Cartes de l’esquirol a la formiga / Cartas de la ardilla a la hormiga ( Brieven aan niemand anders, Amsterdam, 1993).
Toon Tellegen (text),
Axel Scheffler (il·lustració),
Ferran Bach (trad.cat),
Heilette Van Ree (trad. cast).
Blackie Books, 2022
Es tracta d’una nova edició del llibre Brieven aan niemand anders (Amsterdam, 1993), ja publicat en 2001 per Ed. Destino (Cartes de l’esquirol, de la formiga , de l’elefant, de l’ós,…) i en 2013 per Ed. Noguer (Cartas de todos para todos ). L’actual, de Blackie Books, és una edició molt acurada que manifesta la preocupació de l’editorial per oferir un producte de qualitat.
Protagonistes: els animals del bosc, que mitjançant cartes creuades ens van mostrant la seua vida i costums diàries, el seu estat d’ànim, les seues necessitats, etc,.
Unes cartes que s’escriuen per plaer, per saber-se junts, per jugar, per comunicar-se, per compartir… i que el vent, com si fos el carter, s’encarrega de fer arribar als seus destinataris.
Son cartes molt variades : divertides, surrealistes, absurdes, profundes,…
Benvolgut caragol,
Un dia podria ballar amb vosté,
damunt de casa seva?
L’elefant ( p.3)
…
Esquirol.
Anava cap a casa teva.
Però m’he perdut.
L’elefant( p.11)
…
Benvolgut caragol,
Per desgràcia tinc pressa.
Què he de fer? Afanya’t
La tortuga
o a si mateix :
Benvolgut talp,
Un record ben afectuós.
El talp ( p.21)
…
Entre carta i carta s’expliquen multitud d’històries. Cada animal manté unes característiques pròpies i la relació entre tots ells es amigable.
En algunes cartes els personatges manifesten una capacitat empàtica cap els altres animals i les cartes actuen com a col·laboradores en la superació de dificultats. En canvi, en altres el personatge actua amb egoisme, amb una golafreria compulsiva reconeguda i assumida pels altres animals. L’humor és l’element comú a totes elles.
Per sota de l’estructura i el llenguatge, la història parla de nosaltres mateixes; són les nostres emocions les que apareixen a les diferents cartes. De la mateixa manera que a les faules on els animals actuen com les persones: les nostres enveges, la nostra solitud, la nostra necessitat de ser estimat, de que algú compte amb nosaltres, el reconeixement de la nostra feblesa, etc.
L’autor remata el final del llibre amb una carta col·lectiva adreçada al sol on tots els animals, recolzant-se uns en altres, esperen la resposta. Naturalment, positiva, perquè qui pot negar-se al poder de la col·lectivitat?
Les imatges de Axel Schieffer aporten humor, tendresa i una capacitat singular de comunicar l’expressió dels animals ajudant a identificar-nos amb els personatges.
En resum, un llibre deliciós i molt recomanable per a totes les edats.
Recomanat a partir de 8-9 anys
Comentat en març 2023
