Purga/ Purga
Sofi Oksanen.
La Magrana / Ediciones Salamandra,2011
La història, contada de manera intensa i excel·lent, descobreix a poc a poc els secrets que li donen vida i atractiu; i els motius de l’aparició inicial de la protagonista en casa de la vella es van explicant, de manera ben dosificada, al llarg de tot el llibre.
Comença i acaba en 1992. Història no lineal, va alternant contínuament en el temps, es mescla present i passat. També s’alternen els personatges i es desvetllen les seues gelosies, les seues pors, els seus enfrontaments…
I són els personatges els que condueixen, a través de les seues vides, les fites d’un país, Estònia, colonitzada i invadida per altres països fins aconseguir la independència.
Una crua història familiar que té el seu començament en una Estònia colonitzada indistintament, per nazis i russos. Germanes enfrontades perquè estimen el mateix home, separades per causa de les guerres i invasions i que, al final, en un país ja independent, la casualitat o la necessitat acaba reunint a dos membres d’eixa família provocant records, sentiments de culpa i un amarg alliberament. Les dues germanes són incapaces de superar eixe passat i sol la jove descendent el trenca i posa punt final a la cadena d’amargures i conflictes de les seues avantpassades.
Existeix un paral·lelisme entre la història familiar i la història del país: enveges, traïcions, repressions, insolidaritats i continuisme dels odis inclòs després d’aconseguir la independència. Milan Kundera en el llibre ” l’art de la novel·la” explica la diferència entre novel·la històrica i història novel·lada. Defensaríem el llibre Purga com novel·la per la força dels seus personatges, el pes que tenen dins de la història, perquè no conta el procés històric d’Estònia en camí cap a la independència, sinó els problemes existencials de les protagonistes en aquest trajecte .
Recomanat a partir de 18 anys
Comentat en juny 2016
