L’hora violeta / La hora violeta
Roig, Montserrat
trad.cast : Sordo, Enrique
Ed.62 , 2020 (1ª 1980)/ Plaza &Janés, 1992
Era al capvespre, aquella hora en què el cel es torna de color violeta.(. 227.).
Perquè és un llibre difícil de llegir?
No és una narració lineal, centrada en un únic text, sinó que utilitza diferents formes textuals : polifonia narrativa, diaris personals, cartes i la intertextualitat amb l’Odissea d’Homer.
Barreja continua entre l’estil indirecte lliure, l’ús de símbols, les digressions memorístiques i l’associació lliure. .
Això i els salts temporals i temàtics li confereixen una gran complexitat.
( Un exemple : “Es va posar el vestit rosa,el que, a en Jordi, li agradava tant… ” diu Agnès en la pàg. 37.
I fins la pàg 300 no apareix el resultat d’aquesta acció, amb ella clou la novel·la, d’una manera sorprenent i que no anem a desvetllar “En Jordi no li va dir res del vestit rosa ..)
“L’hora violeta”, l’hora de mirar-se la realitat amb ulls de dona.»
Un retrat de dues èpoques del segle XX: els anys de la guerra i la postguerra, d’una banda, i la transició dels anys 70, de l’altra. Els personatges de la novel·la no sols estan involucrats en una lluita per la llibertat personal, sinó també per la col·lectiva.
Veiem passar diferents tipus de dona, que tenen en comú trobar-se en un moment de crisi existencial, sentir-se fracassades.
Apareix una constant en tota l’obra : la major part dels personatges els coneixem per allò que ens conten els altres
Primer capítol : Primavera de 1979
«Em sembla que no som capaços de valorar la realitat fins que aquesta no es converteix en record….. (p-13) aquest munt de paperassa m’ha dut a pensar en mi mateixa. A mirar-me cap endintre. (pàg.15)
L’obra (que transcorre entre 1931 i 1979) comença pel final : Natàlia necessita reconciliar-se amb el seu passat i demana a la seua amiga Norma que escriga una novel·la amb els papers que ha trobat :
Em semblava que calia salvar per les paraules tot allò que la història , la Història gran, o sigui, la dels homes, havia fet imprecís, havia condemnat o idealitzat. (pàg.19)
Segon capítol: L’hora perduda
(la Natàlia i l’Agnès)
(Natàlia) :
…em vas dir ¿saps que m’agrades ? No, no me’n sabia avenir …Vaig ser tan estúpida que l’únic que vaig saber donar-te fou el meu sexe. (pàg. 32)
(Agnès )l’única manera de tornar a viure, va fer en Francesc, és acceptar que hi ha coses que no tornaran a ser com abans. (pàg.114)
Tota una alternança de veus, les de Natàlia i les d’Agnès, contant el que ha estat la seua vida en paral·lel, amb un nexe d’unió : Jordi
Tercer capítol : la novel·la de l’hora violeta
«ara no em fa por la mort, sinó el que em queda de vida.» (pàg. 141)
És la increïble història de la Kati i la Judit, entre 1936 i 1958. I la versió de la tia Patrícia de la mateixa història, en 1964.
I és que abans de la guerra, la vida era una altra .Però després tothom semblava tocat del bolet, desficiat (p.153)
Quart capítol : L’hora dispersa
( Ells i la Norma )
Els records es barrejaven amb les penes dels altres, li queien damunt com les fulles d’un ametller. ( …) (pàg 223)
És una continuació dels problemes plantejats ja en el segon capítol, tan personals com socials i polítics :els conflictes interiors i les relacions amb els homes, lluita política, lluita per recuperar els drets que tenien en 1932,…,
Cinquè capítol: l’hora oberta
«Només quan t’has sabut mirar a tu mateixa, aprendràs a mirar el que et volta , li havia dit la Natàlia «(pàg.299)
L’hora violeta a més de difícil és una novel·la incòmoda, no dona respostes sinó que planteja preguntes, contradiccions, dilemes, desafiaments…
I un final obert, amb unes dones molt més lliures i decidides a mirar el món amb ulls propis i no necessàriament a través d’un home. D’alguna forma, conviden la lectora perquè també ho faci així.
RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS
COMENTAT EN FEBRER 2022
