LOS SURCOS DEL AZAR

Los surcos del azar

Paco Roca

Ed.Astiberri,2014

Llibre necessari. Narrat des de la visió del vençut per les armes però no per la raó. Tema que, malgrat el temps, continua essent una novetat ja que anem, a poc a poc, rescatant de l’oblit aspectes necessaris i vitals. A diferència de molts altres països que no han dubtat en revisar el passat dolorós i exigir responsabilitats, aquí s’ha preferit la llei del silenci, de la complicitat i la continuïtat dels vencedors de la guerra civil i de la dictadura posterior.


Paco Roca ens acosta aquesta realitat mitjançant una meta ficció, introduir-se dins de la ficció per a treure a la llum una realitat, a través de l’element més simple en una contesa bèl·lica: el soldat; i, a més pres, exiliat, vençut, oblidat, ignorat. És d’agrair a l’autor no només mostrar aquesta realitat, sinó el seu posicionament antifeixista.

Destaca la seua destresa en tots els àmbits:


En la il·lustració, on utilitza el color per al passat, i el blanc i negre per a l’actualitat de l’entrevista.


En les metàfores gràfiques, on ressalta certs elements: gestos, objectes, sang per a denunciar i realçar el significat.


En l’elecció del títol, versos d’Antonio Machado, dedicant-li un doble homenatge, pels versos i fent-lo aparèixer en l’obra com a exiliat de la barbàrie de la guerra civil per a trobar-se amb una altra.Juntament amb el joc simbòlic del propi títol: els solcs (camins) que et proporciona l’atzar: captivitats, una altra guerra, retrobaments, equívocs (confusió en la portada del diari Liberation, amb la imatge del tinent valencià Amado Granell, però amb el nom del capità (francès) Dronne, protagonismes secundaris (primera desfilada a París del general De Gaulle escoltada pel republicans espanyols fins a arribar, per fi, a un reconeixement internacional l’any 2004 , gràcies fonamentalment al fet que el capità Dronne va escriure en els seus diaris el que realment va ocórrer sobre la participació dels republicans espanyols en l’alliberament de París..


En l’extensa documentació analitzada, tal com costa en les agraïments del final de l’obra, per a elaborar la història i els diàlegs amb una narració que acompanya magníficament a les vinyetes, amb el joc meta-narratiu (relat dins del relat) que ens fa més suportable aquesta amarga història, juntament amb una gran dosi de veracitat.


Una narració que no es limita a comptar, sinó viure i sentir la desesperació, angoixes i anhels d’aquells republicans i republicanes espanyoles, que no es van quedar aquí, van arribar molt més lluny en les seves conquestes per aconseguir la democràcia europea. Europa era alliberada del feixisme, en tant que Espanya va viure 40 anys de dictadura feixista.


Aquesta gran història denuncia que el que ens han comptat fins ara han estat simples retalls, edulcorats, sense arribar, veritablement, al fons de la realitat, de l’ocorregut.


Ens recorda a Maus,l’obra de Spiegelman, escrita amb anterioritat, en la qual va utilitzar el mateix recurs de l’entrevista i meta-història.


L’autor sap narrar molt bé. Obra amena de llegir, malgrat la seva densitat. En la qual lluny d’observar els típics personatges que ens han lliurat els diferents mitjans, són molt més pròxims a nosaltres del que podíem imaginar, ja que podrien ser els nostres avis.

El format de novel·la gràfica fa més atractiva la seva lectura. Deuria ser llibre de lectura obligatòria en tots els Instituts i ocupar un lloc en totes les biblioteques. Continuem tenint una història desconeguda i necessitem rescatar-la. Hi ha certa urgència ja que la generació que va viure la guerra civil i la dictadura posterior de Franco ja gairebé és inexistent. Aquesta és una història contada des de l’exili del protagonista .

«Aquella España era muy diferente a la de antes de la guerra .La dictadura habia convertido a todo el mundo en sonámbulos, en gente gris y triste» ( pàg. 313).

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en abril 2019

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Los surcos del azar i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *