Museum
Javier Saez-Castán ( text)
Manuel Marsol ( il·lustració)
Ed. Fulgencio Pimentel, 2019
Al protagonista de la història se li desbarata el cotxe quan va de viatge i sols pot demanar ajuda en l’única casa que hi ha dalt la muntanya. La casa en realitat és un museu, nom que té el títol de l’àlbum.
Aquest llibre és una narració gràfica. Ha sigut realitzat per dos artistes plàstics espanyols molt reconeguts, Javier Sáez-Castán, premi nacional d’il·lustració 2016, va fer els esbossos i el guió de la història i Manuel Marsol, guanyador del premi internacional d’Il·lustració de la Fira de Bolonya 2020, els va il·lustrar.
L’àlbum presenta una història intrigant: la casa solitària damunt d’un turó excita la nostra curiositat. És un avís per a lectors i lectores de la proximitat del conflicte.
És una proposta fantàstica del realisme màgic, on la realitat apareix reflectida als quadres i la resolució del conflicte es fa als quadres, però succeeix a la realitat. Per exemple, hi ha un quadre amb el Museum i la camioneta a la carretera; el foc es realitza al quadre, però es trasllada a la realitat, …
Un viatge accidentat per carretera en una camioneta que llança fum. Interessant la combinació de darrere i davant a través de l’espill.
A la literatura s’ha tractat ja la idea de personatges que entren als quadres i personatges que ixen d’ells. En aquest cas es donen les dues perspectives i així, la dona i el tigre ixen, mentre l’home i la camioneta entren.
Una proposta que convida a interpretar què hi ha darrere de les pintures, al fons de la història d’aquest atractiu llibre i, a més a més, manifesta la difícil frontera entre realitat i fantasia. Diu Fellini: “Em costa veure la frontera entre l’imaginari i el real. En l’imaginari hi veig molt de realitat …”.
És una proposta surrealista que aprofundeix al concepte màgic de l’art i la literatura. Un art fantàstic en el sentit de que un fet anormal irromp la realitat.
El personatge està inspirat en el pintor americà Edward Hopper. La casa ens porta a la pel·lícula Psicosis de Hitchcock.
L’àlbum té moltes referències artístiques a la pintura: a Hopper, a Magritte, i al cinema.
Javier Sáez-Castán sempre ha jugat amb el surrealisme.
La història està plena de simbolismes i és el/la lector/a el que els ha d’interpretar.
Els objectes representen altre concepte del que són: codis de seguretat de la maleta, els ulls del personatge són una invitació a l’humor, tant el pom de la porta com l’espiell tenen forma d’ull, es pareixen als del personatge i als del tigre, el lloro, la finestra trencada i el ciri. Amb paraules de Magritte: “Tot el que veiem amaga altra cosa, sempre volem veure el que està amagat darrere del que veiem”.
Tots els objectes són metàfores sobre la visió, sobre la multiplicitat de les mirades.
Com observador/a, una visita a un museu mai et deixa indiferent.
Com lector/a al passar les pàgines del llibre et transmet que estàs dins i com espectador/a pots interactuar amb l’obra.
Les il·lustracions estan realitzades en fusta i són molt potents. Capten l’angoixa, la sorpresa i el temps dramàtic de la història. Les imatges alternen diferents plànols, des del plànol general fins al primer. Manuel Marsol ha utilitzat colors intensos i contrastants de blaus, rojos i grocs.
La coberta i la contracoberta són marcs de quadres.
És un llibre generador de preguntes, possibilita el crear històries.
Recomanat a partir de 8-9 anys
Comentat en Febrer 2021
