El meu primer cotxe era vermell. // Mi primer coche era rojo
Peter Schossow.
Joventut, 2011
A l’inici sembla tenir una intencionalitat didàctica, però després es veu que no. Original, recordava altres llibres com « la vuelta al mundo», de Villafane, o «què bonic és Panamà» de Janosch.
Certa confusió narrativa: On és el iaio? Parla, però no hi ha imatges d’ell. On està el limit entre la realitat que envolta al narrador ( el nen protagonista) i el fantasieig? Quina part del viatge és real i quina inventada?
La imatge és graciosa, però també pot crear confusió: la seqüenciació en doble pàgina del mateix xiquet fent diferents coses i desplaçant-se en el temps o en l’espai ( arreglar el cotxe, aprendre a conduir, travessar els camps o el bosc … ) et pot fer dubtar si és un o molts ; en canvi les senyals de circulació, moltes inventades , afegeixen un toc humorístic.
El text és molt ric i carregat d’humor ; en cada pàgina el xiquet s’enfronta a una por : el penya-segat, la foscor, el bosc, i no acostuma a eixir ben parat : si camine, jo controle el meu cos, però si vaig en un cotxe,… encara que siga a pedals, ja no sóc jo qui controla.
Recomanat a partir de 6-7 anys
.
Comentat en Novembre 2014
