EL GRAN GRIS

         El gran gris

                                                    Steiner, Jörg (text)

                                                    Müller, Jörg ( il.lustrador).

                                                    Martínez, Eduardo (trad.cast)

                                                    Ed. Lóguez, 2017.

Una aventura d’animals a la recerca de la llibertat. Un conte sense moralina explícita, però amb un missatge moral contundent.

La portada del llibre ens presenta els dos personatges que conduiran aquesta ficció centrada en la seua fugida de l’indret al que es troben i els tràngols que experimenten durant les vint-i-quatre hores que dura.
Són protagonistes contraposats no només per la grandària, sinó per la seua manera d’enfrontar-se a la vida.
Us els presentem:
El Gran conill Gris, un anti-heroi que ha viscut gairebé tota la seua vida tancat a la fàbrica que ell pensa que és segura i no atempta la seua vida. Li ha guanyat el conformisme. La fàbrica ha manipulat, amb el temps, el pensament del Gran Gris i minva la seua capacitat de reaccionar. La fàbrica simbolitza un espai d’alienació, de falsa seguretat alimentada per la utilització d’una propaganda que  estimula la fantasia sobre el destí: arribar al lloc amb guardians blancs on els dolents seran castigats i els bons seran feliços per sempre… Ens recorda quelcom de la nostra experiència vital?

El Petit conill Marró ve d’una altra granja no tan rígida, no tan freda. Aquest personatge petit, com als contes de tradició oral, sap adaptar-se i troba amb més facilitat el camí de la llibertat. Es converteix així en un antídot que compensa la duresa d’aquesta narració i ens permet respirar i elegir-lo com un personatge amb el que identificar-nos.

Tanmateix, hi ha un tercer conductor en aquesta història: les il·lustracions de Jörg Müller, artista que ja coneixíem pel seu llibre en aquesta mateixa editorial anomenat El soldadito de plomo. Il·lustracions amb una tendència hiperrealista de gran format ocupant pràcticament tota la pàgina. Destaca el contrast de la fredor dels edificis, la fàbrica, a base de blancs i grisos, que recorden a Hopper, amb els verds del camp.
Imatges en plans grans, on la natura predomina sobre els protagonistes que apareixen com a miniatures, alternant amb primers plans dels personatges, conills i persones. També apareixen les vinyetes amb el text en columna a la dreta i a l’esquerra. Aquestes ens condueixen des de l’inici fins el final de la mà de la gamma freda que ens deixa sensacions poc agradables, un regust de frustració pel final.

El llibre guarda una sorpresa. QUINA?
Una situació vital que no desvetllarem, però que ens fa connectar amb El mite de la caverna de Plató, aquells homes que dins de la caverna imaginaven a través de les ombres el que passava a l’exterior; ens fa connectar amb l’assaig d’Erich Fromm, por a la llibertat; ens fa connectar amb el mite dels Lotòfags mariners que quedaven atrapats perquè oblidaven qui eren i, finalment, ens fa connectar amb nosaltres mateixes.
Igual que els bons llibres, no dóna respostes, sinó que deixa enlairades dues preguntes:
On es troba la llibertat?
És fàcil aconseguir-la?
Amb aquestes pistes, ben segur que podreu intuir de què es tracta.el final.

Recomanat a partir de 10-11 anys


Comentat en Juny 2022

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El gran gris i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.