XV Encuentro de Animadores a la Lectura


DONDE EL BOSQUE CRECE

31 de mayo, 1 y 2 de junio de 2019

Un any més Federico Martin Nebras i Pizpirigaña ens convoquen a la XV Trobada d’Animadors a la lectura.

Qui encara no coneixeu aquestes trobades no les podeu deixar perdre, entreu en la pàgina web de l’associació per fer la inscripció, veure el programa definitiu i cercar allotjament en Arenas de San Pedro.

A qui ja haveu estat altres anys, no cal dir-vos res ; esperem retrobar-nos allí i gaudir de la LITERATURA i les bones companyies, com sempre.

Publicat dins de XV Encuentro de Animadores a la Lectura | Envia un comentari

DEU DITETS / DIEZ DEDITOS

Deu ditets / Diez deditos

Mem Fox

Helen Oxenbury ( il)
Maria Luchetti ( trad.cat)
Chemas Heras ( trad.cast)

Ed. Kalandraka,  2018

La infància necessita de protecció, alimentació, una llar … Malauradament no tots/es tindran les mateixes oportunitats, però en principi tots/es som iguals.

Aquesta és la tesi que defensa tant l’escriptora com la il·lustradora de l’obra, emfatitzant a més a més en la innocència, acceptació i respecte entre els infants que com són criatures es comporten com a tals, sense prejudicis, amb alegria i ganes de jugar.

Mem Fox escriu un text senzill, rítmic, rimat. Basant-se en la repetició per a que els oients puguen seguir-lo, anticipar-se i intervindre, gràcies a la tornada. Ho presenta de forma fragmentada, en pàgines consecutives (dues per a cada vers, esquerra i dreta) per presentar i preparar a la persona lectora a la repetició. Aquesta cançó rimada que tracta de la diferència, es centra en les mans i els peus dels bebès (és el que veuen del seu cos) i ens porta a la tradició perquè aquestes “tirallongues” són les que usa l’oralitat per a ensenyar-nos les parts del cos.

La il·lustradora, magnífica Helen Oxenbury, mostra un catàleg de xiquets/es de diverses cultures i mostra un joc de pàgina doble, pàgina en blanc amb text i pàgina amb text i il·lustració, que aconsegueix acompanyar el ritme del text. La dolçor, tendresa, humor i saviesa per l’observació dels infants, (cara, cos, moviments) … fan que aquestes il·lustracions siguen delicioses.

Aquest és un llibre excel·lent perquè és oral i visual, tant proper del joc i de l’afecte.

L’edició que fa Kalandraka ens sembla igualment excel·lent.

Recomanat a partir de 0-3 anys

Comentat en Abril 2019

Publicat dins de Deu ditets / Diez deditos | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

EN TRISTANY S’ENCONGEIX/ TRISTÁN ENCOGE

 En Tristany s’encongeix / Tristán encoge

 Florence Parry Heide

Edward Gorey ( il) 

Albert Torrescasana ( trad. català)

Manuel Broncano ( trad. castellà)

Blackie Books, 2017

Aquest llibre va ser publicat en castellà a l’editorial Alfaguara en 1982. Apareix ara en la versió de Blackie Books i, a més a més, en català; tot un luxe! amb un llenguatge més proper i més concís evitant, en alguns casos, els eufemismes.
Pareix inevitable el record d’un altre gran llibre amb temàtica similar “Ahora no, Fernando” editat originalment en Altea Benjamín i que, posteriorment, va ser reeditat amb el títol “Ahora no, Bernardo” en Alfaguara i “Ara no, Bernat” en Kalandraka.

El llibre que comentem, cal reconèixer, no ha perdut actualitat malgrat els anys, presentant-nos un fet sorprenent: Tristany encongeix, literalment, dia a dia; una encertada metàfora; un excel·lent disparador creatiu que ens apropa als contes surrealistes de Pere Calders i Gianni Rodari.

Davant d’aquesta situació conflictiva, la resposta de les persones que envolten al protagonista és molt diversa: des d’ignorar que això passe, despreocupar-se del fet, menysprear-li pel que li succeeix, ordenar-li que deixe de fer ximpleries, protocol·litzar la situació i inclús la culpabilitat (“Bien sabe Dios que siempre he tratado de ser una buena madre”)… En aquesta última intervenció observem la influència jueva-cristiana i patriarcal de la societat actual.

En definitiva, assistim a una indiferència davant el problema de Tristany sense permetre que cap circumstància puga interrompre la situació de confort en la que es troben els adults, arribant el nostre protagonista a assumir com normal la seua situació i sobreviure en el conflicte.

Planteja eixa disjuntiva en la nostra societat capitalista entre els dos mons existencials: el de l’adult i el de la infantesa, en el que el primer és prioritari i l’altre ha de subsistir.

Es tracta doncs, d’un llibre que ens fa replantejar-nos el concepte de família, d’infantesa, d’escola i de societat; una denúncia a la mancança de dedicació de pares i mares a cobrir les necessitats afectives dels seus nens i nenes. Afortunadament, el llibre està tamisat amb una gran dosis d’humor, ironia i sàtira que fa més digerible la seua tesi.

Juntament al text, es troben les il·lustracions: hi ha una sinergia entre text i imatge. Aquestes sense primers plans ni detalls. Les figures no transmeten afecte, no hi ha cap somriure esbossat ni actitud afectiva; tan sol en una il·lustració del final apareix una mitja curvatura als llavis, a penes visible.

Finalment, el posicionament de l’autora en la infantesa i les seues vivències, permet la identificació amb el protagonista, així ho expressa el prologuista del llibre, David Trueba: “ Vet ací el llibre de la meua infantesa, perquè, com era el petit de huit germans, sentí sovint què significava encongir fins al punt de desaparèixer. Llegir l’aventura de Tristany em va ajudar a sentir-me reconegut. Qualsevol nen viu la paradoxa eterna d’aconseguir ser lliure i autònom i suposar, al mateix temps, que algú et protegeix, et vigila, et compren. Fins la certesa final de que la vida només és un joc de taula on l’únic destí és avançar amb la teua fitxa.”

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en Abril 2019

Publicat dins de En Tristany s'encongeix / Tristán encoge | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

EL JARDÍ DELS DÉUS/ EL JARDÍN DE LOS DIOSES

El jardí dels déus / El jardín de los dioses

Gerald Durrell
Jordi Arbonès ( trad. català)
Maria Luisa Balseiro ( trad.castellà)
Ed. El Cercle de Viena, 2014 ( 1978)
Ed. Alianza, 2010

Diu l’autor “Aquest és el tercer llibre que he escrit sobre l’estada de la meva família a l’illa de Corfú, abans de la darrera guerra mundial (…) Per a mi, retrata una part molt important de la meva vida i allò que lamentablement sembla que els és negat a molts infants: una infantesa veritablement feliç i lluminosa” ( pps 9-10)

Tres llibres enginyosos i apassionants amb una narració descriptiva i àgil en la que destaca l’excel·lència del vocabulari -variat, científic- i una notable combinació d’humor i ironia.

Els Durrell, protagonistes de la història, són una família anglesa que passa cinc anys a l’illa grega de Corfú: el germà Larry, l’escriptor, convida a la llar familiar a tots els artistes que coneix; el germà Lessi capficat amb la caça; la germana Margo sempre enamorada i animada també a invitar a tothom que coneix; el germà petit de 10 anys, Gerry, obsessionat en omplir la casa amb tot els animals que atrapa i la mare encarregada d’alimentar a tots els éssers vius que hi habiten.


Amb la seua lectura, tornem a gaudir d’aquesta peculiar família juntament amb un variat i curiós llistat allotjats, visitants i vilatans. Està compost per 8 capítols amb una estructura i una temàtica comú: l’atenta observació i informació detallada de la fauna del territori, la colorista descripció dels paisatges, l’animada semblança de figures singulars i l’humorístic relat d’anècdotes; tot això, contat des de l’emocionant record d’una preadolescència lliure i plena.

A més a més, a la seua història trobem valors com l’amistat, la preocupació per la naturalesa i la mirada humorística a les relacions entre les persones.

Segurament gaudiran amb ell més adults que adolescents pels records, les nostàlgies i les vivències plantejades, referents totes elles a un temps llunyà. Tanmateix, és probable que eixe enamorament per la naturalesa i eixa prosa magnífica engresquen a tothom que comence la seua lectura.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en Abril 2019



Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, PÀGINA D'INICI | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LOS SURCOS DEL AZAR

Los surcos del azar

Paco Roca

Ed.Astiberri,2014

Llibre necessari. Narrat des de la visió del vençut per les armes però no per la raó. Tema que, malgrat el temps, continua essent una novetat ja que anem, a poc a poc, rescatant de l’oblit aspectes necessaris i vitals. A diferència de molts altres països que no han dubtat en revisar el passat dolorós i exigir responsabilitats, aquí s’ha preferit la llei del silenci, de la complicitat i la continuïtat dels vencedors de la guerra civil i de la dictadura posterior.


Paco Roca ens acosta aquesta realitat mitjançant una meta ficció, introduir-se dins de la ficció per a treure a la llum una realitat, a través de l’element més simple en una contesa bèl·lica: el soldat; i, a més pres, exiliat, vençut, oblidat, ignorat. És d’agrair a l’autor no només mostrar aquesta realitat, sinó el seu posicionament antifeixista.

Destaca la seua destresa en tots els àmbits:


En la il·lustració, on utilitza el color per al passat, i el blanc i negre per a l’actualitat de l’entrevista.


En les metàfores gràfiques, on ressalta certs elements: gestos, objectes, sang per a denunciar i realçar el significat.


En l’elecció del títol, versos d’Antonio Machado, dedicant-li un doble homenatge, pels versos i fent-lo aparèixer en l’obra com a exiliat de la barbàrie de la guerra civil per a trobar-se amb una altra.Juntament amb el joc simbòlic del propi títol: els solcs (camins) que et proporciona l’atzar: captivitats, una altra guerra, retrobaments, equívocs (confusió en la portada del diari Liberation, amb la imatge del tinent valencià Amado Granell, però amb el nom del capità (francès) Dronne, protagonismes secundaris (primera desfilada a París del general De Gaulle escoltada pel republicans espanyols fins a arribar, per fi, a un reconeixement internacional l’any 2004 , gràcies fonamentalment al fet que el capità Dronne va escriure en els seus diaris el que realment va ocórrer sobre la participació dels republicans espanyols en l’alliberament de París..


En l’extensa documentació analitzada, tal com costa en les agraïments del final de l’obra, per a elaborar la història i els diàlegs amb una narració que acompanya magníficament a les vinyetes, amb el joc meta-narratiu (relat dins del relat) que ens fa més suportable aquesta amarga història, juntament amb una gran dosi de veracitat.


Una narració que no es limita a comptar, sinó viure i sentir la desesperació, angoixes i anhels d’aquells republicans i republicanes espanyoles, que no es van quedar aquí, van arribar molt més lluny en les seves conquestes per aconseguir la democràcia europea. Europa era alliberada del feixisme, en tant que Espanya va viure 40 anys de dictadura feixista.


Aquesta gran història denuncia que el que ens han comptat fins ara han estat simples retalls, edulcorats, sense arribar, veritablement, al fons de la realitat, de l’ocorregut.


Ens recorda a Maus,l’obra de Spiegelman, escrita amb anterioritat, en la qual va utilitzar el mateix recurs de l’entrevista i meta-història.


L’autor sap narrar molt bé. Obra amena de llegir, malgrat la seva densitat. En la qual lluny d’observar els típics personatges que ens han lliurat els diferents mitjans, són molt més pròxims a nosaltres del que podíem imaginar, ja que podrien ser els nostres avis.

El format de novel·la gràfica fa més atractiva la seva lectura. Deuria ser llibre de lectura obligatòria en tots els Instituts i ocupar un lloc en totes les biblioteques. Continuem tenint una història desconeguda i necessitem rescatar-la. Hi ha certa urgència ja que la generació que va viure la guerra civil i la dictadura posterior de Franco ja gairebé és inexistent. Aquesta és una història contada des de l’exili del protagonista .

«Aquella España era muy diferente a la de antes de la guerra .La dictadura habia convertido a todo el mundo en sonámbulos, en gente gris y triste» ( pàg. 313).

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en abril 2019

Publicat dins de Los surcos del azar | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

XIII Premi Pep Sempere



Papallona que revoles
per les branques del roser,
¿ets el pètal d’una rosa
o una ocella de paper?
Miquel Desclot

XIII edició del Premi Pep Sempere convocat per la Asociación Cultural Pizpirigaña

Sempre que tornem de formar part del jurat del Premi Pep Sempere, tornem d’un trobament d’amistat i al cap portem la visió d’un paisatge diferent al nostre però també molt familiar i estimat.

La lectura és una experiència misteriosa.

Perseguir línies recreant el món, imaginant imatges, reconeixent-se en el coneixement, … perquè ja ho sabem: no podem viure sense la representació de la realitat.

Així que, dramatitzar un text és llegir per explorar, descobrir, analitzar, seleccionar i incorporar el relat (en el significat més estricte de col·locar al cos) i posteriorment oferir-lo al públic que desenvoluparà, inevitablement, un nou procés d’aprenentatge.

I aquest procés, amb el treball Leer, escribir, representar desenvolupat de forma extraordinària pel Seminario de Literatura Infantil y Juvenil Ana Pelegrín de Acción Educativa de Madrid, ha resultat guanyador en la XIII edició del premi Pep Sempere.

“La nostra felicitació més sincera per recordar-nos que els vertaders processos de coneixement requereixen lectura i treball individual disposats al servei d’allò col·lectiu”

(Paraules del Jurat de la lectura de la proclamació del premi.)

El premi es lliurarà en el XV Encuentro de Animadores a la Lectura “Donde el bosque crece”, en Arenas de San Pedro (Ávila) els dies 31 de maig, 1 i 2 de juny de 2019.

En la pàgina web de Pizpirigaña (http://pizpirigana.es/) podeu ampliar la informació sobre el premi i sobre les jornades

il·lustrador Adolfo Serra.

Col·lectiu Literatura Pep Sempere, març 2019

Publicat dins de XIII PREMI LITERARI PEP SEMPERE | Etiquetat com a | Envia un comentari

SOMNIS EN TEMPS DE GUERRA/ SUEÑOS EN TIEMPOS DE GUERRA

Somnis en temps de guerra / Sueños en tiempos de guerra

Ngugi wa Thiong’o

Josefina Caball ( trad. cat ,)

da Costa, Rita ( trad. cast)

Raig verd, 2017

Llibre dens i exhaustiu per la quantitat de detalls i descripcions, un llibre que requereix un temps i una lectura pausades. Tal vegada el fet de voler explicar la seua experiència personal barrejada amb la realitat històrica crea aquesta sensació d’excés de dades, que pot arribar a entrebancar la lectura.

És la crònica diària d’un nen que cada dia ha de recórrer un grapat de kilòmetres per anar i tornar a l’escola, i que mai perd l’esperança d’una vida millor. És també la crònica d’una cultura desconeguda per a Europa, encara que colonitzada per ella per a extraure tots els seus recursos, provocant l’empobriment i la mort de gran part de la seua població.

La història està situada en un país africà, Kènia, colònia anglesa, i el protagonista conta en primera persona la seua vida des de la infantesa fins l’etapa adulta.

Transcorre per diferents moments emocionals: angoixa per la crueltat del poder colonial per a evitar l’adquisició de cultura i educació dels habitants; humor i tendresa en les escenes de la infantesa, on l’oralitat –contes i cançons- té una gran importància per a suportar la fam; ràbia per la impotència en la lluita per la independència i enuig per la injustícia de la guerra, la segona guerra mundial, que provoca la mort i la misèria dels més pobres.

La narració manifesta una veritable estima de l’autor per la seua llengua incorporant paraules pròpies d’ella i també per la literatura presentant-nos un protagonista –ell mateix- obsessionat en llegir qualsevol text escrit que caiguera a les seues mans.

Finalment, la necessitat dels somnis pot ser la tesis d’aquesta obra, somnis que com la utopia ajudaren a l’autor a escriure un llibre crític, de denuncia, necessari encara als temps que vivim.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Somnis en temps de guerra/ Sueños en tiempo de guerra | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

MORT ACCIDENTAL D’UN ANARQUISTA/MUERTE ACCIDENTAL DE UN ANARQUISTA

Mort accidental d’un anarquista / Muerte accidental de un anarquista

Dario Fo

Guillem J.Graells ( trad )

Proa,Ossa major, 1998 (1974 original)

Hiru, 1997

El nostre col·lectiu de literatura va confeccionar fa temps un document anomenat “Dolents, maleïts i bojos”. Quan parlaven dels bojos ens referíem, evidentment, als bojos literaris capaces de dir el que pensen davant el poder.

A aquest tipus de personatges pertany el protagonista de l’obra de teatre que ara comentem. Tenim davant de nosaltres un personatge que té dotes d’actor, de bufó i unes quantes dosis de bogeria. Amb aquestes qualitats aconsegueix que els inspectors de policia es declaren culpables de la mort de l’anarquista, fa evidents les contradiccions de jutges i comissaris sobre la mort i amb la seva ironia els fa dir allò que no volien.

Aquest és un text teatral que combina moments de diàlegs brillants i còmics amb monòlegs en els que l’autor aprofita per a fer-nos reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb l’obra: justícia / injustícia, prejudicis, mancança d’ètica, impunitat …

Una història que combina dramatisme, humor, ironia i crítica. Darío Fo mai falla en aquest aspecte.

El text teatral aporta una manera diferent de llegir. El text dramàtic ens duu directament a un escenari teatral, a imaginar escenes que representen allò que es llegeix. La lectura d’obres de teatre va formant persones lectores i, al mateix temps, persones espectadores de teatre. Cal reconèixer els poquets llibres de teatre que hi ha a la nostra bibliografia; en general, som més espectadors que lectors d’eixe gènere. Aquest engrescador llibre podria ser l’inici del canvi: una actitud positiva per augmentar més aquest tipus de literatura.

Un clàssic combatiu que, malauradament, no passa de moda. Tot el que diu, referit  als anys 70, continua essent cert avui. Una gran dosi d’ironia per dir allò que no es pot dir: la brutalitat de la policia, les clavegueres de política i funcionaris, …

En la primera edició hi havia dos finals per a que el públic decidira amb quin es quedava. A partir de 1974, s’eliminen i es deixa un final incomplet, obert…

Com apropar-lo a l’alumnat d’avui? Mitjançant la contextualització i la representació dramàtica.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Mort accidental d'un anarquista/ Muerte accidental de un anarquista | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL JARDÍ SECRET / EL JARDÍN SECRETO


El jardí secret / El jardín secreto

Frances Hodgson Burnett ( autora)

Núria Giralt ( il)

Maria Rossich ( trad cat.)/ Isabel del Rio ( trad.cast)

ed. Viena, 2011 ( 1910) / ed. Siruela , 2015

«allà on facis créixer una rosa, fill meu, no hi creixerà cap card»( p.331)

«…feien tant de soroll com si fossin dues criatures de deu anys sanes i normals, en lloc d’una nena freda i poc afectuosa i un nen malaltís que creia que s’havia de morir.” (p. 178)

Aquesta és la història, l’evolució de dues criatures (Mary i Colin), abandonades emocionalment per aquells que deurien estimar-les, però capaços de superar el seu egoisme i la seua incapacitat d’estimar res ni a ningú gràcies a l’ajuda d’altres : Dickon, Marta, Ben ,… personatges solitaris, feliços i enamorats de la natura i de la vida.

La naturalesa apareix descrita amb espectacular detall i queda manifest l’estima de l’autora pel principal personatge del llibre, el jardí amb totes les plantes, flors i arbres que van transformant-se a través de les estacions; amb tots els animals, ocells i mamífers, que perden la seua feredat i pareixen comunicar-se amb els humans. Els canvis de la naturalesa succeïxen de la mateixa manera que la dels humans; sembla que només fóra una conseqüència del pas del temps.

«era graciós que tots els adults estiguessin tan espantats que acudien a una nena petita només perquè els semblava gairebé tan terrible com en Colin (p.210)»

Hi ha dos mons contraposats, l’adult i l’infantil, i dues classes socials, la dels nobles, que viuen en un món irreal i egoista, i la dels pobres i criats, que a pesar de malviure per l’abús dels senyors, tenen la saviesa de segles, l’amor i el respecte per la natura, i la generositat i solidaritat entre ells.

És possible que es note el pas del temps en alguna part del llibre. Però es manté la força dels personatges, l’optimisme i la possibilitat de canviar si es troba l’ajuda necessària per a fer-ho.

Recomanat a partir de 14 -15 anys

Comentat en Març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El jardí secret / El jardín secreto | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

ENIGMES.DESAFIA LA TEVA MENT AMB 25 HISTÒRIES DE MISTERI/ ENIGMAS.DESAFIA TU MENTE CON 25 HISTORIAS DE MISTERIO.

Enigmes. Desafia la teva ment amb 25 històries de misteri
Enigmas: desafia tu mente con 25 historias de misterio

Ana Gallo ( selecció i adaptació).

Victor Escandell ( il.).

Diana Novell ( trad.)

Zahorí Books, 2017

Hi ha llibres que pertanyen amb claredat a la literatura, però hi ha uns altres que ens obliguen a preguntar-nos on estan els límits entre ficció i no ficció.Establir-ne la frontera no és una tasca fàcil.

Certament, té aspectes que tenen a veure amb el fet literari: observació detallada de les imatges, anàlisis del text, el plantejament d’hipòtesis, treballa la lògica, la imaginació, el misteri i unes il·lustracions que complementen i aconsegueixen un binomi necessari per resoldre cadascú dels enigmes plantejats.

M.Margarita Bassols en el seu llibre L’enigmística popular: Aproximació a les endevinalles catalanes, Universitat de València, 2014, ens diu :

«Els enigmes formen part de la tradició oral des dels inicis de la humanitat, «perquè les endevinalles – enigmes populars – són un petit regal que ens arriba des de temps immemorials (…)I són, sens dubte una peça d’art, perquè estan configurades artísticament,(…)

Els enigmes són, abans que cap altra cosa, problemes expressats en un llenguatge analògic o metafòric, qüestions de naturalesa ambigua o enganyosa,que posen a prova la ingenuïtat o l’enginy de qui els escolta.

Cadascú dels enigmes d’aquest llibre, adaptats per Ana Gallo, conformen uns microrrelats on hi ha una història curta, amb uns personatges i en un temps literari. Són històries molt variades, algunes procedeixen del món oriental (La condemna, el successor del sultà), altres són històries quotidianes amb un element imprevist (culpable d’oblit, l’ascensor del senyor Blas) o històries policíaques (dissabte plujós a la mansió, un cas per a detectius) .

Un exemple :

Creuar el riu

Per arribar a la seva granja, un home ha de creuar el riu en la seva petita barca. Un dia torna del mercat amb el seu gos de caça, una gallina que hi ha comprat i un sac de blat de moro.

La barca és molt petita i només hi ha lloc per a mi i per a un altre paquet: com ho puc fer ?

Si creua amb el gos, la gallina es menjarà el blat de moro

Si creua amb el sac de blat de moro, el gos es menjarà la gallina.

Com ho ha de fer per creuar?

(Aquest en concret també està arreplegat per P. Corentin en el seu àlbum : L’ogre, el llop, la nena i el pastís. Ed.Corimbo, 2004) .

És un llibre que et permet aturar-te, t’obliga a repensar i a tornar a mirar amb altres ulls les imatges, a no fiar-te de les aparences, a relacionar, …

Tal com diu GRETEL «Un llibre per jugar, per exercitar la lògica i la imaginació, per riure i compartir. Una bona proposta que s’arrenglera amb la clàssica de Les aventures de la mà negra i que és un estri excel·lent per a l’oci familiar o per als dies plujosos sense pati de l’escola. Un llibre que els infants agrairan com un bon regal».

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Març 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Enigmes.Desafia la teva ment amb 25 històries de misteri | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari