Llum a les golfes .
(Una antologia del haiku modern i contemporani català)
D. Sam Abrams ( selecció )
Ed. Viena, 2018
El títol, Llum a les golfes, prové del primer vers de l’únic haiku que va escriure Tomàs Garcés, editat dins del seu temps que fuig(1984):
Llum a les golfes.
A fora, l’ocellada.
Però hi ha el vidre.
Tomàs Garcés
Un total de 1.596 poemes de 96 autors de tots els territoris de parla catalana,des del 1906 fins el 2018, és a dir 112 anys
Ens trobem amb una important i necessària antologia d’haikus on ha recuperat autors “oblidats” i ha donat a conèixer una faceta poc coneguda de poetes emblemàtics. Tanmateix, trobem algunes poetesses i molts poetes, com sempre en una desproporció considerable. Sense llevar-li el mèrit a aquest gran treball, volem ressenyar a les 20 dones escriptores que apareixen amb la finalitat de fer-les visibles enmig d’un total de 78 homes. Seguint l’ordre cronològic utilitzat al llibre, tenim: Rosa Leveroni, Joana Raspall, Montse Abelló, Felícia Fuster, Isabel Oliva, Josefa Contijoch, Margarita Ballester, Carme Pagès, Rosina Ballester, Teresa Costa-Gramunt, Vinyet Panyella, Dolors Miquel, Ester Xargay, Susanna Rafart, Rosa Vilanova, Mònica Miró i Vinaixa, Àngels Marzo, Isabel García Canet, Sílvia Bel Fransi, Emília Rovira Alegre. Totes elles, no cal dir-ho, amb uns versos tan exquisits com els dels homes. Per fer un tast, agafarem haikus de les tres últimes poetesses nascudes a la generació mil·lennial i, probablement, menys conegudes.
Glaçar els vespres.
amb blancs esguards d’amor
l’instant etern.
Isabel García Canet. (1981).
L’adéu decreta:
ha guanyat la nostàlgia
contra la pena.
Sílvia Bel Fransi ( 1982)
Vidres als ulls
ferides de la vida
que vols tenir.
Emília Rovira Alegre ( 1989)
Desprès d’aquesta imprescindible mirada, posem l’atenció en altres aspectes com és l’acollida que fa el recopilador a les lletres valencianes dins del món de la literatura en català. Així, és necessari enumerar les poetesses i poetes nascuts a les terres del País Valencià. Per ordre cronològic enunciem: Joan Climent (1918) de la Vall d’Albaida, Vicent Andrés Estellés (1924) de Burjassot, Vicent Alonso (1948) de Godella, Antoni Defez (1958) de València, Enric Sòria (1958) d’Oliva, Isidre Martínez Marzo (1964) de València, Iban L. Llop (1975) de Castelló de la Plana, Isabel García Canet (1981) de Pego. Huit mostres de poesia, no massa,de les quals us oferim un altre tast:
Passe el meu temps.
recollint els records
en aquest vers.
Iban L. Llop.
Trepitja l’ona
abans que l’aigua siga
feta escuma.
Isidre Martínez Marzo.
Font a la plaça
on poen temps passats
paraules i aigua.
Joan Climent
Dins de les múltiples lectures possibles d’aquest fantàstic llibre, estaria la d’una persona lectora exploradora en el sentit que deia Landero en un article en el que enfrontava els dos termes “lector explorador/ lector conqueridor”. Des de la primera accepció, es tractaria de fullejar el llibre lliurement i llegir, deixant-nos sorprendre per eixes breus estructures poètiques que intenten captar l’instant.
Podem trobar-nos sorpreses com ara la ironia sobre els haikus de Joan Alcover (1854 Mallorca).
Conec un japonès
gran enemic
dels versos que jo escric
perquè en té cada estrofa més de tres.
Com ara la dolçor de :
“A una dansarina”
Sorgeixes d’un doll de música
i et tornes, al ritme del so,
baldufa, libèl·lula, flor”.
Alfons Masseras (1884)
Com ara l’instant precís a un paisatge:
“Escriu l’albada:
quan els colors s’escampen,
tot és promesa”.
Jaume Creus (1950)
O un grapat de versos atrevits:
Com fruits volcànics,
els mugrons de la verge
s’esfereïen.
Francesc J. Vélez (1961)
L’ haiku va arribar a Catalunya cap a principis del segle XX per via francesa a partir de les famoses versions de Paul Louis Couchoud, principalment. Ara bé la rigorositat demostrada per l’autor a l’hora de confeccionar l’antologia, ens obliga a parlar dels diferents moviments literaris que apareixen reflectits:
El Noucentisme literari representat per Eugeni d’Ors ( 1881):
La columna ès ben dreta
però els déus amen més del Coet
la corba – un xic escèptica.
El pas a la Modernitat de J.M. López Picó (1886)
Llessamí que es tanca,
el bes al teu front,
nit, abans de l’alba.
L’avantguarda de Joan Salvat Papasseït (1894)
Camí de sol
per les rutes amigues,
unes formigues.
El neopopularisme de Sebastià Sànchez-Juan
Puresa de nit,
tens el cor d’estrella
o de grill?
La tradició moderna de Rosa Leveroni (1910)
Sota la llum argent,
en les branques, el vent
canta el teu nom.
L’Experimentalisme d’Albert Ràfols-Casamada
Tarda
Pels vidres de sol tacats
polsim d’or de les fulles
dansa.
Nosaltres, com a membres d’un col·lectiu de literatura infantil i juvenil, no podem oblidar les figures poètiques de Joana Raspall, Miquel Desclot i Miquel Martí i Pol que han dedicat tants versos a despertar el plaer estètic a la infantesa:
Han podat l’arbre;
sense nius, ara queden
les branques mudes.
Joana Raspall (1913).
Roquissar endintre
el cargol em reclama
i la falguera.
M. Desclot (1952).
Des del capvespre
d’una mirada incerta
l’infant pregunta.
M. Martí i Pol(1929).
Finalment, us oferim un tast de versos des de diferents mirades:
( visuals i metafòrics )
Refresc
Suc de taronja:
El sol es desfà
gota a gota.
Girafa
Tens el cap petit
perquè la distància
te l’ha empetitit.
(limitacions als nostres desitjos )
El temps no passa,
només passem nosaltres;
en diem viure.
( el dia a dia , la quotidianitat)
IV
Agrana; arruixa.
La cadira baixeta.
Mirar qui passa.
( filosòfics i transcendents )
Ara m’acosto
a la paraula plena;
ara que callo.
Una bona oportunitat de gaudir d’aquestes estructures poètiques procedents de “l’arenga” del Japó i que aquí s’adapten a la manera literària catalana.
Però, si les lectores estan interessades en saber més dels haikus, a la introducció t’explica tot el que necessites saber sobre ells i les seues modificacions en la llengua catalana.
Recomanat a partir de 18 anys, com a llibre per a mestres
Comentat en maig 2020
