UNA GUINEU Un llibre (de por) per comptar / UN ZORRO, un libro (de miedo) para contar
Kate Read ( text i il·lustració)
Andrea Rovira ( trad. cat)
Estrella del Castillo ( trad. cast)
Ed. Libros del Zorro rojo, 2019
Llibre de por però després no ho és. És un conte d’animals en la que la unió fa la força i resulta una bona estratègia per no ser menjat. Recorda a “Empanada de mamut” i a “Neda que neda”.
Té una estructura senzilla amb enumeracions seguint aquest esquema: un numeral, un substantiu i un adjectiu propi a l’estat de l’animal: una guineu afamada, dos ulls astuts, tres gallines rodanxones, …
Les enumeracions van incrementant dosi d’intriga. Té pinzellades de misteri perquè no saps què passarà. Els adjectius ajuden a eixe misteri.
Els adjectius molt ben triats, encertats.
L’autora a més a més de contar, ens convida a comptar. El text va comptant fins a deu i salta a cent. El salt del deu al cent és interessant i el final és apoteòsic, inesperat.
És un llibre d’humor per la sorpresa i l’exageració.
La pàg huit és el zenit del relat i torna a començar numeral, més substantiu i adjectiu.
És una proposta literària, però vestida de proposta informativa on afegint només el numeral i el substantiu de cada pàgina, va construint el text. Si a eixe joc li col·loquem una magnífica il·lustració, tenim un llibre extraordinari.
Llenguatge molt pensat i estructurat. Estratègia de buidar del text allò que no és necessari. Utilització d’el·lipsis i sinècdoques.
L’autora pensa com es pot narrar per a la infantesa.
És interessant la confluència d’estils, de gèneres i com ha aconseguit que quasi sense paraules siga un llibre magnífic, sorprenent, divertit i generador de pensament.
L’afany de devorar, la gana de la guineu i les estratègies de les gallines per fugir, és un clàssic tant de la tradició oral com de la LIJ.
Il·lustracions molt atractives realitzades amb la combinació de l’aquarel·la amb el carbonet. Tretze dobles pàgines en les que trobem alternant fons foscos amb negre i fons amb blancs lluminosos. La imatge de la pàg. Sis destaca la grandària subjectiva de la guineu que envolta la granja on viuen les gallines. La número onze ressalta pels colors explosius i vitalistes, i la disposició de la imatge recordant a l’artista Escher amb les seues papallones i peixos.
A partir de la cinquena pàg el fons és negre, la nit, augmenten els elements, onomatopeies i el text ja no té adjectius, sinó indrets que orienten la descripció.
La doble pàgina de totes les gallines no té paraules.
Les dobles pàgines següents resolen la narració amb humor i sorpresa.
Les guardes molt acurades. En la primera destaca la guineu amb les petjades i en l’última, les gallines aponades, les altres protagonistes de la història.
Text i imatges van portant-nos cap a un final lògic en el que la llei natural ens indueix a pensar en la mort de les pobres gallines; en canvi, el final arriba capgirant-ho tot i provocant un somriure alliberador.
És una autora molt jove. Aquesta és la seua primera obra.
Alguns membres del Col·lectiu dubten sobre la idea que s’haja concebut com un llibre informatiu, tal com apareix en youtube.
Recomanat a partir de 4-5 anys
Comentat en desembre 2020
