ELS CAPIBARES / LOS CARPINCHOS

Els capibares / Los carpinchos

Soderguit, Alfredo (autor i il·lustrador)

Jubete, Clara i Baseiria, Oblit (trad. cat.)

Ed. Ekaré, 2020

Cada espècie d’animals viu al seu hàbitat, però quan una espècie, en aquest cas els capibares corren perill de ser caçats, fugen buscant un lloc segur, arriben al galliner i les gallines no els volen. Què podien fer?

El text segueix l’estructura típica de la narració tradicional: “tot va bé fins que un dia”. A partir d’ací comença el conflicte.

Arriben els capibares que són diferents: pèl versus plomes, quatre potes versus dues, amfibis versus aus, …

Els estranys, els diferents amenacen la tranquil·litat, la seguretat de la convivència. L’autor planteja una metàfora de la realitat, a través dels capibares ens mostra el que passa amb els emigrants quan arriben a altre país. Alfredo Soderguit ens conta que els capibares no venen per gust, sinó que fugen d’una situació conflictiva al seu territori.

El text té un contingut polític molt clar, el conflicte es planteja quan arriba el diferent i es soluciona amb unes normes rígides que imposen les gallines privant de llibertat als nouvinguts. Amb la imposició de normes no pot haver una bona convivència.

L’autor ens mostra la distància entre el món adult i l’infantil; els menuts no tenen els prejudicis dels adults cap els diferents: per a ells el més important és jugar, divertir-se i no preocupar-se amb qui, en com són, d’on venen, …

L’amistat entre els més menuts resulta beneficiosa contra els perills reals de les gallines: el granger i el seu gos. Les gallines saben quin és el seu final i accepten que van a morir perquè són alimentades.

Un conte amb final feliç, obert, on la tesi de l’autor és que les diferències aporten beneficis a la col·lectivitat.

La història està narrada en tercera persona.

El text és molt depurat i incorpora onomatopeies i silencis.

Les il·lustracions realistes, les cares dels animals molt expressives manifestant tristor, sorpresa, por o tranquil·litat. Estan realitzades en grafit predominant el gris en combinació amb el roig en alguns detalls, en la teulada de la casa, en el bec de les gallines, …

Sordeguit combina en les imatges, la doble pàgina amb la vinyeta; imatges que conten allò que no diu el text, que l’amplien.

L’àlbum va ser premiat per la fundació Cuatrogatos.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en Març 2022

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Els capibares / Los carpinchos i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *