EL PRINCIPI DE TOT/EL PRINCIPIO DE TODO

El principi de tot / El principio de todo

Manuel de Pedrolo, autor

Pep Boatella , il·lustrador

Xavier Theros, trad.castellà

Ed.Comanegra, 2017

Reedició en format àlbum d’un conte de Pedrolo «El principi de tot» inclòs en un llibre publicat en 1957 «Violació de límits». Barcelona, Albertí editor.

Curiosa manera de contar com una persona, una idea, pot anar progressivament calant en la resta de la gent i després agafar volada per si sola, oblidant l’inici.

En la línia iniciada per Calders, d’aplicar la ironia i el surrealisme a fets quotidians que de cop i volta deixen de ser-ho, aquest gran autor conta una història sense sentit, però amb missatges que ens fan reflexionar sobre el trencament de la normalitat, de la quotidianitat, la curiositat, la tendència a fer festa, el comportament gregari, etc

Conte breu amb un text de qualitat sense concessions. Vocabulari ric i expressions genuïnes del català. Pocs diàlegs, però encertats en la manera de reflectir el nostre pensament i comportament.

Un final que accepta diferents versions, en conseqüència allò més important d’aquesta narració no és esbrinar les raons del protagonista per caminar donant voltes al barri, sinó les reaccions que provoca a la gentada.

Un humor gairebé rodarià que és capaç de comunicar com les persones obliden la curiositat i la transformen en un moment festiu, de trobada, on la música i el ball ho envolten tot. Uns personatges que canvien el seu rostre d’encuriosits per altre d’alegria, de bon humor.

Aquest humor és augmentat per unes imatges que complementen i són capaces de fer-nos gaudir d’aspectes diferents a la pròpia història. Per exemple, l’aparició del lladres i com actuen a la resta de les pàgines.

Un text molt integrat amb les il·lustracions, que formen part d’un tot i ajuden a arrodonir el conjunt del llibre. Les guardes presenten al principi del llibre les rajoles del terra buides i al final plenes amb petjades de persones i animals.

Les il·lustracions són molt suggeridores, colors ocres, blaus, marrons, i properes als cartells dels anys 60 (Anís El mono, Polil, tramvia i 2CV, els homes amb barret), amb un joc molt interessant de canvi de plànols. Entorn urbà, un barri amb la tenda de queviures, el quiosc de premsa, el taller, els cartells publicitaris i els vianants.

Pep Boatella és un il·lustrador que combina els detalls amb les composicions. Les il·lustracions també conten i encara que haja tanta acumulació de gent anònima, fa el seguiment al llarg de les pàgines de personatges com ara el botiguer, la portera, la quiosquera , la nena i el nen, la dona i el gos, el lladre … histories annexes al seu voltant, en paral·lel a l’acció principal.

A Boatella li agrada jugar amb el zoom del plànols, de sobte apareix un pla detall amb les sabates del protagonista com s’allunya, o ens presenta un pla de vista d’ocell on les persones apareixen representades per punts, apropant-se al puntillisme, un guiny, potser, a l’artista català Seurat. O una imatge amb un personatge només, individual i altra amb un munt de personatges, la col·lectivitat. S’entreté amb els detalls: el recorregut de la moto a base de ratlles curtes, el vestit de l’etern caminant.

Una vegada més hem d’agrair la coedició entre Comanegra i l’Ajuntament de Barcelona per a publicar aquest llibre en un format tan exquisit dintre d’una col·lecció dedicada a grans autors catalans (Clàssics Catalans Il·lustrats) com ara Pere Calders, Manel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany…

Breus apunts sobre Manuel de Pedrolo (1918-1990) :

Tant el títol del llibre (Violació de límits) com la data de publicació ja ens orienten sobre les intencions de l’autor i les limitacions imposades en aquell moment per la censura franquista. Allò que havia de dir als anys 50, en plena censura, s’havia de dir subtilment.

Però no tot després ha estat conquerir espais a la censura. Hem fet un retrocés enorme. Una censura que no ha desaparegut, sinó que ara es capaç de dur a la gent a la presó i amb multes milionàries per expressar en veu alta les seus idees.

Pedrolo fou l’escriptor més perseguit per la censura franquista i postfranquista, de mitjana els manuscrits de Pedrolo van haver d’esperar a ser publicats vuit anys en narrativa, cinc en poesia i deu en teatre. Un exemple : Esberlem els murs de vidre (1961), novel·la de Pedrolo presentada a censura en 1963 por l’editorial Selecta. La denegació li fou comunicada a l’editorial dos mesos després, i començà una complicada tramitació censora de dotze anys on l’escriptor tornava a presentar la novel·la en diferents ocasions, canviant el títol o l’editorial, fins que l’any 1975 fou autoritzada i publicada per Edicions 62 , amb altre títol Acte de violència. ( per a més informació, recomanem la lectura d’un article de Lidwina M. van den Hout,University of Chicago, Septiembre de 2007 «La censura y el caso de Manuel de Pedrolo.Las novelas ‘perdidas’”

http://www.represura.es/represura_4_octubre_2007_articulo1.html )

Edat recomanada: A partir de 10-11 anys

Comentat en Gener 2021

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El principi de tot / El principio de todo i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *