El llibre d’hores de Jacominus Gainsborough
Las ricas horas de Jacominus Gainsborough
Text i il·lustració : Rébecca Dautremer
Traducció al català: Pau Joan Hernàndez
Traducció al castellà: Elena Gallo
Baula, 2018/ Edelvives 2018
Respice post te!
Hominem te esse memento
Els llibres d’hores (horariums) eren manuscrits il·luminats molt comuns en la Edat Mitjana. Cada llibre d’hores era únic, es realitzava exclusivament per a una persona determinada. En ell es fusionava lletra e il·lustració.
A les guardes de cortesia del principi i del final d’El llibre d’hores de Jacominus Gainsborough ens presenta un quadre de la extensa família de parents i amics de Jacominus Gainsborough, el protagonista del llibre.
En la segona pàgina ens ajuda a recordar que cadascú es cadascú i que en un primer moment tot és fruit de la casualitat: Jacominus neix en el si d’una família de conills. És un fill desitjat i a poc a poc va desenvolupant el seu caràcter, la seua trajectòria vital, va fent aprenentatges importants, somia, projecta el seu futur, coneix el desamor, accepta les seues dificultats (és coix des de xicotet a partir d’un accident… ), “Quan no tenim el que volem, hem de voler el que tenim”.
L’estructura està molt ben organitzada
Al llarg del llibre fa llistats: de les coses que va aprendre, de la gent que va conèixer, de les coses que va saber esperar….Li agrada filosofar, estar a la lluna i parlar idiomes diferents. Així és el Jacominus, un conillet normal.
Al llarg de la vida viurà moments bonics i d’altres més durs, va fent un repàs de les coses viscudes fins que fa el recompte de la seua vida, just abans de morir “T’he estimat. I saps, amiga meva? Valia realment la pena viure’t!”
També és meravellós com tracta el tema de l’envelliment, un altre tema que és important abordar quan parlem de la finitud. Anar adaptant-nos al pas del temps, acceptar que abandonem estats anteriors, saber que la joventut eterna és tan impossible com la immortalitat és l’única conquesta que hem d’anar fent si volem arribar a vells.
El text està molt estructurat, molt acurat, molt encertat i poètic.
És un llibre per a reconèixer que tots i totes som fruit de la genètica, dels aprenentatges, de les nostres experiències, de la gent que ens acompanya, del coratge de viure, i del que hem fet. Per això és bonic el llistat ingenu que fa al final.
Estèticament és un llibre magnífic, amb gran format i ple d’imatges per a mirar i buscar detalls en les escenes atapeïdes de personatges. Les il·lustracions de Rebeca Dautremer són, una vegada més, meravelloses, plenes de referències a Brueghel el Viejo, Sorolla, Durero, Beatrix Potter i carregades de simbolisme, barrejant escenes grans, panoràmiques, estampes,…
La mestria tècnica amb la que l’autora realitza les il·lustracions és admirable:
i UN TASTET :
RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS.
COMENTAT EN OCTUBRE 2020
