LA SABIDURIA DE LO INCIERTO

 

La sabiduría de lo incierto

Joan-Carles Mèlich

  Ed. Tusquets, 2019

Joan-Carles Mèlich és professor i escriptor. Actualment és professor de Filosofia de l’Educació en la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les obres publicades estan Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i La sabiduría de lo incierto (2019).

A partir de textos de Cervantes, Virginia Woolf, Flaubert, Kafka, Beckett, Dostoievski, Semprún i altres, l’autor reflexiona sobre la relació entre la lectura i la condició humana.

Aquests assajos són una mostra de la relació entre la lectura i l’existència a través de la incertesa.

El llibre té  dues parts. En la primera s’apropa a les obres que han marcat la nostra manera de llegir i de viure, de la metafísica, de la diferència entre coneixement i sabuderia; i en la segona part parla d’una ètica de la condició lectora, ètica que s’afina sobre la incertesa.

El títol La saviesa de l’incert ens porta a Kundera, a admetre que no tenim més remei que viure en situacions i en relacions. Estar disposat a habitar eixe món temporal i finit, és tindre una “saviesa de l’incert”.

El llibre és una reflexió filosòfica sobre la lectura.

El llibre és un repte perquè és una autobiografia literària del que ha llegit.

L’autor ens parla de textos venerables. Terme que agafa de Maria Zambrano. Es refereix a textos de sentit infinit, que sempre diuen més, que el seu sentit està en funció de l’estat d’ànim i de l’experiència vital del/de la lector/a.

La lectura d’un text venerable ens inquieta, ens incomoda.

Llegir és detindre’s en el temps, és com si entrares en un bosc i a l’eixir, eixes diferent, t’has transformat.

Nosaltres som hereus perquè no comencem amb les mans buides, venim amb una gramática, amb un bagatge d’allò que ens han contat, que ens han llegit, que hem conegut, encara que no hagem llegit cap llibre.

Al llibre descobreixes títols de llibres, autors, fa referència a quadres i al cinema.

Mèlich dona als títols dels capítols un aspecte poètic.

L’autor fa una crítica a l’educació i a la utilització dels mitjans audiovisuals i en general a la tecnologia.

El llibre és una postura valenta en contra de la filosofia metafísica que rebutja l’atzar, la incertesa i l’ambigüitat.

Posicionament filosòfic de l’autor respecte a les veritats absolutes.

L’autor diferencia entre formació i informació. La formació sempre està programada? Per la formació es necessita un temps. L’acceleració pot formar?

Mèlich diu que si l’educació és limita a una reducció de la complexitat, es converteix en educació informativa i no formativa.

L’interessant de la formació és que genera preguntes.

Estem sempre en procés de formació. Mèlich estableix una relació entre lectura i vida.

Parla de la utilització en excés de les noves tecnologies. No es deu confondre la utilització de la tecnologia amb la formació.

La memòria necessita temps i silenci i això no es pot donar en una societat tecnològica perquè predomina el soroll i la rapidesa.

A la classe és necessària la presència del/ de la mestre/a. Una classe és de mirades, de rostres visibles, de notar afectes, i mai pot ser substituïda per un ordinador.

La colonització de la informació és molt perillosa.

El silenci és necessari per una lectura meditada?

La lectura ràpida no genera pensament.

En l’escola s’han de donar eines per interpretar, per jutjar la lectura.

En el procés d’aprenentatge és important que l’alumnat explore camins nous.

L’aprenentatge de la lectura és un viatge de formació i de transformació de si mateix.

El/la mestre/a ha de ser molt bon lector i estimular a la lectura.

És un llibre que obri portes al pensar, a la reflexió.

El professorat ha de tindre en compte que en la lectura hi ha aventura i sabiduria incerta.

L’autor reconeix les petjades que el professorat deixa en l’alumnat, però també manifesta que els animadors a la lectura moltes vegades el que fan és bloquejar el procés lector.

El llibre és molt didàctic.

Interessant el vocabulari, la matisació de les paraules perquè les enriqueix.

Cal destacar la diferenciació entre conceptes: Novel·la i assaig, plaer i goig. També diferencia entre objecte i cosa. El llibre no és qualsevol objecte, és una cosa perquè és insustituible, sobretot des del punt de vista existencial perquè el lector deixa en el llibre les seues petjades.

També distingeix entre mètode i forma. En la lectura d’un llibre venerable no hi ha mètodes, sinó formes. En la forma, llegir no és per quelcom.

Malgrat que estem d’acord en els temes desenvolupats al llibre, observem que:

-És un llibre que en alguns aspectes es repeteix i s’envolta d’una retòrica excesiva.

-Escrit amb molta solemnitat. A vegades s’allunya d’allò que vol dir.

Sobre la visió del món femení:

-El llibre no usa, en cap cas, un llenguatge inclusiu.

-¿No hi ha veu del món femení perquè el tema no s’ha tractat per les dones filòsofes?

-Podem pensar que no hi ha veu del món femení perquè són escasses les cites de les filòsofes i autores citades comparant-les amb la dels filòsofs, però la perspectiva sobre el tema i la intenció de l’autor no és la d’investigar la mirada femenina.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Març 2021

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La sabiduria de lo incierto i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.