POEMARIO DE CAMPO

Poemario de campo

Alonso Palacios (text)

Leticia Ruifernández (il·lustració)

LIBROS DEL JATA 2020

Alonso i Letícia són amics.

Alonso li va enviar els seus poemes a Letícia.

Poemes del camp, d’allò petit, d’allò quasi imperceptible, perquè no solem estar atents a allò menut. La bellesa del mínim. Una intensa i lírica mirada a les formes més pures.

Poemes mínims que estan molt prop als haikus, als versos dels trovos i a la tradició de la que beu Alonso. La cobla no deixa de ser el nostre haiku lleu i sincopat.

Trobar significa al mateix temps fer versos i trobar alguna cosa, com si en el mateix fet de buscar la poesia se la trobara.

Letícia va deixar reposar els poemes un temps i quan es va fer un quadern apaïsat va comprendre que era l’escenari que calia. Quaranta-sis centímetres per pintar i que els versos d’Alonso completaren la imatge de les seues delicades aquarel·les.

Diu Trapiello que aquarel·la és a la pintura allò que les papallones a l’aire, allò que s’apropa més a l’instant fugitiu, sense cremar-se les ales.

El treball s’ha convertit en aquest llibre amb dues edicions, una en italià en la prestigiosa editorial Orechio Acerbo (una edició bilingüe de 2017) i l’altra ací, editat per Libros del Jata, a l’octubre de 2019.

Format diferent, pasta dura, en relleu, estoig de presentació … tot allò formal ens orienta a que tenim a les mans un llibre diferent. Un regal.

Per als 41 poemes exquisits, Alonso tria una mètrica popular en versos d’art menor (5 o 7 síl·labes predominantment) que saben a cobla, a joc i a cançó.

La rima, no sempre consonant, recolza la mètrica per aconseguir una deliciosa musicalitat.

Assoliment indubtable d’aquest poemari que homenatja a la natura amb una veu hereva de la poesia popular.

Petits poemes, aquarel·les il·luminadores i una última part on trobar la descripció de cada flor, planta, arbre, ocell, insecte … i el seu origen, l’ús medicinal, la dita popular, refrany, endevinalla, … o els versos que li han dedicat els poetes, Antonio Rubio, Joan Maragall, Alberti, Lorca o Gerardo Diego, que també tingueren una mirada al camp.

Aquesta última part reescrita per Alonso en l’edició de Libros del Jata.

Per últim dir, que a cada pàgina, et quedes amb un somriure, amb una sensació, amb un record, …

Recomanem Poemario de campo.

Comentat en Gener 2021

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poemario de campo i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.