DOS RATONES

 

dosratones_240

Dos ratones

Ruzzier,Sergio (text i il·lustracions)

Ed. A buen paso, 2017

És un àlbum per a molt menuts amb la màgia que en tenen els llibres escrits i il·lustrats per la mateixa persona.

Al matí, dos ratolins després de desdejunar galetes, se’n van a remar al llac, veuen uns ous dels que naixen aneguets, se’ls fa un forat en la barca, naufraguen, van a parar a un xicotet illot on un àguila se’ls emporta al seu niu. Allí, esperen famolenques les cries,però aconsegueixen fugir i tornen a casa per a sopar una deliciosa sopa de cebes i safanòries.

Aquesta és l’aventura que proposa l’autor en un llibre editat en A buen paso al 2017. Contada així, Ruzzier, que és també il·lustrador, podria dibuixar uns personatges entranyables i carrinclons i aquest hauria estat un dels molts àlbums per a xicotets. Però no és així.

És molt original i fa un intens treball per a aconseguir despullar el text, cada pàgina té dues o quatre paraules.

Ruzzier es planteja una aventura per a la primera infància en la que la sinergia que es produeix entre el text (desproveït de tots els elements sintàctics innecessaris) i les il·lustracions componen un relat que no pots imaginar sense les il·lustracions perquè aquestes també conten. Els gestos, el llenguatge corporal, l’escenari, els colors… aconsegueixen una composició magnífica.

Conté els elements narratius d’una aventura: van sols, s’allunyen per diferents escenaris (el llac, el niu, la muntanya, el camí) i s’enfronten a perills (un naufragi, l’amenaça d’ésser devorats,les urpes de l’àguila,…) però el final és feliç, com bé mereixen els llibres per als més menuts. Aquestes aventures tan sols duren un dia i acaben quan cau el sol i s’ha de tornar a casa, a sopar i dormir al seu cau, perquè per a ser extraordinària no fa falta que siga llarga sinó fructífera, plena d’experiències.

El mòbil de la conducta sempre és la fam, la supervivència. Tots volen salvar-se. Els ratolins es llepen els bigots quan troben els ous de l’ànec al niu però se’n van quan els aneguets trenquen la closca. Quan l’àguila se’ls emporta viuen l’aventura des de l’altre costat, tenen por perquè les cries de l’àguila els esperen per empassar-se’ls.

Mitjançant els gestos dels personatges a les il·lustracions, els xiquets poden endevinar qui dels dos ratolins està en cada moment en situació d’avantatge front l’altre… perquè hi ha una situació molt divertida de “ara jo sóc el rei i faig la llei” i en conseqüència, cadascuna d’aquestes situacions genera pensament i empatia. En tot moment és un joc, fruit d’una relació entre iguals que alternen els seus moments de glòria amb l’ullet i la connivència dels lectors.

L’acte de llegir consisteix en formular hipòtesis, comprovar-les i tornar a formular unes altres successivament. Aquest llibre ho afavoreix meravellosament.

Els motius que impulsen l’aventura són els propis dels xiquets, és a dir, no hi ha motiu, és l’esdevenir de la vida qui fa que cada matí dos ratolins isquen del seu cau i tornen cada dia a menjar-se la sopa guanyada. I així ens conten i ens compten 1,2,3,… No és un text poètic però l’un, dos, tres i tres, dos, un, es repeteix huit vegades com un bressol i ajuda als xiquets a recordar i a buscar el ritme i l’eco de la tradició oral.

Recomanat a partir de 0-3 anys.

Comentat en Febrer 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Dos ratones | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

ANNA I VALENTINA / ANA Y VALENTINA

RESEM366annaivalentina RESEM365anayvalentina

Anna i Valentina/ Ana y Valentina

Parker, Danny (text)

Blackwood,Freya (il·l.)

López, Anna ( trad.)

Ed. Patio, 2017

De vegades, les històries conten només un breu període de temps; per exemple, un viatge en tren. Què fan dues nenes de la mateixa edat quan van de viatge amb la mamà?

Això és el que conta aquest llibre, fonamentalment descriptiu però amb una curta història: allò que fan dues xiquetes que, de manera espontània i natural, juguen abans que arribe el tren, durant el viatge en el tren i després del viatge. Aquests dos personatges, l’Anna i la Valentina, que tant se val si es coneixien abans com si no, representen la infantesa i la seua activitat principal, el joc. Diferents tipus de joc apareixen a les pàgines; tanmateix, el que importa és la seua implicació personal, l’enfrontament per saber qui tria el joc; per això, les protagonistes tenen temps, al llarg de les pàgines, per a trobar-se a gust, per a enutjar-se i per retrobar-se..

Una història en sis breus capítols: andana, horari, per la finestra, perill, vies i destí.

Les il·lustracions de Freya Blakwood aporten una atmosfera de tendresa, de calidesa, amb imatges a doble pàgina i zooms que les allunyen i apropen. Sense dubte, aquestes aconsegueixen major qualitat al llibre.

Llibre dolç, tendre, amable i digne.

Recomanat a partir de 4-5 anys.

Comentat en Febrer 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Anna i Valentina / Ana y Valentina | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

CONTES FIL PER RANDA

Contes-fil-per-randa_CUB-416x475

Contes fil per randa

Kipling, Rudyard (autor)

Woollard, Elli (adapt.)

Altés,Marta (il·l.)

Desclot, Miquel (trad.)

Ed. Blackie Books, 2018

Kipling contava contes a la seua filla una nit i altra més. En 1902, tres anys després de la seva mort, (quan només tenia 7 anys), va publicar-los amb il·lustracions pròpies .( Just so stories Precisament així, ed. Juventud, 1998 )

El que aquesta edició presenta és una selecció i adaptació de cinc dels contes de Kipling feta per Elli Woollard que els ha tornat a imaginar però canviant el gènere original de prosa a poesia, utilitzant estrofes de quatre versos d’art major, la qual cosa l’obliga a fer un altre llibre. El resultat és una recreació correcta i respectuosa amb el treball de l’autor, que ajuda a aproximar els xiquets al treball original de Kipling, no pas a substituir-lo.

Els contes que ha triat són:

  • Perquè la balena té la gola que té

Una balena es menja tots els peixos. Només queda un de petit que el convida a menjar humans.

Es menja un xiquet amb barca i tot ( en l’original és un mariner nàufrag damunt un rai) . El xiquet és espavilat. Li fa acostar-lo a la costa i després li clava la barca a la gola. Des d’aquell moment només menja els més minúsculs.

  • Perquè el camell té el gep que té

En principi el camell no té gep. Els animals treballen i mai el camell ajuda, sols diu « Ep. Ep, gepa per gep» . L’encarregat diu que el deixen en pau, tot panxacontent. Però un geni màgic li col·loca una gepa.

  • Perquè el rinoceront té la pell que té

Un home es disposa a fer un pastís de groselles i ve el rino i se l’emporta.

L’home espera que li arribe l’oportunitat de castigar el rino. Quan aquest va al mar a banyar-se i es lleva la pell, se la farcirà de groselles.

  • El nen de l’elefant

En un principi no tenia la trompa tan llarga. Comença a preguntar a la resta i…

  • El gat que anava a la seua

Fa molt de temps, els animals anaven a la seua. Vivien en una cova un home i una dona. A poc a poc van domesticant-los però el gat no deixa de ser salvatge ni tan sols quan mostra que sap cuidar meravellosament del nadó.

A la contraportada del llibre diu:

Meravellosament repensats per Elli Woollard

brillantment traduïts per Miquel Desclot

I bellíssimament il·lustrat per Marta Altés.

Nosaltres subscrivim fil per randa aquestes paraules, en les seues dos primeres afirmacions però a l’hora de parlar de la il·lustració valorem un irregular treball, molt naïf, molt ingenu però poc emocionant en general.

Fem una menció especial a la traducció sempre exquisida de Miquel Desclot.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en Febrer 2019

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Contes fil per randa | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

YO,LEONARDO

Yo-Leonardo-Ralph-Steadman-rayitas-azules

Yo, Leonardo

Steadman, R.( text i il·lustracions)

Libros del Zorro Rojo, 2018

Suposada biografia de Leonardo da Vinci escrita en primera persona por Ralph Steadman.

És una declaració d’amor de l’autor a Leonardo. La seua admiració és tanta que se l’engoleix i suplantant la seua personalitat, l’ofereix després a mode de crònica històrica en primera persona. Steadman és un gamberro, sorneguer,  que mostra amb humor i de manera rigorosa, la seua passió per aquest personatge.

A les primeres pàgines Leonardo agraeix sa mare que li parlara del bé i del mal amb belles raons i que li inculcara l’apertura mental per veure el món com un lloc ple de possibilitats. Aquesta mateixa idea que sa mare li va regalar, la va a mostrar al món al llarg de la història i a nosaltres, lectors, a través d’aquest àlbum.

Al llarg del llibre va parlant de totes les seues incursions en totes les disciplines:pintor,anatomista,arquitecte, paleontòleg, botànic, científic, escriptor, escultor,inventor,músic,poeta,urbanista… i en totes dona mostres de la seua genialitat

Fa un repàs de tota la seua vida, des del seu naixement. Nascut l’any 1452 de Caterina, una mare camperola i un pare notari, des de xicotet es feia preguntes i explorava el món. Inventor des de menut, curiós, dotat d’una intel·ligència magnífica, obsessiu, irreverent, provocador, qüestionat, talentós avançat a la seua època, autèntic símbol del Renaixement.

Obsessionat per volar, conscient del seu desori i bogeria practica la gosadia i diu tot allò que li passa per la màquina de pensament sense entrebancs fent una magistral crònica social i política de l’època:

En política la diferencia entre cómo se debe de actuar y cómo se actúa, en realidad es tan grande  que olvidarlo significa exponerse a la perdición.

Meravellosament il·lustrat pel mateix Ralph Steadman. Utilitza dibuixos del propi Leonardo i els incorpora a les seues il·lustracions que són també d’una originalitat digna d’un geni com era Leonardo. Il·lustra amb l’escena i també amb els esbossos de l’escena (pàg. 64-65).

Honora amb agraïment els seus mestres, cosa que també l’engrandeix més, si cap: l’arquitecte Biagio da Ravenna, Andrea de Verrochio, Paolo Toscanelli,…

El llenguatge és extraordinari, adaptat al Cinqueccento.

(Davant del penjament d’un conspirador dels Médici escriu):

Me fijé en la boina oscura del pobre hombre, el jubón de sarga negra, la negra ropilla y la holapanda azul de piel de zorro. El cuello de la ropilla estaba forrado de terciopelo y punteado de negro y rojo. Vestía unes medias largas.

En tot moment parla de les seues pretensions, els seus desitjos, els seus pensaments, les seues idees en torn a l’art, a la pintura,… amb un discurs autèntic, com si  fos una autèntica biografia sense torsimany, sense que un altre parle per la seua boca.

És cert que el material amb el que comptem és tan meravellós, la figura de Leonardo és tan excepcional que qualsevol exposició ordenada de la seua vida ja desperta interès.

Igualment, a les il·lustracions, l’autor integra dibuixos i esquemes del mateix Leonardo .

Però Ralph Steadman supera la meravella perquè aconsegueix suplantar la mà del propi geni per a recrear-se i recrear la seua pròpia vida. És difícil i al temps és un joc meravellós buscar què hi ha d’un i què hi ha d’un altre perquè el propi Ralph Steadman destil·la el mateix aire d’home renaixentista.

Había aceptado pintar el retrato de una dama cuyo rostro era de otro mundo […]. Para contentarla y hacerla sentir a gusto, contraté a un grupo de juglares para que, en su rostro —pero sobre todo en su corazón—, hubiera siempre una sonrisa.

Ens queda parlar de la meravellosa edició del llibre per part de Libros del Zorro Rojo que ha cuidat absolutament tots els detalls:  el paper, el format, la tinta, les guardes, la composició…

Tot al llibre és pura delícia. Però m’estic desviant…

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en Febrer 2019

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Yo. Leonardo | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

A BANDA I BANDA DEL PETÓ

A banda i banda

A banda i banda del petó

Pàvlova, Vera

Dyakonova, Xènia ( trad.)

El Gall editor, 2017

Qui fa versos no vol recompensa

amb la calma en té prou i és feliç.( p.161)

Són els ecos sonors amb els que volem començar a parlar del descobriment de Vera Pàvlova (Moscou, 1963), una de les majors poetesses de la seua generació.

Són els déus qui li dicten els seus poemes a l’orella. Aquesta és la raó que apunta Pavlova de perquè els seus poemes són tan breus.

Dir que no són sospites sinó somnis

perquè les interpretes al revés;

parlar a l’uníson perquè no t’adonis

que sé que m’has mentit, i no puc més

vagar pel laberint de la mentida,

tot vomitant enganys amb gust de fel

i mentre dorms, xiuxiuejar-te: digues

qui de nosaltres dos és infidel.(P.51)

La seua veu poètica és directa, sense revoltes, transparent, espontània, senzilla, moderna, provocadora, la veu d’una dona que canta l’amor en primera persona, des de la seua experiència vital que va des de la carnalitat i sensualitat d’una jove que explora, de manera íntima, el territori de la pell, a l’espera de l’amant que sap que la moneda és la passió, passant pel desig, la complicitat, la gelosia,…

és de tul, de cotó fi

l’amor abans de dormir

és amarg com un opi fort

l’amor que vetlla una mort

és cansat i tenyit d’enyor

l’amor que no té amor

és sonor, sec, poderós

l’amor més enllà del cos.( p.51)

Amb rima clàssica, humor en diferents moments i enginy espurnejant per a inventar metàfores, la seua poesia l’ha dut a ser guanyadora del prestigiós premi Apolon Grigóviev l’any 2000.

Aquí, oh germans, s’ha adormit

la Vera: als seus versos parlava

de tot el que havia viscut

amb unes paraules tan clares

com si no li haguessin calgut(p.107)

Són poemes acompanyats d’un ritme molt personal que ens bressola en la seua lectura, no en va Vera Pàvlova té formació musical: piano, composició, musicologia.

El destí de les paraules

es potser fer-nos callar.( p.33)

A banda i banda del petó” es va publicar a Rússia l’any 2004. Dietari en vers d’una relació amorosa. Els protagonistes són una dona russa i el seu amant nord-americà.

El desig és

el desglaç

de la por, i urpada brusca,

i la passió un pas

cap al “jo” d’un “tu” que busca( p.37)

No és fàcil trobar traduccions de la Vera Pàvlova. Per això agraïm aquest llibre traduït al català per Xènia Dyakonova que valorem com a prodigiós per la dificultat d’aconseguir el màxim de lleialtat a la poesia original i demostrar un excel·lent domini de les dues llengües. Xènia Dyakonova (San Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura, ha sigut guardonada amb el premi PEN Català de Traducció Literària l’any 2018 per aquesta obra que hui us presentem i  recomanem amb tot el nostre plaer.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Febrer 2019

Publicat dins de A banda i banda del petó, A.-LLIBRES COMENTATS | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

XVII CURSO FOLKLORE Y ESCUELA (Homenaje a Ana Mª Pelegrín).

Els propers dies 25, 26 i 27 de gener de 2019, en Barranda (Murcia) i dintre dels actes de la Fiesta de las Cuadrillas, tindrà lloc el XVII CURSO FOLKLORE Y ESCUELA (Homenaje a Ana Mª Pelegrín).

Gustavo Puerta, Alonso Palacios, Primigenius, Rodorín, Federico Martín i el Col·lectiu de Literatura Pep Sempere participaran en aquest curs, al voltant de la figura de Ana Maria Pelegrín, per donar a conèixer el treball de la gran investigadora, que ens va deixar l’any 2008.

Us avancem part del material que es desenvoluparà dintre la xerrada del Col·lectiu « Libros desde la tradición»:

Introducción :

En diferentes encuentros literarios ya se ha comentado la figura poliédrica de esta activista del verbo y la memoria, Ana Maria Pelegrín.

Nosotros no insistiremos en ello sino que nuestra aportación es mostrar la relación entre esta hada literaria y nuestra biografía como colectivo de literatura infantil y juvenil.

Nuestro nacimiento, en el año 83, estuvo acompañado con diversos ecos rítmicos como el del

Antón, Antón

Antón pirulero

cada cual, cada cual

que atienda su juego

y el que no lo aprenda

pagará una prenda.

La Ana María folclorista tomaría prestado el verso “Cada cual atienda su juego” para titular un libro que nos ayudaría a entender qué era la Tradición Oral y su importancia en el acercamiento de la literatura a la infancia. Tantas y tantas veces repetiríamos aquella peculiar idea ” la animación lectora comienza desde el momento en que la madre se siente embarazada: la madre alimenta a su bebé con la palabra tacto, con la palabra gesto, con la palabra afecto” que la hicimos nuestra.

Aprendimos – sin pagar prenda – a construir nuestra memoria poética: recordarla, clasificarla y utilizarla en las aulas con nuestro alumnado, compartiendo, verso a verso, ritmos, entonaciones y calidades sonoras.

Los sucesivos días de cantar y contar se alternaban y crecimos viviendo una aventura basada en narrar-escuchar cuentos y entonces fuimos auxiliados por otro gran libro, complemento del anterior y fruto de su labor investigadora, titulado “La aventura de oír”. Con él comprendimos que los cuentos permiten procesos psicológicos de identificación con los héroes y de proyección de nuestras emociones en los antagonistas y que bajo su piel hay mensajes de esperanza ante las dificultades que se encuentran en el camino hacia la madurez.

Intentamos convencer a nuestros oyentes de la tesis principal de estos dos libros, regalo imprescindible de esta experta en narrativa oral “los días de cantar y los días de contar constituyen el gran libro oído de la Tradición Oral, un valiosísimo resumen de crecimiento y evolución humana”.

Y cantando y contando, nos reconocemos miembros de la familia literaria “IN” (Federico MartÍN, Ana María PelegrÍN y Felicidad OrquÍN ) que favoreció el inicio de nuestra particular aventura en las tierras del sur del país valencià hace ya casi cuarenta años.

In memoriam, Ana María Pelegrín

 

Todavía quedan en nuestras memorias los ecos de sus palabras y las emociones de sus pensamientos.

De sus libros rescatamos estas citas:

Del libro Cada cual atienda su juego :

 Antón, Antón, Antón Pirulero/cada cual, cada cual/ atienda su juego/ y el que no lo atienda/ pagará una prenda”.

Aulaludus: taller jugado de literatura, plástica y movimiento. No para programar, evaluar el juego, sino, por el contrario, para establecer la riquísima comunicación lúdica, proceso abierto a la creación, recreación, almacenamiento y transformación

Del libro Letras para armar poemas :

El antólogo escoge un manojo de poemas deseando armar un florilegio de formas, figuras, texturas y textos. Quiere recrear, compartir el recreo, el humor, el rumor que se desliza en los poemas. Quiere tejer una trama, traer emoción y desenfado”

Del libro Pequeña memoria recobrada (una aproximación a los libros infantiles en el exilio):

 Cuentan de Ana que pelegrinó durante más de veinte años por librerías de viejo de la Habana, México o Buenos Aires con el objetivo de rescatar todos esos libros publicados por los españoles exiliados en el 39 y destinados a unos niños que ya no eran los suyos, pero en los que volcaron la intuición pedagógica con la que se habían educado en el país perdido”

Del libro Poesia española para jóvenes (Selección y prólogo de Ana Pelegrín):

“Todos los romances de tradición oral moderna que cuentan antiguas historias los he recogido personalmente por toda España y los dejo en vuestras manos, como un arca que guarda un fabuloso tesoro, un legado de palabras y de experiencia poética, para que los leáis y os apropiéis de ellos, porque vuestros son, os pertenecen”

Del libro Poesía española para jóvenes (Selección y prólogo de Ana Pelegrín) :

 Y así es el libro de poemas, como un pasaje secreto que se abre cuando te propongas leerlo con gesto decidido e imaginativo, aguzando el oído y la sensibilidad para atrapar las voces e imágenes que encierran las palabras.

Del libro La aventura de oír 

La literatura oral es un modo literario esencial en la vida del niño pequeño porque la palabra está impregnada de afectividad. (Misino gatino/ qué comiste?/ sopita y vino/ misino, misino). Le incorpora vivencialmente a una cultura que le pertenece, le hace participe de una creación colectiva y le otorga signos de identidad. 

Del libro La flor de la maravilla 

 Cuentan las viejas consejas que existe una flor oculta que cura las heridas de los hombres y es larga y azarosa su búsqueda… Persiguiendo su imprevisible presencia me he extraviado en el laberinto múltiple de las voces que hablan del prodigio y he vislumbrado su íntegro poder floreciendo en el florilegio de los romances, los recreos y las retahílas que hechizan a los niños y a cuya fascinación me he rendido cada vez que la palabra comenzaba a anular el tiempo”

 

 Bibliografía de Ana Pelegrín

(Selección a partir del portal: http://www.cervantesvirtual.com/portales/ana_pelegrin/su_obra_bibliografia/

Estudios : 

La aventura de oír. Madrid: Anaya, 2004. ed. corregida y ampliada. pp. 304.

La flor de la maravilla: juegos, romances, retahíla. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2006. ed. corregida. pp. 384. 

Cada cual atienda su juego.Madrid, Anaya, 2008.pp.295 (nueva corregida)

Pequeña memoria recobrada. Libros infantiles del exilio del 39. Editado  por Ana Pelegrín, María Victoria Sotomayor y Alberto Urdiales, Ministerio de Educación y Cultura. CIDE. Madrid 2008

Antologías

 

 Deditos y cosquillitas. Ilustraciones de S. Goldman.Madrid: Espasa Calpe, 1994. 2.ª ed. pp. 40.

Misino Gatino. Ilustraciones de J. R. Alonso. Madrid: Espasa Calpe, 1997. 2.ª ed. pp. 40.

 Raíz de Amor. Madrid: Alfaguara. imp. 1999. pp. 144. 

Poesia española para niños. Ilustraciones de T. Gatagán. Madrid: Alfaguara, imp. 2002. pp. 152.

 Letras para armar poemas.Ilustraciones de T. Gatagán. Madrid: Alfaguara, 2.ª ed., imp. 2004. pp. 136. 

Poesia española para jóvenes.  Ilustraciones de J. R. Alonso. Madrid: Alfaguara, 7.ª imp. 2005. pp. 176.

Huerto del limonar. Ilustraciones de R. Vivas. Madrid: Edelvives, 2007. pp. 146.

Finalment us adjuntem:

a)  un extens article publicat en el periòdic el País en 2008 

b) l’enllaç a un monogràfic, coordinat per Gustavo Puerta, titulat «Los repertorios de Ana Pelegrin, publicat en la Revista Educación y Biblioteca, nº 160, any 2007:

a) IN MEMORIAM DE ANA PELEGRIN :

Ana Pelegrín, una poliédrica activista del verbo y la memoria.

Fue investigadora, folclorista, actriz, pedagoga y experta en narrativa oral

Ana Pelegrín, nacida en San Salvador de Jujuy (Argentina) en 1938, falleció a los 69 años el pasado día 11 de septiembre en Madrid, ciudad en la que residía desde los años sesenta del pasado siglo, cuando llegó a España dispuesta a estudiar técnicas teatrales.

La gran pasión de Pelegrín, desde joven, fue el teatro, que luego canalizaría, a través de una larga y profunda investigación, alrededor de la expresión corporal y el cuerpo como lenguaje en su docencia como profesora de Educación Física.

 Doctora en Filología Hispánica, profesora de la Universidad Politécnica de Madrid y premio Nacional Assitej de 2005, Ana Pelegrín poseía una atractiva y poliédrica personalidad tanto en lo personal como en lo profesional.

Fue creadora de mágicos espectáculos en torno a la poesía y la palabra, en los que hacía alarde de una memoria prodigiosa, ya que atesoraba cientos de poemas que en cualquier momento podía recordar y demostrar que era una recitadora excepcional de voz cálida, educada en las técnicas teatrales más precisas y donde el cuerpo acompañaba el ritmo de las palabras. Y lo hacía todo lento, muy lento, como en una oración.

Firme defensora de la escuela pública, fue una gran activista desde los años setenta dentro de los movimientos de renovación pedagógica. Fundó en 1976, con otros seis profesionales del sector, Acción Educativa, donde emergieron las escuelas de verano de Madrid y cursos de formación del profesorado.

Nunca abandonó su gran labor investigadora, en torno a la tradición oral, la literatura infantil y juvenil, la poesía de la generación del 27, los juegos tradicionales, el lenguaje gestual y simbólico… Una labor que recogió en numerosos cursos y publicaciones: La aventura de oír, Cada cual atienda a su juego, Libro de estampas, La flor de la maravilla, además de Tradición y literatura hispánica, Repertorio de antiguos juegos infantiles y su prestigiada selección de Poesía española para niños, entre otras muchas publicaciones de primorosa y cuidada edición.

Pelegrín, que decía de sí misma que era poseedora de una “frágil dureza”, se apasionaba con los viajes, los amigos, los contactos…, todo lo trufaba siempre con su gusto coleccionista de libros, imágenes e ilustraciones.

Orientaba especialmente esa pasión hacia la búsqueda de libros para niños que fueron publicados en el exilio español y que logró rescatar físicamente como parte de nuestro patrimonio cultural.

Rastreó y buceó como nadie en la memoria del exilio a través de la creación de libros para niños que los republicanos escribieron especialmente en México, Cuba y Argentina, con autores como María Teresa León, Antoniorrobles, Moreno Villa o Rafael Dieste y las ilustraciones de Federico Rivas o Castelao.

En torno a esta etapa llegó a reunir casi 500 libros que ahora verán la luz en una publicación en la que estuvo trabajando hasta el mismo día en que fue hospitalizada para recibir un trasplante de hígado.

Una historia de los otros libros que escribieron los exiliados republicanos, desconocida en España y que se materializará en el libro Pequeña memoria recobrada: un catálogo de obras impresionante que abarca la edad de plata: 1920-1936, y en la que recoge el exilio y el retorno a España.

La gran empresa de su vida fue investigar la literatura de tradición oral, los juegos tradicionales de los niños y la literatura infantil del siglo XX, algo que recogió en su tesis doctoral, donde relacionó juegos y poesía popular en la literatura infantil y juvenil con los poetas de la generación del 27, de los que era profunda conocedora.

De ahí que fuera decisiva su aportación a la hora del reencuentro de los intelectuales de la transición con las vanguardias del 27 y lo que supuso en ellas su valoración de la infancia y de la importancia de la lectura y la literatura en la formación de la persona.

En la década de los años ochenta trabajó en los estudios del Romancero dentro del Seminario Menéndez Pidal que dirigía su nieto Diego Catalán. Pelegrín, como folclorista, recogió por pueblos de España, grabadora en mano, testimonios orales de antiguas canciones y romances que aún se conservan vivos en la memoria de muchas mujeres de aldeas.

Fijar la memoria fue el gran objetivo vital de Ana Pelegrín, con la finalidad de que no se pierda la rica cultura oral y se recupere el patrimonio literario olvidado. Una memoria que estará en profunda deuda con ella.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Domingo, 14 de septiembre de 2008 EN EL PERIÓDICO EL PAIS.

 

b) Dossier: Los repertorios de Ana Pelegrín: 

 Educación y biblioteca.

Año 2007, Año nº 19, Número 160

La revista Educación y Biblioteca se publicó en España de mayo de 1989 a junio de 2011. Gustavo Puerta Leisse, que entre los años 2006 y 2012 dirigió las secciones de educación y literatura infantil y juvenil en la revista, coordinó en el número 160 del año 2007 un monográfico, titulado Los repertorios de Ana Pelegrin, que recoge los diferentes campos de trabajo e investigación de Ana. 

Os lo recomendamos encarecidamente por el rigor y el afecto con el que se ha escrito dicho dossier.

Os dejamos el enlace : https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/161855

 

Publicat dins de g.- Encuentros en Barranda, XVII CURSO FOLKLORE Y ESCUELA | Envia un comentari

ANNEX 2018

BIBLIOGRAFIA COMENTADA

(gener a desembre de 2018)

 

RECOMANATS A PARTIR DE 1-3 ANYS :

saltinadoracastellà

Saltinadora gegant , La. Saltinadora gigante, La.

Donaldson , Julia (text) & Oxenbury, Helen (il·l)
Traduït por Bel Olid
Juventud, 2017

++++

RECOMANATS A PARTIR DE 4-5 ANYS :

colompaloma

El colom no se’n pot anar a dormir tard

No dejes que la paloma se acueste tarde

Text i il·lustracions de Mo Willems

Andana editorial, 2018

++++

ernest-i-celestina_Cat

ernesto-y-celestina_C

Ernest i Celestina, músics de carrer.

Ernesto y Celestina, músicos callejeros.

Text i il·lustracions de Gabrielle Vincent

Teresa Duran ( trad, català )

Azaola, Juan R. ( trad. castellà )

Kalandraka, 2017 ( 1981 )

++++

leonypajaro

lleoiocell

Lleó i l’ocell, El

León y el pájaro, El

Text i il·lustracions de Dubuc, Marianne

Rivas, Mª Teresa ( trad. )

Tramuntana, 2015

++++

paraguas

Paraguas, El

Text i il·lustracions de Jae Soo Liu

Dong Il Sheen ( música)

ed.Pastel de Luna, 2015

++++

socunanimal

soyunanimal

Soc un animal / Soy un animal

Text i il·lustracions de Alfredo Soderguit

Libros del zorro rojo, 2018

++++

Tu-no-me-vas-a-creer

Tu no me vas a creer

Jaime Blume Sánchez ( text)

Irene Savino ( il·lustració)

Ekaré, 2013

++++

RECOMANATS A PARTIR DE 6-7 ANYS:

alexratoli

alexraton

L’Àlex i el ratolí de corda,

Alex y el ratón de cuerda

Text i il·lustracions de Leo Lionni

Lucchetti, Maria ( trad català)

González, Xose M. ( trad. castellà)

Kalandraka, 2017

++++

coberta_dolent_frontal_

cubierta_frontal_malo_baja

Dolent / Malo

Pauli, Lorenz ( text)

Scharer, Kathrin (Il.lustracions)

Soler i Horta, Anna ( trad. cat )

de San Pedro , Patric ( trad. cast)

Takatuka, 2018

++++

malacatu

¡Malacatú!

Text i il·lustracions de María Pascual de la Torre.
Albert Jané (trad. català)
A buen paso , 2018

++++

mauzizio

¿Mau iz io?

Text i il·lustracions de Carson Ellis
Editorial: Barbara Fiore, 2016

++++

dibujarunavaca

Mejor libro para aprender a dibujar una vaca, El

Rice, Hélène ( text)

Badel, Ronan ( il·lustració )

Corral, Mercedes ( trad)

Barbara Fiore, 2016

++++

camideflors

caminodeflores

Un camí de flors/Un camino de flores

 JonArno Lawson ( text )

 Sydney Smith (Il·lustració )

Libros del zorro rojo,2017

++++

RECOMANATS A PARTIR DE 8-9 ANYS :

ekare-yvan-pommaux-casos-celebres-john-chatterton-e1491990983280

ekare-yvan-pommaux-celebres-casos-john-chatterton3-e1490885574625-220x156

Casos cèlebres del detectiu John Chatterton/

Célebres casos del detective John Chatterton

Text i il·lustracions de Yvan Pommaux

Traductora: Teresa Duran

Ediciones Ekaré 2017

++++

diariofosforos

Diario de las cajas de fósforos, El

Paul Fleischman ( text )
Bagram Ibatoulline( il·lustració )

Juventud, 2013

++++

abdulgasazi

El jardín de Abdul Gasazi

Text i il·lustracions de Cris van Allsburg
Cadena, Agustin ( trad)
F.C.E.,2017

++++

elpajaronegro

El pájaro negro

Text i il·lustracions de Lee, Suzy

Vitó i Godina, A. (trad)

Bárbara Fiore Editora, 2010

++++

maquinasueños

La máquina de los sueños

Alcántara, Ricardo ( text )

Alonso, Juan Ramón ( il·lustració )

Editorial Océano, 2018

++++

PLOUEN_POEMES_OK.small

Plouen poemes

Vanesa Amat, M.Carme Bernal i Isabel Muntanyà ( ed.)

Morad Abselam ( Il·lustrador)

Eumo editorial, 2017

++++

RECOMANATS A PARTIR DE 10-11 ANYS :

Benicio_240

Benicio y el Prodigioso Náufrago

Text i il·lustracions de Iban Barrenetxea

A buen paso, 2016

++++

03-Bestiari_salvatge_destar_per_casa

Bestiari salvatge d’estar per casa

Text i il·lustracions de Serra, Sebastià

Ed. El cep i la nansa, 2016

++++

Dorothy_300

Dorothy, Déjale entrar

Javier Sáez Castán (text )

Pablo Auladell (il.lustració )

Ed. A buen paso, 2017

++++

erafosc

estabaoscuro

Era fosc i sospitosament tranquil.

Estaba oscuro y sospechosamente tranquilo

Text i il·lustracions de Einar Turkowski

Aymerich i Mallorca, Neus (trad. català)

Delgado, Marisa (trad. castellà)

Libros del Zorro rojo,2007

++++

mexiquecatala

mexiquecastellà

Mexique, el nom del vaixell

Mexique, el nombre del barco

María José Ferrada( text)

Ana Penyas ( il·lustració )

Teresa Duran ( trad. cat.)

Libros del zorro rojo, 2017

++++

supersorda

Supersorda

Text i il·lustracions de Cece Bell

color de David Lasky

Jofre Homedes Beutnagel ( trad )

Maeva Young, 2017

++++

RECOMANATS A PARTIR DE 12-13 ANYS :

alice

Alice in Worderland

Text i il·lustracions de Suzy Lee

ED MAURIZIO CORRAINI,2002

++++

llagrimes

lagrimas

Llàgrimes de l’assassí, Les/ Lágrimas del asesino, Las

Bondoux, Anne-Laure

Molist Forcada,Montse (trad. cat.)

Navarrete, Ana (trad. castellà)

Baula, 2012 /Edelvives, 2012

++++

RECOMANATS A PARTIR DE 14-15 ANYS :

aqui_300_rgb

Aquí

Text i il·lustracions de Richard McGuire

Cruz, Esther ( trad)

Salamandra, 2015

++++

el hoombre

Hombre del traje negro ,El

Stephen King ( text)

Ana Juan (il·lustració)

Iñigo Jàuregui ( trad.)

Ed.Nórdica, 2017

++++

swetcatala

 sweetcastellà

SWEET SIXTEEN

Annelise Heurtier

Franquesa Gòdia, Montserrat (trad, cat )

Ridruejo Ramos, Cristina ( trad, cast)

Pagés editors, 2017 / Milenio, 2017

++++

RECOMANATS A PARTIR DE 16 ANYS :

botxan_9788482568478

botchan

Botxan /Botchan

Natsume Sôseki

S. Tomari, M. Sans i C. Sans (trad.cat)

José Pazo (trad.castellà)

Ed. Proa, 2008 / Ed. Impedimenta, 2008

++++

portada_quan-arriba-la-penombra_jaume-cabre_201612121811

portada_cuando-llega-la-penumbra_jaume-cabre_201701251035

Quan arriba la penombra.

Cuando llega la penumbra

Cabré, Jaume

Proa,2017 / Destino, 2017

++++

zaziecatala

zazie_cara_web_2f5e0888d335345eab4b543bc384fb6a

Zazie al metro

Zazie en el metro

Queneau, R.

Gallardo, Miguel ( il·lustració castellà))

Fuster, Jaume (trad. cat.)

SánchezDragó, F. ( trad. cast.)

La Magrana, 1989 / Marbot ediciones, 2011

++++

RECOMANATS A PARTIR DE 18 ANYS :

alguienbajolosparpados

Alguien bajo los párpados

Cristina Sánchez Andrade

Anagrama, 2017

++++

acabadora

377-5-Acabadora la-135X220-300-website

L’Acabadora, / Acabadora, La

Michela Múrgia

Ubach, Mercè ( trad.cat.)

Clavel Lledó, T.( trad. cast.)

Proa, 2011/ Salamandra, 2011

++++

noies

las chicas

Les noies / Las chicas

Cline, Emma

E.Riera (trad.cat. )

Inga Pellissa (trad.cast.)

Anagrama, 2016

++++

tendradonzella

oates-doncella

Una tendra donzella

Una hermosa doncella

Joyce Carol Oates.

Josep Franco (trad.cat)

Maria Luisa Rodriguez (trad.cast)

Bromera, 2011 / Alfaguara, 2011

++++

Vincles-ferotges-La-dona-singular-i-la-ciutat

apegosferoces

Vincles ferotges .La dona singular i la ciutat.

Apegos feroces

Vivian Gornick

Josefina Caball (trad. cat.)

D.Ramos (trad.cast.)

Ed. L’altra editorial 2017 / Ed.Sexto Piso,2017

++++

RECOMANATS COM A NO FICCIÓ :

Cortazar-230x350

Cortázar

Jesús Marchamalo (text)
Marc Torices ( il·lustració )
Nórdica Libros, 2017

++++

Publicat dins de ANNEX 2018, BIBLIOGRAFIA DEL COL·LECTIU | Etiquetat com a | Envia un comentari

EL PÁJARO NEGRO

elpajaronegro

El pájaro negro

Suzy Lee ( text i il·lustració)

Vitó i Godina, A. (trad)

Bárbara Fiore Editora, 2010

Una de les característiques de la literatura és utilitzar la metàfora per representar estats emocionals. I precisament és el que fa aquest llibre.

La protagonista està vivint una situació que l’afecta i la desestabilitza profundament: la crisi de la relació entre els seus pares.

La nena, acompanyada per un ocell negre, s’allunya volant, adquireix una nova perspectiva de la situació i en eixe descobriment troba la manera de gestionar les seues emocions.

Les il·lustracions, també de Suzy Lee, són excel·lents. Sobre fons blancs o negres, juga amb negres i grisos, creant el clima dramàtic  escaient per transmetre les vivències de la protagonista.

Lee utilitza grafit i, amb els mínims trets, aconsegueix un llenguatge plàstic de gran expressivitat.

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

COMENTAT EN DESEMBRE 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El pájaro negro | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

DOLENT / MALO

coberta_dolent_frontal_ cubierta_frontal_malo_baja

Dolent / Malo

Pauli, Lorenz ( text)

Scharer, Kathrin (Il.lustracions)

Soler i Horta, Anna (trad. cat )

de San Pedro, Patric (trad. cast)

Takatuka, 2018

Per divertir-se, cadascú del animals d’una granja han decidit fer i contar una malifeta.

Tot sembla normal i quotidià, fins que el cavall actua de manera impensable.

Aquesta conducta sorprenent col·loca a les lectores en una incertesa inquietant i ens fa reflexionar sobre el concepte de dolent.

La narració adquireix, a hores d’ara, un nivell de complexitat i ambigüitat elevat: la malifeta més bona és la que no considerem una malifeta sinó una acció solidària.

És per això que no és un llibre de lectura fàcil, no ens aboca a un estat de confortabilitat; si no més, resulta incòmode, remou la consciència i desperta la intel·ligència.

Un relat sobre els límits de la moral, del bé i del mal, sobre el pes de les aparences, i que acaba amb una interessant sorpresa final.

Aquest relat ens inicia en l’ambigüitat dels personatges, element difícil, sobretot en els llibres per a gent menuda.

La il·lustració conforma un ritme gràfic que de la mà del ritme narratiu marca un llibre que ja no pots imaginar sense ambdós codis units: el zoom apropa i allunya les imatges dels animals, el color plena la pàgina o es va reduint, els primers plànols, les cares dels animals, l’expressivitat i el realisme…

Recomanat entre els 100 millors llibres de 2017 pel Club del Llibre Juvenil d’Àustria
Llibre del mes de l’Acadèmia Alemanya del Llibre Infantil i Juvenil, gener de 2017
Seleccionat entre els 100 millors llibres de 2016 pel diari Die Welt
Seleccionat per al Premi al millor àlbum il·lustrat d’Àustria 2017 pel Jurat de Joves Crític.

RECOMANAT a partir de 6-7 anys

Comentat en Desembre 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Dolent / Malo | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

SOC UN ANIMAL / SOY UN ANIMAL

socunanimalsoyunanimal

Soc un animal / Soy un animal

Alfredo Soderguit (text i il·lustració)

Libros del zorro rojo, 2018

Aparentment podria ser un llibre més d’animals que aprofita les similituds amb els éssers humans. Però és un àlbum que va més enllà.

A través de l’enumeració de les necessitats bàsiques, d’accions quotidianes i cognitives associades a imatges d’animals (una acció, un animal) ens endinsa en una cadència melòdica fins a desembocar en una gran sorpresa.

Està dividit en quatre parts que facilita l’enumeració diferenciada de les diferents accions que van de les més senzilles i bàsiques a les més complexes.

D’una gran sensibilitat des d’un punt de vista no antropocèntric: jo forme part de la natura.

Proposa un enigma a través dels cabells, o el que siga que apareix en diferents moments, per desembocar en un final sorprenent. Permet pensar i jugar en cada acció. Descobrir una perspectiva insòlita de nosaltres mateixos.

Una sèrie de setze il·lustracions inseparables de les paraules que les acompanyen amb una paleta de colors relacionats amb la terra i la natura (ocres, verds, terra…), on les guardes ja ens resumeixen el contingut: a l’inici una petjada d’animal i al final una petjada humana.

Molt suggeridor tant per a menuts com per a grans.

RECOMANAT a partir de 4-5 anys

Comentat en Desembre 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Soc un animal/ Soy un animal | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari