ATRAPA LA LLEBRE/ ATRAPA LA LIEBRE

Atrapa la llebre / Atrapa la liebre

Lana Bastasic

Pau Sanchis, traducció

Ed.Periscopi / Ed.Navoa, 2020

Una història que, en principi, ens presenta, de manera senzilla, l’argument: una dona telefona a una amiga i li demana que vaja on ella està per anar a buscar una altra persona. La protagonista comença a parlant-nos de la relació, no sempre fàcil, amb Lejla. Una relació que ve des de ben menuda quan van coincidir a l’escola. Una relació que s’havia interromput des de feia 12 anys i que no sabem per què. Un bon començament que t’enganxa a través de la tensió i el misteri que es crea, després de la trucada des de Mostar i que no desapareixerà fins al final del llibre.

Està narrat en primera persona i alterna el present amb el passat. Personatges molt ben construïts. El lligam entre eixos personatges marca tota la novel·la. Una relació desigual on la narradora, Sara, està sempre pendent i es deixa arrossegar per Lejla. Un tercer personatge, l’Armin, germà de Lejla, que va desaparèixer en meitat de la guerra i que apareix de nou en l’escena molts anys després. Ell és el nexe d’unió entre les dues.

Aquest tornar al passat, a través del viatge entre Mostar i Viena, fa tornar a la narradora a un món que volia oblidar, tornar a Bòsnia. Un viatge per carretera i cap l’interior d’una mateixa.

Repassar un temps recordant la relació amb la seua amiga, possibilita, de vegades quasi imperceptiblement, conèixer la tragèdia, el dolor, els enfrontaments, l’odi en una terra marcada per la guerra.
Una reconstrucció del passat que fa que la protagonista es qüestione la versió que s’havia creat i dubte sobre la seua pròpia veritat. Davant la tragèdia Sara opta per fugir (canvi de ciutat, de vida, d’identitat per a tornar a construir-se), Letja no té eixa possibilitat, ella és una supervivent. Viure una guerra no és fàcil d’oblidar, no es pot esborrar la tragèdia viscuda que ja forma part de tu tant si fuges com si et quedes. Només tenim l’opció d’aprendre a viure amb ella.

El pes de la guerra està present en tota la novel·la i així, Lejla es ve obligada a canviar de nom per a tapar orígens i amagar passats; la problemàtica de la llengua, de les llengües, en una societat no tolerant amb els vençuts.

És una història de recerca, no únicament del germà (excusa), sinó d’una amistat, d’una terra, d’un passat. Cercar la llum des de dins del túnel del passat.
Quatre paraules defineixen aquest llibre: guerra, amistat, records i memòria.

Podríem fer-nos una pregunta:
Per què Letja crida a Sara?
Tal volta Letja simbolitza Bòsnia. Sara necessita tornar, Bòsnia la reclama…

El final obert amb el quadre de La llebre de Durero. Una bella metàfora: atrapar la llebre…Cabussar-se com Alicia en les profunditats i aconseguir atrapar la llebre que s’amaga en els records.

No hi havia prou amb ressuscitar la llengua; havia de trobar a dins meu alguna cosa més profunda que la meva cognició, alguna cosa carnal, primitiva, un instint que m’ajudés a sobreviure en aquella foscor”.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en maig 2021

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Atrapa la llebre/Atrapa la liebre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *