PLOUEN POEMES

PLOUEN_POEMES_OK.small

Plouen poemes

Vanesa Amat, M.Carme Bernal i Isabel Muntanyà.

Morad Abselam (Il·lustrador)

Eumo editorial, 2017

Una antologia de poemes classificats per temes: animals, estacions, contes, natura, sentiments, oficis, cal·ligrames, infantesa.

És el resultat d’un treball col.lectiu de mestres i professorat de magisteri del que destaquem la bona selecció i la gran varietat dels poemes. A la presentació d’aquest llibre , les autores diuen: “Aquesta antologia vol oferir als infants una oportunitat per dir, sentir, llegir o compartir poesia amb altres infants i amb els adults del seu entorn”

Els poemes replegats de poetesses i poetes coneguts – un sonet de Rodoreda, un redolí de Desclot, un cal·ligrama de Papasseit, una quarteta de Raspall entre altres – conformen una eina molt útil per al professorat.

Les il·lustracions de Morad Abselam dins d’un estil figuratiu geomètric i colors suaus resulten atractives i agradables per a que també l’alumnat puga gaudir amb la seua lectura.

Plouen poemes (4)Plouen poemes (2)

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en juliol 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Plouen poemes | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

ERA FOSC I SOSPITOSAMENT TRANQUIL/ESTABA OSCURO Y SOSPECHOSAMENTE TRANQUILO

erafosc estabaoscuro

Era fosc i sospitosament tranquil / Estaba oscuro y sospechosamente tranquilo.

Einar Turkowski (autor i il·lustrador)

  Aymerich i Mallorca, Neus (trad. català)

Delgado, Marisa (trad. castellà)

Libros del Zorro rojo,2007

A un univers d’ambigüitat i aparença,  comença aquesta història que tracta de l’estranger. Quan aquest arriba a una illa provoca desconfiança i enveja als  seus habitants. Si, a més a més, aquests no troben la manera d’entendre allò que observen, la inquietud està servida. L’estranger experimenta l’exclusió, sent el rebuig de la gent del poble malgrat els esforços per conviure amb ella.

Una historia contada amb un llenguatge directe i unes il·lustracions mecanicistes fetes en blanc i negre que evoquen un ambient surrealista i ens trasllada a un món futurista on es mesclen les màquines amb uns animals i unes persones evolucionats, quasi post humans. Ens recorden, a vegades, a les il·lustracions del Bosco i de Francisco Meléndez.

Un llibre que no ajuda a la identificació, sinó que, com tots els llibres de dolents, permet la projecció dels nostres sentiments d’intolerància i ens transmet, amb el seu final, un missatge de necessitat de canviar les emocions negatives.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en juliol 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Era fosc i sospitosament tranquil / Estaba oscuro y sospechosamente tranquilo. | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL LLEÓ I L’OCELL / EL LEÓN Y EL PÁJARO

lleoiocell leonypajaro

El lleó i l’ocell/ El león y el pájaro

Dubuc, Marianne

Rivas, Mª Teresa ( trad. )

Tramuntana, 2015

Un llibre compensador que tracta la temporalitat de les relacions afectives i el respecte als cicles vitals de la naturalesa. En aquest cas, la relació entre un lleó i un ocell que conviuen junts després de ser recollit l’ocell ferit pel lleó : el lleó protegeix l’ocell i aquest amb la seua companyia fa que el fred no siga tan dolent per al lleó. Amb dues maneres de viure diferents, una sedentària i una altra migratòria, els dos personatges aprenen a respectar-se i assumir les seues circumstancies personals .

Resulta innovador l’aparició de pàgines en blanc com elements narratius amb significat: el pas del temps des de l’hivern fins la primavera o la solitud quan l’ocell marxa.

Apareix també un doble tipus de lletra; un tipus per a la narració de la història i un altra per al pensament del protagonista, el lleó.

Les il·lustracions de M. Dubuc amb colors suaus aporten una calidesa que fan del llibre un projecte literari atractiu.

Recomanat: a partir de 4-5 anys.

Comentat en juliol 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El Lleó i l'ocell / El león y el pájaro | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

L’ACABADORA / LA ACABADORA

acabadora

377-5-Acabadora la-135X220-300-website

L’acabadora                                           La acabadora

Michela Múrgia

Ubach, Mercè ( trad.cat.)                     Clavel Lledó, Teresa ( trad. cast.)

Proa, 2011                                                    Salamandra, 2011

 

Un llibre molt ben escrit, una literatura que envolta i atrau no només per la història que narra sinó per com la narra. Una història que ens remou i un llenguatge acurat són els dos grans valors d’aquest llibre:

Allò més impactant del llibre és l’ofici de la protagonista adulta, la tia Bonaria: ajudar a ben morir a qui ha arribat al final de la seua vida.

Tanmateix, encara que això està present al llarg de l’obra, la història planteja altres temes:

⁃ conflictes agraris, quan les terres són limítrofes amb solucions dramàtiques.

⁃ una forma d’adopció molt particular, un fillus d’ànima : « és així com en diuen, dels nens nascuts dues vegades, de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra» ( pàg. 7)

⁃ l’amor, matisant entre l’estima entre Maria i Andría amics des de la infantesa i l’enamorament entre Maria i Piergiorgio.

⁃ la gelosia entre germans

⁃ Credibilitat/ Versemblança: les dues apareixen al llibre. No resulta difícil creure en l’existència de gent dedicada a ajudar a morir a persones a la vora de la mort, encara que, naturalment, no hi haja documents escrits .

⁃ Personatges: la versemblança arriba a travès dels personatges. Principalment la tia Bonaria, Maria, Andría … No els coneixem físicament, sinó per allò que diuen, per allò que fan. En algun moment, la tia Bonaria deixa el seu protagonisme i l’assumeixen Maria i Andrí. Dos adolescents als que la vida els fa enfrontar-se a una dura experiència que els fa madurar i en aquest sentit també és una història de creixement . Un altre personatges és el poble, la col·lectivitat, amb una descripció exhaustiva dels rituals, costums, i una gran complicitat de la gent davant situacions molt dures i on cadascú respon com s’espera d’ell, com s’ha fet sempre .

Ambientació : magnífica recreació de les tradicions sardes i la rutina diària en un poble on tothom ho sap tot però també tot es silencia.

⁃ Llenguatge: els personatges resulten arrodonits gràcies al llenguatge. Frases llargues i rítmiques, alternant paraules del llenguatge popular amb altres més literàries, introduint lleugerament el folklore sard.

⁃ Misteri: no resulta misteriós per a les lectores. Vivim però, el misteri que Maria, filla de l’ànima, representa en la història. Amb ella, arribem al moment clau en que descobreix el que fa la seua mare adoptiva. Misteri perquè no ho conta tot, misteri amb el que ens deixa el final del llibre, un final obert, seguirà ella amb l’ofici de la tia Bonaria? La resposta de Maria a Andrí, significa un sí a la seua relació?

Recomanat: a partir +18.

Comentat en juliol 2018

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, L'acabadora/ La acabadora | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

UN CAMÍ DE FLORS / UN CAMINO DE FLORES

camideflors caminodeflores

Un camí de flors/ Un camino de flores

JonArno Lawson

Il·lustrador: Sydney Smith

Ed.Libros del zorro rojo, 2017

 

És un llibre a cavall entre àlbum il·lustrat i còmic que, sense paraules, explica la història d’una nena que va camí de casa amb el seu pare.

Destaca o dóna valor, a través de la xiqueta protagonista, a les coses petites que hi ha a la ciutat (flors , ocells) i que passen desapercebudes per a la resta, sobretot, per als adults.

Mostra el món diferenciat de la infantesa. Eixe món particular de mirar, de trobar i de mostrar una sensibilitat especial. Tot un muntatge (joc simbòlic) que dóna color i calor a tot el trajecte i a tota la història.

L’adult i la xiqueta viuen moments paral·lels (moments d’autonomia de la protagonista) que s’entrecreuen en estones determinades (moments de protecció per part del pare). Porten ritmes diferents. No hi ha interferències.

El personatge femení manifesta una actitud positiva davant la resta, empatia i necessitat de compartir i així, les flors que troba pel camí les va repartint com qui reparteix afecte i calor.

La il·lustració, mescla de dobles pàgines i vinyetes, fa que el temps i l’espai donen fe del recorregut i de tot el que passa. Els colors (el roig de la xiqueta, el color de les flors i el color que es va escampant…) conten la intensitat de la història.

Un àlbum sense paraules que dóna moltes possibilitats d’interpretació.

Algunes preguntes queden surant a l’aire de les persones lectores amb actitud conqueridora: des d’on està escrit? Aquest llibre com el reben els xiquets/es?

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en juny 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Un camí de flors / Un camino de flores | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

XIII PREMI LITERARI PEP SEMPERE

 

De tornada ja.  No puc renunciar al mar, però quina alegria tenir la possibilitat de nou d’abraçar, d’aprendre, d’admirar l’esforç col.lectiu i saber que cadascuna de les persones que fan la seua part són importants.

 

Ara, és el moment de posar la llarga i veure que tenim per davant un any amb moltes ganes de treballar per explicar i explicar-nos els projectes possibles i així participar en la XIII edició del premi Pep Sempere.

Elx, 4 de juny de 2018

Us animem. Ací teniu les bases:

 

PREMIO PEP SEMPERE XIII0 PREMIO PEP SEMPERE XIII (01)PREMIO PEP SEMPERE XIII (03)PREMIO PEP SEMPERE XIII (04)

Publicat dins de a.- Premi Literari " Pep Sempere", Convocatòria XIII PREMI LITERARI PEP SEMPERE | Etiquetat com a | Envia un comentari

¿MAU IZ IO?

mauzizio

¿MAU IZ IO?

Autora i il·lustradora: Carson Ellis

Editorial: Barbara Fiore, 2016

Presenta el cicle de la vida (del naixement a la mort i tornar a començar), i la interrelació entre el món dels insectes i el món de les plantes ( eruga – crisàlide – papallona; llavor – germinació – flor – mort – disseminació llavors ) però no és un llibre divulgatiu , sinó una excel·lent fabulació a partir d’aquesta realitat.

La gran protagonista: una planta, centre de vida, i els altres protagonistes són els petits insectes, els animals predadors (aranya, ocell…) i el pas de les estacions.

Uns personatges que viuen però també juguen (a pirates, a fer una cabana…), i es relacionen mitjançant un idioma propi, un idioma inventat, que és l’element que dóna vida i intensitat a la història. Una aproximació al llenguatge poètic i musical (repeticions, sonoritat, sons familiars ,…), un llenguatge capaç de comunicar una història i despertar emocions, encara que el codi siga desconegut .

Aquest idioma canvia per a cada llengua o país on s’ ha publicat el llibre.

Un llenguatge inventat sempre és un repte i un joc per als nens i nenes, i aquí , a més a més, les il·lustracions exuberants, magnífiques, amb un toc d’humor, ajuden a la seva interpretació.

Tal com diu l’autora, el llibre és tot un homenatge al món microcòsmic que pots trobar en qualsevol espai exterior, si ets capaç de ser persona pacient i observadora.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en juny 2018

Publicat dins de ¿ Mauz iz io ?, A.-LLIBRES COMENTATS | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

CASOS CÈLEBRES DEL DETECTIU JOHN CHATTERTON

ekare-yvan-pommaux-casos-celebres-john-chatterton-e1491990983280 ekare-yvan-pommaux-celebres-casos-john-chatterton3-e1490885574625-220x156

CASOS CÈLEBRES DEL DETECTIU JOHN CHATTERTON

CÉLEBRES CASOS DEL DETECTIVE JOHN CHATTERTON

Autor i il·lustrador: Yvan Pommaux

Traductora: Teresa Duran

Editorial: Ediciones Ekaré 2017

Aquest llibre reuneix tres títols: Detectiu John Chatterton, Lilia i El somni interminable. En ells, el famós detectiu John Chatterton resol tres casos realment complicats, fent servir el seu talent i intuïció.

Sense dubte, la més important aportació de Pommaux  és haver creat unes delicioses històries amb elements provinents del món del cinema, la novel.la negra i els contes tradicionals. I tot això per a goig de lectores i lectors molt joves.

Per una altra banda, l’autor i il.il·lustrador, ha emprat una bona dosi d’humor i misteri per lliurar-nos, en format de còmic, tres casos on trobarem personatges sota forma humana o d’animal, exquisidament caracteritzats. Són aquests poc complexos, quasi arquetípics, immersos en situacions de fugida, de desaparició, de por o en relacions familiars de gran tensió.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en juny 2018

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Casos célebres del detectiu John Chatterton/ Célebres casos del detective John Chatterton | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

BOTXAN / BOTCHAN

 

botxan_9788482568478 botchan

Botxan / Botchan

Autor: Natsume Sôseki

Trad.: Sanaé Tomari, Mercè Sans i Cristina Sans /  Traductor: José Pazo

Ed. Proa, 2008   /  Ed. Impedimenta, 2008

Una història narrada en primera persona en la que el protagonista, Botxan (senyoret en japonès) ens conta part de la seua infantesa i, més extensament, les dificultats amb les que es troba per a donar classe com a professor d’un centre educatiu en un poble llunyà de la capital del Japó.

Sembla que aquesta ficció reflecteix la mateixa experiència que va viure el propi autor, Soseki, en el seu primer any de professor fora de Tokio.

Botxan és un personatge ingenu i sense malícia enfrontat a un món de dobles intencions, dobles paraules, dobles cares davant les quals reacciona rebel·lant-se amb esperit crític davant tot el que succeeix i desplegant una personalitat en la que traspua franquesa, honestedat, innocència, impulsivitat i independència.

Al voltant del protagonista es troben personatges bons i dolents.

Dels primers destaquem la minyona Kiyu que el protegeix a la llar familiar on pare i germà no li donen l’estima que necessita. Viu un ambient familiar on el seu germà és el preferit del progenitor patern i contínuament el rebutgen i castiguen de les seues entremaliadures.

Dels segons, destaquem el professorat i alumnat del centre de treball on va patir l’hostilitat amb què el reben els seus alumnes, la mala relació amb els companys i els seus problemes per a adaptar-se a la vida d’una ciutat petita molt diferent de la de Tokio.

La seua paciència va començar a trontollar i va decidir dimitir com a professor per a tornar-se a la capital.

Publicada en 1906, Botxan és una novel·la irònica, divertida per la seua comicitat, per les situacions i esdeveniments inesperats. Sense jutjar, parla del conflicte emocional dins de la família, de l’enemistat entre pobles, d’exclusió o inadaptació i d’hipocresia.

Recomanat a partir de 16 anys

Comentat en juny 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Botxan / Botchan | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

VINCLES FEROTGES / APEGOS FEROCES

Vincles-ferotges-La-dona-singular-i-la-ciutatapegosferoces apegosferoces

Vincles ferotges / Apegos feroces

Vivian Gornick

Trad.: Josefina Caball  /  D.Ramos

Ed.L’altra editorial 2017 Ed.Sexto Piso,2017

 

Els vincles que tenim amb els nostres progenitors i que cal trencar per a poder madurar com a persona, ha segut tractat en moltes novel.les, però mai de manera tan explícita com en aquesta on el propi títol ja ens fa l’entrada a una història gens còmoda.

És una novel·la autobiogràfica. Un testimoni colpidor sobre els lligams familiars entre l’autora, Vivian Gornick i la seua mare.

La protagonista conta en primera persona la seu vida vinculada a la mare a través d’un fil del que no pot deslligar-se i que li aboca a una relació salvatge: l’ombra de la seua mare sempre està present, en cada moment, en cada decisió, … Una lectura, a vegades, asfixiant. ¿Com es fa per satisfer una mare omnipotent i castradora? Ja us ho avanço: no se la satisfà mai. “Aquesta relació ens matarà a l’una o a l’altra”. L’eixida que troba a aquesta angoixa perpetua serà l’escriptura . ” Si més no se sentiria completa i lliure mentre escrivia”

Totes les vivències, tots els records venen acompanyats de totes les dones que conformen la vida de l’autora, de la protagonista d’aquesta història. Començarem amb les dues dones, models antagònics, que van influir en el creixement de la protagonista:

La mare és un personatge que comença amb trets de lideratge, molt activa, molt solidària amb el veïnat i que amb el casament queda relegada a la cura del fills i a les tasques de la llar. A més a més, quan mor el marit és incapaç de refer la seua vida anterior i resta sumida en moments depressius i actituds de dependència cap a la filla.

Netty la veïna ucraïnesa dolça, tendra, apassionada i independent desperta en la protagonista unes emocions noves, impulsives, trencadores, que la feien allunyar-se d’ella i refugiar-se en la seguretat materna entrebancant l’autonomia necessària per a la maduresa. Aquest personatge suposava la diversitat de relacions afectives que dins de la casa materna mai no podrà conèixer ni experimentar.

La resta de personatges són homes que viuen amb la protagonista, Fran l’artista pintor, Joe el sindicalista i Dan jueu fonamentalista. Amb tots ells experimenta una bona relació sexual, però l’amor, el compartir, ser reconeguda i el desenvolupament personal dins de la parella, resulten un fracàs absolut. Els personatges masculins permeten a la protagonista arrecerar_se del seu treball, així com aquest li permetia amagar-se del seus homes.

L’autora ho conta a partir de converses, records i discussions amb la seua mare mentre passegen per Nova York, un personatge més, ciutat que té un paper importantíssim en la relació amb la seua mare al llarg del llibre.

Amb salts de temps, va filant un retrat dels canvis socials alhora que narra la seua experiència des de la infantesa fins la maduresa on mare i filla van assumint eixe vincle irrompible, consumint la seua vida tal vegada inacabable mentre haja possibilitat de seguir contant-la.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en juny 2018

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Vincles ferotges / Apegos feroces | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari