosíl·labs dels poemes conformen un llibre simpàtic i de suficient qualitat per formar part d’una biblioteca per menuts.

El format en cartoné i de forma quadrada amb els angles arredonits són detalls molt adients per l’edat a la que va dirigit.

El llibre està escrit i il·lustrat per Mariana Ruíz Johnson, autora e il·lustradora argentina , guanyadora del premio Compostela de il·lustració de l’any 2013 .

Recomanat a partir de 0-3 anys

Comentat en Novembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Enfilant el caminet / Por el camino | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari